Cinc anys de Districte Cultural

Centre d’Art Tecla Sala / Font: web oficial del Districte Cultural L’Hospitalet

El Districte Cultural de l’Hospitalet aplega diferents espais culturals oberts a les noves creacions artístiques i fomenta la cultura com a motor de regeneració urbana.

1 de gener, 2021

El Districte Cultural neix l’any 2013 arran d’un projecte participatiu i ciutadà on es va valorar l’àmbit cultural com a factor de desenvolupament social, comunitari i econòmic. S’encarregà aleshores al filòsof Josep Ramoneda una avaluació de les possibilitats de la ciutat de l’Hospitalet per a posicionar-se com a referent en l’àmbit de la cultura. Es construeix un teixit artístic on s’inclouen les arts visuals i gràfiques, el centre d’art metropolità Tecla Sala, la producció musical amb la col·laboració de Casa de la Música i les associacions vinculades al teatre i la dansa.

La ciutat de l’Hospitalet, a més, disposa d’espais urbans en fabriques en desús que s’han adaptat a tallers d’artistes. Per altra banda, la proximitat amb Barcelona és una marca estratègica per enfortir la idea de la cultura metropolitana. En els últims anys s’han instal·lat artistes i col·lectius de Barcelona expulsats per la pujada de preus del sector immobiliari. Els preus baixos han estat un factor important a l’hora d’atraure a nous agents culturals a l’Hospitalet

És així com entre els anys 2014 i 2015 arrenca el projecte.

Què és

El Districte Cultural és un ecosistema que ha viscut un creixement exponencial del número d’artistes que hi participen, segons fonts municipals. Quan es va iniciar el projecte l’any 2014 hi havia 200 agents culturals instal·lats. Al 2017, després de tres anys, el número d’agents va augmentar entre els 500 i 600. Les arts visuals i l’artesania conformen el 32% del conjunt, el disseny i les arts gràfiques el 30%, i les arts escèniques un 23% (sobretot representades per la música i la dansa). Les empreses audiovisuals i multimèdia també són presents tot i que amb menys implantació.

Com a ecosistema es poden trobar des d’estudis d’artistes, locals d’assaig, galeries d’art, espais de producció audiovisual, estudis de disseny i tallers de disseny. S’hi sumen una trentena d’equipaments de la ciutat, i quasi una seixantena de festivals.

L’impacte a la ciutat

Mireia Mascarell, responsable tècnica municipal, valora quatre impactes i beneficis per a la ciutat. En primer lloc, l’arribada de nous artistes augmenta el nivell de coneixement, de capacitat i creativitat de la ciutat, “com més gent treballa en el sector creatiu, més creativa és la ciutat”. A més, molts dels artistes es vinculen amb projectes comunitaris per deixar empremta en els barris i els ciutadans. En segon lloc, els edificis en els que els artistes s’instal·len fomenten l’activitat cultural sostenible i dinamitzen les àrees a nivell urbanístic. En tercer lloc, els nous artistes fan ús de serveis i productes de quilòmetre zero, quelcom que ajuda al desenvolupament econòmic del teixit de petita i mitjana empresa de la ciutat. Per últim, Mascarell valora el posicionament de l’Hospitalet com a ciutat que aposta per la cultura, un fet positiu per al desenvolupament general, social, polític i econòmic de l’Hospitalet. El Districte Cultural, com afirma Mascarell, “és un projecte innovador que ha d’enfortir l’Hospitalet com a ciutat de referència en polítiques culturals”.

Andrea Leria, artista gràfica i visual amb taller a l’edifici Freixas de l’Hospitalet, defensa que “cal configurar xarxes entre els artistes i la ciutadania, la cultura ha de produir canvis i obrir espais de diàleg en la societat i comunitat”. Com explica Leria, la cultura no s’ha de limitar només a la producció artística, sinó que també ha de fomentar l’interès de la gent de la ciutat per visitar les galeries d’art. Per tant, cal replantejar-se el paper central de la cultura i pensar nous espais i nous formats que apropin el Districte a les persones. “La cultura no és només els artistes; els artistes són un element més de la cadena cultural”.

Andrea Leria afegeix que s’ha de potenciar el teixit ciutadà i que la idea de la cultura implica aquest teixit integrador. A més, Leria valora positivament la voluntat política per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet de tirar endavant un projecte cultural que vetlli pels projectes artístics vinculats amb la gent de la ciutat.

Des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, s’argumenta que l’impacte en la cultura local no s’aprecia, així com tampoc l’impacte en el teixit econòmic. Tal i com indica Manel Domínguez, president del Centre d’Estudis, les persones i entitats que vivien de les activitats culturals s’han vist poc afectades per l’existència del Districte. “Caldria avaluar en aquest sentit el benefici real del Districte pel que fa a la ciutadania de l’Hospitalet”.

Edifici Freixas / Font: web oficial del Districte Cultural de L’Hospitalet

Projecció a futur

Un dels problemes més rellevants que indica Andrea Leria és el risc de gentrificació. Els preus baixos dels espais que ofereix l’Hospitalet podrien provocar la construcció de nous edificis més cars que expulsessin la gent del barri com ha passat en altres ciutats. Malgrat això, Leria afirma que encara s’és a temps de poder gestionar-ho. El Centre d’Estudis també coincideix que cal evitar l’especulació immobiliària i la expulsió del veïnatge tradicional.

Un altre aspecte que destaca l’artista és obrir el projecte a la ciutadania per pensar noves possibilitats perquè no esdevingui en una bombolla desarrelada de la ciutat. “La cultura ha d’obrir la possibilitat de transformació i regeneració. Ha de fomentar una societat integradora”.

En aquest mateix sentit, Mascarell defensa potenciar la relació entre els artistes i la població de l’Hospitalet perquè l’impacte ciutadà sigui més visible, i donar a conèixer millor el que ofereix el Districte. “Cal cercar una mirada del projecte conjunta”, indica Mascarell.

Per a la responsable municipal, aquest és un procés a llarg termini. Tot i això, Mascarell afirma que ja s’han pogut veure els primers impactes a la ciutat i els barris.

Les experiències d’altres ciutats demostren que els projectes d’aquestes dimensions creixen a partir de la instal·lació d’indústries culturals que siguin un motor per a crear i consolidar una marca com a referent metropolità. Aquest és un dels reptes de futur del Districte Cultural.

Per Carme Palacios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s