Soc de l’Hospitalet… i llegeixo L’Estaca
Aquest era l’eslogan que es va pensar pel llançament de L’Estaca a l’abril de l’any 1978 quan una colla de periodistes de la ciutat i una colla d’activistes cívics es van posar d’acord per iniciar una aventura que va durar pocs mesos. Va ser una experiència única, amb l’impuls econòmic de la ciutadania i l’empenta professional d’un grup de periodistes que havien guanyat experiència a les corresponsalies dels diaris de Barcelona, aleshores molt nombrosos i importants.
Després d’aquesta experiència frustrada es van engegar altres projectes a la ciutat, impulsats per una part d’aquells periodistes i amb diferents fórmules. En totes elles faltava capital i sobrava passió i totes les experiències van acabar també malament: Papers de Ciutat, El Periódico del Llobregat, El Llobregat, El Nou Llobregat, novament El Llobregat…
El món de la premsa ha canviat molt al ritme de les noves tecnologies. I aquests canvis han suposat guanys i pèrdues, però han possibilitat que les experiències de premsa crítica tinguin altres possibilitats i alternatives. La digitalització ha permès recuperar aquesta estimada capçalera que ja s’identifica amb l’esforç històric d’una premsa lliure, ciutadana i sense dependències del poder ni de cap grup de pressió empresarial o social. L’Estaca d’avui és un instrument de premsa fet per activistes voluntaris, molts d’ells periodistes, però d’altres ciutadans compromesos que han posat en l’escriptura una nova voluntat de progrés i de canvi. És un mitjà sense ànim de lucre i que funciona en règim cooperatiu, amb una redacció sense càrrecs directius i amb mecanisme de funcionament assembleari a través d’un Consell de Redacció, que tampoc és una fórmula nova. A L’Estaca no hi ha sous, ni dietes, ni despeses més enllà del manteniment del web, al menys mentre no es generin els recursos suficients per aconseguir que a alguns periodistes joves, amb legítims interessos professionals, els poguem sumar a la causa.
La redacció de L’Estaca està formada hores d’ara pels següents redactors i col·laboradors: Lluís Berbel, Joan Font, Àngels Marín, Miquel Porres, Pau Taxonera, i Jesús A. Vila. I comptem amb una plantilla de col·laboradors que ens ofereixen els seus articles d’opinió: Luis Candelas, Lluïsa Carmona, Manuel Domínguez, Sonia Esplugas, Josep Ferrer, Toni García, Jaume Graells, Javier Marín, Guillermo Martín…
L’Estaca, que abans va ser la Revista de l’Hospitalet i que ara ha ampliat la seva mirada d’acord amb les noves expectatives ciutadanes convertint-se en un mitjà de Periodisme Crític, depèn orgànicament d’un entitat nascuda l’any 2018, arran de la celebració del 40 aniversari de L’Estaca: Foment de la Informació Crítica, que edita un llibre anual, organitza multitud d’activitats al llarg de l’any, té cura de l’edició de lestaca.com i es finança exclusivament gràcies a les quotes de la seva seixantena, de moment, de socis.
Si quan va néixer L’Estaca, llegir-la volia significar la identitat de ser hospitalenc, ara L’Estaca té una vocació que complementa l’anterior: ser un mitjà de comunicació proper i obert a tothom, plural, lliure i respectuós amb la veritat.