Soc de l’Hospitalet… i llegeixo L’Estaca
Aquest era l’eslogan que es va pensar pel llançament de L’Estaca a l’abril de l’any 1978 quan una colla de periodistes de la ciutat i una colla d’activistes cívics es van posar d’acord per iniciar una aventura que va durar pocs mesos. Va ser una experiència única, amb l’impuls econòmic de la ciutadania i l’empenta professional d’un grup de periodistes que havien guanyat experiència a les corresponsalies dels diaris de Barcelona, aleshores molt nombrosos i importants.
Després d’aquesta experiència frustrada es van engegar altres projectes a la ciutat, impulsats per una part d’aquells periodistes i amb diferents fórmules. En totes elles faltava capital i sobrava passió i totes les experiències van acabar també malament: Papers de Ciutat, El Periódico del Llobregat, El Llobregat, El Nou Llobregat, novament El Llobregat…
El món de la premsa ha canviat molt al ritme de les noves tecnologies. I aquests canvis han suposat guanys i pèrdues, però han possibilitat que les experiències de premsa crítica tinguin altres possibilitats i alternatives. La digitalització ha permès recuperar aquesta estimada capçalera que ja s’identifica amb l’esforç històric d’una premsa lliure, ciutadana i sense dependències del poder ni de cap grup de pressió empresarial o social. L’Estaca d’avui és un instrument de premsa fet per activistes voluntaris, molts d’ells periodistes, però d’altres ciutadans compromesos que han posat en l’escriptura una nova voluntat de progrés i de canvi. És un mitjà sense ànim de lucre i que funciona en règim cooperatiu, amb una redacció sense càrrecs directius i amb mecanisme de funcionament assembleari a través d’un Consell de Redacció, que tampoc és una fórmula nova. A L’Estaca no hi ha sous, ni dietes, ni despeses més enllà del manteniment del web, al menys mentre no es generin els recursos suficients per aconseguir que a alguns periodistes joves, amb legítims interessos professionals, els poguem sumar a la causa.
La redacció de L’Estaca està formada hores d’ara pels següents redactors i col·laboradors: Lluís Berbel, Joan Font, Miquel Porres, Pau Taxonera, Juan Carlos Valero i Jesús A. Vila. I comptem amb una plantilla de col·laboradors que ens ofereixen els seus articles d’opinió: Xavier Almirall, Laura Alzamora, Luis Candelas, Lluïsa Carmona, Sílvia Casola, Manuel Domínguez, Sonia Esplugas, Josep Ferrer, Carlos Galve, Toni García, Jaume Graells, Javier Marín, Guillermo Martín… La part tècnica està en mans de Sirius Abadia. Les vinyetes, de Miquel Porres.
L’Estaca, que abans va ser la Revista de l’Hospitalet i que ara ha ampliat la seva mirada d’acord amb les noves expectatives ciutadanes convertint-se en un mitjà de Periodisme Crític, depèn orgànicament d’una entitat nascuda l’any 2018, arran de la celebració del 40 aniversari de L’Estaca: Foment de la Informació Crítica, que edita un llibre anual, organitza multitud d’activitats al llarg de l’any, té cura de l’edició de lestaca.com i es finança exclusivament gràcies a les quotes de la seva seixantena, de moment, de socis.
Si quan va néixer L’Estaca, llegir-la volia significar la identitat de ser hospitalenc, ara L’Estaca té una vocació que complementa l’anterior: ser un mitjà de comunicació proper i obert a tothom, plural, lliure i respectuós amb la veritat.