No sabem exactament si es tracta d’una escultura surrealista d’autor desconegut o és simplement un experiment didàctic posat expressament al carrer per conèixer de veritat qui ens governa. No sabem tampoc el títol però se’ns acudeix el següent: “La chapuza municipal”, una vergonya que explica a bastament la desídia que s’exerceix sobre una ciutat que té el segon pressupost municipal més alt de Catalunya i 11 càrrecs electes amb dedicació exclusiva que cobren més de 71.000 euros bruts a l’any, l’alcalde que en cobra 10.000 més i 4 tinents d’alcalde que en cobren 76.500. Ningú té temps per encarregar a una brigada d’operaris que facin la seva feina professional de manera correcte? Doncs sembla que no. Ah! i a sobre han desaparegut la A, la S i la N del rètol de la plaça. Missatge subliminar, recordant a Van Gal: Alcalde Siempre Negativo.

Pel que es pot veure a la foto, la façana de Casa España, el Museu d’Història de la ciutat, està patint els escrostonats del temps… i de la negligència municipal. L’estuc de l’arrebossat de tota la façana que fa desenes d’anys que no es renova, està caient per tot arreu. El que surt a la foto és una mostra perquè és a tot l’edifici exterior que es nota el pas del temps… i la negligència dels que tenen l’obligació d’ocupar-se del patrimoni històric monumental de la ciutat. Això no passa a la Casa Gran. Tot l’edifici municipal i la sala de plens ja s’han renovat i modificat un munt de vegades, igual que els despatxos de luxe dels que manen, però el patrimoni, que és el que veiem tots, alguns cada dia, està que es cau arreu. Una vegada més, desídia, irresponsabilitat i abandonament. Hi ha recursos per qualsevol cosa, menys pel que ens ha transmès la història. Una vegada més… lamentable

Aquests dies que aquest digital ha parlat tant del patrimoni històric i cultural de
ciutat en risc de ser cedit/perdut perquè, malgrat que fan falta espais per tal que les
entitats puguin desenvolupar la seva tasca social i la ciutadania pugui fer activitats de
tot tipus, l’equip de govern només pensa en treure’s de sobre la responsabilitat de la
seva gestió, portem en aquesta secció un altre exemple de negligència, ineficàcia i
probablement ineptitud. Es tracta d’una part de les instal·lacions de la Caserna de la
Remunta, avui rodejada de centenars d’habitatges, i totalment buida i abandonada.
Això passa amb aquest espai però són desenes els espais malmesos a la ciutat perquè
l’equip de govern no ofereix alternatives. La tanca que rodeja aquesta instal·lació
afirma que aquest és un espai d’equipaments de pròxima obertura. Fa anys que
s’afirma això. Des que es va obrir el projecte de menjar-se l’espai lliure per fer pisos on
hi havia un interessant espai públic. Els pisos fa anys que es van vendre, però el que
havien de ser equipaments estan tancats, abandonats i pitjor que el primer dia.

El parc Infantil del Passeig de Bellvitge fa uns quants mesos que va ser el protagonista
d’una petició transmesa a partir de Change.org per tal que la ciutadania hi donés
suport a la sol·licitud d’aconseguir Parcs Infantils amb ombra. Es necessitaven 5000
firmes i fins ara mateix s’han aconseguit 3.258, senyal que la demanda resulta molt
important. L’ombra dels parcs infantils continua sent una necessitat col·lectiva a la
ciutat. No només al Passeig de Bellvitge. Arreu on hi ha jardinets —res a l’Hospitalet
arriba ben bé a parc— resulta imprescindible l’ombra de cara a l’estiu. Com que ara
acabem d’inaugurar l’hivern, la demanda no és urgent, però ho serà d’aquí a pocs
mesos. Aleshores veurem el resultat. No serà perquè no avisem amb temps…

Això que veieu a la foto és el caminet que hi ha al Parc de la Torrassa tocant al Passatge Oliveras. Costaria poc d’arranjar, però estem parlant d’un caminet que hi ha a l’Hospitalet i ja se sap que a l’Hospitalet les autoritats estan per coses més importants, per exemple, per omplir de ciment l’espai lliure que queda al sud de la GranVia. En aquest caminet, que sovint transiten els veïns de La Torrassa i de Collblanc ja s’han caigut moltes persones, en general persones grans, però no només. I ha calgut dur-les al dispensari o a l’Hospital, amb ferides serioses perquè son cantells de ciment que provoquen talls. La darrera caiguda fa pocs dies, però hi ha una denúncia en aquest mateix indret registrada al 2017 i que recau sobre l’Ajuntament que és qui ha de tenir cura de la ciutadania, especialment pel que fa als carrers i parcs. La darrera caiguda també generarà una nova denúncia… però ni les denúncies serveixen per resoldre els problemes.

Fa aproximadament un mes, un camió de les escombraries va topar amb un arbre a
l’Avinguda Carrilet, a tocar de la plaça Milagros Consarnau a Santa Eulàlia, amb tan
mala fortuna que se’l va endur per davant i va aixecar fins i tot les arrels. Naturalment,
l’arbre va ser talat perquè les arrels van aixecar la vorera i no hagués sobreviscut. I, pel
que sembla, la vorera tampoc, perquè unes quantes setmanes després la vorera
segueix aixecada, la paperera que es va tòrcer segueix torçada i l’arbre no ha estat
reposat. No és una obra molt complicada. No cal, probablement fer cap informe
tècnic, no cal que s’ho miri un arquitecte ni un enginyer. Probablement només és cosa
de la brigada d’obres, del responsable de la brigada d’obres i del responsable del
responsable de la brigada d’obres. O sigui, una vegada més, de l’equip de govern. Si no
poden arranjar una cosa tan senzilla en un mes, que no faran quan correspongui un
informe previ.

Aquest digital ja s’ha fet ressò moltes vegades de l’abandonament en què es troba la riba del Llobregat —una mica més d’un kilòmetre de llarg que l’Hospitalet limita amb el riu—, però com que aquell espai és un territori molt poc interessant per fer negoci, ningú no actúa. No obstant això, és un dels únics indrets paisatgísticament salvatge que tenim al terme i un lloc especialment útil per conèixer el nostre entorn fluvial més proper. Fa temps, gràcies a les pressions especialment dels Padrins del Riu, l’Ajuntament va senyalitzar el camí que porta al riu i l’AMB hi va instal·lar un comptador de bicicletes que supera anualment les 150.000 que passegen per la zona. També es va recuperar un espai que es coneix com el Pla dels Padrins que és una conquesta en terra de ningú. Però és una desgràcia que també la zona tin gui diversos abocadors incontrolats com el que mostra la fotografia. Aquest, en concret, està ubicat en l’espai que correspon a Adif perquè està a tocar de la via estreta en espai ferroviari, però n’hi ha uns quants més en territori hospitalenc. Sigui com sigui, sigui a l’espai que li pertany a l’Ajuntament com al d’Adif, a qui correspon actuar és al govern municipal. Queixar-se a Adif, i dedicar recursos a netejar la zona per evitar la vergonya. Una més.

L’equip de govern va explicar que replantaria aquests pròxims mesos gairebé 4.000 arbres a tota la ciutat. I està fent una cosa semblant. Sembla gairebé impossible que replanti 4.000 arbres que son molts arbres —tant de bó—, però és veritat que en molts carrers on havien talat arbres estan reposant la flora perduda. No es pot dir que plantin arbres. Com a màxim, arbrets, minúsculs i escarransits però pitjor és com estava. Ara bé, sempre hi ha excepcions… poc explicades. A la foto es pot veure el carrer Anselm Clavé a Santa Eulàlia. Han plantat arbrets per tot el carrer però se n’han deixat un. Exactament el que apareix a la fotografia que ocupa una terrasseta d’un bar. Ja es veu al terra que aquí hi havia d’anar un arbre, però si anés un arbre no es podria posar aquesta taula. I que és més important, la taula o l’arbre?. El govern municipal considera que la taula. A veure si ens ho expliquen…

El semáforo de la imagen situado en la calle Levante esquina con Torrente Gornal, en la plaza del Cadí, tiene una programación que no ayuda en absoluto a la circulación y lo único que hace es entorpecer al tránsito, por cierto bastante complicado en la zona de La Florida con Collblanc.

Este semáforo funcionaba cuando se ponía en rojo para los vehículos al cabo de unos segundos cambiaba en ámbar para facilitar la circulación de los vehículos cuando no pasaba peatones, los cuales siempre tenían prioridad.

Tras la instalación de unos barracones para ampliar la escuela Pere Lliscart, la programación cambió y el paso al rojo quedó de forma permanente sin cambiar al ámbar al cabo de unos segundos como sucedía anteriormente.

Muchos vecinos se quejan ya que han de esperar sin ningún sentido, ya que no pasa ningún peatón, y además se forma una cola a la espera que se ponga verde.

Debería de modificarse para dar más movilidad a esa zona.

Només cal que mireu l’amplada d’un carrer que té dos noms, afortunadament ara de vianants, però amb permís per accedir des del polígon Famades fins al carrer Major. És el carrer que divideix els termes municipals de l’Hospitalet i Cornellà. A la banda de Cornellà, a l’esquerra de la fotografia, la centenària Masia Serra. A la dreta, com no!, un bloc de pisos: és la banda del terme municipal de l’Hospitalet. El bloc ja fa anys que és construït, com es veu, a quatre passes de la masia centenària. Els permisos no els va donar Cornellà. Els va donar l’Ajuntament de l’Hospitalet: tant se val, quin era. Tots han fet el mateix, fins ara. Si ja era una barbaritat deixar edificar en aquest solar, encara més barbaritat va ser deixar edificar amb els balcons en voladís, sobre la calçada. Uns quants camions ja se’n endut una mica de balcó, però perquè no se l’enduguin sencer, l’Ajuntament de l’Hospitalet ha ideat una meravella: un pal vertical clavat al terra. Abans de trencar el balcó, el camió que no hi càpiga per fer la corba, s’endurà el pal metàl·lic vertical. Gran idea!. Clarament, això només passa a Hospi. Ah! per cert, el carrer és diu de Famades a l’Hospitalet i d’Angulo a Cornellà. Voleu més sorpreses?