Al 2021 es van aprovar 322.000 euros per fer efectiva la seva rehabilitació, però quatre anys després el pont continua deteriorant-se

Veïns, entitats i partits polítics de l’oposició reclamen la rehabilitació del Pont d’en Jordà que fa uns dies, el 7 d’abril passat concretament, va fer 90 anys de la seva inauguració. Les tracta de l’emblemàtic pont que uneix les barriades de Collblanc-La Torrassa amb Santa Eulàlia.

El pont —poc anys abans havia arribat el metro fins a l’Hospitalet—, es va construir gràcies a les reivindicacions dels veïns. Va ser dissenyat pel gabinet d’arquitectes Eiffel, quan s’havia fet molt perillós passar d’un barri a l’altre travessant les vies del tren. Els veïns, encapçalats per Josep Jordà que després va arribar a ser alcalde, va ser un dels impulsors, juntament amb els veïns, de la construcció del pont. Va ser finançat pels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona i pel Metro tot i que, quan va ser inaugurat, al 1935, no se’l va convidar per ser un home d’esquerres malgrat que vivia a pocs metres del pont.

Els veïns, aquests darrers dies, han guarnit el pont commemorant l’aniversari, amb llaços de colors i van col·locar una pancarta, en un dels seus extrems, on es podia llegir: “Pont d’en Jordà, faig 90 anys i l’ajuntament no em cuida”.

Carme Rimbau, presidenta de dues associacions (Associació Castell de Bellvís i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet), i impulsora de l’acte, va llegir un manifest en el qual es denunciava que era “una vergonya que el pont estigui així i també és perillós. Fa anys que reclamem que es rehabiliti”. El comunicat, com si estigués escrit en primera persona pel propi pont afirmava que: “avui celebro 90 anys i no m’han fet ni un trist taller de xapa i pintura”.

El Pont d’en Jordà, també conegut com a pont de la Torrassa o de Santa Eulàlia, està declaratcom a bé cultural d’interès local (BCIL) i necessita una rehabilitació des de fa anys a causa del seu mal estat. Novament són els veïns els que reclamen aquestes millores i encara que l’ajuntament ha realitzat inspeccions i manifesta que no té danys estructurals, reconeix que s’han de fer millores al paviment que es converteix en relliscós quan plou i acumula l’aigua i s’embarra per la qual cosa obliga a mirar per on es trepitja en aquestes circumstàncies. Hi ha també forats i punts rovellats que demostren deixadesa i que anuncien perill.

El passat 14 de febrer del 2023 el ple municipal de l’Ajuntament va aprovar un projecte iniciat al desembre de 2021 per a la seva rehabilitació per un import 322.737 euros. Les obres estaven previstes que finalitzessin a finals de l’any passat, però ni es van iniciar perquè l’empresa va renunciar a les obres per l’increment del cost dels materials.

Actualment lel govern local està treballant per contractar una empresa que revisi el projecte i actualitzi els preus dels materials. Quan ja estigui resolt, caldrà licitar les obres.

Pel que sembla, durant aquest estiu s’iniciarà la construcció d’unes noves escales mecàniques per accedir al pont que podrien estar enllestides cap al mes de novembre.

El dia de l’aniversari es va realitzar un acte reivindicatiu on es tornava a reclamar la seva rehabilitació i al qual van assistir entitats com la Plataforma Stop Degradació Collblanc-La Torrassa. “Això es historia ferroviària —afirma Jordi Prats de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet— perquè ja no es fan ponts d’aquest estil. I a sobre es tracta d’un pont molt útil i molt utilitzat, ja que hi passen centenars de persones cada dia”. I es pregunta molt sorprès: “Com és possible que s’hagi arribat a tenir-lo així i que tinguem que suportar tanta deixadesa?.

Altres entitats assistents a la concentració van ser la Marea Pensionista, les AA.VV. Som Santa Eulàlia i Collblanc-La Torrassa i els partits de l’oposició com el PP, amb Sonia Esplugas, que va reclamar l’activació de la licitació de forma urgent.

 Manuel Domínguez, portaveu de L’Hospitalet En Comú-Podem va mostrar també la seva indignació per l’estat del pont i va assegurar que “és cert el tema de la licitació” tot i que considerava que mai no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació. Precisament, un dels acords entre aquesta organització política i el PSC per aprovar els Pressupostos del 2025, recorda Domínguez, era “prioritzar aquesta licitació del pont d’en Jordà i la prospecció arqueològica del Castell de Bellvís”.

Un 5% dels guals de la ciutat no estan censats i a 452 se’ls ha requerit l’adequació a la legislació vigent o l’alta al cens

Prop de 2062 locals (dels 14.500 en funcionament) i 244 guals (dels 4561 existents) es trobaven en situació irregular després de la inspecció realitzada pels tècnics de l’ajuntament. La verificació s’ha realitzat durant sis mesos (de juliol a desembre de l’any passat) i els resultats s’han donat a conèixer recentment.

Els tècnics sol·licitaven als locals la referència cadastral per actualitzar-la a més de preguntar quins tipus de residus generaven. De les irregularitats detectades, la més destacable és que no constava cap activitat i en d’altres era diferent de la que estava registrada als arxius municipals. A partir d’aquesta inspecció se li ha requerit als propietaris actualitzar la documentació.

La inspecció ha estat realitzada per 37 agents procedents del Pla Local d’Ocupació de la Xarxa de Governs Locals, finançat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona. Els inspectors feien una inspecció ocular i una entrevista amb els propietaris dels locals comercials a qui requerien la documentació.

Les dades s’introduien mitjançant una aplicació l’HGeoinventari, desenvolupada pel mateix ajuntament. Un segon equip de treball les processava i finalment eren els funcionaris els qui les revisaven.

Aquesta campanya ha servit a l’Ajuntament per disposar d’un mapa actualitzat de les activitats comercials que es desenvolupen a la ciutat, que permetrà planificar més eficientment els serveis municipals com la recollida selectiva de residus i els serveis de neteja, a més d’actualitzar les bases de dades tributàries. Per l’Ajuntament, és una eina essencial per poder prendre decisions futures que optimitzin l’eficàcia dels serveis a la ciutadania.

Pel que fa als guals, se n’han revisat 4561 i una de les comprovacions era si estaven vigents. També es va inspeccionar la senyalització, la pintura i les mesures si eren les correctes i si els rebaixos complien la normativa. Un cop analitzades totes les dades, els inspectors han obert 452 expedients on es requereix al propietari l’adequació del gual a la legislació vigent o la seva alta al cens.

Aquest treball d’inspecció dels locals comercials i els guals també s’ha aprofitat per revisar 3256 plaques per poder programar en el futur la seva reparació o substitució.

David Quirós va afirmar a la TV de l’Hospitalet que no seria lògic continuar demanant un nou hospital si arriba el Clínic i tenim l’Hospital de Bellvitge

Les declaracions realitzades per David Quirós en una entrevista a la Televisió de l’Hospitalet, posant en qüestió la construcció del nou Hospital de la Creu Roja als terrenys de Can Rigalt, davant la ubicació del nou centre del Clínic a la Diagonal entre els municipis de Barcelona, ​​Esplugues i l’Hospitalet, ha creat indignació entre els veïns, el moviment Marea Blanca i l’oposició.

“No seria lògic continuar demanant un hospital (el substitut de l’Hospital General de l’Hospitalet—Creu Roja), quan n’arribarà un altre com el Clínic i tenint com tenim l’Hospital de Bellvitge”, va dir l’alcalde Quirós el passat 11 d’abril a la Televisió de L’Hospitalet.

Membres de Marea Blanca, moviment en defensa d’una sanitat pública, han manifestat que continuaran reclamant la construcció de l’Hospital on els va prometre fa 20 anys la consellera de Sanitat, Marina Geli, que els va mostrar fins i tot una maqueta de com seria el nou equipament sanitari.

Més dura ha estat la portaveu del PP, Sonia Esplugas, que ha denunciat l’actitud de l’alcalde: “Les paraules de Quirós demostren que el govern és una combinació d’ineptitud i conformisme sistemàtic”. I ha afegit: “Presideix un govern desorientat que actua a cop de like. El problema, entre d’altres, és que no s’hauria de demanar la construcció… hauria d’estar construït de fa anys. Un cop més, els veïns de Barcelona passen per davant dels de l’Hospitalet, per culpa d’un govern que no lluita pels seus interessos/necessitats”.

També Manuel Domínguez de LH-En Comú Podem ha declarat que “renunciar a un hospital propi de l’Hospitalet per la proximitat del nou Clínic és renunciar a una necessitat, a garantir un dret. La nostra població no està atesa correctament malgrat tenir molts altres hospitals a prop. La qüestió no és tenir a prop 2, 3 o 4 hospitals, és tenir quiròfans, llits, professionals de la salut, places d’urgències suficients per habitant. L’Hospitalet ja té gairebé 300.000 habitants: com garantim aquestes necessitats? Cal una infraestructura hospitalària específica per a la població de l’Hospitalet”.

Alguns representants de l’oposició havien requerit a l’alcalde que es posicionés en aquest debat, originat a la ciutat després de l’anunci de la construcció del nou Hospital Clínic en uns terrenys situats entre els municipis de Barcelona, ​​Esplugues i l’Hospitalet, a prop dels barris del nord i de la pastilla de Cant Rigalt.

David Quirós va manifestar, això sí, que els veïns de l’Hospitalet han de tenir una atenció sanitària de qualitat a la ciutat i no com passa actualment que els malalts amb determinades patologies o segons el nivell d’assistència han d’anar a l’hospital de Sant Joan Despí, Moisés Broggi. Tots aquests temes, ara mateix molt dubtosos, s’han de resoldre el més aviat possible i no té cap sentit esperar 10 anys que és la previsió que es té ara mateix per a la construcció del nou Hospital Clínic.

Els moviments en defensa de la Sanitat Pública ja han posat el crit al cel perquè allò que s’imaginaven s’està fent realitat: la ciutat pot perdre un gran centre sanitari de referència com és l’Hospital General de l’Hospitalet.

David Quirós va manifestar la necessitat que tots els veïns de l’Hospitalet siguin atesos a la ciutat però és evident que si no s’actua d’immediat el problema s’agreujarà. “Disposem d´una xarxa de CAP’s, CUAP, tenim a més uns centres d´assistència primària en projecte, i tenim dos hospitals”, va dir l´alcalde, que va afegir que “a l´actual Hospital General d´Hospitalet antic Creu Roja, s’ha de fer una inversió, i caldrà veure què passarà en el moment que es posi en marxa el Clínic, cap a on s’haurà de dirigir l’actual centre sanitari. Cal tenir en compte que disposem de l’Hospital de Bellvitge”.

Una altra de les qüestions plantejades és el futur del terreny on es pensava ubicar el nou Hospital General. L’alcalde no es va definir, encara que sí que va manifestar: “Veurem quin és l’impacte del nou Clínic, com es pot redirigir la Creu Roja i que ha de passar amb aquells terrenys on s’havia de construir el nou Hospital General”.

La realitat és molt tossuda. Els components de la Marea Blanca de l’Hospitalet venen reivindicant de fa anys una sanitat pública de qualitat, cosa que no passa a l’Hospitalet degut sobretot per la saturació dels ambulatoris i dels CUAP, on per ser atès existeixen demores de fins a tres hores. “Necessitem més inversions als CAP, un 25% del pressupost sanitari, per no saturar les urgències dels hospitals”, ha manifestat Miguel Mansergas del moviment Marea Blanca.

Precisament una de les reivindicacions d’aquest moviment, era la construcció del nou hospital de la Creu Roja perquè els veïns dels barris del nord, a l’entorn de 150.000 habitants potencials, no s’haguessin de desplaçar a l’Hospital de Sant Joan Despí, actualment també saturat. Tenint en compte, a més, que l’Hospital de Bellvitge és un centre de referència no només de l’Hospitalet sinó també de part de la comarca del Baix Llobregat i del Penedès.

L’Estaca ja va fer referència a aquesta qüestió fa unes setmanes:

Estos espacios son frecuentemente utilizados con fines comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos, dirigidos a personas especialmente vulnerables

El pleno municipal del pasado mes de marzo aprobó una moción, presentada por L’Hospitalet en Comú-Podem, para abrir un debate en la ciudad sobre cómo y dónde se han de instalar los huertos urbanos, una vez demostrado el beneficio que tiene tanto para la colectividad, como para la ciudad y para el ambiente.

En este debate se han de estudiar nuevas ubicaciones de huertos comunitarios en la ciudad y establecer el mecanismo de cesión de estos espacios a entidades sin ánimo de lucro y para usos comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos dirigidos a colectivos vulnerables y centros educativos.

Las experiencias en l’Hospitalet nos muestran que los huertos comunitarios son unos proyectos especialmente permeables a la gestión comunitaria, una formar de acción colectiva que tiene una enorme incidencia en la vida social de los barrios.

La moción plantea diversas alternativas para ceder terrenos como ya sucede actualmente con la Creu Roja o incorporadas a planes integrales en el caso de los huertos de Matacavalls, gestionados por la Fundación Contorno Urbano. Existen también entidades ciudadanas, como Recuperem Albert Germans y la Plataforma Can Trinxet Viu que están haciendo proyectos similares.

“La función de los huertos es crear vínculos entre personas y colectivos que conviven en los barrios. Diferentes experiencias han mostrado que favorecen la convivencia entre las generaciones, ya que las actividades educativas en los huertos urbanos facilitan la relación entre niños, jóvenes, personas de la tercera edad y colectivos en riesgo de exclusión social” afirma la moción.

En el debate que se produjo tras la moción, tanto los grupos de VOX como el PP se abstuvieron, entre otras cosas por la falta de garantía en la salubridad de los alimentos que se cultivan en estos huertos “en terrenos contaminados”. El portavoz de VOX puso como alternativa crear estos huertos en zonas cercanas a la orilla del río Llobregat.

Otro de los motivos es la falta de terrenos para ubicar estos huertos. La portavoz del PP propuso que en vez de crear nuevas zonas para alojar estos huertos lo que necesitaba la ciudad son zonas verdes que beneficien a toda la ciudadanía de l’Hospitalet.

Tanto el grupo socialista como el de ERC-EUiA se posicionaron también a favor de la moción. Concretamente, Olaya Lourdes Checa manifestó en su exposición los valores positivos de los huertos urbanos tanto social como ambientalmente para la educación de las personas.

El regidor socialista José Antonio Alcaide también destacó los beneficios terapéuticos de los huertos y la necesidad, que se consigue con esta moción, de abrir un debate sobre esta materia. Puso en valor el trabajo que ya están realizando con esta actividad tanto la Cruz Roja como la Fundación Contorno Urbano, ya que están gestionando huertos más como un trabajo terapéutico con personas especialmente vulnerables que con otras finalidades.

“Es verdad que existen muchas demandas de espacios, pero en la agenda urbana de l’Hospitalet ya se contempla el despliegue de espacios naturalizados, saludables, seguros y cerca de las zonas educativas por los beneficios que conllevan pero, a su vez, han de ser sostenibles tanto en la gestión de los recursos que se precisen (el agua o alguna fuente energética) como en la buena gestión de los residuos que se generen”.

En el último informe de la Sindica de Greuges de l’Hospitalet, registra la ilegalidad de la transformación de las viviendas en pisos turísticos y reclama más vigilancia

El grupo municipal de los Comunes ha solicitado la ampliación del cuerpo de inspección dentro de la lucha por la vivienda digna y contra el crecimiento de los pisos turísticos. Estos pisos inciden directamente en la subida de los alquileres y en la expulsión, a través de la rescisión de sus contratos, de los vecinos de algunos barrios, sobre todo los más limítrofes a Barcelona.

Los Comunes solicitan a la consellera de Territori, Silvia Paneque, que acelere la creación de 100 plazas de inspectores/as para que se pueda aplicar el régimen sancionador en estas irregularidades. Estas plazas son imprescindibles para hacer el seguimiento del decreto aprobado el pasado 1 de abril por el Govern sobre regulación de la vivienda donde está incluida, en el régimen sancionador, una de las infracciones por el uso fraudulento de los contratos para destinarlos a viviendas de alquiler de temporada.

Desde noviembre pasado, el Ayuntamiento de l’Hospitalet aprobó una moratoria de las licencias de pisos turísticos, promovida por los Comunes. El acuerdo llevaba consigo realizar en ese tiempo un plan de usos de la vivienda, que ha de ser lo más restrictivo que permita la legislación actual para evitar las situaciones de expulsión que están afectando a los barrios colindantes a Barcelona.

La moratoria de las licencias de pisos turísticos, que fue planteada en abril del año pasado y que entonces fue rechazada por todos los grupos municipales se aprobó en el mes de noviembre y ha sido pionera en toda España. Incluso bien vista por gobiernos de la derecha como una forma de regular este fenómeno especulativo y que está modificando el hábitat de las zonas donde existen pisos turísticos

En el mes de septiembre los Comunes de l’Hospitalet solicitaron al Govern de la Generalitat que permita a nuestra ciudad la aplicación de recargos en el impuesto de alojamientos turísticos como ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona. El grupo parlamentario de los Comunes, el pasado 27 de febrero, consiguió firmar un acuerdo con el Govern de la Generalitat para aplicar esta medida.

“De esta manera estamos frenando la invasión de plazas turísticas en nuestros barrios, especialmente em Collblanc, La Torrassa y Santa Eulàlia, que ha de garantizar que haya más inmuebles destinados a responder a la necesidad de vivienda. También queremos que se reviertan las situaciones que están padeciendo los vecinos de la calle Occidente, 14 y Holanda, 36 y que no aparezcan más casos como estos. Y con los nuevos ingresos, se puede plantear rebajar la presión fiscal para el año próximo”, ha afirmado Manuel Domínguez portavoz de los Comunes.

La aprobación de la moratoria, de un año, conllevaba la elaboración de un Plan de Usos que ha de ser lo más restrictivo que permita la ley para todas las posibilidades de alojamiento turístico y de temporada. “Hemos de conseguir que las viviendas existentes se dediquen a satisfacer derechos, no a proporcionar beneficios a los especuladores”, según Domínguez.

La puesta en marcha de la moratoria produjo una reacción de los propietarios que enseguida presentaron recursos contra este anuncio. Hasta ahora han sido todos desestimados. En estos momentos se ignora si continuará su recorrido en los juzgados.

Los vecinos reclamaron a todas las Administraciones, en la última movilización que tuvo lugar en la barriada de Collblanc, que se adoptaran medidas de todo tipo para paralizar las situaciones que conllevan la rescisión de contratos de alquiler por los fondos de inversión buitres para transformar sus viviendas en pisos turísticos.

Esta situación ha sido investigada por la propia Síndica de l’Hospitalet quien ha obligado a abrir expedientes administrativos a algunos propietarios de viviendas que habían realizado ilegalmente obras para convertirlos en turísticos.

La propuesta final consta de 19 intervenciones para este mismo año en las áreas infantiles de la ciudad, con un coste de un millón y medio de euros

Una moción dels Comuns de l’Hospitalet para que se ejecute el Plan de Sombras de las Áreas Infantiles de la ciudad ha sido aprobado por mayoría absoluta en el último pleno municipal. La eficacia de las mociones aprobadas para su cumplimiento sigue en duda.

El incremento año tras año de las temperaturas medias en la ciudad y las horas de insolación en el verano hace que muchas familias no salgan con los niños al parque porque precisamente las zonas infantiles no están protegidas del sol. La moción apela a esta situación y solicita con urgencia su implantación.

Precisamente este plan, aprobado el año pasado, ya preveía la necesidad de implementar estas sombras generadas con elementos no naturales mientras que crecen los árboles que se están plantando en estas zonas. Pero en el año 2024 no se realizó nada.

Este plan tenía un tiempo de implantación (2024-2027) y su ejecución estaba prevista en dos fases dependiendo de unos indicadores como eran el porcentaje de superficie, el material del terreno y la intensidad en su uso.

En la primera fase de implantación se preveían 19 intervenciones en los seis distritos de la ciudad con un coste de alrededor de 1.560.000 euros. Y en la segunda fase, 17 intervenciones en los distritos I, II y III con un coste de 732.000 euros.

La moción de los Comuns expresa su extrañeza que en la segunda fase, en los distritos IV y V no se realice ninguna actuación. Precisamente son distritos con una alta densidad de población y hace que los déficits de sombras tengan un impacto especialmente importante en los niños.

En el debate de la moción todos los grupos votaron a favor y estaban de acuerdo con la propuesta. Hasta el propio grupo socialista votó a favor.

Nuria Lozano, dels Comuns, presentó la moción y recordó que, en una pregunta en el año 2022, su grupo ya interpeló al gobierno municipal sobre si la ciudad tenía un Plan de Sombras. Incluso, se cuestionó que algunas de las áreas infantiles actuales tienen el caucho como elemento fundamental cuando es material que se calienta enseguida y despide más calor.

Nuria Lozano reclamó la urgencia en la implantación del Plan, teniendo en cuenta que en años anteriores en el mes de abril ya empieza a notarse el aumento de temperaturas. Para los Comuns, el primer paso sería la plantación de árboles en estas zonas y, a la espera de que crezcan, la instalación de toldos.

Tras el consenso, una comisión de seguimiento analizará mensualmente el impacto de las obras y su correcta ejecución

Tregua. Esta es la palabra con que se puede resumir la situación en el institut-escola Pere Lliscart, donde se tiene que construir un edificio colindante al actual en plena actividad lectiva, tras la reunión mantenida el pasado martes entre Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, responsables del ayuntamiento de l’Hospitalet y la comunidad escolar del centro (padres y dirección).

“Se nos ha escuchado y se han tenido en cuenta nuestras preocupaciones y reivindicaciones”, ha afirmado David Crespí portavoz de los padres del centro Pere Lliscart, que alberga a 647 alumnos.

El anuncio del inicio inminente de las obras de un nuevo edificio junto al actual para sustituir a los barracones que se habilitaron en la plaza del Cadí para cubrir la demanda existente en este centro, sorprendió a padres y profesores. Más tarde se supo que el proyecto estaba aprobado desde el 2021 y que la paralización de la construcción era prácticamente imposible ya que conllevaría altas penalizaciones para la Administración.

Cuando ya ha empezado a trasladarse material para la construcción del nuevo edificio, a última hora, el pasado martes se realizó una reunión con todas las partes y se llegó a acuerdos satisfactorios para todos los afectados alumnos, profesores y padres.

En el encuentro se presentó un proyecto con algunas modificaciones más acorde a las reivindicaciones de la comunidad escolar. Entre ellas una ampliación del comedor escolar, la habilitación del gimnasio y la biblioteca en el edificio donde actualmente hacían clases los niños de Infantil. Este edificio estaba previsto que se derribara al quedar afectada por una rotonda que se iba a realizar al lado de la escuela.

Una de las quejas de los afectados era la disminución del patio con el nuevo edificio. La alternativa presentada en la reunión es la adecuación de las terrazas, donde también se habilitaran aulas abiertas.

Definitivamente las obras se iniciarán el 31 de marzo, con una duración de unos 12 meses y según los representantes del Departament d’Enseyament representado por Sonia Fernandez Cuenca, directora Territorial en l’Hospitalet, se cumplirán todas las medidas de seguridad requeridas en este tipo de obras.

Entre las 60 preguntas que llevaron los padres a la reunión estaba la posibilidad de habilitar el local del Esplai de la Florida para los niños con necesidades de atención especial. Esta alternativa, según explicaron desde la Generalitat, es más compleja y será estudiada para buscar una solución alternativa.

En el tema de ruidos se seguirá trabajando para amortiguar los que produzca la maquinaria, aunque, según los técnicos, se buscarán los tiempos donde se entorpezcan lo mínimo posible la normal actividad escolar. Al igual que con el polvo que se pueda producir. Como consecuencia de la mala situación de las ventanas —hay que tener en cuenta que el edificio se construyó hace 50 años— se minimizarán los efectos del polvo tanto con la instalación de aparatos de refrigeración, ya que deberán de permanecer cerradas, como redoblando el servicio de limpieza.

De momento, la comunidad escolar se ha sosegado con los acuerdos consensuados y ha apaciguado sus ánimos, siempre que se cumpla el compromiso de las Administraciones de realizar una reunión una vez al mes de la comisión nombrada para el seguimiento de las obras.

La barriada es la més afectada per la pressió dels fons voltors, per expulsar els llogaters del seus habitatges

Al voltant d’un centenar de persones s’han manifestat aquest cap de setmana pels carrers de Collblanc-La Torrassa contra l’Especulació Immobiliària i la Massificació Turística convocats per la Plataforma creada el passat setembre per denunciar aquesta situació al barri i al conjunt de la ciutat.

El lloc elegit per la protesta ha estat la barriada més afectada per l’expulsió dels seus habitatges dels veïns —de forma indirecta, no renovant-los els contractes de lloguer— per transformar-les després en habitacions que son llogades de manera individual. Dos blocs d’habitatges, al carrer Occident 14 i al carrer Holanda 36, ​​en són les mostres. Als quals cal sumar edificis sencers que han estat transformats en habitatges de lloguer a pisos turístics.

Recentment, així ho hem informat a L’Estaca, arran d’una denúncia d’un dels veïns afectats, la Síndica de l’Hospitalet, Merche García, ha intervingut en el conflicte, fent un seguiment dels expedients oberts per l’Ajuntament a cinc habitatges que havien estat transformats en pisos turístics.

La Síndica ha exigit al departament municipal que està realitzant les inspeccions que li informi de tot el procés, ja que encara falta per revisar altres pisos, els propietaris dels quals no han estat contactats.

Tal com es va informar per aquest diari digital l’Ajuntament ha exigit als propietaris que ja han transformat els habitatges en apartaments turístics, que els restableixin a la situació original ja que les obres realitzades s’han fet il·legalment emparant-se en una llicència sol·licitada que no autoritza a fer aquest tipus de reformes.

La protesta dels veïns del cap de setmana va partir de la plaça Espanyola i va transcórrer pel carrer Progrés fins a acabar a la plaça del mercat de Collblanc. Al cap de la manifestació hi havia dues pancartes amb el lema: Contra l’Especulació Inmobiliaria i la Massificació Turística. L’Hospitalet no està en venda. Lluitem pels nostres barris i per la nostra gent. C.E.I.M.T.” que és el nom de la Plataforma convocant.

A l’acte també hi van assistir representants d’ERC-EUiA, amb Jaume Graells al capdavant, i dels Comuns, amb el portaveu municipal, Manuel Domínguez.

A la plaça del mercat, es va llegir un manifest denunciant la situació que viu l’Hospitalet com “d’una greu emergència habitacional. Moltes persones a la ciutat no tenen garantit el dret bàsic a un habitatge digne. El preu de l’habitatge ha crescut molt per sobre dels ingressos de la població, situant els preus de compra i lloguer entre els més alts del país”

I alhora demanaven de forma urgent “la implementació de mesures efectives que posin fre a l’expulsió dels veïns i veïnes, per l’augment descontrolat dels lloguers i les pràctiques coercitives que busquen canviar l’ús residencial habitual per lloguers de temporada o turístics, fins i tot transformant blocs sencers en apartaments turístics”.

La Plataforma ha fet una clara observació: “La turistificació és un fenomen que ha canviat bona part de la morfologia, les economies familiars i la demografia de molts dels nostres barris i ciutats. Atempta també contra la convivència i redueix els espais de vida comunitària, el comerç tradicional i el veïnatge amb arrelament i compromís amb l’entorn”.

Tal com s’ha explicat més d’una vegada en aquest digital, els convocants afirmaven que “la proximitat a Barcelona, les connexions en transport públic i la proximitat a l’aeroport han fet que l’Hospitalet esdevingui una ciutat molt atractiva per a les empreses del sector immobiliari i turístic, canviant radicalment la ciutat, mentre que la ciutadania en paguem les conseqüències”.

El comunicat ha exigit al govern municipal l’establiment “d’una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també, en aplicació del Decret llei 3/2023, que en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat”.

La Plataforma també exigeix ​​a l’Ajuntament establir un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.

Però per tot això, demanen de l’ajuntament “un increment del número d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics”.  I la implicació en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el casos d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant-los.

La Plataforma, en el seu manifestat, també reclama als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat. I a nivell de l’Hospitalet, la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona. També es demana que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.

La entitats promotores de la Plataforma son las següents: AAVV Collblanc-La Torrassa, Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i carrer Occident 14, Associació Som Santa Eulalia, Espai de Ciutadania, Sindicat de Llogateres, AAVV La Florida, Associació Altaveu Jove, Associació Castell de Bellvís, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Coordinadora d’AMPES, Foment de la Informació Crítica, CCOO, UGT, CN y STOP degradació.

Els republicans critiquen l’actual govern municipal per la manca de lideratge i capacitat d’iniciativa en les polítiques feministes

La regidora d’ERC-EUiA, Sílvia Casola, ha reclamat la necessitat que els punts lila que s’instal·len en determinats esdeveniments de la ciutat s’estenguin a tots, incloses les festes majors i cobrint cada dia i no de forma puntual, com succeeix en l’actualitat. A més, que no siguin llocs simplement d’informació sinó que han de funcionar com a espais d’atenció, suport i acompanyament davant qualsevol consulta o agressió que es notifiqui”.

No és la primera vegada que els republicans reivindiquen més punts liles als actes lúdics amb aglomeració de persones. Recentment, en una de les mocions presentades per ERC i tot just acabades unes festes, es va tornar a insistir en aquest tema. “No pot ser, que garantir unes festes lliures de masclisme i sexisme recaigui en mans de les veïnes organitzades o persones voluntàries. No pot ser que els punts lila que promou l’ajuntament massa sovint, siguin simples punts d’informació”, denunciava la moció de ERC-EUiA.

“Necessitem espais segurs, amb professionals i ben coordinats amb les entitats organitzadores de les diferents activitats. I amb la participació de les entitats i persones voluntàries que ja fan una magnífica tasca, però amb l’acompanyament i suport de professionals”, suggerien.

La regidora ha criticat a l’actual govern municipal socialista la manca de lideratge en les polítiques feministes. Casola ha explicat que les mesures que planteja ERC+EUiA han d’arribar com a resposta a la manca d’ambició i la inacció del govern municipal: “volem polítiques feministes valents i transformadors i no pot ser que l’acte central del 8M sigui una classe de zumba”, ha dit la líder republicana.

“Necessitem que l’ajuntament obri el camí, i sigui exemple per les empreses i la societat”, ha afirmat la regidora. Així mateix, els republicans també reclamen la implementació definitiva d’un nou pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, que és una de les assignatures pendents del govern. 

Algunes propostes concretes presentades per Sílvia Casola, i que volen impulsar des de la seva organització perquè siguin aplicables entre els treballadors de l’ajuntament, és l’establiment dels permisos per dol gestacional i la flexibilitat horària per menstruació per les treballadores municipals, com fan altres administracions.

Per a la portaveu republicana, la manca de lideratge i compromís es nota per l’absència del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), llargament reclamat i que no s’ha materialitzat. “Hi ha una passivitat de l’actual govern respecte de les polítiques feministes que cal implementar a l’Hospitalet”, afirma Casola. ERC-EUiA també sol·licita que les Taules de la Dona s’obrin als representants dels partits polítics a l’ajuntament, que ara estan exclosos.