L’edifici, catalogat, forma part del patrimoni municipal tancat i abandonat, en perill de degradació constant

La plataforma Recuperem Albert Germans ha iniciat una campanya de recollida de signatures reivindicant la transformació de l’edifici patrimonial local en un espai col·lectiu autogestionat, obert a la ciutat per fer activitats culturals i socials, tallers de formació, horts urbans…

“Volem transformar aquest antic complex fabril de principis del segle XX en un espai multidisciplinari, en un projecte obert al barri i a tota la ciutat, i amb l’ambició de convertir-lo en un motor social i cultural en benefici de la comunitat local”, diuen en un manifest que s’està distribuint per tot el barri de Sant Josep on és ubicat.

Durant els mesos de maig i juny, la plataforma ha muntat paradetes de recollida de signatures a les festes majors dels barris de Sant Josep, Santa Eulàlia, Collblanc (Festa de la Diversitat) i Centre, reivindicant la cessió de l’espai i també per donar a conèixer el projecte. Els organitzadors de la campanya han informat que la recollida de signatures s’està realitzant de dues maneres: en línia, mitjançant un QR i amb paradetes al carrer.

La previsió és que aquesta campanya continuï a partir de la festa major de Bellvitge per seguir després amb la de Ciutat Comtal  i setmanalment a tot el barri de Sant Josep. “La impressió que tenim és que, en general, creem empatia amb les veïnes, la proposta és bona i interessa el tema de fer un espai autogestionat. Comprovem també que les veïnes estan pendents dels cartells que troben pel barri de Sant Josep amb la difusió de la plataforma. Amb tot necessitem explicar-ho bé i de forma sostinguda, sobretot al barri de Sant Josep, on hi ha Albert Germans”, diuen els membres de la Plataforma.

L’espai, després d’haver estat ocupat durant un temps (2022) per un col·lectiu juvenil, va ser desallotjat policialment al 2024 i clausurat per ordre municipal. Durant l’ocupació, els veïns del barri el van fer servir per posar un hort urbà, obrir un taller de bicis, un lloc per trobades… Representants del moviment veïnal manifesten que ha arribat el moment de reclamar una cessió al veïnat.

L’edifici, ubicat al carrer Rodés 60, té una superfície de 2800 metres quadrats i un espai interior obert de 1750 metres. L’any 2016, l’antiga fàbrica tèxtil va ser adquirida per l’Ajuntament i no va ser fins el 2022 que va aprovar-ne una cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros per crear una escola de formació. Més tard, la companyia ferroviària va renunciar  a la cessió.

La fábrica Albert Germans, edifici catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL).

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo d’Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. Al 1926, amb l’arribada del metro a l’Hospitalet i la millora de comunicacions que representava, van decidir traslladar la fàbrica a la nostra ciutat. Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l’obra s’atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l’Hospitalet en aquella època. Alguns treballadors d’Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.  Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i l’any 2007 va tancar definitivament.

La plataforma ha convocat una assemblea per reiniciar les activitats el 5 de setembre.

Al maig, l’esquerra a l’oposició i el govern, van aprovar un acord per posar en marxa un Pacte Local per la Llengua

El grup municipal d’ERC-EUiA reclama un impuls del català a l’Hospitalet després de les darreres dades a la ciutat on es veu clarament una caiguda en picat en la seva utilització tant escrita com parlada. Aquest impuls hauria de venir a través d’un Pacte Local per la Llengua i també aprofitant l’anunci del Govern de la Generalitat de la creació de 60 places destinades al Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat.

Després de la decisió del Govern de la creació d’aquestes 60 noves places, els republicans demanen a l’equip de govern que aprofiti l’ocasió per reclamar la incorporació de més professionals a la ciutat amb l’objectiu de reforçar la situació del català.

Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA, ha denunciat que “les llistes d’espera per aprendre català són inacceptables i posen en risc la cohesió social i la igualtat d’oportunitats” i ha afegit que “són molts els veïns i veïnes que el volen aprendre, i no troben els espais”. També ha manifestat que “cal dotar de millors instal·lacions el CNL, amb la construcció d’un nou equipament pel Consorci, millorant-ne les condicions materials i tecnològiques a les aules”. I s’ha pronunciat a favor de fer una aposta local per tal que el català sigui utilitzat com a llengua d’ús, “especialment en espais d’infants i joves”.

El ple municipal de l’Ajuntament ja va aprovar una iniciativa d’ERC al mes de maig, votada favorablement tant pels socialistes com pels Comuns, per impulsar un pla local per al foment del català a l’Hospitalet i els republicans demanen ara, que es posi en marxa de manera urgent.

Jaume Graells també ha lamentat la manca d’implicació i compromís del govern municipal amb la llengua, permetent discriminacions i arraconant el català, de forma sistemàtica, de xarxes i comunicacions municipals: “Els i les representants públics hem de donar exemple, i l’ús habitual i la majoria de comunicacions que fan els regidors de govern, i el mateix govern, són pràcticament totes en castellà, incomplint fins i tot el reglament i la normativa municipal”.

El portaveu republicà també ha apuntat que en els darrers anys “les mancances històriques pel desinterès del govern municipal s’han agreujat amb l’arribada de molta població nouvinguda, sense que s’hagin incrementat els recursos per fer front a les necessitats i la complexitat creixent”.

El català ha disminuït el seu pes com a llengua habitual i només la fan servir una de cada tres persones segons l’última enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, donada a conèixer el mes de febrer d’aquest any.

A l’Hospitalet, i segons la mostra del darrer Baròmetre d’Opinió Pública realitzat el 2024, el 15,3% dels hospitalencs afirmen que tenen el català com a llengua habitual, el 67% el castellà i un 15,5% que fan servir les dues llengües indistintament amb normalitat.

Són unes dades força similars a l’ús que recollia el Baròmetre del 2023 amb un lleuger descens de l’ús del castellà, que llavors es situava en el 69,7%, i dels qui utilitzen totes dues llengües amb un 12,6%.

Jaume Graells ha anunciat que portaran també aquesta demanda al Parlament de Catalunya: “Com que no tenim cap confiança que el nostre govern municipal ho faci, ho proposarem directament al Govern de la Generalitat”, demanant també que es compensin les desigualtats socials i els desequilibris creixents en l’assignació de recursos.

Catalunya acumula más de 4 millones de toneladas de este material: uno de los edificios afectados es el Hospital de la Cruz Roja, denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales

La Federación de AAVV de l’Hospitalet (FAVL’H), la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC) y la Confederación Vecinal Estatal (CEAV) al unísono, han hecho un llamamiento urgente a ayuntamientos, comunidades autónomas y Gobierno central, para cumplir la ley y garantizar entornos libres de amianto para proteger la salud pública, de manera urgente.

El próximo mes de septiembre, la FAVL’H iniciará una campaña con unas jornadas informativas sobre el desamiantado de l’Hospitalet. Representantes de la entidad mantuvieron ayer una reunión con responsables del ayuntamiento para exponerles su preocupación y la necesidad de eliminar el amianto existente en muchos edificios de nuestro municipio.

En la reunión mantenida, los representantes vecinales presentaron una propuesta para constituir una Comisión del Amianto integrada por 27 personas entre ellas representantes vecinales, grupos municipales, sindicatos mayoritarios, responsables de salud, expertos técnicos, la Cámara de Comercio, Asociaciones de Comerciantes, la Marea Pensionista y la Síndica de Greuges de l’Hospitalet. A todos ellos se unirían los responsables municipales para analizar la problemática, coordinar acciones y proponer medidas de actuación.

Los responsables municipales no vieron clara la propuesta vecinal y rechazaron la constitución de la Comisión del Amianto por considerarla poco operativa. A cambio, se anunció que se constituiría una comisión interna técnica de trabajo. Los representantes de la FAVL’H consideran que el ayuntamiento ha tenido tiempo sobrado para elaborar un estudio de cómo se encuentra la ciudad en este aspecto, teniendo en cuenta que hace ya tiempo que se está reivindicando la eliminación de todo el amianto que queda en los municipios.

El Ayuntamiento ha insistido en esperar a que el Parlament de Catalunya apruebe y promulgue la Ley del Amianto autonómica para conocer el papel concreto que esta ley otorga a los ayuntamientos. Pese a ello, se ha comprometido a informar a la FAVL’H sobre el censo del amianto y las decisiones que tomen sobre el tema y a diseñar con los vecinos una campaña de información y sensibilización a la ciudadanía sobre las precauciones a tener en cuenta cuando detecten productos de amianto. Como es sabido, las fibras de amianto son cancerígenas, y por ello “se ha de eliminar con las necesarias garantías sanitarias y medioambientales, tanto durante su extracción, como en su transporte y almacenamiento”. La entidad vecinal ha recordado al ayuntamiento que una ciudad tan importante como l’Hospitalet no puede quedarse atrás en este tema.

4 millones de toneladas de amianto en toda Catalunya

En marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas. Se encuentra en forma de fibrocemento en los tejados, en depósitos, bajantes o jardineras y como aislamiento térmico y acústico. En 2032, buena parte de este amianto caducará y es necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer y asbestosis y mesotelioma maligno. Por este motivo, en 2002 se hizo efectiva su prohibición total. Sin embargo, el que ya estaba instalado, podía utilizarse hasta el final de su vida útil.

El amianto se utilizó de forma genérica entre los años 1950 y 1990, ya que era un material abundante y económico. Uno de los edificios emblemáticos de l’Hospitalet que contiene amianto es el Hospital de la Cruz Roja, concretamente en sus tejados, y por eso ha sido denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales.

El ciclo de vida estimado de esta fibra es de 30 a 50 años, así que se calcula que en 2030 más del 85% de estos materiales habrán superado su vida útil.

El Plan de la Generalitat al que hacíamos referencia, contiene 21 actuaciones, organizadas en 4 ámbitos: identificación, retirada, prevención y nuevo marco normativo. En 2023 ya se constituyó un fondo específico de 10 millones de euros, ampliable, más las inversiones que Generalitat destina anualmente a la retirada en edificios públicos y al fomento de la retirada en el ámbito privado. Se han puesto en marcha líneas de subvenciones y actuaciones singulares en Badia del Vallès o en las áreas afectadas por la granizada del año pasado en el Baix y Alt Empordà y en el Pla de l’Estany.

En su sesión de 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en el territorio de la Unión, el 2028.

La Federación de Asociaciones de Vecinos pide al alcalde, David Quirós, que explique el tan cacareado proyecto del Samontà y el calendario para ponerlo en marcha

Los vecinos de La Florida-Les Planes reclaman el cumplimiento de los compromisos pendientes firmados por el gobierno municipal dentro del “Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida”, cuyo inicio de elaboración fue en el 2017 y se aprobó definitivamente en un pleno municipal en el 2022, tras un proceso participativo de vecinos y entidades del barrio, en el que se acordaron diferentes medidas sociales y urbanísticas en un barrio con una situación social muy vulnerable.

La portavoz y presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos, Mayte de la Concha, requirió al alcalde de la ciudad, en una intervención realizada en el pleno municipal y dentro del turno de participación ciudadana, que rindiera cuentas de la situación del cumplimiento de los compromisos adquiridos por el ayuntamiento dentro del Plan Integral del barrio.

El Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida (60 propostes a cumplir abans del 2030) se inició en el 2016 con una carta enviada por entidades y vecinos a la alcaldesa donde se explicaba la necesidad de una acción urgente en el barrio ante la situación cada vez más penosa, en todos los ámbitos, tanto social como urbanísticamente.

Mientras que la portavoz vecinal destacaba que las acciones sociales llevadas a cabo por el Plan Integral eran muy valoradas por los diversos colectivos beneficiados, no pasaba lo mismo con los compromisos urbanísticos que no se han llevado a cabo. Y ponía muchos ejemplos como la remodelación de las calles y las plazas de los Bloques, el traslado de los transformadores de alta tensión de los edificios, el arbolado prometido, los aparatos de gimnasia al aire libre, los accesos en ascensor para salvar los 100 escalones para acceder al parque de Les Planes y al barrio de Sant Josep, la remodelación de la avenida Catalunya y la calle Teide, la naturalización de los patios de los colegios…

Otro de los grandes temas denunciados que no se han llevado a cabo y en cambio se han prometido en diferentes ocasiones es el cubrimiento de las vías que cruzan el barrio que podría suponer liberar cerca de 120.000 metros cuadrados utilizables para convertirlos en zonas peatonales, en una de las áreas de la ciudad más densificadas.

Mayte de la Concha denunció en el escrito leído ante todo el pleno municipal cosas como que “el alcalde se desdice de la construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (antigua Cruz Roja) en los terrenos de Can Rigalt, imprescindible para la salud de los 160.000 habitantes que habitan en el Samontà”. La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos afirmó que “la ciudadanía no puede renunciar a un gran proyecto que se firmó gracias a las reivindicaciones de todos los vecinos de estos barrios”.

“Ayuntamiento y Generalitat pueden prometer mejoras a 30 años vista y las apoyaremos —prosiguió—, pero primero deben pagar lo que deben, antes del 2030”. Ante todo destacó que el barrio necesita un buen número de equipamientos y enumeró algunos de ellos: escuela de formación profesional, otra de educación especial, centros de adultos, plazas suficientes de guarderías, residencia para mayores, sociosanitarios públicos… “Este barrio ha de tener un futuro y dependiendo de la caridad social no lo tendrá”, dijo la presidenta. “El futuro es la formación, el trabajo y los servicios públicos bien gestionados”, añadió. También subrayó la necesidad de multar todas las actitudes incívicas: “es necesaria una campaña para impulsar el civismo y la convivencia”.

La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos solicitó al alcalde la presentación detallada del anunciado proyecto del Samontà junto con el calendario para ponerlo en marcha. El anuncio del encargo al Consorcio de la Reforma de la Gran Vía para la remodelación de la zona conocida como el Samontà —donde se ubican los barrios de Pubilla Casas y La Florida— ha alertado a los afectados que reclaman la necesidad, en todo ese sector y para el conjunto del barrio— de espacios públicos, programas sociales, de mediación, culturales y educativos y, sobre todo, la rehabilitación del envejecido parque de viviendas.

Todos los grupos políticos expresaron su apoyo a la presidenta de la Asociación de Vecinos. Desde el grupo L’Hospitalet En Común Podem, manifestaron que en junio de 2024 ya presentaron una moción, por cierto, rechazada, para la mejora de los Bloques Florida y que en aquel entonces ya se denunció que los 4 millones de euros gastados en el Plan Integral no había tenido impacto en el barrio teniendo en cuenta que era la zona con más problemas económicos y sociales de todo l’Hosptialet. Un año después, se sigue con lo mismo, tal y como muestra la intervención de la portavoz de los vecinos.

Es la misma opinión del resto de los grupos de la oposición (ERC, Vox y PP), quienes manifestaron que era necesaria una intervención de urgencia en los barrios del Samontà. También denunciaron las promesas incumplidas del Plan Integral, ante todo las urbanísticas. Ante el futuro proyecto del Consorcio de la Gran Vía y el Samontà, que también promete obras y rehabilitaciones, subrayaron que lo primero que había que hacer eran las medidas prometidas como el soterramiento de la vía, anunciado a bombo y platillo hace unos meses y que ahora se cuestiona. Lo mismo con la subsistencia del Hospital General que debería ser el centro sanitario de referencia para los 160.000 habitantes del norte de la ciudad y también la falta de una escuela bressol para el barrio de La Florida y otros equipamientos escolares y culturales.

Una situación dramática que vive este barrio y cuyas cifras en la diagnosis que se hizo en su día en el Plan Integral Les Planes-Blocs Florida lo demuestran: la superficie media de las viviendas es de 41,93 metros cuadrados; todas ellas presentan una sobreocupación de los pisos (en un 16,5% de ellos viven 5 personas o más) seis puntos por encima del resto de l’Hospitalet; y en un 30,3% solo vive una persona (la mayoría personas de edad que viven solas), también seis puntos por encima del resto de la ciudad. Y cuando se tomó esa muestra en un 12,65% de las viviendas no había ni siquiera suministro de agua.

Todo ello son cifras que demuestran que el contexto del barrio es de alto riesgo de pobreza, empeoramiento de las condiciones de vida y salud y dificultades para la promoción social, con riesgo alto de exclusión social.

Este deterioro de las condiciones de vida en el barrio en las últimas décadas ha hecho que los vecinos se sientan defraudados y con la sensación de abandono por parte de las instituciones. Y el escepticismo es el sentimiento de los afectados delante de las posibles apuestas de mejora de cara al futuro, tal y como demostró Mayte de la Concha en su intervención en el pleno.

Les direccions dels centres demanaran que es concreti una data ferma d’integració a la xarxa pública

Les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que ja fa anys se’ls va prometre que serien municipalitzades i que encara no s’ha concretat la data de la seva integració, ara denuncien que des de fa cinc mesos les famílies no han rebut l’aportació econòmica a les quals es va comprometre l’ajuntament.

En un comunicat emès fa uns dies en una xarxa social han manifestat la seva indignació: “hauria de ser terriblement vergonyós acordar que s’ajudarà a les famílies ENGANYADES amb 80€ al mes com a compensació pel greuge resultant de la seva ineficiència i deixar de fer aquest pagament durant més de 5 mesos (de moment)”.

Després de multitud de peticions d’informació i de sol·licitud d’una reunió per part de tota la comunitat de les escoles bressol, sembla que la setmana vinent mantindran una trobada amb els responsables municipals. La última reunió mantinguda va resultar força infructuosa i va deixar molt susceptibles les famílies davant el nou termini promès per a la integració dels centres a la xarxa pública, el febrer del 2026.

A l’abril de l’any passat, i quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat del departament d’Educació, ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir, i la data que es va posar sobre la taula va ser la de l’abril del 2025, però ja s’ha vist que al llarg de tot el curs del 2025 no es faria realitat i ara la nova previsió és per al curs 2025-2026.

Les direccions de les cinc escoles ja han anunciat que reclamaran davant el ple municipal, a celebrar el proper 25 de juny, una data ferma d’integració a la xarxa pública entre altres reivindicacions, davant la situació d’incompliments successius que estan patint. Les famílies han fet una crida per tal d’acompanyar-los durant la seva intervenció a la sessió plenària.

Aquesta no serà la primera vegada que intervenen en el ple municipal, amb les mateixes reivindicacions (febrer del 2025). De la mateixa manera, ho han fet els diferents grups de l’oposició municipal sobre la municipalització de les escoles bressol previstes.

En una (febrer del 2024) ja s’instava la creació d’una taula de seguiment que “permeti que les famílies estiguin al dia dels avenços en la municipalització”. També es va aprovar accelerar el calendari de tràmits perquè les 5 escoles pendents de municipalitzar es puguin integrar a la xarxa municipal en el proper curs. Igualment es va concretar que es mantindrian les compensacions econòmiques a les famílies pel retard en la municipalització fins a la seva integració definitiva i s’ampliaria la compensació econòmica perquè les famílies d’I2 tinguessin la gratuïtat del servei, tal com es preveia quan van inscriure als respectius centres als menors.

Els afectats es queixen precisament que “han mentit les famílies al Ple Municipal i han incomplert cadascun dels acords”. Una altra de les reivindicacions d’aquest col·lectiu és la creació de noves places públiques per a infants entre 0 i 3 anys. Precisament l’Hospitalet és una de les ciutats amb menys places públiques per aquesta franja d’edats.

Al ple municipal de juliol de l’any passat ja es va denunciar aquesta situació per part de les treballadores de les escoles bressol: “les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobre-saturació. En concret hi ha una educadora per cada 8 nadons, una educadora per cada 13 infants d’un a dos anys i una educadora per cada 20 infants de 2 a 3 anys”. Una situació insostenible que cal afegir a la llista d’incompliments municipals que fan insuportable l’espera.

El gobierno municipal, sin intención de reponerla y justificando que estaba deteriorada, da como alternativa otras áreas infantiles

El desmantelamiento de una zona de juegos en el barrio de La Florida, situado en la avenida Primavera con el cruce de la calle Pedraforca, ha provocado el enfado tanto de las familias que de forma habitual llevan a sus hijos a jugar a esa zona, como de organizaciones ciudadanas y partidos políticos.

La recién creada asociación FamíliesLH ha denunciado por las redes sociales esta situación y ha recordado que precisamente el barrio de La Florida es uno de los más densos de Europa y que justamente es uno de los barrios más deficitarios en zonas verdes.

Asimismo, ha recordado que precisamente próxima a esa zona de juegos hay una escuela de infantil y primaria cuyos alumnos solían utilizarla junto con el resto de niñas y niños del barrio. La asociación ha reclamado la necesidad urgente de restablecer el área de juegos.

Algunos partidos políticos de la oposición municipal también se han hecho eco del desmantelamiento, de la noche a la mañana y sin previo aviso, de las dos zonas de juego. La portavoz municipal del PP, Sonia Esplugas ha recordado que eliminar parques infantiles es un auténtico sinsentido y que precisamente el ayuntamiento ha escogido el periodo estival, cuando más vida se hace en la calle y el uso de los parques es más intenso, para hacerlos desaparecer.

En este sentido, la portavoz del PP, ha lamentado que el equipo de gobierno haya invitado a algunas familias de La Florida, usuarias de los parques que han sido eliminados en la avenida Primavera, a desplazarse al recién inaugurado parque de la Plaza Federico García Lorca que, al ser nuevo está totalmente saturado, o al Parque de la Pau, donde ni siquiera hay una fuente para que los niños puedan refrescarse. Además, en este parque hay diariamente botellón, e incluso consumo explícito de drogas en horario en el que los menores están allí jugando.

Sonia Esplugas ha explicado que según han comentado algunos vecinos el desmantelamiento podría haberse producido como consecuencia de algunas quejas por el uso incívico que se hacía de este espacio durante las tardes y las noches. La portavoz ha asegurado que entiende que el mal uso de los parques y plazas pueda ser un quebradero de cabeza para los vecinos, “pero el gobierno no puede excusarse en eso para desmantelarlos. Su labor es velar por el cumplimiento de las ordenanzas municipales, incrementar la presencia policial, y fomentar un uso cívico del espacio público”, ha afirmado.

La portavoz municipal del PP ha denunciado además que, tal y como ha quedado el espacio después del desmantelamiento del área de juego, hay unas cuantas piezas de hierro enterradas que también se deberían extraer ya que el espacio se ha quedado inseguro y algún viandante se podría hacer daño.

Los Comunes, haciéndose eco de la denuncia de la asociación, han manifestado su interés por aclarar lo que ha sucedido y por qué se han eliminado las áreas y se han pronunciado a favor de que se reponga la zona de juegos de forma urgente.

Així mateix, ERC-EUiA ha denunciat l’actuació municipal en aquestazona i han manifestat que “les famílies de la Florida i la zona nord de l’Hospitalet mereixen uns parcs dignes, actualitzats i adaptats i un Ajuntament que no giri l’esquena a les famílies. Fa temps que reclamem més i millors espais per als infants, però la resposta del govern no és actualitzar-los i millorar-los, sinó ELIMINAR-LOS”.

En una información publicada por LH Digital, el ayuntamiento justifica el desmantelamiento de la zona porque eran espacios muy pequeños, con pocos elementos de juegos, que estaban además bastante deteriorados. Afirman que su eliminación está avalada por los técnicos municipales y que existen alternativas de otras áreas de juego como las dos plazas referidas con anterioridad.  

Una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i Comuns, insta la promotora a transmetre els habitatges a l’Incasol

Veïns de dues promocions de l’Obra Social de la Caixa, situats a la Porta Nord de l’Hospitalet, han denunciat davant el ple municipal la intenció que té la entitat bancaria d’“expulsar” els prop de 330 veïns que viuen en aquests edificis des de fa 10 anys i que van ser construïts amb finançament públic.

Concretament, els dos blocs estan situats a la Carretera de Collblanc 157 i 159, amb un total de 168 pisos, construïts amb subvencions públiques, i propietat de la Caixa. Van ser atorgats el gener del 2014 en un acte celebrat al Teatre Joventut presidit pel director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa i la alcaldessa Núria Marin.

“Quan ens van fer entrega de les claus al Teatre Joventut, ens van manifestar que tindríem un lloguer assequible per sempre i als 10 anys tindríem opció de compra descomptant el que havíem pagat fins aleshores” va dir una de les afectades

Però quan els van renovar el contracte, va desaparèixer l’opció de compra, van pujar el lloguer més del que convenia i van cobrar un segon dipòsit. Davant els dubtes, els veïns van manifestar a la Caixa que consultarien amb un advocat. La resposta de l’entitat va ser que, o signaven en aquell moment o el pis l’adjudicarien a una altra persona, ja que “hi havia una llarga llista d’espera”.

Els inquilins denuncien que “la Caixa ens ha fet signar contractes amb clàusules abusives que ens deixen en una situació de clara inferioritat”.

Els veïns manifesten que estan en uns blocs en un abandó absolut. “Portem prop de 10 anys vivint als pisos patint diferents problemes perquè els serveis de manteniment han estat molt deficients o inexistents. Fuites contínues que mai no han resolt”

Els llogaters han posat dues demandes amb el Sindicat de Llogateres i la resta de llogueters de la Caixa. Una, per 16 clàusules abusives en els contractes que han tingut, i una altra reclamant 10 milions d’euros en concepte d’IBI que no haurien d’haver pagat i que la Caixa els ha cobrat durant aquests anys.

Els veïns dels pisos situats en aquestes promocions juntament amb altres promocions d’arreu de Catalunya fa més de tres anys que s’estan organitzant amb el Sindicat de Llogateres. Conjuntament amb la resta han hagut de resistir desnonaments, s’han quedat a casa després de la finalització dels contractes pagant el lloguer, han interposat la primera denúncia col·lectiva a tot l’estat espanyol contra les clàusules abusives de contractes d’un gran propietari i s’han manifestat unitàriament als carrers de Sitges l’any 2023.

Aquests veïns de la Carretera de Collblanc també, van interposar una demanda per la desaparició de l’opció de compra i la Caixa els va contestar que el valor de compra era de 400.000 euros per pis i que havien de donar resposta en 45 dies.

A l’últim ple municipal va ser aprovada una moció conjunta de PSC, ERC-EUiA i L’Hospitalet En Comú Podem en la qual s’insta a La Caixa a no vendre a privats i a transmetre les promocions Indo (av. Carrilet, 114 i carrer Cooperativa, 16-18), Porta Nord (Ctra. Collblanc, 157-159) i Enric Prat de la Riba , 278) a l’Incasol de la Generalitat de Catalunya.

La moció constata que aquesta situació que pateixen ara aquest veïns de Collblanc també el  viuen llogaters d’Inmocaixa arreu de Catalunya, des que aquesta entitat ha decidit suspendre el seu programa d’habitatge assequible vinculat a l’Obra Social La Caixa i traspassar la propietat dels pisos a INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU. La propietat va fer signar als arrendataris contractes amb clàusules abusives i, en algunes de les promocions, està procedint a no renovar els contractes als arrendataris, per a fer-los fora dels pisos i promoure la seva venda a preus de mercat.

Les diverses promocions on es donen aquestes pràctiques són qualificades com a habitatge de protecció oficial, o són sotmeses a acords previs per tal que siguin gestionades amb criteris de protecció oficial per part d’Obra Social La Caixa. Aquests habitatges, bona part subvencionats amb fons públics o construïts directament sobre sòl públic, haurien de tenir per objectiu facilitar l’accés a l’habitatge a la població i disminuir els greus problemes d’habitatge que vivim.

A l’Hospitalet de Llobregat INMO CRITERIA ARRENDAMIENTOS III SLU té la promoció Indo (Av. Carrilet, 114 i C. de la Cooperativa, 16-18), actualment en règim de protecció oficial, i les promocions Porta Nord (Ctra. de Collblanc 157 i 159) i Enric Prat de la Riba (C. Enric Prat de la Riba, 278) , gestionades amb criteris de protecció oficial per acords previs.

La moció aprovada també insta l’entitat bancària a preservar els arrendataris i no expulsar-los de les promocions esmentades mentre s’acorda una solució negociada i fins el traspàs dels immobles a l’Incasol.