El año pasado, esta feria de acceso gratuito y abierta a todo el mundo vendió más de 6.500 vasos y 5.200 litros de cerveza artesana, ya que no solo atrae a entendidos y aficionados, sino también a los hospitalenses y visitantes que buscan música y gastronomía en un ambiente festivo

L’Hospitalet se convierte del 24 al 27 de abril en la capital española de la cerveza artesanal al acoger durante las Fiestas de la Primavera a más de 200 variedades de cervezas diferentes que se tirarán en nada menos que 75 grifos dispuestos en 15 carpas con marcas cerveceras catalanas, pero también con un gran protagonismo de pequeños productores belgas, el país de origen del organizador del festival, Henk Cortier.

El año pasado, esta feria de acceso gratuito y abierta a todo el mundo vendió más de 6.500 vasos y 5.200 litros de cerveza artesana, ya que no solo atrae a entendidos y aficionados, sino también a los hospitalenses y visitantes que buscan música y gastronomía en un ambiente festivo mientras saborean una bebida alcohólica fermentada a partir de cereales. Hoy casi siempre malta de cebada aunque, a lo largo de la historia, cualquier grano ha servido como ingrediente: centeno, avena, espelta, mijo, sorgo…

La primera receta escrita que prueba la existencia de la cerveza se remonta al año 3.300 a.C. en el pueblo sumerio, la primera civilización de Oriente Medio. Pero fue en Egipto, en la época de los faraones cuando adquirió una sólida dimensión industrial. Sus fábricas producían en tiempos de Ramsés II nada menos que 4 millones de litros anuales, hasta el punto de que la cebada para su elaboración era utilizada como moneda de cambio.

En tiempos de la Liga Hanseática de las ciudades libres del norte de Europa se comprobó como el lúpulo prolongaba exitosamente la duración de la cerveza. Los flamencos que emigraron a Inglaterra sobre el 1500 llevaron el lúpulo hasta las islas británicas. En 1559, los monjes descubrieron la baja fermentación y las cervezas Lager. En la ciudad alemana de Pilsen, una cooperativa cervecera local descubrió una cerveza que llegó a competir con el éxito de las lagers oscuras de la vecina Baviera.

Con la revolución industrial, el ferrocarril transportaba la cerveza fácilmente y la microbiología, con el descubrimiento de la naturaleza de las levaduras, y otras innovaciones como el envasado o la refrigeración, extendieron su producción y consumo de esta ya popular bebida que podía ingerirse durante todo el año. A partir de la década de los 70 surgen tendencias que recuperan las cervezas más tradicionales y perdidas por el paso del tiempo, como las witbier belgas de trigo, o las amargas y las aromáticas India Pale Ale (IPA) desparecidas en Inglaterra, que vuelven a ser disfrutadas surgiendo con fuerza la cultura de la cerveza que en l’Hospitalet puede apreciarse estos días de forma más intensa que nunca.

La Feria de la Cerveza Artesana celebra su décima edición en la plaza Lluíz Companys i Jover, junto a la estación del Metro de la Línea 1 Avenida Carrilet, donde también se instalará una zona gastronómica con 5 food trucks con diversa oferta de comida y un escenario en el que se celebrarán actuaciones musicales durante todo el fin de semana. Esta feria es una de las más longevas e importantes, ya que permite probar cervezas de autor muy exclusivas, así como ediciones especiales de cerveceros nacionales y de proximidad, junto con algunas internacionales difíciles de encontrar fuera de sus países de origen.

Las cerveceras que este año contarán con carpa propia serán: Newaza Beer (L’Hospitalet); Orient Street, cervecera nómada fundada en 2022 en L’Hospitalet; los manresanos Hoppit, conocidos por sus excelentes IPA y sour con fruta; Cervesa Cornèlia, cooperativa formada por cuatro socios de Cornellà; L’Estupenda, microcervecera de Sant Cugat del Vallès; Senglaris, nacida en un antiguo molino en ruinas en el Parque Natural de Collserola; Brebel, firma del leridano Xavi Ramon, especializada en lagers y cervezas sin alcohol, todas gluten free & vegan; La Calavera Brewing Coop, de Sant Joan de les Abadesses; los santboianos de BierBoi; Flybrew, proyecto de dos barceloneses que experimentan con ingredientes innovadores; y Menno Olivier Brewing, la nueva marca de Menno Olivier, fundador de la cervecera De Molen en Países Bajos.

Menno, que se retiró a Cataluña, recientemente se ha unido al equipo de La Pirata y llega a la Feria de Cerveza Artesana de L’Hospitalet en una de sus primeras apariciones tras el lanzamiento de su nueva marca. Según declara Henk Cortier en un comunicado facilitado, “es un honor contar con Menno Olivier, una auténtica estrella del mundo craft, en su primera feria como fundador de Menno Olivier Brewing”. En las carpas de Lambicus, con 25 tiradores, se podrán degustar creaciones de cerveceras patrocinadoras como los igualadinos REC Brew; la cervecera local Tibidabo Brewing; los zaragozanos Cierzo Brewing Co; y los argentinos afincados en Barcelona de Ogham.

Sin embargo, las cervezas belgas exclusivas de Lambicus serán, sin duda, una de las grandes atracciones. Se podrán probar cervezas de pequeños productores como De Koperen Markies; la cervecera Kluiz, ubicada en el pequeño pueblo de Anseroeul; o la histórica Brouwerij De Ryck, fundada en 1886. También habrá cervezas de Chouffe, creada por los pioneros del primer movimiento craft belga, Chris Bauweraerts y Pierre Gobron, así como de su otra marca, Brasserie Lupulus.

Otras cerveceras destacadas serán De Halve Maan, la icónica fábrica de Brujas con más de 500 años de historia; Brasserie de Cazeau, liderada por Laurent Agache; La Marlouf, creada por Yassine Kouysse, un marroquí residente en Valonia que ha elaborado la primera triple marroquí en Bélgica; De Dochter van de Korenaar, reconocida por su maestro cervecero Ronald Mengerink, un innovador del envejecimiento en barricas de vino; Blaugies, la cervecera familiar fundada en 1988 en el sur de Bélgica; y Brussels Beer Project(BBP), una de las cerveceras que más ha revolucionado el panorama belga en los últimos años.

Al 2021 es van aprovar 322.000 euros per fer efectiva la seva rehabilitació, però quatre anys després el pont continua deteriorant-se

Veïns, entitats i partits polítics de l’oposició reclamen la rehabilitació del Pont d’en Jordà que fa uns dies, el 7 d’abril passat concretament, va fer 90 anys de la seva inauguració. Les tracta de l’emblemàtic pont que uneix les barriades de Collblanc-La Torrassa amb Santa Eulàlia.

El pont —poc anys abans havia arribat el metro fins a l’Hospitalet—, es va construir gràcies a les reivindicacions dels veïns. Va ser dissenyat pel gabinet d’arquitectes Eiffel, quan s’havia fet molt perillós passar d’un barri a l’altre travessant les vies del tren. Els veïns, encapçalats per Josep Jordà que després va arribar a ser alcalde, va ser un dels impulsors, juntament amb els veïns, de la construcció del pont. Va ser finançat pels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona i pel Metro tot i que, quan va ser inaugurat, al 1935, no se’l va convidar per ser un home d’esquerres malgrat que vivia a pocs metres del pont.

Els veïns, aquests darrers dies, han guarnit el pont commemorant l’aniversari, amb llaços de colors i van col·locar una pancarta, en un dels seus extrems, on es podia llegir: “Pont d’en Jordà, faig 90 anys i l’ajuntament no em cuida”.

Carme Rimbau, presidenta de dues associacions (Associació Castell de Bellvís i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet), i impulsora de l’acte, va llegir un manifest en el qual es denunciava que era “una vergonya que el pont estigui així i també és perillós. Fa anys que reclamem que es rehabiliti”. El comunicat, com si estigués escrit en primera persona pel propi pont afirmava que: “avui celebro 90 anys i no m’han fet ni un trist taller de xapa i pintura”.

El Pont d’en Jordà, també conegut com a pont de la Torrassa o de Santa Eulàlia, està declaratcom a bé cultural d’interès local (BCIL) i necessita una rehabilitació des de fa anys a causa del seu mal estat. Novament són els veïns els que reclamen aquestes millores i encara que l’ajuntament ha realitzat inspeccions i manifesta que no té danys estructurals, reconeix que s’han de fer millores al paviment que es converteix en relliscós quan plou i acumula l’aigua i s’embarra per la qual cosa obliga a mirar per on es trepitja en aquestes circumstàncies. Hi ha també forats i punts rovellats que demostren deixadesa i que anuncien perill.

El passat 14 de febrer del 2023 el ple municipal de l’Ajuntament va aprovar un projecte iniciat al desembre de 2021 per a la seva rehabilitació per un import 322.737 euros. Les obres estaven previstes que finalitzessin a finals de l’any passat, però ni es van iniciar perquè l’empresa va renunciar a les obres per l’increment del cost dels materials.

Actualment lel govern local està treballant per contractar una empresa que revisi el projecte i actualitzi els preus dels materials. Quan ja estigui resolt, caldrà licitar les obres.

Pel que sembla, durant aquest estiu s’iniciarà la construcció d’unes noves escales mecàniques per accedir al pont que podrien estar enllestides cap al mes de novembre.

El dia de l’aniversari es va realitzar un acte reivindicatiu on es tornava a reclamar la seva rehabilitació i al qual van assistir entitats com la Plataforma Stop Degradació Collblanc-La Torrassa. “Això es historia ferroviària —afirma Jordi Prats de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de l’Hospitalet— perquè ja no es fan ponts d’aquest estil. I a sobre es tracta d’un pont molt útil i molt utilitzat, ja que hi passen centenars de persones cada dia”. I es pregunta molt sorprès: “Com és possible que s’hagi arribat a tenir-lo així i que tinguem que suportar tanta deixadesa?.

Altres entitats assistents a la concentració van ser la Marea Pensionista, les AA.VV. Som Santa Eulàlia i Collblanc-La Torrassa i els partits de l’oposició com el PP, amb Sonia Esplugas, que va reclamar l’activació de la licitació de forma urgent.

 Manuel Domínguez, portaveu de L’Hospitalet En Comú-Podem va mostrar també la seva indignació per l’estat del pont i va assegurar que “és cert el tema de la licitació” tot i que considerava que mai no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació. Precisament, un dels acords entre aquesta organització política i el PSC per aprovar els Pressupostos del 2025, recorda Domínguez, era “prioritzar aquesta licitació del pont d’en Jordà i la prospecció arqueològica del Castell de Bellvís”.

El centenar llarg de treballadors de l’empresa ubicada a l’Hospitalet es queixen de la intransigència de la direcció que atempta contra la salut de la plantilla

El centenar llarg de treballadors de l’empresa Noster d’ascensors, ubicada al carrer Botànica, 45 de l’Hospitalet, estat cridats a la vaga indefinida a partir del proper dimarts 22, després d’un llarg conflicte amb la direcció que s’ha trencat sense acord.

El comitè d’empresa i UGT FICA han convocat la vaga per culpa de la inflexibilitat de l’empresa pel que fa als horaris, la falta de descans entre jornades i la negativa a reduir la càrrega de treball. En aquest sentit, denuncien una clara discriminació entre els treballadors de Noster, antiga Acresa Cardellach, del grup Otis, i el conjunt de la plantilla d’Otis que té millors condicions laborals, tot i realitzar la mateixa feina, que ha provocat greus situacions d’estrès a la plantilla i un increment de les baixes mèdiques per la forta pressió laboral que reben.

En concret, els treballadors es queixen que l’empresa es nega a pactar horaris que siguin compatibles amb les necessitats del personal tècnic, de manera que estan obligats a complir llargues jornades laborals incompatibles amb la vida familiar. A banda, entre jornada i jornada, afirmen que el personal tècnic no té temps de descans, qüestió que afecta la salut dels treballadors i la garantia de seguretat a la feina, mentre que els treballadors del grup Otis, que fan la mateixa feina, tenen un conveni que els garanteix jornades regulars.

L’empresa Noster s’ha negat, al·leguen els treballadors, a reduir la quantitat d’aparells que ha de fer servir cada tècnic, fet que augmenta la càrrega de treball i provoca un estrès continuat i la necessitat d’anar al metge pel malestar permanent que afecta directament l’estabilitat mental. La falta de disposició de l’empresa per entendre la situació ha portat al comitè d’empresa a sol·licitar la vaga indefinida mentre no hi hagi una voluntat ferma de trobar solucions viables que garanteixin els drets laborals i el benestar de la plantilla.

Sota el lema “Trabajar para vivir, no trabajar para morir” els treballadors de Noster demanen un acord que preservi la salut laboral del col·lectiu, alhora que es mostren preocupats pel deteriorament de la imatge de l’empresa que pot repercutir greument en el nombre de clients actuals.

“Es de extrema urgencia que Administración, paradistas y expertos se encuentren para recuperar los Mercados, evitar que se hundan, y mueran de abandono e incompetencia”.

Tarde de abril, dos cafés en la La Flama de Bellvitge para hablar de comercio. Jordi Delgado Roca (50 años) es un joven charcutero y presidente de la Asociación de Comerciantes del Mercado 1 de Bellvitge (el primero).

Jordi posee el valor innato de lo que ahora llamamos “ser emprendedor”. Le viene por genética, sus padres eran charcuteros y Jordi, de niño, empezó a ayudar en la tienda que tenían en la Avda. Miraflores de Pubilla Casas.

Agradezco a Jordi dedicar un tiempo de su descanso para conversar sobre algo que a los dos nos apasiona: el comercio en los Mercados Municipales de l’Hospitalet. Cuando le pregunto cómo ve la situación de los Mercados, su respuesta es instantánea y contundente: “mal. No mal, muy mal.”

Jordi se levanta a las 2 de la madrugada para elaborar, en su obrador, el producto fresco que venderá al día siguiente en la parada del mercado. Me produce una gran admiración. Es evidente que el trabajo es esfuerzo, pero las personas que poseen la capacidad de disfrutar con su trabajo son unos privilegiados. Jordi es uno de ellos.

Para él, su clientela es sagrada, lo aprendió y lo “mamó” de sus padres. Todo requiere un sacrificio: “si quieres que cuenten contigo tienes que trabajar para que vuelvan a comprar al día siguiente”. La parada la regenta Anabel Márquez su mujer-compañera. Ella es una pieza clave en el buen trabajo y el éxito de Jordi. Tiene una teoría clara: “si tú negocio va mal déjalo”. Viene a decir, “que la mediocridad perjudica al conjunto de los colectivos, en este caso de los Mercados”.

Jordi se manifiesta en algún momento de forma pesimista. Domina más en nuestra conversación, sin embargo, el factor optimista. Compartimos dos aspectos claves que operan en lo que nos ocupa. Está la responsabilidad de los paradistas y la responsabilidad de la Administración.

Es verdad que los pequeños comerciantes nos deberíamos de unir más y trabajar juntos colectivamente y no siempre pasa, pero los dos estamos de acuerdo que “la Administración es la máxima responsable del estado actual de nuestros Mercados”.

La profesión de charcutero es un oficio, muy demandado, y él ha tenido y tiene ofertas de empresas que le ofrecen trabajo y buena remuneración, pero prefiere continuar con su negocio y ser autónomo. Jordi es vital, quiere ser dueño de sus decisiones.

Cuando hablamos de su relación con el Ayuntamiento, Jordi también responde rápido: “los políticos navegan en la ambigüedad, no quieren invertir, solo ponen parches. Vienen a pedir el voto y luego hacen ver que se preocupan, pero en realidad no hacen nada. Una vez uno me dijo: no invertiremos nunca en los mercados”. Jordi reconoce, no obstante, que su director de mercado, Jordi Aznar, es el funcionario próximo que le ayuda cuando tiene un problema.

Él considera que los técnicos hacen lo que mandan los políticos y están bloqueados por las normas. Normas obsoletas, que se deberían de renovar para desbloquear la paralización que tienen nuestros Mercados.

Cita el mercado de la Florida como el único renovado y que tiene un cierto aire de esperanza. “Muy pocas veces hemos sido convocados todos los presidentes de las asociaciones de comerciantes para hablar del problema de los Mercados en l’Hospitalet”.

Lo último que han hecho ha sido “alargar la agonía con 15 años más de renovación. Eso va a servir de poco, más bien de nada. Nos venden la moto y nos hacen callar, pero el problema continúa”.

Se queja de los horarios de los Pakis y de la falta de inspección sanitaria que el ayuntamiento no ejerce por falta de personal. Cuando le pregunto sobre qué le parece la apertura de dos grandes superficies cerca de los dos mercados, Jordi responde que se siente impotente, no entiende como pueden ser tan insensibles. Cree que una buena medida sería una moratoria por parte del gobierno de la ciudad para no permitir nuevas grandes áreas.

Su propuesta sería hacer nuevo el mercado con paradas más grandes y cómodas. Tener un espacio diáfano que sirviera como lugar multidisciplinar para acciones y actividades que generarán vida atractiva al mercado. “Que los que mandan hablaran con nosotros y entendieran nuestras necesidades y facilitarán, y promovieran, el interés de los vecin@s para acudir a nuestros mercados.

La formación es otro de los aspectos que considera muy importantes para que hubiera continuidad. Para eso, Jordi está de acuerdo que es de extrema urgencia que la administración y los paradistas, asesorados por expertos en comercio, arquitectos, sociólogos y juristas, se encuentren con la voluntad política de reflotar, buscar alternativas y no permitir que los Mercados en nuestra ciudad se hundan y mueran de abandono e incompetencia.

Jordi Delgado es un diamante en bruto que entiende perfectamente el estado de lo que hablamos. El Ayuntamiento, el gobierno de la ciudad, los técnicos, el alcalde, tienen la obligación de escuchar y cuidar a Jordi Delgado y a todos los Jordis que hoy están trabajando en nuestros mercados. Deberían de hablar y escuchar con máximo respeto y consideración a un joven que se levanta casi cada mañana a las dos de la madrugada para dar un servicio de calidad a los vecinos y vecinas de nuestra ciudad.

Gracias Jordi, por ayudar a explicar un problema de ciudad.

Un 5% dels guals de la ciutat no estan censats i a 452 se’ls ha requerit l’adequació a la legislació vigent o l’alta al cens

Prop de 2062 locals (dels 14.500 en funcionament) i 244 guals (dels 4561 existents) es trobaven en situació irregular després de la inspecció realitzada pels tècnics de l’ajuntament. La verificació s’ha realitzat durant sis mesos (de juliol a desembre de l’any passat) i els resultats s’han donat a conèixer recentment.

Els tècnics sol·licitaven als locals la referència cadastral per actualitzar-la a més de preguntar quins tipus de residus generaven. De les irregularitats detectades, la més destacable és que no constava cap activitat i en d’altres era diferent de la que estava registrada als arxius municipals. A partir d’aquesta inspecció se li ha requerit als propietaris actualitzar la documentació.

La inspecció ha estat realitzada per 37 agents procedents del Pla Local d’Ocupació de la Xarxa de Governs Locals, finançat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona. Els inspectors feien una inspecció ocular i una entrevista amb els propietaris dels locals comercials a qui requerien la documentació.

Les dades s’introduien mitjançant una aplicació l’HGeoinventari, desenvolupada pel mateix ajuntament. Un segon equip de treball les processava i finalment eren els funcionaris els qui les revisaven.

Aquesta campanya ha servit a l’Ajuntament per disposar d’un mapa actualitzat de les activitats comercials que es desenvolupen a la ciutat, que permetrà planificar més eficientment els serveis municipals com la recollida selectiva de residus i els serveis de neteja, a més d’actualitzar les bases de dades tributàries. Per l’Ajuntament, és una eina essencial per poder prendre decisions futures que optimitzin l’eficàcia dels serveis a la ciutadania.

Pel que fa als guals, se n’han revisat 4561 i una de les comprovacions era si estaven vigents. També es va inspeccionar la senyalització, la pintura i les mesures si eren les correctes i si els rebaixos complien la normativa. Un cop analitzades totes les dades, els inspectors han obert 452 expedients on es requereix al propietari l’adequació del gual a la legislació vigent o la seva alta al cens.

Aquest treball d’inspecció dels locals comercials i els guals també s’ha aprofitat per revisar 3256 plaques per poder programar en el futur la seva reparació o substitució.

David Quirós va afirmar a la TV de l’Hospitalet que no seria lògic continuar demanant un nou hospital si arriba el Clínic i tenim l’Hospital de Bellvitge

Les declaracions realitzades per David Quirós en una entrevista a la Televisió de l’Hospitalet, posant en qüestió la construcció del nou Hospital de la Creu Roja als terrenys de Can Rigalt, davant la ubicació del nou centre del Clínic a la Diagonal entre els municipis de Barcelona, ​​Esplugues i l’Hospitalet, ha creat indignació entre els veïns, el moviment Marea Blanca i l’oposició.

“No seria lògic continuar demanant un hospital (el substitut de l’Hospital General de l’Hospitalet—Creu Roja), quan n’arribarà un altre com el Clínic i tenint com tenim l’Hospital de Bellvitge”, va dir l’alcalde Quirós el passat 11 d’abril a la Televisió de L’Hospitalet.

Membres de Marea Blanca, moviment en defensa d’una sanitat pública, han manifestat que continuaran reclamant la construcció de l’Hospital on els va prometre fa 20 anys la consellera de Sanitat, Marina Geli, que els va mostrar fins i tot una maqueta de com seria el nou equipament sanitari.

Més dura ha estat la portaveu del PP, Sonia Esplugas, que ha denunciat l’actitud de l’alcalde: “Les paraules de Quirós demostren que el govern és una combinació d’ineptitud i conformisme sistemàtic”. I ha afegit: “Presideix un govern desorientat que actua a cop de like. El problema, entre d’altres, és que no s’hauria de demanar la construcció… hauria d’estar construït de fa anys. Un cop més, els veïns de Barcelona passen per davant dels de l’Hospitalet, per culpa d’un govern que no lluita pels seus interessos/necessitats”.

També Manuel Domínguez de LH-En Comú Podem ha declarat que “renunciar a un hospital propi de l’Hospitalet per la proximitat del nou Clínic és renunciar a una necessitat, a garantir un dret. La nostra població no està atesa correctament malgrat tenir molts altres hospitals a prop. La qüestió no és tenir a prop 2, 3 o 4 hospitals, és tenir quiròfans, llits, professionals de la salut, places d’urgències suficients per habitant. L’Hospitalet ja té gairebé 300.000 habitants: com garantim aquestes necessitats? Cal una infraestructura hospitalària específica per a la població de l’Hospitalet”.

Alguns representants de l’oposició havien requerit a l’alcalde que es posicionés en aquest debat, originat a la ciutat després de l’anunci de la construcció del nou Hospital Clínic en uns terrenys situats entre els municipis de Barcelona, ​​Esplugues i l’Hospitalet, a prop dels barris del nord i de la pastilla de Cant Rigalt.

David Quirós va manifestar, això sí, que els veïns de l’Hospitalet han de tenir una atenció sanitària de qualitat a la ciutat i no com passa actualment que els malalts amb determinades patologies o segons el nivell d’assistència han d’anar a l’hospital de Sant Joan Despí, Moisés Broggi. Tots aquests temes, ara mateix molt dubtosos, s’han de resoldre el més aviat possible i no té cap sentit esperar 10 anys que és la previsió que es té ara mateix per a la construcció del nou Hospital Clínic.

Els moviments en defensa de la Sanitat Pública ja han posat el crit al cel perquè allò que s’imaginaven s’està fent realitat: la ciutat pot perdre un gran centre sanitari de referència com és l’Hospital General de l’Hospitalet.

David Quirós va manifestar la necessitat que tots els veïns de l’Hospitalet siguin atesos a la ciutat però és evident que si no s’actua d’immediat el problema s’agreujarà. “Disposem d´una xarxa de CAP’s, CUAP, tenim a més uns centres d´assistència primària en projecte, i tenim dos hospitals”, va dir l´alcalde, que va afegir que “a l´actual Hospital General d´Hospitalet antic Creu Roja, s’ha de fer una inversió, i caldrà veure què passarà en el moment que es posi en marxa el Clínic, cap a on s’haurà de dirigir l’actual centre sanitari. Cal tenir en compte que disposem de l’Hospital de Bellvitge”.

Una altra de les qüestions plantejades és el futur del terreny on es pensava ubicar el nou Hospital General. L’alcalde no es va definir, encara que sí que va manifestar: “Veurem quin és l’impacte del nou Clínic, com es pot redirigir la Creu Roja i que ha de passar amb aquells terrenys on s’havia de construir el nou Hospital General”.

La realitat és molt tossuda. Els components de la Marea Blanca de l’Hospitalet venen reivindicant de fa anys una sanitat pública de qualitat, cosa que no passa a l’Hospitalet degut sobretot per la saturació dels ambulatoris i dels CUAP, on per ser atès existeixen demores de fins a tres hores. “Necessitem més inversions als CAP, un 25% del pressupost sanitari, per no saturar les urgències dels hospitals”, ha manifestat Miguel Mansergas del moviment Marea Blanca.

Precisament una de les reivindicacions d’aquest moviment, era la construcció del nou hospital de la Creu Roja perquè els veïns dels barris del nord, a l’entorn de 150.000 habitants potencials, no s’haguessin de desplaçar a l’Hospital de Sant Joan Despí, actualment també saturat. Tenint en compte, a més, que l’Hospital de Bellvitge és un centre de referència no només de l’Hospitalet sinó també de part de la comarca del Baix Llobregat i del Penedès.

L’Estaca ja va fer referència a aquesta qüestió fa unes setmanes:

La construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet en el limbo, por el proyecto del nuevo Hospital Clínic de Barcelona

En la darrere entrevista de l’alcalde Quirós als mitjans de comunicació públics va fer un reconeixement explícit a la necessitat d’esponjament dels barris del nord

Més enllà de les conegudes propostes sobre la reforma del que ara s’ha posat de moda com a Samontà, els notables avenços sobre seguretat, que han vingut de la mà dels Mossos, els somnis dels bulevards hospitalencs que han d’enllaçar la Diagonal amb la Gran Via amb un pas intermig a l’intercanviador de la Torrassa i la meravella econòmica del clúster sanitari que ha de convertir la ciutat en l’eix de la recerca a nivell de l’Estat, hi ha hagut dues afirmacions de l’alcalde Quirós en la darrere entrevista concedida als mitjans de comunicació públics, que tenen veritable interès.

La primera, el reconeixement explícit que cal guanyar espai públic per zones verdes i equipaments i la segona que el canvi que li convé a la ciutat s’ha de fer entre tots. Respecte de la necessitat d’espai públic, ho va fer en el context de la reforma dels barris del nord de la ciutat, però el reconeixement ja és un pas perquè ràpidament es pot comprovar la contradicció entre els desitjos i la realitat. Pel que fa al propòsit d’avançar tots junts l’alcalde es va pronunciar en el context del Centenari del títol de ciutat, amb la idea que cal reflexionar plegats sobre com s’ha construït aquesta ciutat i qué representa “ser de Hospi” especialment pel que fa al futur immediat.

Van quallant lentament una bona colla de missatges: que estem en la ciutat més densa d’Europa; que no s’ha de celebrar el Centenari del títol de ciutat sinó aprofitar l’efemèride per repensar la ciutat entre tots; que és imprescindible esponjar els barris del nord; que s’han de recuperar espais per convertir-los en zones verdes i equipaments; que resulta imperatiu preservar el patrimoni històric en tots els seus diversos apartats (industrial, cívic, cultural, immaterial, natural, etc); que s’han de  cobrir les necessitats més sentides per la ciutadania que depenguin de l’Administració local i que els disbarats dels últims anys del govern Marín costarà de digerir-los si és que no ens han condemnat ja a la suburbialització definitiva.

I encara en queden alguns sobre els quals cal seguir insistint per veure si finalment traspassen la cuirassa del poder i s’instal·len en l’imaginari col·lectiu com els ímputs precedents: per ser una ciutat digne d’aquest món resulten imprescindibles alguns equipaments de ciutat que encara no existeixen: un teatre municipal cèntric i digne d’aquest nom; un auditori municipal cèntric i amb capacitat suficient; un museu municipal cèntric capaç de reunir les peces conservades ara als magatzems; un camp de futbol, un pavelló de bàsquet i una pista d’atletisme a l’alçada dels somnis dels clubs més importants de la ciutat. I també, deixar de perdre espais que la ciutat necessita i que s’han cedit amb concessions demanials que resulten incomprensibles. I que s’ha d’abandonar el llenguatge grandiloqüent que van posar de moda equips de govern que miraven més els núvols que els carrers que trepitjaven els seus ciutadans.

És evident que els barris del nord —el Samontà de l’Hospitalet també inclou Can Serra i la barriada Sanfeliu i aquí les urgències son menors— requereixen d’un pla estratègic i no està clar que el Consorci de la Gran Via i ara del Samontà treballi en aquesta línia. Pel que diu l’alcalde cada vegada que se li pregunta, el projecte sembla limitar-se a una anàlisi d’algunes edificacions obsoletes especialment a La Florida i, allà on si que sembla que els tècnics fan feina és en l’espai de Can Rigalt on hi ha suficient espai lliure com per edificar un barri sencer. Massa silenci al voltant d’un projecte que hauria probablement de formar part d’un pla estratègic global capaç d’afectar per ser autènticament creïble a tot Collblanc-La Torrassa i a tot La Florida-Pubilla Casas.  Pel que es coneix fins ara i per les precaucions emprades, és molt fàcil que ens n’assabentem quan tot ja estigui dat i beneit.

L’alcalde semblava que al final de l’entrevista concedida, posava sobre la taula una idea que l’obligaria a repensar unes quantes coses: si és veritat que hi ha una crida implícita a la col·laboració d’aquells que poden tenir criteris diferents, li seria imprescindible fer tàbula rasa del que ha heretat. No és possible defensar que cal guanyar espai lliure i mantenir el projecte del biopol, de la mateixa manera que no es pot defensar el patrimoni i seguir cedint espais a empreses privades. I no és possible parlar de la “reforma del Samontà” sense evitar que es construeixin més de mil habitatges lliures a la pastilla de Can Rigalt.

Estos espacios son frecuentemente utilizados con fines comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos, dirigidos a personas especialmente vulnerables

El pleno municipal del pasado mes de marzo aprobó una moción, presentada por L’Hospitalet en Comú-Podem, para abrir un debate en la ciudad sobre cómo y dónde se han de instalar los huertos urbanos, una vez demostrado el beneficio que tiene tanto para la colectividad, como para la ciudad y para el ambiente.

En este debate se han de estudiar nuevas ubicaciones de huertos comunitarios en la ciudad y establecer el mecanismo de cesión de estos espacios a entidades sin ánimo de lucro y para usos comunitarios, sociales, educativos y terapéuticos dirigidos a colectivos vulnerables y centros educativos.

Las experiencias en l’Hospitalet nos muestran que los huertos comunitarios son unos proyectos especialmente permeables a la gestión comunitaria, una formar de acción colectiva que tiene una enorme incidencia en la vida social de los barrios.

La moción plantea diversas alternativas para ceder terrenos como ya sucede actualmente con la Creu Roja o incorporadas a planes integrales en el caso de los huertos de Matacavalls, gestionados por la Fundación Contorno Urbano. Existen también entidades ciudadanas, como Recuperem Albert Germans y la Plataforma Can Trinxet Viu que están haciendo proyectos similares.

“La función de los huertos es crear vínculos entre personas y colectivos que conviven en los barrios. Diferentes experiencias han mostrado que favorecen la convivencia entre las generaciones, ya que las actividades educativas en los huertos urbanos facilitan la relación entre niños, jóvenes, personas de la tercera edad y colectivos en riesgo de exclusión social” afirma la moción.

En el debate que se produjo tras la moción, tanto los grupos de VOX como el PP se abstuvieron, entre otras cosas por la falta de garantía en la salubridad de los alimentos que se cultivan en estos huertos “en terrenos contaminados”. El portavoz de VOX puso como alternativa crear estos huertos en zonas cercanas a la orilla del río Llobregat.

Otro de los motivos es la falta de terrenos para ubicar estos huertos. La portavoz del PP propuso que en vez de crear nuevas zonas para alojar estos huertos lo que necesitaba la ciudad son zonas verdes que beneficien a toda la ciudadanía de l’Hospitalet.

Tanto el grupo socialista como el de ERC-EUiA se posicionaron también a favor de la moción. Concretamente, Olaya Lourdes Checa manifestó en su exposición los valores positivos de los huertos urbanos tanto social como ambientalmente para la educación de las personas.

El regidor socialista José Antonio Alcaide también destacó los beneficios terapéuticos de los huertos y la necesidad, que se consigue con esta moción, de abrir un debate sobre esta materia. Puso en valor el trabajo que ya están realizando con esta actividad tanto la Cruz Roja como la Fundación Contorno Urbano, ya que están gestionando huertos más como un trabajo terapéutico con personas especialmente vulnerables que con otras finalidades.

“Es verdad que existen muchas demandas de espacios, pero en la agenda urbana de l’Hospitalet ya se contempla el despliegue de espacios naturalizados, saludables, seguros y cerca de las zonas educativas por los beneficios que conllevan pero, a su vez, han de ser sostenibles tanto en la gestión de los recursos que se precisen (el agua o alguna fuente energética) como en la buena gestión de los residuos que se generen”.

En el último informe de la Sindica de Greuges de l’Hospitalet, registra la ilegalidad de la transformación de las viviendas en pisos turísticos y reclama más vigilancia

El grupo municipal de los Comunes ha solicitado la ampliación del cuerpo de inspección dentro de la lucha por la vivienda digna y contra el crecimiento de los pisos turísticos. Estos pisos inciden directamente en la subida de los alquileres y en la expulsión, a través de la rescisión de sus contratos, de los vecinos de algunos barrios, sobre todo los más limítrofes a Barcelona.

Los Comunes solicitan a la consellera de Territori, Silvia Paneque, que acelere la creación de 100 plazas de inspectores/as para que se pueda aplicar el régimen sancionador en estas irregularidades. Estas plazas son imprescindibles para hacer el seguimiento del decreto aprobado el pasado 1 de abril por el Govern sobre regulación de la vivienda donde está incluida, en el régimen sancionador, una de las infracciones por el uso fraudulento de los contratos para destinarlos a viviendas de alquiler de temporada.

Desde noviembre pasado, el Ayuntamiento de l’Hospitalet aprobó una moratoria de las licencias de pisos turísticos, promovida por los Comunes. El acuerdo llevaba consigo realizar en ese tiempo un plan de usos de la vivienda, que ha de ser lo más restrictivo que permita la legislación actual para evitar las situaciones de expulsión que están afectando a los barrios colindantes a Barcelona.

La moratoria de las licencias de pisos turísticos, que fue planteada en abril del año pasado y que entonces fue rechazada por todos los grupos municipales se aprobó en el mes de noviembre y ha sido pionera en toda España. Incluso bien vista por gobiernos de la derecha como una forma de regular este fenómeno especulativo y que está modificando el hábitat de las zonas donde existen pisos turísticos

En el mes de septiembre los Comunes de l’Hospitalet solicitaron al Govern de la Generalitat que permita a nuestra ciudad la aplicación de recargos en el impuesto de alojamientos turísticos como ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona. El grupo parlamentario de los Comunes, el pasado 27 de febrero, consiguió firmar un acuerdo con el Govern de la Generalitat para aplicar esta medida.

“De esta manera estamos frenando la invasión de plazas turísticas en nuestros barrios, especialmente em Collblanc, La Torrassa y Santa Eulàlia, que ha de garantizar que haya más inmuebles destinados a responder a la necesidad de vivienda. También queremos que se reviertan las situaciones que están padeciendo los vecinos de la calle Occidente, 14 y Holanda, 36 y que no aparezcan más casos como estos. Y con los nuevos ingresos, se puede plantear rebajar la presión fiscal para el año próximo”, ha afirmado Manuel Domínguez portavoz de los Comunes.

La aprobación de la moratoria, de un año, conllevaba la elaboración de un Plan de Usos que ha de ser lo más restrictivo que permita la ley para todas las posibilidades de alojamiento turístico y de temporada. “Hemos de conseguir que las viviendas existentes se dediquen a satisfacer derechos, no a proporcionar beneficios a los especuladores”, según Domínguez.

La puesta en marcha de la moratoria produjo una reacción de los propietarios que enseguida presentaron recursos contra este anuncio. Hasta ahora han sido todos desestimados. En estos momentos se ignora si continuará su recorrido en los juzgados.

Los vecinos reclamaron a todas las Administraciones, en la última movilización que tuvo lugar en la barriada de Collblanc, que se adoptaran medidas de todo tipo para paralizar las situaciones que conllevan la rescisión de contratos de alquiler por los fondos de inversión buitres para transformar sus viviendas en pisos turísticos.

Els veïns de Collblanc-La Torrassa surten al carrer i demanen més implicació de l’Ajuntament per aturar els pisos turístics

Esta situación ha sido investigada por la propia Síndica de l’Hospitalet quien ha obligado a abrir expedientes administrativos a algunos propietarios de viviendas que habían realizado ilegalmente obras para convertirlos en turísticos.

La Síndica de Greuges de l’Hospitalet interviene en el conflicto de los pisos turísticos y reclama al ayuntamiento que la mantenga al corriente

L’auditori del Centre Cultural s’omple per seguir l’amena conversa de l’autor amb el guionista i director de cine, Juan Cruz

El darrer llibre de l’escriptor de Santa Eulàlia, Ramon Breu, va ser presentat fa uns dies a l’auditori del Centre Cultural del seu barri, enmig d’una gran expectació. El motiu fonamental era el títol de la nova novel·la publicada per Edicions de l’Albí, “Els crims del cinema Victoria” fent referència a un dels dos cinemes del barri i, sens dubte el més important, popular i recordat. El cinema Victòria ocupava un gran solar de la cantonada entre la carretera de Santa Eulàlia i el carrer d’Anselm Clavé, va ser renovat l’any 1961 i convertit a finals dels 80 en un bloc residencial i una galeria comercial que encara conserva el nom de l’antic cinema.

Comentant amb l’autor del llibre l’escenari dels crims i les vicissituds que es relaten a la novel·la del gènere negre, estava el guionista i director de cinema Juan Cruz, que viu a l’Hospitalet, i que coneix Santa Eulàlia arran de l’amistat amb l’actor també hospitalenc, José Corbacho. Entre tots dos, en una conversa extensa i amena, es van anar desgranant les anècdotes al voltant del cinema i el transfons de la novel·la ambientada en aquest espai tan proper als presents que omplien la sala.

La sala del Victòria, una de les mes grans entre els cinemes hospitalencs amb més de 1600 localitats, va ser l’escenari de moltes trobades dels veïns de Santa Eulàlia quan les tardes de diumenge s’omplien per assistir a la projecció de pel·lícules de re-estrena, amb el No-do obligatori a l’entreacte. Era el típic cinema de barri on es projectaven, en sessió contínua, dues pel·lícules ja estrenades a Barcelona, que comptava també amb un quiosc de begudes i entrepans i que permetia, com es va comentar a la presentació, que els veïns portessin berenars i fins i tot sopars des de casa.

El cinema Victoria va saber integrar-se en la vida del barri i va marcar una època, de manera que la seva sala no només es va fer servir com a cinematògraf sinó que, en diverses ocasions, gràcies a la capacitat del seu escenari, va servir també per activitats teatrals o festivals de música. Alguns encara recordem la cessió del Victoria per representar una obra teatral de final de curs dels alumnes de batxillerat del Copem —que es trobava molt a prop— i, durant la presentació del llibre, es va fer referència a la convocatòria d’alguns festivals de cançó infantil celebrats al Victòria, coordinades aleshores per l’entusiasta músic hospitalenc Ramon Santarrosa, que exercia també de professor de guitarra a l’institut esmentat.

Més enllà de la memòria popular al voltant del Victoria, la llarga conversa va servir també per explicar el desenvolupament de la novel·la. Al Victòria no va haver crims, però al Ramon Breu, el coneixement minuciós de la vida del seu barri de sempre, li va anar molt bé per convertir-lo en l’escenari d’una sèrie d’homicidis investigats d’a prop pel seu protagonista prototip d’altres novel·les, l’investigador privat Pere Teixidor.

I, alhora, explicar la vida industrial d’un barri de població obrera amb importants empreses del tèxtil en el context d’una dictadura fèrria com la protagonitzada pel franquisme. En la conversa de la presentació no es va fer spoiler, com és obligat, i aquí tampoc el farem. La novel·la està a l’abast dels lectors a les llibreries (19,50 euros) i, com es va explicar, la seva amena lectura garanteix una tarda ben distreta mentre es fa memòria d’un barri i del seu cinema desaparegut, com tant d’altre patrimoni ciutadà, per culpa del irrefrenable negoci immobiliari i la insensibilitat del govern local de torn.