Desenes d’entitats de la ciutat participen en l’acte institucional on no van estar presents els representants del PP i VOX

Desenes d’entitats de la ciutat de les més de 200 que havien mostrat el seu interès per participar en l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova (abans de Lluís Companys) en la Rambla Marina darrere el Casino del Centre, van finalment entregar el seu ram de flors, com es fa cada any en un esdeveniment que serveix per homenatjar durant la Diada Nacional de Catalunya als catalans que van perdre les seves institucions després d’una dura lluita a començaments del XVIII.

En aquesta ocasió l’Hospitalet va voler homenatjar de passada l’escriptor Francesc Candel amb motiu dels 60 anys justos de la publicació d’un llibre que va fer història, “Els altres catalans” expressió de la voluntat d’encaix dels immigrants que havien omplert Catalunya durant els anys 50 i 60. Candel, que va viure tota la seva vida a la barriada de la Zona Franca però que havia estat moltes vegades convidat als barris de l’Hospitalet, va acabar sent regidor de Cultura en el primer govern democràtic, en ser cap de llista dels comunistes del PSUC a la ciutat. Ahir van estar presents per glosar la seva figura i la seva obra, la seva filla Maria Candel, la vicepresidenta de la Fundació que porta el seu nom, Gal·la Cortadellas i l’ex-regidor d’EUiA, Ramon Luque, que no va arribar a coincidir amb Candel al govern municipal.

Eren presents també a la tribuna d’autoritats l’alcalde David Quirós i tres portaveus municipals, el del govern, Jesús Husillos i els d’ERC-EUiA, Jaume Graells i LHECP-C, Manuel Domínguez. Estaven absents els portaveus del PP, Sonia Esplugas, i el de vox, Francisco González que no acostumen a assistir a aquest tipus d’actes.

Després del parlament de l’alcalde i els convidats de l’homenatge a Candel es va procedir a l’frena floral que van obrir sis representants de la policia nacional, mossos d’esquadra i guàrdia urbana, encapçalats per dos membres del cos de la policia local amb els uniformes de gala, que van portar la senyera fins a l’escultura commemorativa mentre sonava el cant de la Senyera. A continuació van desfilar les entitats que s’havien sumat a l’acte.

Aquest any, per primera vegada, per que ha estat aquest el primer any que l’alcalde ha convidat l’entitat, va fer l’ofrena floral l’associació Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital. Després de l’ofrena es va tancar l’acte amb el Cant dels Segadors, una galejada de trabucaires, el ball dels gegants de l’Hospitalet, l’esbart dansaire del Casino del Centre i la colla jove de la ciutat. Prèviament havia participat la banda de música de l’EMMCA.

Durant la concentració va haver fins i tot un acte de protesta d’un veí que reclamava atenció municipal amb una pancarta i desenes de ciutadans que van voler assistir a l’acte institucional.

La que l’ha de substituir a la llista socialista, és l’assessora de l’alcalde, Cristina Salido, que cobra ara més del que podria cobrar com a simple regidora

Ahir dimarts va transcendir la notícia que la fins ara regidora del PSC local, Rocío del Mar Ramírez, dimitirà del seu càrrec i deixarà pas a la següent de la llista socialista que, en aquest cas, és l’assessora d’alcaldia Cristina Salido. La regidora Rocío Ramírez, que era setena tinenta d’alcaldia quan Núria Marín era alcaldessa, va desaparèixer del repartiment de càrrecs del govern local tan aviat Quirós va rellevar Marín. Un dia després de prendre possessió, L’Estaca va poder explicar als lectors el projecte del nou alcalde, i vaticinar el malestar que això generaria a la regidora ara dimitida: (https://lestaca.com/2024/06/19/).

La humiliació va ser tan considerable i exagerada, que en l’organigrama de l’alcalde ja figuraven, amb càrrecs, els dos regidors que havien de substituir Marín i Belver (el fins aleshores primer tinent d’alcalde també dimitit), que encara no havien pres possessió com a regidors, mentre que a la regidora Ramírez se la passava de tinenta d’alcaldia a regidora de Participació Ciutadana com a subordinada de una de los noves àrees.

De fet, la regidora Ramírez va declinar la responsabilitat i fins la seva dimissió ha estat la única regidora del govern socialista que no té cap mena de retribució més enllà dels gairebé 20.000 euros anuals que cobren la resta de regidors per assistència als plenaris. En el fons, el conflicte ha estat clarament induït per la qüestió econòmica, perquè va transcendir que la regidora ara dimitida assumia que es prescindís d’ella sempre i quan mantingués una retribució acurada que no ha aconseguit. Com que el fons de la qüestió sembla econòmic caldrà explicar, una vegada més, el que la pròpia web municipal informa del que cobren els càrrecs electes, sense que això vulgui dir que no hi ha, apart, altres capítols d’ingressos retributius que no consten però que, pel que ens expliquen, existeixen. L’alcalde cobra, segons el llistat de retribucions, 81.620,10 euros/any i els quatre tinents d’alcaldia 76.512,24 euros/any. Tots ells tenen dedicació exclusiva. Hi ha, a més, set regidors del govern, també amb dedicació exclusiva, que cobren 71.400 euros/any. Per contra, la regidora Ramírez cobrava, a partir de juny, només els 20.000 euros/any per assistència als plens però, abans de juny, els 76.512,24 euros com a tinenta d’alcaldia.

Els 71.400 euros els cobren també, anualment, els quatre portaveus dels grups municipals d’ERC-EUiA, PP, Vox i LHECP-C, també amb dedicació exclusiva, a banda dels 35.700 euros que cobra, per mitja dedicació, un altre dels 4 regidors d’ERC-EUiA. Els altres 8 regidors a l’oposició no tenen dedicació i cobren únicament l’assistència a plens (1.657,5 euros per sessió, que representen uns 276,25 euros/hora de mitjana presencial, treta l’estona de preparació dels temes del plenari i de la redacció de mocions o preguntes).

Malgrat que és prou evident que el conflicte té orígens econòmics, la regidora Ramírez ha enviat una carta a la militància socialista de l’Agrupació Nord on està inscrita, comunicant la seva dimissió. “Tras mi no incorporación al equipo de Gobierno el pasado mes de junio y una vez me he reincorporado a mi puesto de trabajo en la empresa privada, creo que es la mejor decisión posible para todos y todas, dando al mismo tiempo la oportunidad de que otros compañeros y compañeras asuman el inmenso honor de ser concejal de su ciudad y trabajar por ella“ , afirma, i després de considerar que ha fet tot el que ha pogut per millorar la vida de la ciutadania escriu: “Pero todo lo que empieza, acaba. Y creo que ahora es el momento de dejarlo y volver a la actividad privada. Siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal y, cuando comenzó este último mandato, en mi mente ya estaba no volver a concurrir en las próximas elecciones municipales de 2027” i conclou: “Estoy segura de que nunca podré agradecer suficiente la gran oportunidad que el Partido me dio en su momento, pudiendo ser concejala en L’Hospitalet. Me siento muy afortunada y, como no puede ser de otra forma, como militante de base (que es el mejor cargo posible), como tantos otros y otras, seguiré aportando lo que esté en mi mano para que el PSC de L’Hospitalet pueda seguir ofreciendo el mejor proyecto para mi Ciudad”.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC local, Rafa Gómez, ha enviat un comunicat  a la militància local, anunciant la decisió “personal de renunciar a su acta de concejala”, referint-se a Rocío Ramírez, a la que expressa “nuestro más sincero agradecimiento por su incansable labor, dedicación y entrega a lo largo de estos nueve años”…

La persona que podria substituir Ramírez és, com s’ha dit, la núm. 17 de la llista socialista, Cristina Salido Cabo, que dona la casualitat que és assessora d’alcaldia amb una retribució anual de 74.256 euros/any, més que qualsevol regidor amb dedicació exclusiva i només 2.000 euros/anys menys que una tinència d’alcaldia. Les persones consultades que coneixen l’ambient interior del PSC local no creuen que Cristina Salido accepti el canvi i, aleshores li tocaria a Óscar Ibáñez Imbernon, que hores d’ara és assessor a l’AMB, segons les fonts consultades, però del qual ignorem càrrec concret. El que si es coneixen són les retribucions del personal eventual d’assessorament de l’AMB (89 persones en total) que van dels 30.569 euros/any als 84.456 euros/any, en funció de la responsabilitat. Per cert, Óscar Ibáñez Imbernon és cosí de l’actual Vicepresident segon de la Mesa del Parlament, David Pérez Ibáñez, també del PSC.

Les vinculacions familiars entre càrrecs electes i personal eventual d’assessorament i fins i tot de personal laboral o funcionari que ha anat assolint experiència laboral gràcies a la política de nepotisme que és tradicional en l’Administració municipal, ——‑especialment controlada pel PSC— són tan aclaparadores, que la parella de Rocío Ramírez que ara vol dimitir del seu càrrec perquè “siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal” també és assessor actualment de nivell 1 a l’Ajuntament de l’Hospitalet, amb una retribució anual de 71.285,76 euros.

Creix el nombre de sol·licituds i la llista d’espera és de 800 nens. Els pares temen que els retards continuats per estabilitzar les bressol, provoqui conflictes aquest curs

L’anunci per part de l’ajuntament de l’oferta de places existents a l’escoles Bressols per al curs vinent ha indignat a la Plataforma per la Municipalització de cinc centres infantils (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). “Tot continua de la mateixa manera que el curs passat. No hi ha avenços o, al menys, no al ritme que haurien de ser pel que fa al procés per a la integració total dels nostres centres a la xarxa pública que venim reivindicant des fa anys”, han manifestat els afectats en declaracions a L’Estaca.

Mentre que l’ajuntament anuncia, en una nota de premsa, que el procés d’integració de les cinc escoles bressol està iniciat, els pares manifesten: “tornen a no concretar data de municipalització” i  encara més “no s’han fet les obres que van prometre que farien (informació que es pot contrastar amb els centres) amb la qual cosa, ens segueix generant molta desconfiança que la integració a la xarxa pública sigui com més aviat millor”.

L’ajuntament manifesta que “aquests cinc centres s’ubiquen en equipaments de titularitat municipal i els atorga una subvenció per tal d’ajudar a la quota d’escolarització que abonen les famílies a tots els nivells. A partir de gener del 2023, i amb continuïtat pel curs 2023-2024, l’ajuntament va incrementar l’aportació, que va passar de 400 euros a 700 euros per plaça. Per al curs 2024-2025, l’aportació municipal arriba fins als 1.020 euros i a partir de gener arribarà als 1.580 euros per plaça”, afirma la nota de premsa municipal.

El conflicte ve de lluny, com ha informat L’Estaca en diferents ocasions:

La plataforma per la municipalització de 5 escoles infantils de l’Hospitalet obté pírrics resultats en l’entrevista amb el regidor responsable

Fins i tot els pares van estar presents en un ple municipal on van posar de manifest el seu descontentament:

La plataforma per la municipalització de cinc escoles bressol omple el ple de l’Ajuntament i demana que es compleixin els compromisos

L’ajuntament anuncia que un cop s’incorporin aquestes cinc escoles, l’Hospitalet disposarà d’11 escoles bressol municipals, la qual cosa suposa ampliar en 381 places l’oferta de centres infantils públics, amb 216 places més.

L’Hospitalet disposa de 16 escoles bressol públiques i subvencionades amb fons públics, que ofereixen 1.341 places. Es tracta dels 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’Ajuntament, 3 llars d’infants de la Generalitat i altres 2 subvencionats per la Generalitat.

La Xarxa d’Escoles Bressol Municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres llars d’infants de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dues escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 45infants.

La ciutat compta també amb 19 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet, amb un total de 846 places.

Augment de la demanda de places

Aquest curs s’ha tornat a registrar un increment notable del nombre de sol·licituds de plaça a les escoles públiques arran de la gratuïtat de l’escolarització (2-3 anys), que va entrar en vigor el curs 22-23. Aquest augment de la demanda en tots els nivells genera, lògicament, un augment de les llistes d’espera. En el cas de les bressol municipals, la llista d’espera és de 578 demandes; les de la Generalitat, de 221, i la de les subvencionades municipals, 51.

Revisió del calendari escolar

“Amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats actuals i millorar la qualitat del servei que s’ofereix als infants, aquest curs s’han introduït canvis en el calendari escolar de les escoles bressol municipals”, segons informa l’ajuntament.

Així, el curs ha començat el 5 de setembre, un cop els equips de professionals han organitzat i preparat el curs des de començaments de mes, i finalitzarà el 25 de juliol de l’any vinent. 

Del 5 al 12 de setembre, es farà el període de familiarització dels infants i de les famílies, tant dels de nova incorporació com dels del curs anterior, respectant les necessitats de cada infant, d’acord amb el que acordin la família i l’escola.  

El calendari d’aquest any també preveu novetats respecte a les vacances de Nadal (del 23 de desembre de 2024 al 7 de gener de 2025) i de Setmana Santa (del 14 al 21 d’abril de 2025).

Incorporació de 12 educadores més

L’ajuntament ha decidit ampliar aquest curs el nombre d’educadores de les bressol municipals amb 12 professionals més, que s’incorporaran el més aviat possible. Això permetrà oferir una atenció més personalitzada i més inclusiva, i donar, així, resposta a l’increment d’alumnes amb necessitats educatives específiques i en situació de vulnerabilitat. Amb aquestes incorporacions, les escoles municipals se situen per sobre de la ràtio que marca la normativa actual pel que fa al nombre de professionals que atén infants en l’etapa de 0 a 3 anys.

El grup municipal del PP demana que s’ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana i que se la doti de mitjans

El Pla de Seguretat UNTOS que es va activar aquest estiu en set punts concrets de la ciutat entre els quals el Parc de Les Planes, ha estat, d’acord amb el que ha pogut recollir L’Estaca entre els veïns de la zona, un autèntic fracàs perquè s’han repetit les queixes i les denúncies infructuoses de mols residents, especialment de Can Serra, però també de Les Planes, fetes a la Guàrdia Urbana.

Abans de l’estiu, conscients els responsables de la Guàrdia Urbana que sempre es produeixen queixes dels residents per l’ocupació de l’espai públic a una ciutat on la gent ha de sortir de casa per trobar-se una mica alleugerida de la calor, van demanar al nou equip de govern l’aplicació d’un dispositiu policial que reforcés la vigilància, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, especialment en 7 punts que estan considerats de reincidència conflictiva per la massificació que pateixen durant les nits d’estiu. Es tractava de cinc punts de La Florida-Les Planes en la confluència amb Pubilla Casas: els Blocs Florida, el creuament entre Severo Ochoa i Luarca, la plaça Eivissa, una part del carrer Llevant i la Plaça de la Llibertat. Un punt de La Torrassa: la Plaça Espanyola, i l’únic parc públic de dimensions homologables a un espai verd de tota la ciutat, que està justament limitat pels barris de La Florida-Les Planes i Can Serra, que és el Parc de Les Planes.

No és per casualitat que la Guàrdia Urbana insistia en aquests set punts perquè es corresponen amb espais més o menys lliures, en zones d’una altíssima densitat humana, amb edificis antics minúsculs en molts casos, escassament ventilats i amb pocs recursos aïllants que cal sumar a una joventut que té pocs llocs d’esbarjo en plena canícula.

El problema, doncs, de les patrulles de la Guàrdia Urbana per molt que s’esforcin, és que la ciutat és tota ella un conflicte a l’estiu i les mesures de repressió i control policial no poden donar l’abast. No obstant això, els conflictes endèmics que pateix la Guàrdia Urbana de la ciutat des de fa mesos, agreuja encara més aquest problema, que ha estat denunciat directament per la portaveu del grup municipal del PP, Sonia Esplugas, que no ha estalviat crítiques al govern municipal per la tebior a l’hora de prendre mesures per garantir la seguretat i la convivència de la ciutadania.

Cal dir que moltes de les queixes del veïnat que encercla el Parc de Les Planes, per exemple, se centren en les molèsties dels grups que fan servir els espais lliures per divertir-se sense respectar el descans dels veïns propers, però també hi ha hagut força denúncies per la venta de begudes alcohòliques sense control, pel mercadeig de substàncies i per la utilització cada vegada més gran de l’espai públic per fer festes infantils o aniversaris que generen necessàriament soroll, brutícia i, en el pitjor dels casos, baralles i violència.

El grup municipal popular a través de la seva portaveu, s’ha queixat també de la poca sensibilitat municipal a l’hora d’incrementar la plantilla municipal d’agents, a l’alçada del que la ciutat mereix i necessita. S’han convocat darrerament 34 places d’agent que és molt probable que resultin del tot insuficients per les creixents necessitats de la ciutat i pel progressiu envelliment del cos d’agents. Segons el PP municipal, és imprescindible fer una convocatòria ambiciosa de places per donar cobertura a tot el territori i poder fixar un mínim de patrulles diàries que donin cobertura a tot el municipi. Alhora, demana que es compleixi la moció aprovada al ple municipal de març, on es reclamava, a més d’ampliar la plantilla, dotar la Guàrdia Urbana dels materials i mitjans tècnics necessaris, així com oferir-los formació continuada, retribucions actualitzades i plusos, per tal de garantir uns serveis mínims diaris.

Val a dir que una bona part de la queixa dels veïns se centra en el fet que les trucades, de dia i de nit a la Guàrdia Urbana han estat en general insatisfactòries i en algunes ocasions absolutament infructuoses, de manera que la desesperació veïnal quan es produeixen molèsties i no hi ha cap organisme que respongui, provoca una sensació de frustració i ràbia, com assenyalen a L’Estaca, que qualsevol dia es desboca amb resultats que poden ser considerablement greus.

La solució, però, no sembla que passi per més control, sinó per una alternativa estratègica de ciutat: esponjar els barris i alliberar espais. Exactament el contrari del que, fins ara, ha fet el govern socialista.

L’ajut individual és de 150 euros per l’any 2024 i se’n poden beneficiar fins a un total de 1.580 famílies de les més de 75.000 existents al municipi

Un ajut pírric per als ciutadans de l’Hospitalet

Fins el 4 d’octubre —és a dir en menys d’un mes de termini— tindran possibilitats els ciutadans de l’Hospitalet en situació de vulnerabilitat de sol·licitar ajuts per les càrregues associades a l’habitatge habitual. Segons la nota de premsa que ha fet arribar l’Ajuntament poden acollir-se a aquests ajuts les persones físiques titulars de l’habitatge —propietàries o usufructuàries— que compleixin els requisits de la convocatòria: estar empadronades en aquest municipi, en l’habitatge pel qual se sol·licita l’ajut i que aquest sigui l’habitatge habitual destinat a ús propi; estar al corrent de les obligacions tributàries i, en cas de persones treballadores autònomes, amb la Seguretat Social, i que el conjunt dels ingressos bruts de la persona que ho sol·licita i els de la resta de persones que convisquin en l’habitatge no superin les quantitats establertes a les bases.

El que diuen les Bases que s’han fet públiques ara, però que el gerent municipal havia signat el passat 18 de juliol, és que la quantia individualitzada de l’ajut és de 150 euros per habitatge habitual i que per sol·licitar-los caldrà omplir uns quants formularis i adjuntar en el cas dels autònoms la certificació de la Seguretat Social i esperar que finalment l’Ajuntament concedeixi l’ajut. L’import global de l’ajut pel conjunt de la ciutat són 237.000 euros repartits en sis partides pressupostàries que es corresponen amb els sis districtes de la ciutat. Les dues partides més grans corresponen als districtes IV i V, La Florida-Les Planes/Pubilla Casas-Can Serra i sumen en total 75.900 euros, és a dir uns 38.000 euros per districte, per sota per exemple del districte VI Bellvitge-Gornal (38.550 euros) i dels districtes I i II (Centre-Sant Josep i Collblanc-La Torrassa) 43.350 euros per cadascun, i només per sobre del districte III, als que s’ha adjudicat una partida de 35.850 euros.

L’import global del que s’ha pressupostat per la ciutat suposaria que, si tots les famílies de l’Hospitalet fossin vulnerables, l’Ajuntament s’avindria a descomptar-les uns 3 euros, quantitat que ja es veu que és absolutament ridícula i que posa de manifest que el que priva en l’ajut és justament l’efecte publicitari que no pas l’efectivitat de la proposta. D’aquesta manera, se suposa que pel conjunt dels barris de La Florida-Les Planes que és un dels barris amb més immigració i, per tant ,amb un percentatge de vulnerabilitat més gran, els ajuts només podrien arribar a 253 famílies, d’una població global que supera les 50.000 persones. I el mateix passaria, amb un volum de població molt semblant, a Pubilla Casas-Can Serra. A l’altra districte de la ciutat més problemàtic des d’aquest punt de vista, Collblanc-La Torrassa, els ajuts podrien arribar a 289 famílies d’una població global superior als 60.000 habitants.

L’edicte que fixa les bases que regulen els ajuts, no expliquen en cap moment els criteris seguits pel repartiment i, posats en contacte amb alguns portaveus dels grups municipals no han sabut explicar quins mecanismes s’han fet servir al respecte. El que sí han indicat és que, molt probablement, els ajuts vagin dirigits a solucionar descomptes de les càrregues tributàries de l’IBI, que van incrementant-se tots els anys, de manera que a les famílies més vulnerables aquest impacte de l’IBI els pugui resultar menys aclaparador que per la resta de la ciutadania. No obstant això, alguns portaveus han indicat a L’Estaca que el normal és que aquest tipus d’ajuts es quedin exclusivament en un acte propagandístic més del govern municipal, perquè l’absència de publicitat adequada, afegit a la complexitat de la sol·licitud, fa que només algunes famílies vulnerables hi tinguin accés. D’aquí, també, observen , la quantitat ridícula que es destina als ajuts, sabedors com són que, ni aquestes partides pressupostàries tan limitades, s’esgoten a la finalització del termini.

Lorena González de CC.OO. de l’Hospitalet: “Exigimos que las empresas consideren la prevención como una inversión en la salud laboral para evitar la siniestrabilidad”

Durante el primer semestre de este año, han perdido la vida 45 personas por accidentes laborales, 32 durante la jornada laboral y 13 en desplazamientos (in itinere). Hubo, en ese periodo de tiempo, 406 trabajadores lesionados de los 104.368 accidentes registrados en toda Catalunya.

CC.OO. ha lamentado, a través de un comunicado, el incremento de accidentes graves y mortales en el primer semestre de 2024 a pesar del modesto descenso en la siniestrabilidad total.

Lorena González, coordinadora de CC.OO. en l’Hospitalet, ha manifestado que “continuamos exigiendo responsabilidad a las empresas que consideran la prevención como un gasto y no como una inversión en la salud del personal para evitar la siniestrabilidad”.

CCOO añade que “los datos de accidentabilidad del primer semestre del año dejan claro que la gestión de la prevención sigue fallando en las empresas y que las prácticas preventivas no han mejorado significativamente ni de forma suficiente”.

De los 104.368 accidentes, 46.202 fueron sin baja. El resto, 58.166 (el 55,73%)  generaron una baja médica y, entre éstos últimos, 48.268 se produjeron dentro de la jornada laboral (disminución del 2,84% ) y 9.898 de camino de ida o vuelta del trabajo (disminución del 0,22 %).

Respecto a los accidentes laborales en jornada, el descenso del conjunto de accidentes se ha producido debido a la reducción de los leves (49.362 accidentes registrados, con una disminución del 2,87%), ya que los 289 accidentes contabilizados como graves suponen un ligero incremento del 0,70% y los mortales no han mostrado variación alguna (32 defunciones).

Por su parte, los in itinere muestran reducciones en el número de accidentes leves (-0,37 %, 9.768 accidentes) y mortales (-13,33 %) con dos víctimas mortales menos que durante el primer semestre de 2023. En cambio, los graves aumentan significativamente (15,84%, 117 accidentes).

Lorena González manifiesta que “hay que dar importancia a los planes de movilidad en los polígonos de la ciudad de difícil acceso, se han de mejorar los accesos y evitar cruzar por los pasos subterráneos como el de Bellvitge, que tanta preocupación provoca al colectivo femenino a determinadas horas”

El incremento del número de personas que resultaron gravemente heridas durante la jornada laboral se ha centrado en los sectores de la agricultura (85,71 %) y de la construcción (8,93 %), mientras que en la industria se ha reducido un 15% y en los servicios no se ha registrado ninguna variación. Respecto a los accidentes mortales durante la jornada laboral, también son los sectores de la agricultura (+100%) y la construcción (+150%) los que muestran incrementos, registrando 5 y 2 accidentes respectivamente.

Por sexos, de las 32 personas que perdieron la vida durante su jornada laboral, 27 eran hombres (3 menos que en el primer semestre de 2023, descenso del 10%) y 5 eran mujeres (3 más que en 2023, con un incremento del 150%). También en las mujeres se observa un crecimiento de los accidentes graves (3,64%).

Por tipología, 17 de los accidentes mortales ocurridos dentro de la jornada se produjeron por infartos, derrames cerebrales y otras patologías no traumáticas (53,12 %); 4 estaban relacionados con el tráfico y 11 fueron traumáticos, por lo que la mortalidad laboral relacionada con las condiciones organizativas del trabajo se incrementa en un 30,77%, mientras que se reduce la relacionada con el tráfico (-20%) y la relacionada con causas básicas de seguridad que se pueden prevenir fácilmente (-21,43%) ). Además, el número de accidentes graves por patologías no traumáticas también se incrementa en un 75% (registrando 15 accidentes más que durante el primer semestre de 2023), mientras que los traumáticos y los relacionados con el tráfico disminuye en un 5,02 y un 3,57% respectivamente.

Por tipo de contrato, el descenso más pronunciado se produce en la contratación temporal, que muestra una reducción significativa del número de accidentes graves (-12,90%) y mortales (-66,67%). Por el contrario, en la contratación indefinida la mortalidad laboral aumenta un 33,33% y los accidentes graves se reducen con mucha más discreción (-4,02%). De hecho, la disminución que ya hemos comentado del 2,84% en el conjunto de los accidentes ocurridos dentro de la jornada de trabajo se debe principalmente a la contratación temporal (-20,27%), ya que en la indefinida prácticamente no existe cambios (+0,03%).

Por situación profesional, el conjunto de los accidentes de trabajo en jornada ha disminuido más en el trabajo asalariado (-2,98%) que en el trabajo por cuenta propia (-0,32%), y vemos comportamientos distintos a los accidentes graves y mortales. Por lo que mientras los primeros aumentan un 24,56 % entre las personas autónomas y se reducen un 5,22 % en las que trabajan por cuenta ajena, los mortales disminuyen de forma importante en el trabajo por cuenta propia (-62,50 %) pero se incrementan en el trabajo asalariado (20,83%).

Por demarcación territorial, destaca el incremento del 600% en Tarragona, que pasa de registrar 1 accidente de trabajo mortal dentro de la jornada durante el primer semestre de 2023, a los 7 ocurridos en 2024.

Por todo ello, insistimos en que la gestión de la prevención sigue siendo insuficiente. Se siguen produciendo accidentes por causas fácilmente detectables y prevenibles que muestran el deterioro de las condiciones de seguridad, mientras aumentan los accidentes graves y mortales por causas no traumáticas y relacionados con la presión y cargas de trabajo, muy vinculados también a la digitalización y a las nuevas formas de producción.

La seguretat a les instal·lacions municipals ha estat vulnerada de manera sistemàtica i l’Ajuntament no sembla haver sancionat l’empresa encarregada de preservar-la

El Torneig de Futbol “Ciutat de l’Hospitalet” que el Centre d’Esports l’Hospitalet havia recuperat aquest any després d’haver-se deixat d’organitzar des de l’any 1986, i que ara anava per la IV edició amb un nou format, va ser suspès la nit de dijous 29 d’agost per acord dels 12 equips que havien de competir, a causa d’un robatori greu a les instal·lacions municipals.

L’encert del CE L’Hospitalet de tornar a organitzar el Torneig d’estiu que entre l’any 1968 i el 1986 havia tingut tretze edicions, en aquest nou format convidant a participar als 12 equips de la ciutat de la mateixa categoria, es va veure sorprenentment interromput pel robatori que es va produir al vestidor de l’EJ Can Pi on van desaparèixer diversos mòbils, diners en efectiu, rellotges, etc. dels jugadors, que en aquells moments es trobaven competint contra l’equip organitzador.

En acabar el partit amb victòria del CE L’Hospitalet per 3 a 0, es va descobrir el robatori i es van viure uns minuts d’intens malestar per la manera com s’havia produït. El vestidor de l’EJ Can Pi, com es fa sempre, es va tancar amb clau i la clau acostuma a quedar a resguard de l’empresa de manteniment que té cura de totes les instal·lacions municipals de futbol de la ciutat. La porta dels vestidors no va ser esbotzada i, per tant, els lladres van haver de fer servir la clau i per tant, va haver una clara negligència en la custòdia de l’empresa encarregada de la seguretat.

Quan es va descobrir el robatori, membres de la Junta Directiva de l’entitat van intentar que els Mossos d’Esquadra activessin un protocol d’urgència per tractar de cercar els lladres que no devien d’estar encara gaire lluny, però la mesura no va aplicar-se i el malestar va augmentar. Poc després si que es van activar els senyals GPS dels mòbils robats i es va poder descobrir que al menys una part d’ells estaven en un punt concret del barri de Santa Eulàlia, uns baixos que des de la redacció de L’Estaca no hem pogut identificar. El que si sabem és que aquests baixos van ser posteriorment vandalitzats i que podrien haver-se recuperat alguns dels mòbils robats.

La gravetat del problema no rau en el malestar provocat per aquest robatori puntual. El que resulta greu és que justament l’equip de l’EJ Can Pi ja va ser objecte l’any passat d’un robatori semblant i que aquests robatoris s’han produït en les instal·lacions del CE L’Hospitalet, un munt de vegades en els darrers mesos. Sempre han estat furts no gaire importants —i fàcilment detectables perquè en alguna ocasió han desaparegut marcadors o estris d’entrenament que poden ser vistos en altres camps— però molt constants i permanentment denunciats pel CE L’Hospitalet.

Per això, la decisió de suspendre totes les competicions d’aquesta edició no és producte d’una rebequeria pels fets de divendres sinó que són la conseqüència lògica d’un malestar que ve de lluny. En un comunicat que el CE L’Hospitalet va emetre per les xarxes socials denuncia “els greus fets ocorreguts aquest dijous a la nit a les instal·lacions de l’Estadi Municipal de Futbol, [que] han provocat prendre aquesta decisió, sense solució de continuïtat” i expressa el seu “profund malestar amb aquesta situació produïda, i que patim de forma reiterada com a usuaris de les instal·lacions que no gestionem”.

Les instal·lacions, com posa de manifest el comunicat, són públiques i, per tant, sota la gestió directa de l’Ajuntament. L’empresa encarregada de les instal·lacions municipals pel que fa a manteniment i seguretat als camps i que està contractada directament per l’Ajuntament depèn, per tant de la supervisió concreta de l’Ajuntament que ha de garantir que la ciutadania que assisteix a les activitats que es desenvolupen a les instal·lacions municipals no pateixi riscos. La denuncia continuada de robatoris no ha tingut fins el moment present cap efecte pràctic i, que hagi transcendit, no se sap de cap mesura que hagi aplicat l’Ajuntament a l’empresa contractada.

Pel que hem pogut saber, la Junta directiva del CE L’Hospitalet, està disposada a trobar solucions conjuntes amb l’Ajuntament per evitar aquesta permanent inseguretat a les instal·lacions municipals. Unes instal·lacions sobre les quals el CE L’Hospitalet no té cap poder de decisió, malgrat fer-les servir de manera oficial.

Les dades més significatives que expliquen com és pateixen els efectes del turisme a la ciutat de l’Hospitalet

El tema del turisme a l’Hospitalet no és el primer que es tracta a les pàgines de L’Estaca. No fa gaires dies, el 22 de juliol,  en Luis Candelas escrivia sobre el tema assenyalant el caràcter suburbialista del turisme a la ciutat.( https://lestacarevista.wordpress.com/author/redaclestacaluiscandelas/ ). Una mica abans, Lluis Berbel feia esment dels efectes de la intervenció de fons voltor en la creació d’habitatges turístics i en la expulsió del veïnat d’un bloc al carrer Occident i d’un altre al carrer Holanda.

(https://lestacarevista.wordpress.com/2024/06/30/fonts-voltor-sense-escrupols-expulsen-els-veins-per-transformar-els-seus-habitatges-en-apartaments-turistics/)

Avui es tracta d’explorar una mica més algunes de les dades que aporta l’activitat dels allotjaments turístics a l’Hospitalet. Segons dades del Sistema d’Intel·ligència Turística de l’Hospitalet, al llarg de l’any 2023, els 22 hotels i hostals de la ciutat van tancar l’any amb més d’un milió de pernoctacions (1.051.000) realitzades per 470.000 visitants, gairebé doblant el nombre total d’habitants de la ciutat. Però els establiments hotelers signifiquen només una petita part del total de llits turístics disponibles.

A l’Hospitalet, segons dades oficials del 2023, hi ha 4.149 places ofertades en hotels i hostals, a les que cal afegir, segons dades del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, 98 apartaments turístics amb 270 places i un total de 480 habitatges d’us turístic amb unes 3.500 places més.

Si es fa un cop d’ull a la localització d’aquests habitatges d’us turístic podem trobar que: el 48% d’aquests habitatges estan localitzats als barris de Collblanc i La Torrassa, justament alguns dels barris amb més densitat de població d’Europa; un altre 25% es situen al barris de Santa Eulàlia i al Gornal; un 7,5% als barris de Les Planes i La Florida, i percentatges menors, però també significatius, a la resta de barris de la ciutat.

Arribats aquí cal recordar que a l’Hospitalet, segons un acord del ple municipal de 2018 que modificava el Pla General Metropolità, es va aprovar una regulació dels habitatges d’us turístic que determinava que aquests habitatges només poden existir en un edifici destinat a aquesta activitat, evitant la seva disseminació per les comunitats de veïns. També es va aprovar la prohibició d’aquests tipus d’habitatges en carrers d’amplada inferior als 8 metres, ni en les plantes baixes d’edificis. També es va decidir mantenir les poc menys de 400 llicencies d’habitatges d’us turístic existents mentre no decidissin renunciar a aquesta activitat. De fet, no sabem quantes d’aquestes llicencies anteriors al 2018 continuen actives a hores d’ara.

Tot plegat crea situacions complicades. A ningú se li pot escapar el que significa  la sobreacumulació de persones residents, més o menys temporalment, en barris ja amb molta densitat de població, ni el que això implica en la saturació de recursos com la neteja, el transport o la mobilitat en aquesta barris. De fet. tothom és conscient que els centenars de milers d’usuaris de les places hoteleres, —recordem, l’any passat més de 470 mil persones— sumades a les que utilitzen els habitatges d’us turístic que, sense conèixer les xifres oficials podem pensar que son una mica superiors, suposen una saturació de l’espai disponible a la ciutat.

No per casualitat els hotels estan majoritàriament  situats en les zones més denses de la ciutat, a Santa Eulàlia i a Collblanc i La Torrassa en funció, d’una banda, de la localització de la Fira i del Camp del Barça, dos pols turístics i, de l’altre, a la facilitat del transport des de l’aeroport amb la nova línia 9 del metro.

A Barcelona fa unes setmanes i a diferents punts de les Balears, de Canàries o d’Andalusia, hi ha hagut mobilitzacions contra la pressió turística que es pateix. De fet, el fons de les protestes no hauria de centrar-se en la figura dels turistes ni del turisme, sinó a confrontar l’especulació de molts operadors turístics sobre el territori i dels negocis de fons voltors que utilitzen els habitatges d’us turístic com una font de negoci. A més, aquests habitatges, a diferència dels hotels, ni tant sols generen llocs de treball, encara que siguin de baixa qualitat. Només es contracten empreses de neteja de manera temporal i tota la resta es gestiona des d’oficines remotes.

Finalment, respecte del turisme, l’Hospitalet com a ciutat ni els seus barris, ofereixen atractius especials per les persones que s’hi venen a allotjar. Tot es deriva de la seva proximitat a Barcelona, que sí és una destinació turística per ella mateixa. A l’Hospitalet les persones visitants, per desgràcia, no poden gaudir del seu patrimoni, com podria ser el Castell de Bellvís, la sitja ibèrica dei La Torrassa o el ric patrimoni industrial de la ciutat que resta amagat o en procés de desaparició.

A Barcelona, l’alcalde Collboni ha anunciat la fi dels habitatges turístics a la seva ciutat en els propers anys. Sigui quina sigui la credibilitat de l’anunci, cal recordar que el mateix Collboni, com a cap de la AMB, proposava obrir horitzons a aquets tipus de negoci en l’àrea metropolitana. Seguirem acollint a l’Hospitalet tot allò que Barcelona ja no vol?

Pugen els contractes de treball i les afiliacions a la Seguretat Social i baixa l’atur

Que la conjuntura econòmica global és prou bona ho posa de manifest el darrer informe elaborat pel Fòrum Empresarial del Llobregat on tret de les caigudes reiterades del mercat immobiliari —excepte a l’Hospitalet—, la resta d’indicadors resulten netament favorables. En el segon trimestre de l’any van abandonar les xifres de l’atur 2.100 persones al conjunt del Baix Llobregat, de les quals 150 eren residents hospitalencs i 135 del Prat de Llobregat, tot i que, proporcionalment ha estat Sant Andreu de la Barca el municipi més positivament afectat en aquest punt. També el nombre dels contractes de treball s’ha elevat per sobre dels 81.000, un 5,55% més que en igual període de l’any anterior. Novament l’Hospitalet és el municipi més ben parat en nombre absolut (17.767 contractes) per bé que hi ha 20 municipis de la comarca on les xifres han caigut respecte el mateix període de l’any anterior. I també hi ha xifres positives pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, on novament l’Hospitalet apareix en primer lloc en nombre d’afiliacions totals: 109.249 afiliats, gairebé 4.000 més que al mateix període de l’any precedent, mentre que a 14 municipis ha baixat.

Les xifres absolutes on l’Hospitalet apareix en primer lloc tenen a veure substancialment amb el pes demogràfic, però en l’informe de conjuntura no apareixen els percentatges comparatius, de manera que només podem saber l’increment global del territori que ha estat d’un 3,42% en el conjunt de la comarca.

Les dades són negatives, en canvi, pel que fa al mercat immobiliari. Al conjunt del territori ha caigut un 16% en els darrers dos anys i les últimes dades disponibles, del primer trimestre d’enguany, indiquen que es van formalitzar 2.874 compravendes amb una disminució d’un 1,34% respecte del darrer trimestre del 2023, i d’un 15,9% si ho comparem amb les xifres de fa dos anys, ja acabada la pandèmia. Novament a l’Hospitalet és a on s’han subscrit més contractes (725 en el primer trimestre de l’any) i a molta distància Cornellà (239), Sant Boi (218) i Castelldefels (171). Quinze municipis  del Baix Llobregat han vist reduir el volum de compravendes, davant d’uns altres 15 on s’han incrementat.

No deixa de ser significatiu que l’Hospitalet aparegui com el municipi amb més formalitzacions, quan és precisament el municipi més dens d’Europa però on el ritme de construcció, promocions i vendes d’habitatges no s’atura. El ritme de compravendes immobiliàries continua a l’alça en el conjunt de l’Estat (25,2%) però ha minvat a Catalunya (19,4% d’increment inter-trimestral) on, tal com diu l’informe sembla que a Catalunya “el mercat immobiliari continua amb plom a les ales des de la pandèmia.

Així com el volum de contractes, afiliacions a la Seguretat Social i disminució de les xifres d’atur tenen a veure amb un cicle positiu global de l’economia a nivell de país, el volum de compravenda immobiliària respon al nivell de l’oferta tant pel que fa a l’estoc d’habitatges com al nivell mig del preu, sempre ajustat a la qualitat de vida del territori. A l’Hospitalet, tot i que els habitatges són cars pels ingressos d’una família mitjana de classe treballadora, no ho són tant com ho serien a municipis amb un millor nivell de la qualitat mediambiental, més zones verdes per habitant i millors serveis i equipaments. Això fa que mentre l’oferta es manté perquè a la ciutat no es deixa de construir sobre espai lliure, els preus han d’ajustar-se necessàriament al que és la ciutat: un territori dens i relativament precari. Això fa que les compravendes a la ciutat siguin més del triple que a altres municipis del voltant on el nivell de l’oferta ha disminuït i el preu s’ajusta a la percepció de qualitat que presenta el municipi. Ara fa dos anys, quan començava a recuperar-se el mercat immobiliari, a l’Hospitalet, en el primer trimestre del 2022, van haver 1.027 operacions de compravenda, mentre que a Cornellà, per exemple, van haver 323.

El Hospital de Bellvitge ha recortado 11,5 millones de su presupuesto y no ha podido contratar sustituciones en verano. Los grupos municipales han insistido para que intervengan ante el deterioro de la asistencia sanitaria en la ciudad.

L’Hospitalet sufre desde hace años un caos sanitario importante. Cada día los Centros de Asistencia Primaria (CAP) se encuentran más masificados con un incremento de los tiempos de espera. De igual manera, se hallan los Centros de Urgencia de Asistencia Primaria (CUAP) con largas horas de los pacientes (más de tres de promedio) para ser atendidos

Y no hablemos de los centros hospitalarios, los dos que existen en la ciudad, también se encuentra sobrepasados. Y en algunos casos obligan a los enfermos a trasladarse a otro municipio para ser atendidos como es el caso de los usuarios de la parte norte de la ciudad que se han de desplazar hasta el Hospital Moisés Broggi en Sant Joan Despí. Denuncias de todo tipo ponen en evidencia esta situación.

Uno de los ejemplos más evidentes es el del Hospital de Bellvitge. La dirección del centro mantuvo a mediados de junio una reunión con representantes sindicales para anunciarles la reducción del presupuesto en 11,5 millones de euros y un imprescindible ajuste de personal, ya que no se podrían hacer nuevas contrataciones de sustitución en este periodo.

Estos recortes no solo han afectado al Hospital de Bellvitge. También a otros centros como el Hospital de la Vall d’Hebron (250 camas cerradas), el Arnau de Vilanova de Lleida o el Doctor Trueta de Girona. En todos ellos se ha reducido el número de camas y también la actividad quirúrgica.

La Conselleria de Salut ha atribuido esta situación a la prórroga presupuestaria tras no conseguir el Govern apoyo a sus cuentas para este 2024. Este hecho desembocó en el adelanto electoral del 12-M.

Els Comuns, que efectuaron al efecto una pregunta parlamentaria, explican que, según otras fuentes, el Departamento no incluyó en la propuesta de presupuestos el aumento de 320 millones del nuevo convenio laboral del Institut Catalá de la Salut, informaciones que son corroboradas por el hecho de que en algunos centros como el Vall d’Hebron los trabajadores conocieron estos datos antes del debate de presupuestos de principios de marzo.

Más de 180 camas en total sin servicio

Maribel Ramírez, delegada de CGT del Hospital de Bellvitge explicó a los medios de comunicación que “en total se cerrarán unas 180 camas durante todo el verano, pero debemos tener claro que ya hemos sufrido en el último mes cierres anticipados”.

Doce camas para pacientes críticos ya están cerradas y la previsión era que cerraran otras 8 más, mientras que el hospital ya tiene cuatro cerradas de semi-críticos. Además Ramírez remarca que, del total de camas disponibles para pacientes críticos, ocho ya han dejado de estar activas desde la pandemia.

Aparte de las camas, Maribel explicó que también se cerrarán 25 butacas que sirven para adecuar a los pacientes antes de entrar en quirófano, algo que los sanitarios no pueden entender teniendo en cuenta que en Catalunya hay casi 164.000 personas en listas de espera para operaciones quirúrgicas.

Los grupos municipales ya denunciaron esta situación en el último pleno

Els Comuns ya plantearon, con motivo de la celebración del Dia Mundial de l’Atenció Primària, que la situación deficitaria de la sanidad se venía arrastrando desde hacía tiempo, especialmente desde la crisis del 2008 con los recortes entonces realizados.

Por otro lado, los estragos de la pandemia sobre el ya mermado estado sanitario de los ciudadanos, deterioraron aún más la respuesta a las necesidades y han originado una serie de afectaciones que se han traducido en una pérdida de la calidad del servicio en nuestra ciudad, que lejos de solucionarse se ha ido agravando con el tiempo.

Las listas de espera superan en mucho la accesibilidad de 48 horas en la atención primaria, llegando a quince días en algunos barrios de la ciudad y de siete días para pruebas diagnósticas de prioridad preferente y, en el resto de pruebas, en un máximo de 30 días. El colapso de la asistencia primaria provoca saturación en los servicios de urgencias, tanto los prestados en los CUAP como en los hospitales de la ciudad.

Según recuerda la diputada Núria Lozano de els Comuns, en los acuerdos presupuestarios para el 2023 se habían fijado algunos objetivos mínimos como 48 horas en la atención primaria, atención telefónica inmediata (y no los más de 10 minutos de media que soportan los usuarios cuando llaman a los CAP) o dos o tres meses para que la asistencia de un especialista.

Como ejemplo, cabe mencionar los casos del CAP y del CUAP del barrio de Sant Josep, del que se ha anunciado el comienzo de las obras en varias ocasiones y el de la zona Sur de La Florida, ya terminado pero vacío desde hace meses. Al respecto, una anécdota. Cuando se promocionaba la construcción en el solar de Cosme Toda, se anunció la construcción de un nuevo CAP en Bellvitge. Hasta ahora todo humo.

Otra de las preocupaciones de los grupos municipales es el reciente anuncio de la ampliación del Hospital Clínic de Barcelona en los próximos terrenos de la zona deportiva de la Universidad de Barcelona: ​​“nos hace temer que la promesa hecha hace casi veinte años de la construcción de un nuevo Hospital General de l’Hospitalet sea olvidada definitivamente”, afirman els Comuns en la moción presentada al respecto.

Esto provoca que la mitad de la población tenga que desplazarse a menudo a un hospital de fuera de la ciudad, en concreto al Moisés Broggi, contribuyendo al colapso de este equipamiento pensado para atender especialmente a los residentes de otros municipios del Baix Llobregat.

Otro de los déficits que tiene la ciudad es la falta de un servicio de atención pediátrica de 24 horas y de proximidad a todos los centros de atención primaria.

Diferentes mociones de los grupos municipales de oposición han venido solicitado reiteradamente al gobierno de la ciudad que intervenga y que actúe tanto ante el Departament de Salut como ante el Consorcio Sanitario del propio Hospital de la Cruz Roja para que se agilice la construcción de un nuevo centro que sea referente para la parte norte de la ciudad y que substituya las derivaciones actuales hacia el Moisés Broggi.