Suspendidas sine die las actividades de algunas instalaciones municipales por deficiencias en los aparatos de climatización

Algunos centros municipales se programaron como refugios climáticos y ahora están inutilizados por las altas temperaturas

El Casal de Gent Gran de La Torrassa ha tenido que reducir sus actividades como consecuencia de las averías que se han producido en los aparatos de climatización. Muchas personas mayores que acudían al centro para entretenerse y también como refugio climático van a ver reducida su actividad por el calor interior del local.

Este problema que tiene el Casal de la Torrassa se está repitiendo en diferentes equipamientos municipales. L’Hospitalet cuenta con más de 500 en toda la ciudad de diferentes tipos y con diferentes usos, pero la gran mayoría cerrados.

No hace mucho, también la Biblioteca de Bellvitge tuvo que paralizar sus actividades algunos días porque el aire no funcionaba y sobre todo donde más se percibía era en las plantas superiores donde han llegado a tener temperaturas de hasta 30 grados.

Exactamente lo mismo que pasó la semana pasada con los usuarios del Casal de La Torrassa que tuvieron que marcharse por el calor que hacía y con el anuncio que determinadas actividades quedaban suspendidas durante el mes de julio. La avería de este año parece más grave, pero el año anterior ya sucedió algo parecido.

Tanto los Casals como las bibliotecas son equipamientos muy sensibles ya que además de utilizarse con el objetivo al que están destinados, también se han programado como refugios climáticos. Para las personas mayores incluso sirven como lugares de socialización a parte de las actividades que van realizando, ahora suspendidas sine die en el caso del de La Torrassa aunque también hay algún otro al que le ha sucedido lo mismo.

Muchos afectados y familiares no se explican como un espacio que está considerado como refugio climático puede cerrarse además cuando los usuarios son las personas más vulnerables con la actual climatología por las altas temperaturas.

“No se entiende como en pleno siglo XXI pueda suceder lo que está pasando en el Casal de la Lorrassa. ¿Nadie ha dado prioridad para reparar el aire acondicionado del centro de tal forma que se deje a un buen número de personas mayores en la calle?”, dice un representante vecinal, indignado por la situación.

El portavoz de los comunes, Manuel Domínguez, manifestó su indignación e impotencia ya que el año pasado ya volvió a suceder lo mismo con el aire acondicionado de este Casal. Pero, en general, los aparatos de climatización de los equipamientos municipales están fallando más de lo que se esperaba, influidos también por las circunstancias del cambio climático y de estar más tiempo en funcionamiento.

Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular en el ayuntamiento de l’Hospitalet, también se indignó por la situación del Casal puesto que la avería del aire acondicionado no es de ahora, sino que lleva meses sin funcionar.

La coalición de ERC+EUiA también han denunciado a través de sus redes sociales esta situación ya que el año pasado volvió a suceder y precisamente se estropea cuando más falta hace.

Crítiques dels usuaris per la situació en que es troben les instal·lacions de les piscines municipals

Un any després de l’incendi que va afectar el recinte, encara no s’han acabat satisfactòriament els arranjaments

Alguns usuaris de les piscines municipals de l’Hospitalet han denunciat les grans deficiències en què es troben les seves instal·lacions i també el seu funcionament sense que remunti la situació després de gairebé un any quan es va produir un incendi al recinte (abril 2024).

Alguns usuaris han manifestat el seu malestar pel mal estat en general de les piscines i ho han concretat tant per l’estat de l’aigua (bruta, sobretot la de la piscina de 50 metres, que fa que alguns nedadors fins i tot es pregunten si els filtres funcionen) com per la situació dels vestidors de dones. Com a conseqüència de l’incendi es van desplaçar a una planta superior i per canviar-se han de fer servir un mòdul extern, que va inutilitzar la piscina infantil,  i han de sortir a l’exterior ja que el túnel que es va instal·lar no funciona. Ara no hi ha tant de problema però a l’hivern sortir a l’exterior provoca molèsties pel fred.

A tot això s’hi afegeix que persones amb problemes de mobilitat no poden accedir. Les que tenen mobilitat reduïda, les que van amb cadires de rodes o les que porten cotxets de nadons (nadons que van a fer cursets de natació), tenen problemes perquè no es disposa de rampa per a cotxets.

Una altra de les queixes és la manca de control al bany: “hi ha persones que accedeixen amb roba interior i roba de carrer”. Tot això va acompanyat de robatoris que s’han registrat i denunciat dins de les instal·lacions.

Tot i que l’incendi es va produir ja fa més d’un any, les obres de reconstrucció i rehabilitació no s’han acabat i com a conseqüència d’això, els usuaris s’han queixat a la direcció pels inconvenients explicats, sense que hagin rebut cap resposta.

ERC-EUiA ha agafat el testimoni de les queixes dels usuaris i ha denunciat l’abandonament per part de l’Ajuntament i la degradació del centre en els darrers mesos. Una deixadesa que els abonats i abonades de l’equipament han traslladat de forma reiterada a la direcció i als serveis municipals, sense que s’hagin atès les seves queixes. La regidora republicana, Silvia Casola,  ha considerat “molt greu” aquesta situació, ja que des de fa un any, “no només no millora la situació de les piscines sinó que veiem com es va agreujant, tal com ens ho traslladen les persones usuàries”.

Segons Sílvia Casola, “necessitem mesures urgents, i que l’Ajuntament doni resposta efectiva a les queixes dels usuaris i les usuàries”. Des d’ERC+EUiA han lamentat la situació i que aquest equipament es trobi “en aquestes condicions, especialment ara, durant els mesos d’estiu, amb només dues piscines a l’aire lliure d’accés per als abonats”.

En aquest sentit, la regidora republicana també ha demanat “ampliar els horaris, ja que actualment tanquen a les 18.45h o les 19h en ple estiu i que es mantinguin preus raonables d’accés”, així com “garantir l’accés gratuït durant les onades de calor, com les que ja hem tingut i tindrem segur, com fan molts altres municipis”.

A finals d’abril de l’any passat, un incendi va cremar part de les instal·lacions de les piscines municipals mentre el recinte estava tancat. Segons els bombers, l’incendi va començar poc abans de les set de la tarda a la zona de vestidors, situada a la planta -1 de l’edifici del recinte esportiu, ubicat a l’avinguda de Rosalia de Castro de l’Hospitalet.

El govern municipal insinua la possibilitat de la rescissió del contracte de Moventis, mentre la plantilla contempla la vaga indefinida pel setembre

L’AMB proposa la figura d’un mediador per apropar postures entre treballadors i empresa i li recomana que no crispi l’ambient amb acomiadaments

Un centenar de treballadors de Moventis es van manifestar ahir a les portes de l’Ajuntament per reclamar una actitud constructiva de l’empresa, que eviti la radicalització del conflicte, mentre iniciaven el seu primer dia de vaga que tindrà continuïtat avui. El comitè de vaga no descarta convocar una vaga indefinida a partir del setembre si s’aprova en assemblea i, com a mínim, preveuen noves aturades el mateix mes si no hi ha avenços en la negociació.

De moment, els busos van funcionar ahir amb serveis mínims d’un 40% del servei en les hores puntes i d’un 20% la resta del dia enmig de la solidaritat de la ciutadania que ha entès perfectament les constants reclamacions de la plantilla, contestades per l’empresa amb mesures de represàlia i dos acomiadaments.

L’Ajuntament ha demanat mesures dràstiques a l’Àrea Metropolitana per tal que l’empresa se sotmeti a controls diaris del servei, i estudiï a fons el contracte per si convindria rescindir-lo per flagrant incompliment de l’adjudicatària. Per la seva banda, l’AMB ha emès posteriorment un comunicat on proposa la incorporació d’un mediador que sigui capaç d’apropar posicions entre empresa i treballadors i fa una crida a l’entesa i a la responsabilitat de les parts, sense que es pronunciï, però, sobre la rescissió del contracte. Demana, això sí, la rebaixa del nivell de conflictivitat i evitar mesures que deteriorin les condicions del servei com ara els acomiadaments i recorda a la ciutadania que ja ha imposat dues sancions de 85.000 euros a l’empresa per problemes detectats en les línies M12 i M14.

El principal grup de l’oposició ja va reclamar fa uns dies una postura més dràstica per part de l’Ajuntament en el sentit de exigir a l’AMB un servei d’autobusos digne a la segona ciutat de Catalunya pel nombre d’habitants. Van denunciar el mal estat dels autobusos, l’incompliment constant de les freqüències de pas que comporta una massificació de totes les línies i l’actitud intransigent de la companyia que agreuja el conflicte amb els treballadors. Per part de Moventis, l’empresa s’ha queixat reiteradament de l’actitud intransigent de la plantilla i fins i tot ha acusat als treballadors de vandalitzar la flota causant desperfectes. El mateix ajuntament ha reconegut recentment que s’ha detectat un augment dels accidents en l’interior dels autobusos en aquests darrers mesos.

El que sembla evident és que des que es va signar el nou contracte del servei de transport a la ciutat amb la nova companyia tot han estat problemes. Com a conseqüència d’aquest fet, el govern local acaba de posar sobre la taula la rescissió del contracte però d’una manera tan tèbia, que l’AMB ni tan sols ho ha posat de manifest en la nota de premsa de resposta a la pressió municipal. Els treballadors ho tenen bastant més clar. La concentració de la plaça de l’Ajuntament no feia més que reclamar “Moventis fuera de l’Hospitalet”, perquè negociar amb una empresa que manté una posició dura, que fa servir la màxima represàlia com és l’acomiadament de treballadors, que permet que el servei es deteriori pel que fa a les freqüències o l’estat dels combois, o les pressions sobre la plantilla pel que fa a horaris, torns i vacances, no permet mantenir moltes esperances sobre la possibilitat d’acords.

La plataforma Recuperem Albert Germans recull signatures per convertir l’edifici patrimonial en un espai obert a la ciutat

L’edifici, catalogat, forma part del patrimoni municipal tancat i abandonat, en perill de degradació constant

La plataforma Recuperem Albert Germans ha iniciat una campanya de recollida de signatures reivindicant la transformació de l’edifici patrimonial local en un espai col·lectiu autogestionat, obert a la ciutat per fer activitats culturals i socials, tallers de formació, horts urbans…

“Volem transformar aquest antic complex fabril de principis del segle XX en un espai multidisciplinari, en un projecte obert al barri i a tota la ciutat, i amb l’ambició de convertir-lo en un motor social i cultural en benefici de la comunitat local”, diuen en un manifest que s’està distribuint per tot el barri de Sant Josep on és ubicat.

Durant els mesos de maig i juny, la plataforma ha muntat paradetes de recollida de signatures a les festes majors dels barris de Sant Josep, Santa Eulàlia, Collblanc (Festa de la Diversitat) i Centre, reivindicant la cessió de l’espai i també per donar a conèixer el projecte. Els organitzadors de la campanya han informat que la recollida de signatures s’està realitzant de dues maneres: en línia, mitjançant un QR i amb paradetes al carrer.

La previsió és que aquesta campanya continuï a partir de la festa major de Bellvitge per seguir després amb la de Ciutat Comtal  i setmanalment a tot el barri de Sant Josep. “La impressió que tenim és que, en general, creem empatia amb les veïnes, la proposta és bona i interessa el tema de fer un espai autogestionat. Comprovem també que les veïnes estan pendents dels cartells que troben pel barri de Sant Josep amb la difusió de la plataforma. Amb tot necessitem explicar-ho bé i de forma sostinguda, sobretot al barri de Sant Josep, on hi ha Albert Germans”, diuen els membres de la Plataforma.

L’espai, després d’haver estat ocupat durant un temps (2022) per un col·lectiu juvenil, va ser desallotjat policialment al 2024 i clausurat per ordre municipal. Durant l’ocupació, els veïns del barri el van fer servir per posar un hort urbà, obrir un taller de bicis, un lloc per trobades… Representants del moviment veïnal manifesten que ha arribat el moment de reclamar una cessió al veïnat.

L’edifici, ubicat al carrer Rodés 60, té una superfície de 2800 metres quadrats i un espai interior obert de 1750 metres. L’any 2016, l’antiga fàbrica tèxtil va ser adquirida per l’Ajuntament i no va ser fins el 2022 que va aprovar-ne una cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros per crear una escola de formació. Més tard, la companyia ferroviària va renunciar  a la cessió.

La fábrica Albert Germans, edifici catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL).

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo d’Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. Al 1926, amb l’arribada del metro a l’Hospitalet i la millora de comunicacions que representava, van decidir traslladar la fàbrica a la nostra ciutat. Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l’obra s’atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l’Hospitalet en aquella època. Alguns treballadors d’Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.  Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i l’any 2007 va tancar definitivament.

La plataforma ha convocat una assemblea per reiniciar les activitats el 5 de setembre.

Només ens faltava que el govern Quirós ajudés a Moventis

Fa anys, no tants pels que ja portem més de setanta, la gent (ara queda millor dir els usuaris) hagués aturat els autobusos i fins i tot els hagués apedregat al mig del carrer o a les parades, òbviament, amb els seus conductors fora; però estem al 2025 i això no passa, els usuaris… —abans farem un incís: qui es cregui menyspreat insultat o ves a saber el què, pot respondre als comentaris o fins i tot demanar una rectificació, això sí, raonada i amb criteri, no amb la rabieta de qui s’ha vist reflectit i, a manca d’arguments intel·ligents respon bordant— prefereixen abaixar el cap i respondre com a ramat de bens. Com a màxim, el que fan és escridassar al conductor, que no té cap culpa i per sort treballa rere un vidre blindat. Òbviament no li pregunten què guanya ni amb quines condicions treballa. Molts dels que es queixen són pensionistes que possiblement guanyen més diners que el conductor peruà, i tenen pis propi, mentre que el conductor ha de viure de lloguer i en una habitació compartida. No fan com abans: exigir al seu govern municipal que hi posi remei.

I la companyia? Per què queixar-se?, aquesta queda molt lluny i ningú coneix els seus directius. Bé, dir ningú és massa. Els directius són ben coneguts pel govern municipal, no així els conductors, aquests són prescindibles, van i venen, principalment gràcies a uns polítics que es diuen d’esquerra, però que són més de dretes que qui els diaris defineixen com extrema dreta. I, vostès es preguntaran d’on surt aquesta afirmació.

No cal donar-hi gaires voltes, només seguir el que fan. Com governen la ciutat. En poques paraules, com es pixen en els drets dels ciutadans, el seu futur i la democràcia.

No fa pas gaire vam escriure sobre Moventis, la inhumana explotació dels seus treballadors i el permanent conflicte laboral; però també de la complicitat de l’AMB amb l’empresa, a la qual i enfront l’escàndol i el perjudici que representa per a la ciutadania, només la penalitza amb unes insultants multes simbòliques que són caldereta per l’empresa en comparació amb el que s’estalvia, i que només serveix per engreixar els beneficis de l’entitat supramunicipal i assegurar els suculents salaris i les dietes dels seus consellers.

Fins ara l’Ajuntament de l’Hospitalet s’havia mantingut aliè al problema, fora d’algunes declaracions sense cap valor del seu alcalde, exclusivament dirigides a desviar l’atenció del problema laboral i econòmic dels conductors, per una persona que ha demostrat més afició al culte del seu personatge mediàtic, que per governar amb una mica de sentit. Però ara, ves per on, ens assabentem que l’ajuntament es posa al servei de l’empresa, suposem que com a premi pels autobusos espatllats, apedaçats, amb conductors arribats de Girona, amb salaris tercermundistes, desconeixedors del recorregut, que es salten parades, canvien de trajecte inopinadament o, fins i tot, han de conduir autobusos sense manteniment. Deu ser per això, que l’ajuntament s’ha brindat generosament a formar 15 nous conductors, donat que l’empresa està perdent els més antics després de maltractar-los, amenaçar-los, acomiadar-los o provocant-los baixes per estrès, després de destruir la seva vida familiar.

Des d’aquest mitjà hem denunciat en dues ocasions, aquí i aquí, tant a Moventis, que no deixa de ser una empresa que busca lucrar-se sigui com sigui, com a l’AMB, que en ser pública i dedicada a facilitar la vida de la ciutadania, no té cap disculpa, a no ser que hi hagi interessos bastards, encara que sempre queda l’excusa de la brutal inutilitat dels seus gestors, probablement posats a dit pels partits polítics per treure-se’ls de sobre.
Però ara també veiem un altra agent polític, el govern del PSC de l’Hospitalet, que no ha tingut millor idea que regalar la preparació de nous conductors a Moventis.
A canvi de què? Doncs no ho sabem, però ningú regala res i encara menys la gent de la que parlem. Als conductors només els hi queda una cosa que, malgrat tots els esforços de l’empresa, ningú els hi pot prendre per ser un dret constitucional: la vaga que, per cert, han convocat pels dies 11 i 12 de juliol i 8, 9 i 10 de setembre.

Ara ens assabentem que la policia municipal, després de rebre una denúncia, es va veure obligada a intervenir un autobús de Moventis. Però no tot acaba així. Poc després la Guardia Urbana va intensificar els controls i va denunciar dos autobusos més.

Abans de continuar hem de saber que els conductors estan revisant els seus vehicles abans de sortir, donant part de les incidències, siguin aquestes mecàniques, de l’espai dels viatgers, de la seva cabina, etc. Un cop reportades, si l’empresa diu: endavant, estan obligats a sortir. És obvi que a l’empresa tan se li en fot si un autobús rebenta una roda i s’estampa contra la paret, emportant-se pel camí uns quants vianants. La pasta és la pasta i per això hi ha una assegurança. A més, i això tots ho sabem, no tardaria ni cinc segons en assenyalar al conductor com a responsable directe. No així el govern municipal, que per molta complicitat que hi tingui, només li faltaria trobar-se amb morts i ferits després d’haver acceptat tanta potencial criminalitat.  

Després, en una ostentació de cinisme, alguns es sorprenen de la pujada de l’extrema dreta, això sí, després d’haver mentit, traït a l’electorat i, el que és pitjor, simular un feminisme i un progressisme que només practica el 8 de març, l’u de maig i els dies que toquen, participant a les manifestacions si cal. I és que si ens ho mirem bé, ni la ultradreta més ultraliberal seria capaç de portar a terme una política tan ultraliberal i de dretes com l’actual govern municipal i l’AMB.

Alguns innocents, que encara creuen que les sigles tenen algun sentit, responen que els polítics “demòcrates” s’haurien de posar les piles, quan en realitat el que haurien de fer és canviar el nom de les seves entitats polítiques per ajustar-les a la seva autèntica ideologia. I és que de fet, qui s’ha de posar les piles és la mateixa ciutadania, i abandonar la idiotització política i la blandícia intel·lectual.

L’oferta econòmica ”anormalment baixa” amb que es va adjudicar el servei del transport a Moventis, en l’origen d’un conflicte que no fa mes que agreujar-se

El Comitè d’empresa ja va expressar el seu recel sobre la subrogació de la plantilla, en el moment del canvi d’adjudicatari

Les vagues del transport al Baix Llobregat ja son un clàssic i aquest divendres 11 i el dissabte 12, es registrarà la darrere —de moment—, que han convocat novament els treballadors de Moventis després del fracàs de les negociacions amb l’empresa.

En un comunicat conjunt que han signat les seccions sindicals de CCOO i CGT criden al conjunt de la plantilla a concentrar-se entre les 9 i les 10 del matí a la cotxera de la companyia per manifestar-se entre 11 i 13h a la plaça de l’Ajuntament com ja han fet desenes de vegades des que es van iniciar els primers conflictes a l’abril del 2024, pràcticament arran que la companyia guanyés l’adjudicació.

Les raons de la vaga, presentades ja davant les autoritats laborals son, segons els treballadors, un abús de l’empresa en matèria disciplinària i la posterior repressió laboral amb l’acomiadament d’un delegat sindical i d’un inspector; l’aplicació d’un calendari laboral fora de quadrant; un acord d’aparcament incomplert; la manca d’adequació dels temps de recorregut i relleus que incloguin computar el temps efectiu de treball, el de preparació del matí i el de proveïment i aparcament a l’acabar la jornada; la necessitat d’una formació idònia pels treballadors que s’incorporen nous a la plantilla i un manteniment correcte dels vehicles que garanteixin la seguretat dels conductors i dels viatgers.

Els sindicats insisteixen que les reclamacions, ben conegudes per l’empresa, afecten la totalitat dels treballadors, més enllà del tipus de contracte que tinguin, i es queixen que després de l’adjudicació del concurs no es van respectar les condicions de subrogació de la plantilla, denuncien modificacions substancials de les condicions de treball sense haver-se observat la totalitat de la normativa de l’Estatut dels Treballadors que ho regula; es queixen de l’eliminació unilateral de les tandes de vacances entre juny i setembre; també de les quinzenes i de la possibilitat d’escollir serveis; denuncien que l’empresa ha obert expedients de manera indiscriminada, han imposat jornades i torns descompensats; vulnera els drets del personal que està de baixa mèdica deixant-los sense servei quan es reincorporen i denuncien així mateix el retall dels horaris de les línies, sense pauses de descans, de manera que provoquen una situació d’estrès greu als conductors.

La crida a tota la plantilla a secundar la vaga inclou naturalment la demanda de readmissió dels acomiadats i especialment un canvi d’actitud de l’empresa per l’ingent llistat de queixes acumulades i la manca d’actitud negociadora que, per la seva banda, l’empresa ha negat reiteradament.

Mentre ha durat el conflicte, Moventis ja ha rebut una multa de l’AMB de 85.000 euros i una denúncia molt recent de la policia local perquè van detectar un vehicle en un pèssim estat de conservació amb els pneumàtics en greu perill de rebentar, danys que son habituals en bona part de la flota.

L’enfrontament treballadors-empresa no es pot considerar sorprenent en aquest sector, ni tampoc en aquesta empresa. Estem parlant d’una companyia que va iniciar Miguel Martí Adell, l’avi dels actuals empresaris l’any 1923 —l’any de la Dictadura de Primo de Rivera— a Sabadell i, per tant, que ja ha complert 102 anys, passant d’una modesta empresa de transport municipal a un complex entramat d’empreses que tenen activitat en el sector de l’automòbil i la mobilitat, a bona part de Catalunya (Barcelona, Girona i Lleida), a altres parts de l’Estat (Navarra, Astúries, Euskadi i Illes Balears, per exemple) i a l’Aràbia Saudi i els EAU.

El pare dels actuals gestors de la companyia —fill del fundador— ja se les va veure a principis dels 80 amb el reconegut alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, i després l’empresa ha tingut reiterats conflictes, amb vagues i acomiadaments a bona part del Maresme (Premià, Mataró) i també al Vallès (Sant Cugat, Cerdanyola, Castellar, Badia, etc). Quan l’empresa va resultar l’adjudicatària del contracte, a l’abril de l’any passat, els 286 treballadors de la plantilla de l’anterior concessionària ja van mostrar un punt de preocupació. L’AMB es comprometia a abonar 300 milions d’euros per 7 anys de servei —prorrogable altres 3— de les 13 línies de bus de la ciutat. L’aleshores president del Comité d’empresa de Rosanbús —l’anterior adjudicatària—, Eduard Minguillón, va explicar que la subrogació de la plantilla quedava garantida per les condicions del concurs però aquell grup de treballadors feia 30 anys que es mantenien amb l’anterior concessionària i no sabien exactament com els aniria en el futur. Alguns dels membres antics de la plantilla ja havien tingut uns quants conflictes amb l’anterior empresa Avanza i el comitè de empresa reclamava a l’AMB que fiscalitzés el servei i exigís a l nova adjudicatària un tracte digne als treballadors i als 12 milions d’usuaris anuals del transport públic a la ciutat.

Son justament aquestes obligacions de la subrogació de la plantilla la que, segons els sindicats, s’han vulnerat des del primer dia. El recel va començar abans fins i tot de l’adjudicació quan la mateixa Mesa de Contractació va considerar que l’oferta presentada per Marfina Bus (Movestis) era “anormalment baixa” i “clarament desproporcionada”, qüestions que podien fer pensar que hi hauria problemes. L’AMB va reclamar un estudi econòmic de viabilitat per justificar l’adjudicació i finalment va acceptar la proposta.

Al mateix abril van començar els problemes com ja ha explicat aquest digital en diverses informacions. Va haver reduccions en les nòmines i pressions als conductors i seguidament una demanda contra els representants sindicals per part de l’empresa. Moventis reclamava una indemnització a set delegats del Comitè de Vaga de 400.000 euros per les pèrdues empresarials justificades durant el conflicte dels mesos de gener i febrer d’aquest any, entre les quals figuren desperfectes sobre les instal·lacions i la flota o, per exemple, les despeses de publicitat per avisar als usuaris de les restriccions en el servei.

En el fons del conflicte hi ha la valoració de l’AMB sobre les baixes econòmiques —valoració de la part objectiva— que son finalment les que s’imposen en l’adjudicació de les empreses. De fet, durant els darrers 30 anys la concessionària era Rosanbus SL que en el darrer concurs havia tornat a ser l’empresa millor puntuada en la part subjectiva —que implica la competència en el servei— però va ser desbancada per Moventis pels criteris econòmics, quan sembla evident que les baixes per criteris econòmics acostumen a recaure directament sobre la qualitat del servei i, conseqüentment, sobre l’estabilitat de la plantilla de treballadors. D’aquesta manera, el conflicte del transport a la ciutat té una responsabilitat directa sobre el desacord entre empresa i treballadors però d’una manera subsidiària sobre la manera d’adjudicar contractes per part de l’AMB.

Aprofitant les noves places pel CNL, els republicans reclamen un nou impuls del català a la ciutat

Al maig, l’esquerra a l’oposició i el govern, van aprovar un acord per posar en marxa un Pacte Local per la Llengua

El grup municipal d’ERC-EUiA reclama un impuls del català a l’Hospitalet després de les darreres dades a la ciutat on es veu clarament una caiguda en picat en la seva utilització tant escrita com parlada. Aquest impuls hauria de venir a través d’un Pacte Local per la Llengua i també aprofitant l’anunci del Govern de la Generalitat de la creació de 60 places destinades al Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat.

Després de la decisió del Govern de la creació d’aquestes 60 noves places, els republicans demanen a l’equip de govern que aprofiti l’ocasió per reclamar la incorporació de més professionals a la ciutat amb l’objectiu de reforçar la situació del català.

Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA, ha denunciat que “les llistes d’espera per aprendre català són inacceptables i posen en risc la cohesió social i la igualtat d’oportunitats” i ha afegit que “són molts els veïns i veïnes que el volen aprendre, i no troben els espais”. També ha manifestat que “cal dotar de millors instal·lacions el CNL, amb la construcció d’un nou equipament pel Consorci, millorant-ne les condicions materials i tecnològiques a les aules”. I s’ha pronunciat a favor de fer una aposta local per tal que el català sigui utilitzat com a llengua d’ús, “especialment en espais d’infants i joves”.

El ple municipal de l’Ajuntament ja va aprovar una iniciativa d’ERC al mes de maig, votada favorablement tant pels socialistes com pels Comuns, per impulsar un pla local per al foment del català a l’Hospitalet i els republicans demanen ara, que es posi en marxa de manera urgent.

Jaume Graells també ha lamentat la manca d’implicació i compromís del govern municipal amb la llengua, permetent discriminacions i arraconant el català, de forma sistemàtica, de xarxes i comunicacions municipals: “Els i les representants públics hem de donar exemple, i l’ús habitual i la majoria de comunicacions que fan els regidors de govern, i el mateix govern, són pràcticament totes en castellà, incomplint fins i tot el reglament i la normativa municipal”.

El portaveu republicà també ha apuntat que en els darrers anys “les mancances històriques pel desinterès del govern municipal s’han agreujat amb l’arribada de molta població nouvinguda, sense que s’hagin incrementat els recursos per fer front a les necessitats i la complexitat creixent”.

El català ha disminuït el seu pes com a llengua habitual i només la fan servir una de cada tres persones segons l’última enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, donada a conèixer el mes de febrer d’aquest any.

A l’Hospitalet, i segons la mostra del darrer Baròmetre d’Opinió Pública realitzat el 2024, el 15,3% dels hospitalencs afirmen que tenen el català com a llengua habitual, el 67% el castellà i un 15,5% que fan servir les dues llengües indistintament amb normalitat.

Són unes dades força similars a l’ús que recollia el Baròmetre del 2023 amb un lleuger descens de l’ús del castellà, que llavors es situava en el 69,7%, i dels qui utilitzen totes dues llengües amb un 12,6%.

Jaume Graells ha anunciat que portaran també aquesta demanda al Parlament de Catalunya: “Com que no tenim cap confiança que el nostre govern municipal ho faci, ho proposarem directament al Govern de la Generalitat”, demanant també que es compensin les desigualtats socials i els desequilibris creixents en l’assignació de recursos.

Ecologistes i No més Blocs recorren el PDU Biopol Gran via desemmascarant les autèntiques intencions especulatives del projecte

Els recurrents confien que el TSJC, que ja va anul·lar el pla l’any 2021, observi la readaptació que han fet del PDU sense modificar-ne els objectius finals

Arran de la Diligència d’Ordenació administrativa per la qual es dona viabilitat a una demanda contra l’acord de la Comissió de Territori de Catalunya que el 4 d’abril del 2024 va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia, la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, de la mà de la Plataforma No més Blocs de l’Hospitalet, ha presentat un recurs contenciós administratiu demanant la nul·litat i requerint que es deixi sense efecte.

Les raons al·legades semblen tenir molt de sentit pel fet que “el nou PDU inclou canvis i variacions en relació a les volumetries, però sense modificar el concepte ni els elements contraris a la normativa” i d’acord amb el que s’objectiva en la demanda “el PDU infringeix els principis generals de coherència, racionalitat o proporcionalitat, esdevenint les seves determinacions en arbitràries, motiu pel qual s’interessa s’acordi la seva nul·litat al no guardar una coherència lògica (s’observa una incongruència entre la solució escollida i la realitat dels fets, i una desviació injustificada  des criteris generals del pla).”

De fet, la demanda es basa en la referència a la nul·litat que ja va aplicar el TSJC al novembre del 2020-2021 a l’anterior PDU, quan en el present s’ha intentat justificar una nova reordenació de l’espai —deixant fora l’únic espai agrícola que conservava el municipi— per mantenir exactament els mateixos criteris urbanístics i especulatius.

La demanda explica que els organismes que presenten el recurs ho fan per “denunciar totes aquelles actuacions que, com la present, mitjançant els instruments urbanístics existents, es produeix un dany i perjudici en el territori i es disminueix la qualitat ambiental”, un raonament absolutament contrari al que defensa el govern municipal que l’únic que ha fet, al respecte, es mantenir els mateixos criteris del govern Marín, sense cap modificació.

El recurs es basa en múltiples arguments. D’una banda la inconcreció i la falta de determinació del PDU. Com explica l’escrit, “de l’anàlisi de la memòria del Pla director urbanístic es pot concloure que, de la mateixa manera que ja resultava en el redactat del Pla precedent del 2017 que finalment va resultar anul·lat, i tot i que un dels objectius que es pretén aconseguir és la creació d’un clúster biomèdic, i que s’indica que el destí dels usos establerts permetrà la implantació d’activitats associades a la biomedicina i les ciències de la salut, novament ens trobem davant de la falta de concreció, determinació i reserva de les ubicacions concretes de l’àmbit en les que s’han de desenvolupar els usos de caràcter biomèdic o relacionats amb les ciències de la salut.”

És per això que “sense l’existència d’unes eines concretes que determinin, delimitin i garanteixin en el futur la implantació d’usos de caràcter biomèdic o relacionats amb la salut, i les qualificacions urbanístiques del Pla són de caràcter genèric, comportarà la discrecionalitat i flexibilitat en la implantació dels usos suposadament pretesos a la zona, fet que suposarà buidar de contingut l’objectiu que suposadament es pretén amb el PDU. El manteniment dels usos i la desmesurada edificabilitat, de la mateixa manera que ja va succeir en el PDU de l’any 2017, no impedeix que finalment es construeixin oficines tractant de fer veure que són centres d’investigació.” I “en conseqüència, atès que no es preveu cap garantia respecte la implantació a la zona dels usos de caràcter biomèdic o relacionats a les ciències de la salut, decau un dels motius que justificava la tramitació del PDU”.

I s’afirma, a continuació: “Per tant, es difereix el veritable compliment d’aquest objectiu que suposadament el pretén amb el PDU al moment de la sol·licitud i tramitació de les futures llicències urbanístiques (interessades a instància de promotors privats respecte els diversos usos permesos en la zona, com per exemple els usos comercials, terciaris…) i, per aquest motiu, el contingut del PDU tal i com ha estat aprovat planteja la inseguretat en el seu compliment com a conseqüència de la flexibilitat que hi permet i la discrecionalitat que s’atorga a l’administració, fet que comporta que no es pot garantir la implantació de centres de recerca i investigació biomèdica.”

L’argument no deixa espai a la imaginació: “Es tracta d’emmascarar una actuació beneficiosa pel conjunt de la societat, tant des del punt de vista econòmic, com de la innovació i la investigació, la salut, l’àmbit laboral… peró només acaba proposant una intervenció basada en el desenvolupament urbanístic consistent en la construcció massiva més pròpia d’altres temps i com a única via per a assolir el finançament necessari per a l’execució d’infraestructures com el soterrament de la Granvia, mitjançant l’argumentari de la gratuïtat econòmica de cara a les arques municipals i d’impostos, però sense fer cap esment ni reconèixer cap aspecte en relació a la resta d’impactes socials, ambientals i econòmics que comportarà el planejament proposat. Aquest fet suposa la incorrecta utilització del Pla per part de l’Administració al respondre simplement a la percepció del sòl com un actiu econòmic del que cal extreure la major rendibilitat sense atendre necessàriament a la satisfacció de l’interès general.”

Les altres raons exposades resulten també d’un notable pes argumental: l’arbitrarietat de l’àmbit del PDU respecte del traçat i del perímetre (“La proposta actual comporta una adaptació del perímetre del Pla, modificant la versió del PDU del 2017, que no arriba fins el límit del terme municipal de l’Hospitalet, sinó que no actua en la seva part superior sense cap justificació, deixant una zona fora de l’àmbit d’intervenció, que coincideix a la finca en la que s’ubica la masia de Ca l’Esquerrer”; l’arbitrarietat en el soterrament parcial de la Gran Via pel que fa a la sostenibilitat o la millora de la connectivitat i la mobilitat a la zona (“la única zona que de manera puntual veu millorada la seva connexió a banda i banda de la Granvia mitjançant el seu soterrament és en la que se situa l’àmbit de la nova edificació que es preveu construir (destinades a ús oficines, comercial i hoteler), i que resulta el veritable objectiu del present Pla per tal de beneficiar els interessos dels usos comercials, hotelers, de restauració i oficines que s’implantaran a la zona”); la qualificació inadequada de les zones verdes del PDU (”en el present cas, una part de la superfície qualificada com a zona verda del PDU està localitzada a la part central de les rotondes, bucles d’enllaços viaris… que actualment es correspon amb la clau urbanística 6”); i fins i tot la desviació de poder que contempla aquest PDU (“l’exercici de potestats administratives per a finalitats diferents de les establertes per l’ordenament jurídic”).

Tots ells, aspectes que els recurrents confien que seran del mateix pes argumental que ja van servir l’any 2021 per evitar que el pla tirés endavant i que posen clarament de manifest que una cosa és un projecte urbanístic de vocació purament especulativa i un altre de molt diferent un projecte urbanístic amb vocació de milllora de la gestió del territori en benefici de la ciutadania.

Las escapadas veraniegas de proximidad más “trendy”

La publicación Estiu al Baix 2025 Next Llobregat anima a descubrir el sur de Barcelona: lugares con encanto, gastronomía, actividades en la naturaleza, de aventura, cultura y un puñado de planes

Los lectores del lestaca.com pueden acceder gratuitamente a la publicación Estiu al Baix 2025 Next Llobregat titulada: El Baix es “trendy”. Se trata de 270 páginas de reportajes realizados por una treintena de jóvenes periodistas catalanes y extranjeros que se han desplegado por l’Hospitalet y la comarca del Baix Llobregat para descubrir y relatar las excelencias al sur de Barcelona, ideales para escapadas de proximidad. La publicación se presentó este lunes en el espacio Catalina de Gavà Mar. (En la foto: De esquerra a dreta Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Isidre Casas, regidor de Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Gavà, i Joan Carles Valero).

Editada por BCN Content Factory, la publicación se convierte en la mejor guía actualizada para disfrutar cualquier día de este verano de unas experiencias a las que se puede acceder en transporte público. La naturaleza en el Baix Llobregat es exuberante, empezando por sus playas, pero nada mejor que seguir los retos que se apuntan en la publicación para hacer una inmersión en una comarca donde el 80 por ciento del territorio es forestal y de gran diversidad. Retos asequibles para todos los públicos como los recorridos por el parque fluvial del río, practicar senderismo para descubrir las fuentes y castillos o visitar los 7 balcones desde donde admirar Montserrat. Conocer la vida secreta de las abejas y observar las aves en el auténtico oasis del delta son otras opciones para un verano en el que se ha contratado un rebaño para prevenir incendios forestales en Collserola.

Para los más deportistas el verano en el Baix está repleto de ofertas de acción, como correr con bólidos en miniatura (karts), literalmente volar en el túnel del viento o la vela en el mar y los deportes acuáticos del Canal Olímpico de Castelldefels. Sin olvidar el deporte inclusivo que se practica en el Baix o la historia desconocida de la existencia del rugby en Cataluña desde hace más de un siglo a través de la UE Santboiana.

Un momento del público asistente al espacio Catalina de Gavà Mar.

La fama es mala amante, canta Rosalía. Un reportaje recorre la banda sonora del sur de Barcelona a través de Alizzz, Estopa, Love Of Lesbian, Orozco, Aitana o la propia Rosalía, entre otros artistas que han hecho historia a través de su música, reconocida y apreciada en el mundo. También se conoce La Florida como el barrio más denso de Europa y el lugar donde Morad hunde las raíces de sus letras y música. Una inmersión estival en este barrio de l’Hospitalet revela su voz propia con sonidos de esperanza, mientras un completo programa de música electrónica invadirá el Parc Nou del Prat con Soundit Festival.

Las diez mejores mesas para degustar el producto de km0 del Parque Agrario del Baix Llobregat abre la sección gastronómica sin olvidar un viaje al estómago de Barcelona, Mercabarna, y conocer la labor de Fundació Mans, donde producen, transforman y comercializan productos ecológicos con el objetivo de generar puestos de trabajo para personas en situación vulnerable. La recuperación del fondo marino en el litoral, un recorrido desde el mar para descubrir el latido económico y comercial del Port de Barcelona y la historia de una tortuga salvada por la ambulancia y hospital del mar que es el CRAM, son otras de las historias de este Estiu al Baix 2025 Next Llobregat.

Para quienes desean disfrutar de experiencias acompañados de sus mascotas, un reportaje ofrece la mejor guía de establecimientos “pet friendly” al sur de Barcelona: playas, restaurantes, hoteles… Otra ruta literaria recorre los rincones de “La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón, mientras con un sencillo billete de TramBaix se pueden descubrir las joyas de un territorio repleto de ofertas culturales y gastronómicas.

Tradiciones como el Camell de Molins de Rei, la fiesta pirata de Castelldefels, el teatro callejero de Viladecans y la programación del Summer de l’Hospitalet son otras ofertas veraniegas a tiro de piedra. Como las visitas para admirar el modernismo fuera de Barcelona, donde destaca la cripta de Gaudí, los edificios de Jujol de Sant Joan Despí. Recomendable también el Museo del Agua y una visita a Casa SEAT, que cumple sus primeros cinco años de vida.

Conocer cómo se forman los jóvenes en restauración en la escuela-restaurante de nuevas oportunidades del Repartidor, el negocio del turismo y la presión de Airbnb en l’Hospitalet y otros municipios del Baix Llobregat, además de cómo se combate la soledad a través del compromiso local de vecinos e instituciones son otros reportajes que se abordan en el bloque sobre la industria de la felicidad. Una industria que, en ocasiones, puede provocar infelicidad, como destapa la denuncia de abusos de una empresa de alquiler de coches en el aeropuerto del Prat, infraestructura de la que se narra también la cara del mayor hub de conexiones europeas en expansión, pero también la cruz de haberse convertido en el refugio de los olvidados.

La industria de la felicidad es analizada por el antropólogo Claudio Milano, que aborda el interés por las playas del Baix debido a la oleada “turistificadora” de la capital. En otra entrevista, Javier González, consejero comarcal de Turismo, asegura que la comarca no solo apuesta por los visitantes de negocios, ya que su compromiso “es continuar haciendo una oferta de proximidad sostenible”.

ESTIU AL BAIX 2025 NEXT LLOBREGAT

La Federación de Asociaciones de Vecinos de l’Hospitalet exige al ayuntamiento la total eliminación del amianto en la ciudad

Catalunya acumula más de 4 millones de toneladas de este material: uno de los edificios afectados es el Hospital de la Cruz Roja, denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales

La Federación de AAVV de l’Hospitalet (FAVL’H), la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC) y la Confederación Vecinal Estatal (CEAV) al unísono, han hecho un llamamiento urgente a ayuntamientos, comunidades autónomas y Gobierno central, para cumplir la ley y garantizar entornos libres de amianto para proteger la salud pública, de manera urgente.

El próximo mes de septiembre, la FAVL’H iniciará una campaña con unas jornadas informativas sobre el desamiantado de l’Hospitalet. Representantes de la entidad mantuvieron ayer una reunión con responsables del ayuntamiento para exponerles su preocupación y la necesidad de eliminar el amianto existente en muchos edificios de nuestro municipio.

En la reunión mantenida, los representantes vecinales presentaron una propuesta para constituir una Comisión del Amianto integrada por 27 personas entre ellas representantes vecinales, grupos municipales, sindicatos mayoritarios, responsables de salud, expertos técnicos, la Cámara de Comercio, Asociaciones de Comerciantes, la Marea Pensionista y la Síndica de Greuges de l’Hospitalet. A todos ellos se unirían los responsables municipales para analizar la problemática, coordinar acciones y proponer medidas de actuación.

Los responsables municipales no vieron clara la propuesta vecinal y rechazaron la constitución de la Comisión del Amianto por considerarla poco operativa. A cambio, se anunció que se constituiría una comisión interna técnica de trabajo. Los representantes de la FAVL’H consideran que el ayuntamiento ha tenido tiempo sobrado para elaborar un estudio de cómo se encuentra la ciudad en este aspecto, teniendo en cuenta que hace ya tiempo que se está reivindicando la eliminación de todo el amianto que queda en los municipios.

El Ayuntamiento ha insistido en esperar a que el Parlament de Catalunya apruebe y promulgue la Ley del Amianto autonómica para conocer el papel concreto que esta ley otorga a los ayuntamientos. Pese a ello, se ha comprometido a informar a la FAVL’H sobre el censo del amianto y las decisiones que tomen sobre el tema y a diseñar con los vecinos una campaña de información y sensibilización a la ciudadanía sobre las precauciones a tener en cuenta cuando detecten productos de amianto. Como es sabido, las fibras de amianto son cancerígenas, y por ello “se ha de eliminar con las necesarias garantías sanitarias y medioambientales, tanto durante su extracción, como en su transporte y almacenamiento”. La entidad vecinal ha recordado al ayuntamiento que una ciudad tan importante como l’Hospitalet no puede quedarse atrás en este tema.

4 millones de toneladas de amianto en toda Catalunya

En marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas. Se encuentra en forma de fibrocemento en los tejados, en depósitos, bajantes o jardineras y como aislamiento térmico y acústico. En 2032, buena parte de este amianto caducará y es necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer y asbestosis y mesotelioma maligno. Por este motivo, en 2002 se hizo efectiva su prohibición total. Sin embargo, el que ya estaba instalado, podía utilizarse hasta el final de su vida útil.

El amianto se utilizó de forma genérica entre los años 1950 y 1990, ya que era un material abundante y económico. Uno de los edificios emblemáticos de l’Hospitalet que contiene amianto es el Hospital de la Cruz Roja, concretamente en sus tejados, y por eso ha sido denunciado en diferentes ocasiones por los grupos municipales.

El ciclo de vida estimado de esta fibra es de 30 a 50 años, así que se calcula que en 2030 más del 85% de estos materiales habrán superado su vida útil.

El Plan de la Generalitat al que hacíamos referencia, contiene 21 actuaciones, organizadas en 4 ámbitos: identificación, retirada, prevención y nuevo marco normativo. En 2023 ya se constituyó un fondo específico de 10 millones de euros, ampliable, más las inversiones que Generalitat destina anualmente a la retirada en edificios públicos y al fomento de la retirada en el ámbito privado. Se han puesto en marcha líneas de subvenciones y actuaciones singulares en Badia del Vallès o en las áreas afectadas por la granizada del año pasado en el Baix y Alt Empordà y en el Pla de l’Estany.

En su sesión de 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en el territorio de la Unión, el 2028.