L’equip de govern ha cedit en els darrers mesos dos solars i tres finques perquè l’AMB construeixi més habitatges

La darrera dada registral de l’Instituto Nacional de Estadística a primers de gener del 2024, indica que l’Hospitalet té censats 282.299 habitants, la xifra més alta de la història només superada pels 295.073 habitants censats de l’any 1981. Des d’aquell any, acabat d’elegir el primer ajuntament de la democràcia, la xifra no va parar de disminuir fins l’any 1998 on torna a incrementar-se el nombre d’habitants d’una manera progressiva i sostinguda fins ara mateix.

L’any 1981, el volum migratori no era tan elevat com ho és en l’actualitat, el parc d’habitatges no estava tan envellit, molta de la població immigrada dels anys 50 ja s’havia jubilat o estava a punt i, en bastants casos, l’objectiu era retornar al poble d’origen. En aquell any 1981 també estava molt recent la lluita veïnal que va ser molt intensa entre els anys 1973 i 1979 i que havia reclamat insistentment la finalització de la intensiva política constructiva dels anys 60 i primers dels 70. La suma de tots aquests elements feia que aleshores el nombre de persones censades fos gairebé el nombre real d’habitants, per un costat i, per l’altre, que els dos o tres primers consistoris de la democràcia fossin molt sensibles a la saturació demogràfica de la ciutat, limitessin el creixement de noves residències i apostessin per millorar les condicions urbanes o el que és el mateix, per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

A partir del 1998, els canvis són evidents. Creix la nova emigració i la política de contenció edificatòria del municipi, salta pels aires. L’alcalde Corbacho inicia el seu segon mandat amb un creixement demogràfic limitat però sostingut, que acaba de disparar-se a partir del 2008 quan el substitueix Núria Marín, i fins ara mateix. La diferència respecte del 1981 és que, amb tota seguretat, aleshores no hi havia immigració desregulada i avui, lamentablement sí, de manera que a la ciutat és molt possible que visquin, hores d’ara, més de 300.000 persones.

No deixa de ser curiós que tothom és faci ressò de la catàstrofe potencial de la crisi climàtica, però que no s’apliquin mesures dràstiques per contenir-la. A nivell local, no deixa de resultar incomprensible, que comenci a ser un crit descomunal la necessitat d’aturar la saturació urbana de la ciutat i que l’equip de govern, en els darrers tres mesos hagi cedit solars i finques a l’AMB per seguir construint nous habitatges, amb l’excusa que la ciutat necessita habitatges. Caldria ser clars del tot: el que la ciutat necessita realment és espai lliure i paral·lelament un pla estratègic del Samontà que es plantegi esponjar els barris més densificats del nord, sobre la base de la rehabilitació d’habitatges i l’alliberament de sol lliure per convertir-lo en espai de zona verda i els equipaments que ja estan, hores d’ara, resultant imprescindibles.

Si en aquests moments, ja no es poden edificar nous centres educatius perquè no hi solars que reuneixin les condicions de metres quadrats necessaris, què passarà d’aquí uns pocs anys quan les famílies dels nous habitatges que s’estan construint i que se seguiran construint, necessitin portar els seus fills a les escoles?. Passarà el que va passar a finals dels 70, que les manifestacions als barris s’omplien de famílies que reclamaven escoles, de veïns que reclamaven parcs i jardins i de gent gran que reclamava instal·lacions sanitàries i centres recreatius pel seu segment d’edat. Aleshores, però, encara hi havia solars. Ara ja no en queden.

I malgrat que ja no en queden, l’equip de govern que tira endavant pressupostos amb el suport de grups polítics, hereus de realitats passades, que haurien de ser sensibles a aquesta realitat d’ara, segueix cedint solars per fer més habitatges i segueix impedint que la gent es pugui empadronar, probablement perquè no s’acabi de veure que aquesta és, probablement, la 13ena ciutat més poblada de tot el país, la més densa d’Europa i la més deficitària en una enorme quantitat de conceptes, perquè superem de molt els 300.000 habitants.

L’Hospitalet ha arribat a un sostre que, ni els més pessimistes dels seus ciutadans podien imaginar-se: la xifra més alta d’habitants dels darrers 40 anys.

El grup municipal d’ERC-EUiA de l’Hospitalet ha sol·licitat a l’actual equip de govern municipal la convocatòria immediata de la Junta de Seguretat local per a l’adopció de mesures urgents davant de les xifres alarmants d’inseguretat, publicades en un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB ) sobre les quals es va fer ressò L’Estaca. Els republicans demanen l’increment de recursos policials i la seva presència a la llista de carrers.

Aquesta setmana L’Estaca va publicar: “Malauradament l’Hospitalet torna a ser el pitjor municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a la sensació que té la població respecte de la seva seguretat personal, la dels seus vehicles o la de la llar, segons l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) que recull dades de l’any 2023”. https://lestaca.com/lestacalh/la-ciutadania-hospitalenca-es-la-que-se-sent-mes-insegura-de-tota-larea-metropolitana-segons-lenquesta-de-victimitzacio/

La Junta de seguretat Local només s’ha reunit una vegada en un any i des d’aleshores, segons els republicans, s’hauria d’abordar de manera urgent la situació que es viu als barris: “la ciutadania està rebent dos missatges: increment dels incidents i falta de recursos policials” i han afegit que “des de les esquerres hem de ser capaços de donar resposta efectiva a aquesta preocupació perquè totes dues coses generen alarma”.

Per al grup republicà, a l’actual equip de govern li falta sensibilitat sobre aquest tema quan porta sense reunir-se la Junta de Seguretat Local prop d’un any, quan legalment les reunions s’havien de fer, com a mínim, una cada quatre mesos. Fins i tot manifesten que l’actual consellera Parlon, en una visita recent a la ciutat el passat 19 d’octubre ja va dir que en “les properes setmanes” se’n convocaria una, “i de moment no ha passat”.

Un altre dels punts subratllats pel portaveu d’ERC-EUiA ha estat la descoordinació que hi ha entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra i reivindiquen la creació de comissaries de districte conjuntes de les dues policies: “la ciutadania ha de percebre la proximitat dels dos cossos i sentir-se protegida per eliminar la percepció d’inseguretat que actualment té”.

“No pot ser que, davant les trucades dels veïns i les veïnes, o no es respongui o la resposta, sovint, sigui que no hi ha prou efectius”, ha afirmat Graells. En aquest sentit, el portaveu republicà ha recordat l´important creixement d´efectius dels Mossos d´Esquadra impulsat pel Govern republicà, que han passat de 264 a 321 agents destinats a l´Hospitalet, mentre que la plantilla de la Guàrdia Urbana “gairebé no s’ha incrementat en els darrers anys, quan tenim una ciutat més gran, més poblada i molt més complexa”.

“Necessitem més guàrdies urbans al carrer de l’Hospitalet”, ha afirmat Graells i ha insistit: “hem sol·licitat en diferents ocasions l’evolució de la plantilla de la Guàrdia Urbana i no ens l’han donat. Sabem que fa 10 anys era superior a l’actual, que no arriba a 300 agents”. “Tenim un cos envellit i amb un alt índex d’abstencionisme que ronda el 30%” ha afirmat Graells.

Segons els republicans, la presència policial més gran al carrer ha d’anar acompanyada d’accions socials, amb una gestió integral de la convivència: “davant dels populismes no podem negar la realitat, necessitem donar-hi respostes progressistes efectives per millorar la vida de la gent”.

Les regidories de districte devaluades: tres regidors amb no gaire experiència pels sis districtes de la ciutat

Ahir es va donar a conèixer una nova reestructuració del Cartipàs municipal, exactament mig any després de la primera que va fer l’alcalde Quirós només arribar al càrrec a mitjans de juny de l’any passat. Aquells títols departamentals tan sonors, Ciutat de Drets, Ciutat Transformadora, Qualitat Urbana i Seguretat i Govern Intern, no han canviat, ni tampoc els regidors encarregats que formen part del nucli dur de l’actual equip de govern. Amb l’alcalde, es mantenen el portaveu Jesús Husillos i David Gómez, a més de dues dones Laura García i Cristina Santón i dues regidories de govern, una en mans de José Antonio Alcaide i una altra d’Iman Aisa. Aquesta darrere regidoria és la única que ha canviat de mans. Maite Revilla ha perdut aquest estatus que mantenia com a regidora de Govern i d’Esports, en benefici de la primera. Les altres dues regidores antigues, Olga Gómez i Lola Ramos es mantenen com a regidores adjuntes igual com els regidors acabats d’arribar com David Torres o Òscar Ibáñez. Rafael Gómez és manté en un segon nivell però amb un reconeixement superior pel fet que se li atorga la Coordinació Territorial, en bona part perquè és qui domina l’estructura del partit a nivell local pel seu càrrec de primer secretari.

Aparentment, el retoc del cartipàs a mig any just de ser dissenyat, presenta pocs canvis però accentua el que ja es va posar de manifest aleshores: han anat perdent pes les regidores veteranes que procedien de l’època bona de la Núria Marín, quan el primer secretari local del PSC era Cristian Alcázar, i l’han guanyat dues dones joves com la Laura Garcia i la Cristina Santón, Jesús Husillos de manera específica com a portaveu i l’home clau en la governació municipal, hereu directe del paper que havia jugat Francesc Belver, i amb un pes menor però igualment rellevant David Gómez, José Antonio Alcaide i Rafa Gómez. La primera en caure va estar Rocío Ramírez, que va dimitir al setembre, i ara ha perdut pes Maite Revilla, en un estatus semblant a les altres dues regidores mes veteranes, Olga Gómez i Lola Ramos.

La renovació de cartipàs ha servit també per encolomar els sis districtes a només tres regidors, un dels quals acabat d’arribar (David Torres), l’altra és l’Olga Ramos i el tercer Rafa Gómez. A aquest últim li han tocat els districtes I i VI, a la segona el II y III i al nou, els districtes IV i V. No sembla que els regidors elegits per encarregar-se dels districtes tinguin gaire pes en el nou disseny del cartipàs i això no ajuda gens a la sensació que ja existia fins ara, que els districtes compten poc pel nou govern municipal.

En canvi, la cosa aquesta de la Ciutat de Drets i la Ciutat Transformadora, de manera semblant a la Qualitat Urbana o el Govern Intern, una mica més entenedors, volen dibuixar exactament el que pretén el nou equip: enlluernar amb les paraules “per avançar en la transformació social i urbana de la ciutat”. Com pretén la nota de premsa que explica els canvis: “L’actual estructura orgànica de l’Ajuntament permet avançar en les prioritats marcades pel Govern municipal els pròxims anys: desenvolupar un programa d’intervenció integral al territori que conforma el Samontà, des de la Torrassa fins a Pubilla Cases; fer el primer pla d’habitatge de L’Hospitalet; afrontar la situació d’emergència climàtica i aconseguir que cada família disposi d’un espai de proximitat verd i saludable a menys de cinc minuts de casa seva; tenir equipaments i serveis públics de primera qualitat; fer de la convivència i la seguretat una de les màximes prioritats, i ser la ciutat del coneixement i de la creativitat.” Gairebé res, tenint en compte el panorama que presenta la ciutat en tots els seus ímputs.

Tant de bo el nou disseny del cartipàs tingui la utilitat pràctica que la ciutat necessita, malgrat que, fins ara, sembla que el gruix de la gestió acaba dissolent-se en les paraules. Un exemple pràctic, el de la nota de premsa d’ahir mateix presentant l’aprovació del Pla Local de Joventut 2024-2027. Per explicar-ho, s’assenyala: “La iniciativa es fonamenta en un model de polítiques públiques participatives i inclusives, en línia amb la Llei 33/2010 de polítiques de joventut, i vol facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida, així com apoderar-les com a agents de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadania. L’objectiu és garantir que les accions proposades siguin adequades a les necessitats reals del jovent, la qual cosa implicarà que diversos serveis i àrees tinguin una mirada transversal cap als joves i generin un impacte positiu en la seva qualitat de vida, promovent la igualtat d’oportunitats, la participació activa i la cohesió social.” Més clar, l’aigua…

La sensació d’inseguretat personal, dels vehicles propis o a la llar estarien doncs, en relació directe amb el fracàs de la gestió municipal en aquest àmbit

Malauradament l’Hospitalet torna a ser el pitjor municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a la sensació que té la població respecte de la seva seguretat personal, la dels seus vehicles o la de la llar, segons l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) que recull dades de l’any 2023. L’enquesta es va fer entre el 7 de febrer i el 8 de març de l’any passat als municipis metropolitans, i posa de manifest que la nostra ciutat és la pitjor d’entre els set municipis més grans, inclosa Barcelona, molt per davant de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallés, Cornellà de Llobregat i Sant Boi.

La inseguretat percebuda és quatre punts més gran en els municipis d’entre 50 i 75.000 habitants, que entre els que tenen menys de 25.000 habitants, d’on es podria deduir que, a mesura que les ciutats són més grans demogràficament, la sensació de seguretat és inferior. No obstant això, tot i que Barcelona és més de cinc vegades més gran que l’Hospitalet en nombre d’habitants, l’índex de victimització de Barcelona és menor que el de l’Hospitalet. La mitjana total de l’índex global de victimització de tota l’ÀMB és del 26%. Els únics municipis que la superen són, per aquest ordre, l’Hospitalet (30%), Barcelona (29,8%) i Badalona (27,3%). Un municipi veí d’una estructura demogràfica semblant com és Cornellà presenta un índex del 21,4%, més de 8 punts per sota de l’Hospitalet i més de 4,5 punts per sota de la mitjana.

Si ens parem a veure els resultats en funció de la seguretat personal, l’Hospitalet està per darrere de Barcelona però bastant per davant que la resta i 4 punts per sobre de la mitjana de l’AMB, mentre que si es para l’atenció en la percepció de la inseguretat respecte del vehicle privat, l’Hospitalet torna al primer lloc, gairebé un punt per sobre de la mitjana metropolitana. Si la mesura se centra en el domicili particular, l’Hospitalet està en la mitjana de l’AMB i un punt per sota de Barcelona, que és el pitjor municipi en aquest punt.

L’EVAMB és una enquesta que quantifica i analitza la seguretat urbana al territori metropolità a través dels índexs de victimització i la percepció de la seva població. La duu a terme, anualment, l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB i forma part del Pla Estadístic de Catalunya.

Fa poc, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar inicialment la memòria justificativa per a la constitució del nou Servei Públic d’Innovació Comunitària. Aquest servei forma part del projecte de sistema integral de seguretat metropolitana, que es defineix en el Programa d’actuació metropolitana 2024-2027 i el seu objectiu és lluitar contra els efectes de la desigualtat, la segregació urbana i la degradació dels espais públics metropolitans, així com contra la percepció d’inseguretat personal que tot això comporta. 

El vicepresident executiu de l’AMB,Antonio Balmón, va manifestar, en fer-se públiques les dades de l’enquesta de victimització que “la publicació de les dades mostra la importància de desenvolupar polítiques públiques que fomentin la convivència i la cohesió social, i que reforcin l’equilibri comunitari en l’àmbit metropolità. El nou Servei Públic d’Innovació Comunitària permetrà crear un sistema innovador i tecnològic que proporcionarà noves eines i capacitats destinades als serveis de l’AMB, i també estarà a disposició dels ajuntaments”. Balmón també va afirmar que “l’AMB manté la voluntat de millorar les condicions de vida i la seguretat dels ciutadans metropolitans i d’aquelles persones que fan ús del territori, ja sigui per motius laborals, d’oci o de turisme”.

El que no s’explica des de l’AMB són les possibles causes que poden tenir les sensacions manifestades pels enquestats dels diferents municipis i, el que més crida l’atenció, són les notables diferencies entre municipis que no les haurien de registrar si la situació fos més o menys homogènia. La diferencia entre els municipis només pot ser deguda, doncs, als dèficits intrínsecs que fan a alguns més insegurs. Si es coneix la situació de la gestió de la Guardia Urbana de l’Hospitalet, per exemple, o el descontrol a les zones mes concorregudes de la ciutat, es pot arribar a entendre per què les percepcions dels entrevistats s’ajusten tant al pèssim nivell de la gestió municipal.

La plantilla docent de l’EMMCA guanya ara els mateixos sous que quan es va obrir a l’any 2005 i estan per sota del 45% de mitjana del que cobra el professorat de la comarca

Quinze mesos després que s’observessin les primeres escletxes a les façanes de l’edifici de l’EMMCA al Gornal, encara no hi ha projecte definit per tenir una ubicació fixe d’aquesta escola municipal de música que té una plantilla per sobre de la seixantena de professionals, 1.300 alumnes a la seu central de l’escola i uns altres 1350 estudiants repartits per les escoles i els instituts de la ciutat a través del programa Fem Tàndem.

Quan els tècnics municipals van aconsellar buidar l’escola perquè el que s’havia detectat era una falla important als fonaments que amenaçava amb provocar una catàstrofe si es continuava usant, a l’octubre del 2023, es va buscar una alternativa provisional a les instal·lacions del CEMFO, mentre s’acordava redactar un projecte de rehabilitació que havia d’estar enllestit pel juny del 2024. Som al gener de l’any 2025 i no hi ha projecte conegut de rehabilitació de l’EMMCA, les classes es continuen donant al CEMFO i ja han començat a fer-se evidents les insuportables condicions de tots plegats. Dels estudiants usuaris, perquè les instal·lacions del CEMFO, que no estaven previstes per classes de música, no reuneixen les condicions mínimes de sonoritat que requereixen aquests ensenyaments, i dels professionals, que estan farts de les pèssimes condicions en què treballen i que es queixen, a més, que des de l’any 2005 no se’ls ha incrementat els salaris que cobren.

Una desena de professionals de l’EMMCA van penjar a mitjans desembre un vídeo a les xarxes explicant la seva situació, afirmant la desídia municipal pel que fa a les instal·lacions i a la remuneració salarial i explicant que l’escola de música de l’Hospitalet està un 45% per sota dels salaris mitjans de la resta d’escoles de música de la comarca i dels municipis amb una demanda semblant que l’Hospitalet. Aquesta realitat fa que els professionals de l’escola, docents de música i administratius i altres serveis, estiguin indignats pel tracte que reben, tal com expliquen al vídeo penjat a les xarxes, i considerin que aquest maltractament salarial, que s’afegeix a la desídia a l’hora de donar una resposta urgent i definitiva a la rehabilitació de l’edifici, fa que hi hagi desconcert entre els alumnes i els pares, i impedeixi millorar la plantilla de professorat.

Vint anys sense augments salarials a la plantilla docent explica a bastament l’interès municipal per l’escola de música, justament aquest any que en complirà 20 de la seva fundació. Curiosament, un dels 6 punts en l’àmbit polític de l’acord que Comuns van signar amb el govern municipal per aprovar els pressupostos del 2024, demanava que l’EMMCA portés el nom de la regidora que més la va impulsar, la pedagoga hospitalenca Montserrat Company, en aquells anys regidora d’ICV. Temps després es va demanar directament, des d’altres organismes ciutadans, que es donés el nom de Montserrat Company a l’escola, però l’actual alcalde, que era en aquell moment el regidor de Cultura, s’hi va negar en rodó.

El passat desembre, durant el concert tradicional al Teatre Joventut, es va llegir un manifest on professors i alumnes mostraven el seu enuig per la desconsideració municipal i on es feien ressò del formulari que havia divulgat l’Associació d’Estudiants de l’escola i on es recollien les queixes de l’alumnat per les pèssimes condicions amb que es desenvolupen les classes, en la seu provisional del CEMFO. Pel que ha pogut saber aquest digital, l’Ajuntament ha assegurat que està treballant amb un nou contracte de licitació que es posarà en marxa aquest any (sense més concreció) i també hi ha una previsió per l’any 2026 perquè l’escola pugui tornar a la seu del Gornal, un cop resolts els perills d’esfondrament.

L’operació del Samontà en mans del Consorci per la Reforma de la Granvia, cada dia presenta una imatge més inquietant

Ja porta temps l’Ajuntament anunciant que el pla integral de reforma i millora dels barris del Samontà que l’Ajuntament vol impulsar amb el suport de la Generalitat, previsiblement a través de la nova Llei de Barris que l’executiu Illa està desenvolupant des de primers d’octubre, pretén la regeneració urbana i la sostenibilitat, l’atenció social i la intervenció comunitària i el desenvolupament econòmic.

Més enllà que dels tres eixos anunciats els dos primers necessiten especialment una concreció del que volen dir, un pla integral de reforma i millora dels barris del Samontà és impossible limitar-lo a petits espais conflictius per molt evident que sigui la urgència. Per anar al detall: si el que es pretén es una regeneració urbana —i a més una regeneració urbana sostenible que és el que sembla enunciar-se— dels barris del Samontà, l’àmbit d’actuació global ha de ser la barriada Sanfeliu, Can Serra, Pubilla Casas, La Florida, Les Planes, Collblanc i La Torrassa. Set barris dels 13 existents a la ciutat, amb gairebé la meitat de la població i on s’acumulen els pitjors dèficits habitacionals, la major densitat demogràfica i els nivells de renda més baixos.

Regenerar urbanísticament aquests set barris és d’una magnitud tan enorme —i a sobre, fer-los sostenibles— que sona a fum el simple enunciat proposat de fer una mena d’eix Diagonal-Granvia per fer néixer, com si es tractés d’un bolet, la nova centralitat de La Torrassa al voltant d’un simple intercanviador. Alguna cosa ens diu que les paraules altisonants van per un costat, i la realitat del que es vol fer va per una altra, a milers d’anys llum del que caldria.

Si ja és complicat això de la regeneració urbana i la sostenibilitat dels set barris més problemàtics de la ciutat, només cal afegir que també es vol assegurar l’atenció social i la intervenció comunitària (què és això?) i el desenvolupament econòmic, per fer-ho insostenible del tot. Sembla evident que l’actuació de regeneració urbanística que hauria de tenir com a objectius esponjar urbanísticament els barris i, per tant, desocupar espais edificats per convertir-los en zones verdes, reordenar els equipaments i les infraestructures i renovar les xarxes de mobilitat interior sense que això afectés en excés el respecte a la voluntat de seguir vivint al barri d’uns quants dels seus actuals residents, és impossible ni tan sols plantejar-s’ho sense que les Administracions públiques més importants del país, és a dir la Generalitat i l’Àrea Metropolitana, s’impliquin sensiblement. Que vol dir exactament: intervenir en la redacció dels plans integrals, escoltant la ciutadania, i abocant els recursos imprescindibles o negociant amb el capital privat la manera d’afrontar les múltiples intervencions que calen.

No cal fer volar coloms per concretar què vol dir regenerar urbanísticament un territori: sembla que és evident que del que es tracta és de guanyar espai lliure, reordenar i rehabilitar l’edificació, i reequilibrar el territori per garantir la mobilitat i les xarxes d’infraestructures (ho va fer en el seu dia l’alcalde Maragall a Barcelona, als barris del Raval, per exemple). És evident que per fer això ben fet, s’ha d’assegurar l’atenció social i això és impossible fer-ho sense la participació de la comunitat. Si això és el que pretén fer el Consorci al qual l’equip de govern posa al front d’aquesta suposada regeneració urbana, benvingut sigui. Si els propòsits són uns altres, caldrà ben aviat canviar el discurs perquè hores d’ara les paraules altisonants ja no ens enganyen.

Que hi ha dubtes sobre el que en realitat es vol fer, ho acaba posant de manifest l’abisme entre els propòsits i les realitats. És evident que l’Hospitalet no té cap marge pel que fa a l’ocupació de més sol lliure. No fa gaire mesos, l’equip de govern va aprovar la cessió de dos solars lliures de la ciutat, un a l’avinguda Carrilet i l’altra a tocar de la promoció Cosme Toda a Josep Tarradellas, per fer nous habitatges amb l’excusa que calen habitatges de protecció oficial (que és una excusa evident).

Si és evident que a l’Hospitalet hi ha necessitat d’habitatge social, encara ho és més que la ciutat no es pot permetre el luxe de seguir ocupant espai lliure perquè al final les famílies que puguin tenir un habitatge social no podran sortir al carrer perquè no hi haurà suficient espai per a tothom. El que s’ha de fer a la ciutat és articular una solució urgent perquè els 8.000 habitatges buits que hi ha, es posin a disposició de les famílies vulnerables, a preus socials. És una feina feixuga, però és la feina que li tocaria fer a una Administració local responsable i amb perspectiva de futur.

L’evidència que l’Hospitalet no pot ocupar més sol lliure ni construir nous habitatges, però, no és ni de bon tros la perspectiva de l’equip de govern. Només cal mirar l’ordre del dia de la primer Junta de Govern d’aquest any (15 de gener) per veure una nova cessió a l’AMB de “tres finques de titularitat municipal, adscrites al Patrimoni municipal de sòl i habitatge, amb la finalitat de promoure i construir habitatges protegits en règim de lloguer”. I això, 15 dies justos després d’haver acordat amb els Comuns “la compra d’habitatge” i “l’adquisició d’edificis i solars”. Que tots plegats s’ho facin mirar…

L’enquesta municipal per millorar la participació només permet quatre aportacions redactades concretes en un Reglament de 69 articles

Dintre de molt pocs dies es duplicarà el termini que es va fixar el 17 d’octubre passat a la reunió del Consell Consultiu dels Serveis de Comunicació Públics (SCP), segons el qual el director d’aquests mitjans havia de presentar un informe de viabilitat del nou projecte de Ràdio l’Hospitalet en un mes i mig. També aviat farà dos mesos que es va paralitzar el nomenament del nou Consell Executiu dels mateixos mitjans (SCP), que s’havia d’haver posat en marxa a l’estiu de l’any 2023 i que encara no existeix.

En el ple ordinari de novembre tots els grups polítics de l’oposició van rebutjar la proposta de Consell Executiu que presentava el govern municipal i, hores d’ara, encara no es coneix l’alternativa proposada. Així mateix, dintre de poc farà 15 mesos que es va aprovar pel ple municipal posar en marxa els debats polítics a la televisió local i tampoc hi ha cap mena de previsió per fer-los realitat. És a dir, res del que té a veure amb la democratització dels mitjans públics municipals, s’està aplicant, però en canvi en molts pocs dies es va convocar un consell general del Consorci per la Reforma de la Gran Via, per canviar-ne els Estatuts i que pogués dedicar-se en el futur immediat a veure què es pot fer als barris del Samontà. Crida l’atenció aquesta pressa, sobretot perquè el mateix Consorci per la Reforma de la Gran Via va ser també el que es va encarregar en el seu dia de planificar la promoció immobiliària dels terrenys de l’antiga caserna de la Remunta, i aleshores no va fer cap falta modificar Estatuts. Que ara s’hagi enllestit ràpidament l’actualització dels Estatuts ha cridat força l’atenció i ha fet sospitar que darrere la planificació de la zona del Samontà, s’amagui alguna operació d’envergadura lligada al projecte d’ampliació de l’Hospital Clínic de Barcelona i tota l’àrea d’influència, encara lliure d’edificacions.

Mentre tant, no s’ha donat a conèixer encara cap data de convocatòria del Consell Consultiu i Assessor dels SCP per tractar el nou projecte de la ràdio local ni tampoc se sap res de la nova proposta de Consell Executiu dels SCP que, en principi, s’hauria d’aprovar, primer, en una Junta de Portaveus i, després, traslladar-la al Consell Consultiu per tal de donar-hi el seu consentiment i presentar-la al ple municipal per la seva ratificació definitiva. Si això no es fa la setmana vinent, és molt fàcil que no pugui incorporar-se al ple ordinari de gener i que, com a molt aviat, no es pugui aprovar fins el ple de febrer, exactament un any després que es presentés i s’aprovés una moció per obrir novament la ràdio municipal.

Un ritme semblant portarà el projecte de reforma del Reglament de Participació que fa unes poques setmanes ha iniciat el seu debat en els Consells de Districte i que fins al mes de març no iniciarà, si tot va bé, el període de redacció definitiva que és, substancialment, la part més important del procés de reforma. Fins ara, tot el que s’està fent és aportar valoracions genèriques sobre el Reglament de Participació de l’any 2013, però el que veritablement importa és perfilar exactament la redacció final perquè és en l’articulat del reglament, on s’estableix veritablement la capacitat de participació real de la ciutadania.

En aquest sentit, l’enquesta que la ciutadania en general pot omplir a la web habilitada a l’efecte, (www.lhon-participa.cat), no accepta més que pronunciar-se sobre una colla de generalitats respecte de la participació ciutadana i només se li permet incloure quatre aportacions redactades concretes d’un Reglament de Participació que ocupa 25 folis, 8 títols i 69 articles, a banda d’una colla de disposicions addicionals. Ja sembla evident que el procés de participació endegat no té massa interès a què la ciutadania aprofundeixi en les evidents mancances que presenta. No és d’estranyar, doncs, que algunes entitats de la ciutat estiguin ja treballant per expressar correccions concretes de nova redacció al Reglament de Participació, que el faci autènticament útil.

Es fa pública la sintonia entre Comuns i equip de govern, vuit dies després de l’abstenció que va permetre l’aprovació dels pressupostos

L’alcalde Quirós s’ha reunit amb el president de la Generalitat per tractar, com explica la nota informativa del gabinet de premsa municipal, quatre eixos estratègics de ciutat que dibuixen exactament quines son les autèntiques preocupacions de l’equip govern. Tres d’aquets quatre eixos estratègics tenen a veure amb intervencions relacionades amb projectes urbanístics i de mobilitat. Un d’ells, el de l’intercanviador de La Torrassa continua sent una incògnita perquè l’únic que es coneix és que està pensat per descongestionar l’estació central de Barcelona, l’estació de Sants, i per interconnectar les línies ferroviàries de costa amb les xarxes de l’interior (les antigues línies Vilanova i Vilafranca). Ha de ser, per tant, un eix intercanviador de viatgers però no queda gens clara, per ara, la importància que per la ciutat pot tenir un centre ferroviari que afavoreix enllaços entre xarxes ferroviàries externes. Per Sants és evident que l’intercanviador de La Torrassa suposarà un bàlsam perquè moltes de les operacions que es fan a l’estació central de Barcelona podran fer-se, si tot el que està previst acaba sent realitat, a La Torrassa, però no se sap ben bé que vol significar per l’Hospitalet i menys, com s’anuncia, convertint-se en el punt intermedi entre la transformació social i urbana del Samontà i el Bio-Clúster d’innovació i salut de Bellvitge, per fer servir les altisonants propostes que patrocina l’Ajuntament.

En canvi, el que si sembla car, i per això ha anat l’alcalde Quirós a veure al president, és que ja en marxa l’operació Gran Via Sud, el que cal ara és el màxim suport per actuar al Samontà, és a dir, a la zona encara sense edificar al nord de la masia de Can Gairalt, en els límits entre la Diagonal, al nord, Esplugues, a l’oest, i Barcelona a l’est. Com és evident, el Samontà és ara un dels eixos estratègics que més atenció provoquen en l’equip de govern i no trigarem gaire a conèixer amb més detall, què està fent allà el Consorci per la Reforma de la Gran Via que “està definint —com s’explica a la nota de premsa— un pla d’actuació integral per recuperar i millorar els espais públics; millorar i incrementar les zones verdes i els equipaments; intervenir en un parc d’habitatges envellit a través del Pla local de l’habitatge; activar programes socials i de mediació, i millorar l’educació, impulsar la cultura i reactivar-lo econòmicament.” Coneixent la dedicació d’aquest organisme i sabent que ha d’intervenir en un parc d’habitatges envellit, es poden posar fàcilment els pèls de punta.

Com que la intervenció de la Generalitat es considera imprescindible —ja ho va ser amb l’aprovació de l’operació especulativa de Gran Via-Sud i aleshores la Generalitat estava en mans d’ERC— l’alcalde ha acordat amb el president activar la Comissió Mixta que ja té data per reunir-se: el 19 de març, quan se suposa que el Consorci per la Reforma de la Gran Via ja tindrà alguna cosa substancial per tramitar.

Per cert que s’ha produït aquests dies una altra curiositat que algú ens hauria d’explicar. El dilluns 30 de desembre es van aprovar els pressupostos amb l’abstenció dels Comuns. El mateix dia, no sabem si abans o després del ple, però a la mateixa sala, es va produir una compareixença davant de la televisió local per explicar la sintonia entre els portaveus del PSC i dels Comuns, causa de l’abstenció que donava via lliure als pressupostos. El dia 31 explicàvem a lestaca.com el resultat del ple extraordinari, sense cap compareixença pública, amb l’avís previ que havia d’haver una roda de premsa per presentar els acords que mai es va convocar, i sense ensenyar cap paper signat, només amb la defensa que va fer el portaveu dels Comuns en la seva intervenció i les tímides paraules del portaveu socialista avalant l’acord. El dimarts 7 de gener, aquella compareixença que probablement es va gravar el mateix dia 30 de desembre, apareixia públicament a la tele local. Cap explicació de per què no havia sortit abans quan s’havia gravat, ni tampoc cap explicació de per què un comunicat conjunt PSC-Comuns, que va sortir un moment per antena, no s’havia distribuït als mitjans de comunicació. Es fa difícil entendre aquest extranyíssim comportament, com no sigui que a l’equip de govern no li convé excessivament fer veure que hi ha res consolidat i, tot el contrari, els Comuns necessiten algun gest formal que justifiqui un suport que continua sent bastant difícil d’entendre per bona part de la ciutadania.

En total hi ha 59 mocions aprovades encara pendents, entre les quals els debats televisius a TVLH i la reobertura de la ràdio

Acabat l’any 2024, segons les pròpies dades municipals, hi ha encara 59 mocions de les que presenten als plens ordinaris mensuals els diferents grups municipals, que estan en curs, és a dir, que no es poden donar per finalitzades. O el que és el mateix: que estan sense complir malgrat haver estat aprovades per la majoria de regidors. Cal tenir en compte que moltes d’aquestes mocions aprovades ho són perquè el grup municipal socialista que té 13 dels 27 regidors, hi dona el seu suport i per això s’aproven. Val a dir, per tant, que seria molt previsible que les mocions que s’aproven amb el suport del PSC, serien aquelles que tenen una plasmació més còmoda i, per tant, que es complirien de seguida. Doncs, tampoc.

Precisament encara hi ha una moció aprovada l’any 2023, exactament al novembre d’aquell any, que està en curs, i que s’havia aprovat amb el suport socialista. Les altres set mocions aprovades al 2023, encara sense satisfer, van ser presentades per la resta de grups municipals: dues conjuntes per ERC i Comuns, i ERC, PP i Comuns; tres mes per ERC, una pels Comuns i una altra pel PP. És a dir, dotze mesos després de ser aprovades pel ple municipal, encara hi ha 8 mocions pendents, una d’elles des de setembre del 2023; cinc des de l’octubre i dues des de novembre d’aquell mateix any.

Durant el 2024, hi ha exactament 51 mocions aprovades més, que no s’han complert. Amb el que costa que s’aprovi una moció a l’Ajuntament de l’Hospitalet, perquè o si posa de cara el PSC o cal que sigui tota l’oposició d’esquerra i de dreta la que s’avingui a votar positivament, i després passen mesos i mesos sense que l’aprovació tingui cap resultat. D’aquestes 51 mocions aprovades i no resoltes durant el 2024, encara queden tres per satisfer del ple ordinari de gener; tres del de febrer; dos del de març; 8 dels dos plens d’abril; 6 del ple de maig; tres del ple de juny; quatre del de setembre, (perquè al juliol i a l’agost no es presenten mocions) i totes les que es van aprovar als plens ordinaris d’octubre i de novembre, onze en cada cas.

Entre les mocions més antigues hi figura la que es va aprovar a l’octubre del 2023 sobre la necessitat de fer debats a la televisió local. Es va aprovar, però els debats no s’han fet mai. Tampoc s’entén molt bé, quan considera l’Ajuntament que una moció es pot donar per finalitzada, perquè al febrer de l’any passat, el ple va aprovar, gràcies al vot dels 14 regidors de l’oposició, la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, la ràdio no s’ha obert ni se sap res al respecte i, en canvi, l’Ajuntament considera finalitzada la moció en el seu resum de compliments del seu web.

La moció que es va aprovar amb el suport socialista de l’any 2023 no és la única que encara figura com “en curs”. N’ hi ha 9 mocions més a les que el PSC va donar suport que no s’han resolt, i fins i tot hi ha una que va presentar en solitari i que encara consta com incomplerta, del mes d’abril de 2024.

Del total de 59 mocions aprovades encara per complir, es van aprovar 16 presentades conjuntament pels diversos grups; n’hi ha 20 que va presentar ERC en solitari; 13 que va presentar el PP; 8 els Comuns i una VOX i el PSC.

Els Comuns han fet un acte de fe en donar suport amb la seva abstenció, poc abans d’acabar l’any, a l’aprovació dels primers pressupostos de l’Ajuntament de l’Hospitalet, de 873 milions d’euros, amb el socialista David Quirós al capdavant, governant en solitari com ho estan fent fins ara.

Per als Comuns, la negociació duta a terme amb el grup socialista ha estat determinant per canviar algunes partides i incrementar-ne d’altres. Igualment, ja han manifestat que l’acord subscrit per les dues organitzacions és públic i es donarà a conèixer en els propers dies.

De les onze partides del pressupost, cal destacar-ne quatre on s’han produït alguns canvis influïts pels Comuns: una, destinada a la compra d’habitatge per a lloguer social, dotada amb 6.800.000 euros; una altra, per l’assessorament a la revisió del cadastre, amb 70.000 euros; 900.000 euros més per a la reobertura dels menjadors dels casals de gent gran tancats des del 2019;  per la plantació de façanes i cobertes verdes, 1.938.000 euros i, per últim, el Pla Comunitari de Salut Mental per a joves rebrà 380.000 euros més.

A banda d’això, l’actual govern ha adquirit amb els Comuns deu compromisos de despesa procedents del romanent del pressupost de l’any 2024, sense assignació econòmica fins que es tanqui l’exercici. Entre els objectius que es volen acomplir amb aquest romanent cal destacar-ne quatre: la reforma per millorar l’accessibilitat a l’entorn del riu Llobregat; una dotació patrimonial de sòl procedent del 2024 per a compra d’habitatge; la compra d’edificis i solars per guanyar en equipaments i espais públics i obrir carrers als vianants, un carrer per districte tots els caps de setmana. A tot això cal sumar-hi les de patrimoni de sòl que ja té assignats 10 milions d’euros.

En total es destinaran 16 milions d’euros dels pressupostos, per a l’adquisició d’habitatges o les aportacions a Cooperatives que tinguin com a projectes afavorir l’adquisició d’habitatges per a lloguer social, a una ciutat on els preus en aquest àmbit estan desorbitats influïts per la proximitat de Barcelona.

Manuel Domínguez, el portaveu municipal dels Comuns, en la seva intervenció al ple municipal per defensar l’acord i la seva posició, va manifestar que després de molts anys es destinaven diners municipals per a l’habitatge i “això representa un gir copernicà sobre les polítiques que es feien fins ara. És una manera de prendre el timó d’un problema tan greu a la ciutat i un dels objectius dels Comuns a tot Catalunya”.

Dins del pacte amb els socialistes, hi ha un acord per crear una Comissió Paritària de Seguiment de la gestió dels pressupostos. Les dues organitzacions es veuran una vegada al mes per repassar com va l’execució dels pressupostos i entre el mes de març i abril se sabrà el romanent que ha quedat de l’anterior pressupost per aplicar durant el 2025, amb els objectius que han plantejat els Comuns tant en la millora dels espais verds com en l’adquisició de patrimoni i la reforma de determinats equipaments i zones de la ciutat.

Els Comuns s’han donat de termini abans de la meitat d’any per verificar si s’estan complint els acords que han servit per donar suport als pressupostos del PSC. Manuel Domínguez ha manifestat en aquest sentit que “la capacitat de negociació realitzada ha permés elaborar propostes perquè es duguin a terme i millorin la ciutat. A més de participar en les grans inversions, a l’abril o al maig se sabrà si s’estan complint els acords”.

Pels Comuns, la diferència d’aquest acord amb el subscrit l’any anterior per aprovar els pressupostos del 2024 és l’existència d’aquesta Comissió de Seguiment que vetllarà pel seu compliment. Tot plegat queda sobre el paper amb un sentit una mica idíl·lic que, amb el temps, es veurà si ha estat viable o no. I si hi ha un canvi real en la política que porta el nou govern municipal encapçalat per David Quirós.

Tot sembla indicar que les negociacions entre les dues organitzacions continuaran realitzant-se de manera discreta però avançant, si no es trenca per l’incompliment del que s’ha acordat en aquests pressupostos. Els socialistes segueixen salvant els mobles amb la seva minoria majoritària de regidors (13). A l’últim ple han salvat els pressupostos; a l’anterior ple, l’acord per a la cessió de la Godó i Trias, el van salvar també amb l’abstenció de Vox.