_{24 de febrero, 2021}

A algo más de un mes de la aparición del libro anual de FIC sobre la efeméride de la pérdida de la mitad del término municipal de l’Hospitalet y a tan solo 5 días de su presentación por Zoom se ha agotado la primera edición del libro y ya está en prensa una segunda edición. Quan l’Hospitalet va perdre la platja. Espoliació, impunitat i negoci: un segle de la segregació de la Marina no ha podido distribuirse ni siquiera a la totalidad de los socios de la entidad que obtienen el libro sin coste por el hecho de ser socios, de modo que recibirán el libro correspondiente a la segunda edición. Se puede encontrar un pequeño número de ejemplares en las librerías más importantes de la ciudad, concretamente en las librerías Perutxo y Abacus de la Rambla Just Oliveras; Ferrer, de la calle España; Llavors de la calle Llobregat y en los quioscos de la Plaza del Ayuntamiento y de la Plaza del Repartidor. También se servirán libros de la segunda edición, probablemente a partir de la semana que viene, en la sede del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Su precio en todos los casos es de 16 euros. También se puede pedir directamente a fic.lhospitalet@gmail.com, donde se hará la correspondiente reserva y se concretará el envío.

Sobre el contenido del libro, se puede leer la crónica de la presentación en este mismo digital https://lestaca.com/2021/02/19/el-llibre-sobre-la-platja-perduda-de-lhospitalet-reflexiona-sobre-la-complicitat-de-lactual-ajuntament-amb-la-saturacio-de-la-ciutat/

Y también el texto de la presentación del autor, a continuación de la crónica. El informatiu de TVL’H incluyó en su edición del viernes 19 una entrevista con el autor (https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/14982224) y el programa Veïns de esta misma TV ha grabado un espacio con Jesús Vila para tratar del libro y de su problemática, que se emitirá en breve. Asimismo el diario ABC, en su edición catalana, ha entrevistado al autor sobre la pérdida de la mitad del término municipal, reportaje que aparecerá en los próximos días en ese periódico.

FIC está barajando la posibilidad de realizar una segunda presentación del libro con carácter presencial en el momento en que se disponga de los permisos sanitarios necesarios en el auditorio de la Biblioteca Tecla Sala, presentación que se anunciará públicamente en cuanto sea posible su convocatoria.

Por Redacción

_{18 de febrer, 2021}

El Partit Socialista és el vencedor en aquestes insòlites eleccions catalanes, amb un increment d’escons fins arribar a un total de 33, una xifra que gairebé dobla el resultat de les eleccions de 2017. Però Salvador Illa ha de compartir –al menys d’una manera políticament metafòrica– el pòdium amb Pere Aragonès, líder d’Esquerra Republicana, que tot i tenir menor percentatge de vots que els socialistes, també aconsegueix 33 escons. Aquesta mateixa tendència reflecteix la voluntat dels votants hospitalencs: el PSC s’imposa amb un 38’9% dels vots, mentre que ERC obté el segon lloc amb el 15’8%. El tercer lloc és per VOX —tot i no ser la tercera força política a nivell nacional— que obté el 9’6% dels vots a l’Hospitalet. 

El resultat de les eleccions autonòmiques de Catalunya no podria ser més diferent envers el de l’any 2017. Aquest 2021 el panorama polític està influït per la crisi sanitària, i això comporta que les preocupacions dels ciutadans –que tenen a veure amb els protocols de prevenció sanitària adoptats en llocs públics, però també amb una percepció de desconfiança política– es tradueixin en un augment considerable de l’abstenció. És per això que a l’Hospitalet més del 50% de la població no ha fet acte de presència a les urnes. És a dir, dels 173.629 habitants que havien de votar aquest any, 91.808 ciutadans no ho han fet.

Els resultats confirmen que, del conjunt de diputats electes, cinc son veïns d’aquesta ciutat. Del PSC, David Pérez Ibáñez, Ernesto Carrión Sablich i Alba Rincón Pérez. De ECP, Núria Lozano Montoya. I de C’s, Noemí De la Calle Sifré.

A la ciutat d’Hospitalet, l’any 2017 C’s va ser el partit guanyador de les autonòmiques amb 45.572 vots, seguit del PSC i d’ERC-CatSí. Ciutadans va aconseguir el lideratge gràcies a la contra-campanya exercida sobre els fets de l’1-O, havent-se presentat com un partit de centre liberal, i aliant-se més tard, però, amb la dreta del país. El seu èxit va decaure estrepitosament a les eleccions a nivell estatal del 10-N de 2019, on va perdre 47 escons, mentre que VOX començava a presentar-se com una força política innovadora i devastadora – a l’Hospitalet els dos partits van obtenir un percentatge similar de vots (al voltant del 7%). Ciutadans va canalitzar, en gran part, el sentiment antinacionalista de la població, però ara s’ha vist mancat d’identitat, i la seva força s’ha dissolt entre la dreta i centre-dreta del país. Ara VOX és la tercera força més votada a l’Hospitalet, amb 7.755 vots, i C’s la cinquena, tot i que amb una petita diferència. 

L’índex de vots del Partit Socialista, no obstant, no ha variat a la ciutat en referència als resultats autonòmics. El nombre de vots es manté al voltant dels 30.000, igual a la xifra obtinguda en les últimes eleccions catalanes. De la mateixa manera, el PSC es manté al capdavant respecte a les eleccions generals de 2019, ja que és el partit més votat, amb un 33’77% dels vots. Els que sí han patit un canvi són els partits líders del moviment independentista, que s’han vist cada vegada més polaritzats. Ambdós partits, ERC i JuntsxCat, han perdut aquest any gairebé la meitat d’aquells votants hospitalencs que els van escollir el 2017, de manera que Esquerra Republicana ha aconseguit només 12.749 vots, i JuntsxCat, 5.825. D’altra banda, el partit d’En Comú Podem (ECP-PEC) se situa com a quarta força a la ciutat, també amb una disminució de vots, però en la mateixa posició que fa quatre anys. Tot i així, ECP-PEC va ser la segona força a l’Hospitalet a les passades eleccions generals, amb un 17’21% dels vots; i ERC i JuntsxCat, la tercera i la sèptima respectivament.

El PSC ha estat votat en primer lloc a tots els districtes de la ciutat, en un percentatge d’entre el 35 i el 45% dels veïns, una xifra que és més elevada als barris de La Florida, les Planes, Can Serra, Pubilla Cases, el Gornal i Bellvitge. El partit d’ERC ha estat escollit en segon lloc, seguint aquesta jerarquia, en un percentatge d’entre el 10 i el 18%, especialment al districte III i al barri Centre, Sanfeliu, Sant Josep, la Torrassa i Collblanc. En tercer i quart lloc, en una xifra similar (al voltant del 10% ambdós), se situen VOX i ECP-PEC.

Aquest any s’han constituït sense cap problema les 268 meses electorals ja previstes, repartides entre els col·legis de l’Hospitalet, que han augmentat cap a 59 a causa de l’aplicació de les mesures de prevenció anti-Covid.

Per Patti Elias

El proper 14 de febrer, els ciutadans de Catalunya s’elegiran els components de el futur Parlament de Catalunya que ens governarà en els pròxims quatre anys. Alguns d’aquestes butaques seran ocupats per candidats de l’Hospitalet, hi han 5 posibilitats (3 del PSC, 1 Ciutadans i 1 En Comú Podem), que figuren en les diferents candidatures que es presenten. Les circumscripcions seran provincials i s’han presentat 15 candidatures.

CANDIDATS DE CIUTADANS

NOEMÍ DE LA CALLE SIFRÉ. (6 i possible parlamentaria).

Barcelona, ​​1979. Ha treballat de responsable de comptabilitat i gestió i ha estat distingida com a col·laboradora científica pel Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Abat Oliva.

Portaveu de Treball, Afers Socials i Famílies i d’Igualtat d’Grup Parlamentari de Cs. És Afiliada a Ciutadans des del 2007. Diputada a Parlament des de 2015.

MARIA CARMEN ESTEBAN FERNÁNDEZ. (25).

Segòvia, 1972. Controladora de gestió i consultora immobiliària. Regidora de el grup municipal de Cs des 2015.Portaveu Segona suplent de el grup polític municipal Ciutadans. Coordinadora de l’agrupació local de Ciutadans a l’Hospitalet de Llobregat i de el Comitè Provincial de Barcelona de Ciutadans.

MIGUEL MANUEL GARCÍA VALLE. (84).

Férez (Albacete), 1951. Comerciant. Portaveu del grup polític municipal Ciutadans desde 2015.Membre del Consell General de Ciutadans.

• 

• 

• 

CANDIDATS DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

DAVID PÉREZ IBAÑEZ (7 i possible parlamentari).

L’Hospitalet, 1960. Funcionari de carrera de l’Administració

pública des del 1981 És un veterà al Parlament. Porta 16 anys al Parlament (1999-2010) (2015-2020) en les legislatures VII, VIII, X, XIY XII. Ha arribat a ser Secretari Segon en la Taula de Parlament en les dues últimes legislatures. Militant socialista des de 1980, va accedir a l’Ajuntament de l’Hospitalet el 1991 fins al 2003.

ERNESTO CARRION SABLICH (25 i possible parlamentari)

Lima, 1961. Gestor de RRHH i Logística. Actualment Assessor de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntamebt de l’Hospitalet. És coordinador de Ciutadania i Diversitat de el PSC (2010 – 2021) i ha estat candidat pel PSC a les eleccions municipals 2015; a Parlament de Catalunya al 2017 i ha desenvolupat diversos càrrecs en les executives locals

ALBA RACÓ PÉREZ. (32 i possible Parlamentària).

L’Hospitalet, 1995. Assessora jurídica de la Secretaria II de la Taula de Parlament. Militant a la Joventut Socialista de Catalunya

des del 2017 i también a el PSC.

MARIANO MATAMOROS GINÉS. (45).

L’Hospitalet, 1969. Afiliat al JSC el 1984, al PSC el 1987 i a la

UGT el 1991. Actualment és secretari d’Acció Política i responsable de la comissió de Salut dels PSC de l’Hospitalet

• 

• 

• 

• 

CANDIDATS DE JUNTS PER CATALUNYA

ELISEU ESTERLICH GALERA. (55).

L’Hospitalet, 1987. Metge farmacòleg clínic (vaig estudiar i vaig fer el MIR a l’Hospital Universitari de Bellvitge). Experiència laboral a la sanitat pública i de salut laboral a una mútua de prevenció de riscos laborals. Graduat social, col·legiat des del 1991 i tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals i Mediador/Conciliador del Tribunal Laboral de Catalunya. Va ser coordinador nacional de les joventuts de l’ANC (ANJI), impulsor de la Taula Jove per la República i membre del Secretariat local de l’ANC de l’Hospitalet (2014-15). Actualment, es membre de la l’executiva de la Vegueria de Comarques de BCN a l’Àrea d’estratègia i continguts i a l’executiva local de l’Hospitalet.

JORDI MONRÓS IBÁÑEZ. (71).

L’Hospitalet, 1965. Graduat social col·legiat des del 1991 i tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals i Mediador/Conciliador del Tribunal Laboral de Catalunya. Va ser regidor del 2011 a 2019 a l’Hospitalet i entre 2014-19 portaveu de grup municipal (CiU i PDeCAT). Secretari d’organització adjunt de la Vegueria de Comarques de BCN de Junts.

MONTSERRAT PAREJO NIEVAS. (Suplent).

L’Hospitalet, 1963. Es la presidenta del Grup de Dones de Collblanc-la Torrassa, entitat que va fundar amb un grup de companyes. Entre el 2016 i el 2020 va ser membre del secretariat local de l’ANC de l’Hospitalet.

• 

• 

• 

CANDIDATS DE EN COMÚ PODEM

NURIA LOZANO MONTOYA. (8 i futura parlamentària)

Va neixer al 1967. Advocadessa i tècnica superior en prevenció de riscos laborals. Activista sindical de CCOO i Membre fundadora i coordinadora de la xarxa de sindicalistes d’el Partit de l’Esquerra Europea. Responsable de la sectorial i programa de Cat. Comú i responsable de Model Federal i Plurinacional d’IU. Regidora a l’Ajuntament per l’Hospitalet En Comú Podem

MIGUEL MANSERGAS SANDALINAS. ( 67).

Va neixer al 1953. Jubilat. Dirigent Veïnal i activista en defensa el sistema público de salut i de calidad amb Rebel·lió Bellvitge i Marea blanca. Participa a Marea Pensionistes en defensa de l’dret a Pensions públiques i dignes.

ANA GONÁLEZ MONTES. (Puesto 74).

Va neixer al 1962. Administrativa i gestió  de projectes socials i solidaris.  Dirigent  veïnal i activista social en defensa dels serveis públics i el dret a l’habitatge digne. Consellera Nacional de Catalunya En Comú. Regidora Portaveu a l’Ajuntament per L’Hospitalet En Comú Podem.

• 

• 

• 

CANDIDATS DE LA CUP

JORDI SALA DOSAIGÜES. (78).

Tècnic de comerç Exterior. Militant I membre del Equip coordinador  de CONSTITUENTS PER LA RUPTURA. Forma part de l’Assemblea Local de la CUP L’H. Vinculat al sindicalisme combatiu des de la clandestinitat, com a Secretari de Premsa I Propaganda de la CNT, una vegada legalitzats els sindicats va ser President del Comitè d’Empresa de la Companyia Aérea en la que treballava, membre del Comitè Intercentres estatal i Delegat de Prevenció de Riscos. Ha anat a les llistes de les eleccions municipals las dos darreres conteses electorals. Ha format part del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet.

CANDIDATOS DEL PP

SONIA ESPLUGAS GONZÁLEZ.  (17).

Barcelona, 1971. Llicenciada en publicitat i relacions públiques. Diplomada en turisme.  Màster en direcció de comunicació corporativa per l’OBS Business School-Universitat de Barcelona (UB). Cap de premsa del Partit Popular de Barcelona fins a l’any 2006. Diputada del Partit Popular de Catalunya al Parlament de Catalunya (IX legislatura). És la presidenta del Partit Popular de L’Hospitalet des de l’1 d’agost de 2014. És la portaveu del grup polític municipal Partit Popular.

CANDIDATOS DEL  PEDeCAT

ALEIX ALARI. (62).

Es tècnic de so, radio, televisió i streaming i directes. I tècnic de realització d’imatge I so en alguns projectes.

IZQUIERDA EN POSITIVO

MIGUEL DEL AMO. (5)

President de Izquierda En Positivo.

RAFA JIMÉNEZ. (6).

Ex regidor de Medi Ambiente y Sostenibilitat de la l’Hospitalet.

JOSÉ SOLAR. (10).

President de Unión de Afectados X la Hipoteca, associació en defensa de los hipotecats.

• 

• 

• 

CANDIDATS DEL PARTIT DELS COMUNISTES DELS TREBALADORS DE CATALUNYA

ERNESTO AARÓN REYES CALDERÓN. (13).

 Lima (Perú), 1992. Va treballar a l’obra, de neteja i de vigilant durant 7 anys. Ha treballat a fàbrica i ara en tallers.

CANDIDATS DEL PARTIT NACIONAL DE CATALUNYA

JOSÉ MANUEL MONTESINOS. (33).

Treballa al sector d’arts grafiques. És la primera vegada que es presenta en una candidatura electoral.

(Entre parèntesi figura el número d’ordre en què es troben els candidats a les diferents llistes electorals. I a més s’afegeix –segons les diferents enquestes– la possibilitat de ser futur parlamentari. La aparició de les presentacions respon els últims resultats obtinguts en les darreres eleccions).

Por: Lluís Berbel i Gildenis Correia

_{3 de febrero, 2021}

Este jueves día 4 a las 12 horas, los trabajadores y trabajadoras del Àrea de Benestar Social del Ayto de l’Hospitalet han convocado una asamblea general en el Auditori Barradas para abordar la crítica situación en que se encuentran actualmente los servicios que de ellos dependen y debatir las posibles acciones y movilizaciones futuras con el objetivo de poner fin a esta lamentable situación.

La ausencia de una ágil planificación y la mala organización de los servicios sociales del Àrea por parte de la Dirección de Bienestar Social, que se ha visto amplificada por las consecuencias de la pandemia, según denuncian los trabajadores, ha puesto en una situación crítica el ejercicio profesional y la atención a la ciudadanía. En consecuencia, los diferentes colectivos de profesionales de los servicios sociales municipales han puesto de manifiesto su voluntad de unir criterios y esfuerzos para reivindicar una atención más acorde con las necesidades y la dignidad de las personas, que redunde en beneficio de la colectividad y garantice mayores recursos, así como un trabajo en mejores condiciones por parte de quienes desarrollan esa labor asistencial.

Por Redacción

Esta asociación del municipio de L’Hospitalet, junto con Generali, se ha volcado completamente con las familias más desfavorecidos del barrio de Collblanc- La Torrassa durante estas fechas tan señaladas

_{3 de enero, 2021}

La Asociación Ítaca genera, una vez más, un poco de esperanza entre las familias más desfavorecidas de L’Hospitalet de Llobregat. En esta ocasión, y gracias a la alianza con Generali, se garantizó que más de 50 familias en situación precaria del barrio de Collblanc- La Torrassa fueran abastecidas con 5 menús completos y especialmente elaborados para ellos en Nochebuena, Navidad, Nochevieja y la comida de Año Nuevo. Además, la intención principal fue que los más pequeños de la casa no perdieran la ilusión en estas fechas tan señaladas. En total se prepararon menús diarios para más de 180 personas y está previsto que se haga lo mismo el 6 de enero.

Se trató además de una oportunidad para incentivar el comercio de proximidad del barrio, ya que toda la comida fue encargada al obrador Umami, un pequeño negocio local y que fomenta el comercio sostenible, además de preparar unos platos jugosos y con mucho sabor.

“Las familias se mostraron muy contentas y agradecidas. Tener una comida de calidad durante estos días de Navidad es una de las cosas más bonitas y que dan sentido a estas fechas y a nuestro trabajo”, comenta Felipe Campos, director general de Ítaca.

Las familias en situación de pobreza aumentaron durante la pandemia

Cabe añadir que ninguna ayuda es poca, ya este año, a raíz del covid-19, las tasas de pobreza se han disparado y muchas familias se han visto obligadas a recurrir a los servicios sociales y entidades de la sociedad organizada para sobrevivir. En total en España hay 2,1 millones de niños afectados y según datos de Save The Childrenel porcentaje de menores en situación de pobreza en el país ha crecido un 15% desde marzo. Es por este motivo que Ítaca, en virtud de su fuerte compromiso con las familias que forman parte del proyecto europeo The Human Safety Net, pretende seguir creando esperanza como ya lo hizo en el confinamiento. Durante los primeros meses del año 2020 se realizaron varias donaciones de material y productos higiénico-sanitarios, productos alimentarios, protegiendo la salud, higiene y alimentación de familias con niños.

Un par de premios en reconocimiento por la labor de Ítaca

Es por todas estas iniciativas de carácter social que Ítaca es ya una entidad referente en el ámbito de las asociaciones educativas. Prueba de ello son los múltiples reconocimientos, entre ellos el más reciente tercer premio Jaume Ciurana de la Asociación Mossèn Batlle, por la obra Personatges anònims: històries de vida. En esta historia teatral, los más pequeños pudieron expresar sus miedos y crear una pieza como recorrido de su historia de vida. 

Por otro lado, el proyecto AMPES Endavant, que impulsa la Asociación Ítaca, también ha quedado finalista de la XI edición del premio Rueda de la Diputació.

Sin duda la Asociación Ítaca supone un gran ejemplo de solidaridad y compromiso con los vecinos de L’Hospitalet de Llobregat, ya que ninguna familia merece quedar desatendida en ningún momento del año. Además, gracias al compromiso y la confianza por parte de las familias, este proyecto esta consiguiendo marcar la diferencia y, gracias a todos los trabajadores de la entidad, mover cielo y tierra para que todos los niños puedan vivir en igualdad de condiciones.

Por Lara Ballesteros

Esta fundación del municipio de L’Hospitalet está realizando una serie de módulos y talleres de reflexión para niños y adolescentes por tal de concienciarlos sobre la importancia de cuidar la naturaleza y conocer las desigualdades locales y globales

_{29 de diciembre, 2020}

La Fundació Akwaba de L’Hospitalet de Llobregat, de la mano de Creart, continua con el proyecto Fem Eco, dentro del área de justicia global. Se trata de una iniciativa para concienciar a los más pequeños de la importancia de cuidar la naturaleza a través del arte y que consta de varios módulos y talleres de reflexión. En ellos los alumnos de secundaria y primaria pueden identificar algunos de los problemas relacionados con el medio ambiente y las personas y tomar acciones de mejora para su entorno, a través de la participación activa.

“Este proyecto nació hace dos años a raíz de la valoración de la anterior campaña educativa y viendo las necesidades sociales y educativas que hay en Cataluña. Nosotros formamos parte del Eje de Educación de la Federación Catalana de Organizaciones para la Justicia de Global y queremos dar a conocer las desigualdades locales y globales. Detectamos que el cambio climático generaba interés por el alumnado y era una necesidad de nuestra sociedad ponerle freno. Quisimos trabajarlo desde el ecofeminismo y así nació Fem Eco”, explica Núria Gómez, coordinadora del Área de Educación para la Justícia Global y quien lidera la campaña y los talleres.

Los objetivos principales de Fem Eco y las actividades planteadas

Algunos de los objetivos principales de esta campaña son comprender las causas estructurales de las vulneraciones del derecho a la no discriminación y el derecho al medio ambiente sano, fomentar la participación comunitaria para la justicia global con visión de género desde los centros educativos e involucrando a la familia o incidir en las políticas educativas y sociales y los planes de formación del profesorado.

Estas actividades se están llevando a cabo en varios centros de L’Hospitalet y Tarragona, a lo largo de dos fases distribuidas en dos trimestres, uno dentro de este curso y otro dentro del 2021-2022. La primera fase consta de una investigación mucho más interna y en la segunda se tratará de llevar lo aprendido a un servicio en el barrio o en la ciudad. Entre algunos de los talleres se encuentran el estudio de las competencias emocionales grupales a través de ritmos reciclados, el conocimiento de las consecuencias emocionales de prácticas como el racismo o el adultocentrismo hacia el medio ambiente y las personas, cómo conectar las emociones con la naturaleza gracias al estudio de las perdidas y el ciclo de la vida, la documentación sobre las luchas ecofeministas alrededor del mundo o, en el caso de la temática de los últimos talleres, los espacios dentro de los centros educativos donde se producen vulneraciones hacia el medio ambiente y las personas.

La escuela Ernest Lluch participa activamente en el proyecto Fem Eco

Uno de los últimos centros educativos donde se ha llevado a cabo este último módulo dentro de la primera fase del proyecto ha sido en la escuela Ernest Lluch de L’Hospitalet. A través de varias sesiones con los alumnos de quinto de primaria, se han ido detectando aquellos lugares del centro educativo donde se vulnera el derecho al medio ambiente sano o a la no discriminación de las personas, para reforzar la hipótesis de que el diseño y la distribución del espacio pueden condicionar la relación entre las personas y la naturaleza. 

Para ello durante la primera sesión, se informó a los pequeños sobre los anteriores módulos. A continuación, comenzaron con la fase de investigación, en la cual se les presentó un plano de su escuela —sin muebles, armarios, ventanas o radiadores—

donde los alumnos tenían que identificar con pósits aquellos sitios donde se producían quebrantamientos hacia las personas o al medio ambiente. En la siguiente clase se llevó a cabo una lluvia de ideas donde se pusieron sobre la mesa los motivos por los cuales se debe cuidar la naturaleza. La segunda dinámica consistió en anotar todas estas razones en la pizarra y compartirlas con los demás. Las propuestas sobre la ecodependència y la conexión de las personas con la naturaleza fueron algunas de las más destacadas.

Finalmente, en una sesión previa al Día Mundial de los Derechos Humanos, se realizó la intervención artística, con un mural vertical lleno de flores y hojas con mensajes de los niños sobre por qué cuidar la naturaleza y cómo hacerlo dentro de la escuela.

Otros centros escolares que también participan en la iniciativa

Otros de los centros educativos donde Akwaba está llevando a cabo estos talleres son el instituto Eduard Fontseré de L’Hospitalet o la Escuela Cesar August de Tarragona. En ellos se han realizado otras actividades relacionadas con la temática de los talleres, como la elaboración de instrumentos reciclados o la decoración de una caja de los recuerdos, donde los más pequeños podían expresar todo tipo de emociones y recordarlas de una manera positiva. 

Por otro lado, desde Akwaba también tienen previsto ampliar estos talleres Fem Eco a otras escuelas de L’Hospitalet y Tarragona, ya que ahora han recibido una subvención de la Agencia Catalana de Cooperación.

Por Lara Ballesteros

La Síndica de Greuges promou l’enquesta per complir amb la legislació. Tot i això, la manera en que està plantejada no fomenta la participació de la ciutadania de l’Hospitalet.

_{28 de desembre, 2020}

La llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú obliga a les administracions locals a obrir un període de participació pública per avaluar les normatives aprovades. Tal com explica la Síndica de Greuges de l’Hospitalet, proporcionar a la ciutadania una enquesta de valoració de les normatives municipals no és només una obligació, sinó també una exigència de qualitat, de rigor jurídic i de retiment de comptes. L’enquesta de participació ciutadana es va afegir al Reglament Orgànic Municipal on s’explicita el procediment bianual de valoració de les normes municipals.

La Síndica de Greuges ha obert l’enquesta al portal web de l’Ajuntament de l’Hospitalet amb termini d’un mes. D’altra banda, l’Ajuntament ha posat a disposició de la ciutadania la normativa aprovada els anys 2018 i 2019 perquè tothom la pugui consultar. L’enquesta avalua nou de les normes o modificacions municipals vigents.

Els resultats obtinguts mitjançant aquesta enquesta s’inclouran dins l’informe d’Avaluació Normativa que es debatrà en el Plenari Municipal.

L’enquesta no proporciona la informació necessària a la ciutadania

Segons indica la Síndica de Greuges, és la primera vegada que es fa una enquesta de valoració ciutadana a l’Hospitalet. Malgrat tot, l’enquesta està redactada i plantejada de manera únicament formal, i no proporciona informació ni explicacions de les normatives més enllà dels decrets municipals compartits per l’Ajuntament.

La falta d’informació adaptada a la ciutadania no invita a la participació i, per tant, es perd l’objectiu d’elaborar una visió externa a l’Ajuntament de les normatives. L’enquesta resol el compliment legal, però no mostra voluntat de voler contribució ciutadana. És una oportunitat perduda de fomentar la valoració per part dels ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet.

Por Carme Palacios

Conclusions del quart debat sobre “Pandèmies i massificació demogràfica: el model urbanístic i la salut pública”

_{22 de diciembre, 2020}

La massificació urbanística no és reversible i la massificació atenta a la salut pública, podrien ser els dos aspectes que definirien el problema que estem patint a la comarca del Baix Llobregat i a l’Hospitalet, amb el virus del ciment que segons SOS Baix Llobregat afecta als gestors polítics del territori, mentre que la manera d’afrontar aquests problemes que genera la manca de sensibilitat suficient sobre el territori i la ciutadania és l’autoorganització, l’empoderament de la ciutadania, l’autoresponsabilitat i la solidaritat entre veïns.

Aquests van ser el moll de l’os de les nombvreses e interessants aportacions que els representants dels sectors socials de l’Hospitalet i el Baix Llobregat van posar sobre la taula en el darrer debat del programa Factoria d’Idees que va organitzar aquest darrer quatrimestre l’entitat Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet. Hi van participar representants de SOS Baix Llobregat (Pau Jesús Navarro i Cristobal Jaume Ortega) amb una visió comarcal i local respectivament, Núria Muñoz de l’AFFAC de l’Hospitalet com a representant de l’Espai de Ciutadania, Maria Moreu, de Cáritas l’Hospitalet i Júlia Nueno del Sindicat de Llogateres a la ciutat, per exposar des de perspectives molts diverses com afecta a la ciutadania en general i a les persones amb una situació de precarietat endèmica o circumstancial, la problemàtica de la massificació demogràfica relacionada amb la qualitat de vida i la salut pública.

La crítica global va anar dirigida sobre aquells que haurien de garantir un equilibri entre la vida urbana i els espais lliures i a tot el que es després d’aquesta situació: contaminació urbana, manca de espais verds i sobretot d’espais lliures naturalitzats, precarietat en els serveis d’assistència primària sanitària, massificació a les escoles, una mobilitat insostenible, una manca d’accés a habitatges dignes que la gent pugui pagar, un empobriment progressiu que repercuteix sobre l’equilibri familiar i de manera directa sobre els infants que pateixen una situació d’estrès que els impedeix un desenvolupament harmònic i que repercutirà a la llarga sobre el col·lectiu humà.

En funció del sector que cadascun dels ponents representaven posaven de manifest les enormes dificultats per incidir sobre la realitat, com si la ciutadania anés per un costat i els poders públics per un altre, sense trobar-se, cadascun defensant propostes que, en qualsevol cas, no se sap ben bé a qui beneficien. Les eines legals que podrien servir per garantir una qualitat de vida més ajustada al tipus de societat occidental avançada en la que vivim, són precàries —el Pla Urbanístic manté la vigència del 76 i els municipis abusen de la seva capacitat de requalificació, la llei d’habitatge no cobreix les expectatives, la llei d’Educació no acaba amb els dèficits, etc.— i, amés, els que haurien de garantir l’aplicació de les normes o les vulneren, o no demostren suficient sensibilització per beneficiar a la majoria de la població.

I tot això, tenint en compte, que la pandèmia ha produït una “allau de situacions”, com deia la representant de Cáritas, que ni les organitzacions dedicades a pal·liar, no a resoldre, tenen recursos per afrontar-les amb èxit. Com deien els representants de SOS Baix Llobregat o la representant del Sindicat de Llogateres, no s’està fent una lectura correcte del conflicte perquè no es tracta d’un problema conjuntural ni que sigui complexa ara. El que ara s’observa es multiplicarà en el futur si no s’imposa un fre a aquesta manera de créixer que no pot ser assumible ni mediambientalment, ni per la quantitat de persones perjudicades que provoca. El problema de la massificació demogràfica només es pot resoldre sobre la base d’una acció global sobre el territori, amb eines de gestió global i una sensibilitat generalitzada, que garanteixi un tractament adequat del territori i d’allò que s’instal·la sobre el territori, siguin habitatges, siguin infraestructures, sigui la preservació de l’espai lliure. 

D’acord amb la seva visió del problema, el futur només pot passar per canviar el model. Per deixar de construir, per garantir els espais lliures i els corredors biològics, per aturar la requalificació de terrenys, per impedir que cada municipi actuiï sobre el seu terme municipal com si la resta no existissin, per assegurar uns ingressos regulars i ajustats a les necessitats, per garantir uns serveis que facilitin la vida de la gent, per potenciar l’autoresponsabilitat i fonamentalment la autoorganització. De manera, que es pugui actuar sobre la realitat més immediata, fent front als gestors públics que no respectin el territori ni un equilibri municipal que permeti poder viure sense dificultats, però també creant una xarxa social capaç d’impulsar polítiques de progrés, capaç de canviar les lleis i fer-les mes assequibles a les necessitats de la majoria de la població i disposada a mobilitzar la ciutadania quan sigui necessari.

De fet, els representants dels sectors socials que van participar en el debat van manifestar-se molt oberts al debat veinal i a la negociació per no deixar a ningú fora del futur, però també a demanar que els programes electorals del partits incloguin els compromisos de millora del territori i de millora dels equipaments, els serveis i les infraestructures, i a fer-ne seguiment. L’objectiu, com van explicar les representants de l’Espai de Ciutadania, de Cáritas o del Sindicat de Llogateres, és posar una mirada crítica sobre la manera de veure el desenvolupament futur, generar un debat entre col·lectius que treballen directament sobre l’espai social i vertebrar la ciutadania al voltant de la idea de progrés que passa en el cas de l’Hospitalet per assegurar una ciutat que paralitzi el seu creixement demogràfic, que articuli la seva xarxa de barris i que respongui a les necessitats de la ciutadania, abans de proposar alternatives “dites de ciutat” que només beneficien als que gestionen la ciutat o a les grans empreses forànies a les quals només les interessa el “negoci”.

Por J.A.V

Podeu veure el vídeo sobre ‘Pandèmies i massificació demogràfica: el model urbanístic i la salut pública’ a continuació: