El Comitè d’empresa ja va expressar el seu recel sobre la subrogació de la plantilla, en el moment del canvi d’adjudicatari

Les vagues del transport al Baix Llobregat ja son un clàssic i aquest divendres 11 i el dissabte 12, es registrarà la darrere —de moment—, que han convocat novament els treballadors de Moventis després del fracàs de les negociacions amb l’empresa.

En un comunicat conjunt que han signat les seccions sindicals de CCOO i CGT criden al conjunt de la plantilla a concentrar-se entre les 9 i les 10 del matí a la cotxera de la companyia per manifestar-se entre 11 i 13h a la plaça de l’Ajuntament com ja han fet desenes de vegades des que es van iniciar els primers conflictes a l’abril del 2024, pràcticament arran que la companyia guanyés l’adjudicació.

Les raons de la vaga, presentades ja davant les autoritats laborals son, segons els treballadors, un abús de l’empresa en matèria disciplinària i la posterior repressió laboral amb l’acomiadament d’un delegat sindical i d’un inspector; l’aplicació d’un calendari laboral fora de quadrant; un acord d’aparcament incomplert; la manca d’adequació dels temps de recorregut i relleus que incloguin computar el temps efectiu de treball, el de preparació del matí i el de proveïment i aparcament a l’acabar la jornada; la necessitat d’una formació idònia pels treballadors que s’incorporen nous a la plantilla i un manteniment correcte dels vehicles que garanteixin la seguretat dels conductors i dels viatgers.

Els sindicats insisteixen que les reclamacions, ben conegudes per l’empresa, afecten la totalitat dels treballadors, més enllà del tipus de contracte que tinguin, i es queixen que després de l’adjudicació del concurs no es van respectar les condicions de subrogació de la plantilla, denuncien modificacions substancials de les condicions de treball sense haver-se observat la totalitat de la normativa de l’Estatut dels Treballadors que ho regula; es queixen de l’eliminació unilateral de les tandes de vacances entre juny i setembre; també de les quinzenes i de la possibilitat d’escollir serveis; denuncien que l’empresa ha obert expedients de manera indiscriminada, han imposat jornades i torns descompensats; vulnera els drets del personal que està de baixa mèdica deixant-los sense servei quan es reincorporen i denuncien així mateix el retall dels horaris de les línies, sense pauses de descans, de manera que provoquen una situació d’estrès greu als conductors.

La crida a tota la plantilla a secundar la vaga inclou naturalment la demanda de readmissió dels acomiadats i especialment un canvi d’actitud de l’empresa per l’ingent llistat de queixes acumulades i la manca d’actitud negociadora que, per la seva banda, l’empresa ha negat reiteradament.

Mentre ha durat el conflicte, Moventis ja ha rebut una multa de l’AMB de 85.000 euros i una denúncia molt recent de la policia local perquè van detectar un vehicle en un pèssim estat de conservació amb els pneumàtics en greu perill de rebentar, danys que son habituals en bona part de la flota.

L’enfrontament treballadors-empresa no es pot considerar sorprenent en aquest sector, ni tampoc en aquesta empresa. Estem parlant d’una companyia que va iniciar Miguel Martí Adell, l’avi dels actuals empresaris l’any 1923 —l’any de la Dictadura de Primo de Rivera— a Sabadell i, per tant, que ja ha complert 102 anys, passant d’una modesta empresa de transport municipal a un complex entramat d’empreses que tenen activitat en el sector de l’automòbil i la mobilitat, a bona part de Catalunya (Barcelona, Girona i Lleida), a altres parts de l’Estat (Navarra, Astúries, Euskadi i Illes Balears, per exemple) i a l’Aràbia Saudi i els EAU.

El pare dels actuals gestors de la companyia —fill del fundador— ja se les va veure a principis dels 80 amb el reconegut alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, i després l’empresa ha tingut reiterats conflictes, amb vagues i acomiadaments a bona part del Maresme (Premià, Mataró) i també al Vallès (Sant Cugat, Cerdanyola, Castellar, Badia, etc). Quan l’empresa va resultar l’adjudicatària del contracte, a l’abril de l’any passat, els 286 treballadors de la plantilla de l’anterior concessionària ja van mostrar un punt de preocupació. L’AMB es comprometia a abonar 300 milions d’euros per 7 anys de servei —prorrogable altres 3— de les 13 línies de bus de la ciutat. L’aleshores president del Comité d’empresa de Rosanbús —l’anterior adjudicatària—, Eduard Minguillón, va explicar que la subrogació de la plantilla quedava garantida per les condicions del concurs però aquell grup de treballadors feia 30 anys que es mantenien amb l’anterior concessionària i no sabien exactament com els aniria en el futur. Alguns dels membres antics de la plantilla ja havien tingut uns quants conflictes amb l’anterior empresa Avanza i el comitè de empresa reclamava a l’AMB que fiscalitzés el servei i exigís a l nova adjudicatària un tracte digne als treballadors i als 12 milions d’usuaris anuals del transport públic a la ciutat.

Son justament aquestes obligacions de la subrogació de la plantilla la que, segons els sindicats, s’han vulnerat des del primer dia. El recel va començar abans fins i tot de l’adjudicació quan la mateixa Mesa de Contractació va considerar que l’oferta presentada per Marfina Bus (Movestis) era “anormalment baixa” i “clarament desproporcionada”, qüestions que podien fer pensar que hi hauria problemes. L’AMB va reclamar un estudi econòmic de viabilitat per justificar l’adjudicació i finalment va acceptar la proposta.

Al mateix abril van començar els problemes com ja ha explicat aquest digital en diverses informacions. Va haver reduccions en les nòmines i pressions als conductors i seguidament una demanda contra els representants sindicals per part de l’empresa. Moventis reclamava una indemnització a set delegats del Comitè de Vaga de 400.000 euros per les pèrdues empresarials justificades durant el conflicte dels mesos de gener i febrer d’aquest any, entre les quals figuren desperfectes sobre les instal·lacions i la flota o, per exemple, les despeses de publicitat per avisar als usuaris de les restriccions en el servei.

En el fons del conflicte hi ha la valoració de l’AMB sobre les baixes econòmiques —valoració de la part objectiva— que son finalment les que s’imposen en l’adjudicació de les empreses. De fet, durant els darrers 30 anys la concessionària era Rosanbus SL que en el darrer concurs havia tornat a ser l’empresa millor puntuada en la part subjectiva —que implica la competència en el servei— però va ser desbancada per Moventis pels criteris econòmics, quan sembla evident que les baixes per criteris econòmics acostumen a recaure directament sobre la qualitat del servei i, conseqüentment, sobre l’estabilitat de la plantilla de treballadors. D’aquesta manera, el conflicte del transport a la ciutat té una responsabilitat directa sobre el desacord entre empresa i treballadors però d’una manera subsidiària sobre la manera d’adjudicar contractes per part de l’AMB.

Els recurrents confien que el TSJC, que ja va anul·lar el pla l’any 2021, observi la readaptació que han fet del PDU sense modificar-ne els objectius finals

Arran de la Diligència d’Ordenació administrativa per la qual es dona viabilitat a una demanda contra l’acord de la Comissió de Territori de Catalunya que el 4 d’abril del 2024 va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia, la Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya, de la mà de la Plataforma No més Blocs de l’Hospitalet, ha presentat un recurs contenciós administratiu demanant la nul·litat i requerint que es deixi sense efecte.

Les raons al·legades semblen tenir molt de sentit pel fet que “el nou PDU inclou canvis i variacions en relació a les volumetries, però sense modificar el concepte ni els elements contraris a la normativa” i d’acord amb el que s’objectiva en la demanda “el PDU infringeix els principis generals de coherència, racionalitat o proporcionalitat, esdevenint les seves determinacions en arbitràries, motiu pel qual s’interessa s’acordi la seva nul·litat al no guardar una coherència lògica (s’observa una incongruència entre la solució escollida i la realitat dels fets, i una desviació injustificada  des criteris generals del pla).”

De fet, la demanda es basa en la referència a la nul·litat que ja va aplicar el TSJC al novembre del 2020-2021 a l’anterior PDU, quan en el present s’ha intentat justificar una nova reordenació de l’espai —deixant fora l’únic espai agrícola que conservava el municipi— per mantenir exactament els mateixos criteris urbanístics i especulatius.

La demanda explica que els organismes que presenten el recurs ho fan per “denunciar totes aquelles actuacions que, com la present, mitjançant els instruments urbanístics existents, es produeix un dany i perjudici en el territori i es disminueix la qualitat ambiental”, un raonament absolutament contrari al que defensa el govern municipal que l’únic que ha fet, al respecte, es mantenir els mateixos criteris del govern Marín, sense cap modificació.

El recurs es basa en múltiples arguments. D’una banda la inconcreció i la falta de determinació del PDU. Com explica l’escrit, “de l’anàlisi de la memòria del Pla director urbanístic es pot concloure que, de la mateixa manera que ja resultava en el redactat del Pla precedent del 2017 que finalment va resultar anul·lat, i tot i que un dels objectius que es pretén aconseguir és la creació d’un clúster biomèdic, i que s’indica que el destí dels usos establerts permetrà la implantació d’activitats associades a la biomedicina i les ciències de la salut, novament ens trobem davant de la falta de concreció, determinació i reserva de les ubicacions concretes de l’àmbit en les que s’han de desenvolupar els usos de caràcter biomèdic o relacionats amb les ciències de la salut.”

És per això que “sense l’existència d’unes eines concretes que determinin, delimitin i garanteixin en el futur la implantació d’usos de caràcter biomèdic o relacionats amb la salut, i les qualificacions urbanístiques del Pla són de caràcter genèric, comportarà la discrecionalitat i flexibilitat en la implantació dels usos suposadament pretesos a la zona, fet que suposarà buidar de contingut l’objectiu que suposadament es pretén amb el PDU. El manteniment dels usos i la desmesurada edificabilitat, de la mateixa manera que ja va succeir en el PDU de l’any 2017, no impedeix que finalment es construeixin oficines tractant de fer veure que són centres d’investigació.” I “en conseqüència, atès que no es preveu cap garantia respecte la implantació a la zona dels usos de caràcter biomèdic o relacionats a les ciències de la salut, decau un dels motius que justificava la tramitació del PDU”.

I s’afirma, a continuació: “Per tant, es difereix el veritable compliment d’aquest objectiu que suposadament el pretén amb el PDU al moment de la sol·licitud i tramitació de les futures llicències urbanístiques (interessades a instància de promotors privats respecte els diversos usos permesos en la zona, com per exemple els usos comercials, terciaris…) i, per aquest motiu, el contingut del PDU tal i com ha estat aprovat planteja la inseguretat en el seu compliment com a conseqüència de la flexibilitat que hi permet i la discrecionalitat que s’atorga a l’administració, fet que comporta que no es pot garantir la implantació de centres de recerca i investigació biomèdica.”

L’argument no deixa espai a la imaginació: “Es tracta d’emmascarar una actuació beneficiosa pel conjunt de la societat, tant des del punt de vista econòmic, com de la innovació i la investigació, la salut, l’àmbit laboral… peró només acaba proposant una intervenció basada en el desenvolupament urbanístic consistent en la construcció massiva més pròpia d’altres temps i com a única via per a assolir el finançament necessari per a l’execució d’infraestructures com el soterrament de la Granvia, mitjançant l’argumentari de la gratuïtat econòmica de cara a les arques municipals i d’impostos, però sense fer cap esment ni reconèixer cap aspecte en relació a la resta d’impactes socials, ambientals i econòmics que comportarà el planejament proposat. Aquest fet suposa la incorrecta utilització del Pla per part de l’Administració al respondre simplement a la percepció del sòl com un actiu econòmic del que cal extreure la major rendibilitat sense atendre necessàriament a la satisfacció de l’interès general.”

Les altres raons exposades resulten també d’un notable pes argumental: l’arbitrarietat de l’àmbit del PDU respecte del traçat i del perímetre (“La proposta actual comporta una adaptació del perímetre del Pla, modificant la versió del PDU del 2017, que no arriba fins el límit del terme municipal de l’Hospitalet, sinó que no actua en la seva part superior sense cap justificació, deixant una zona fora de l’àmbit d’intervenció, que coincideix a la finca en la que s’ubica la masia de Ca l’Esquerrer”; l’arbitrarietat en el soterrament parcial de la Gran Via pel que fa a la sostenibilitat o la millora de la connectivitat i la mobilitat a la zona (“la única zona que de manera puntual veu millorada la seva connexió a banda i banda de la Granvia mitjançant el seu soterrament és en la que se situa l’àmbit de la nova edificació que es preveu construir (destinades a ús oficines, comercial i hoteler), i que resulta el veritable objectiu del present Pla per tal de beneficiar els interessos dels usos comercials, hotelers, de restauració i oficines que s’implantaran a la zona”); la qualificació inadequada de les zones verdes del PDU (”en el present cas, una part de la superfície qualificada com a zona verda del PDU està localitzada a la part central de les rotondes, bucles d’enllaços viaris… que actualment es correspon amb la clau urbanística 6”); i fins i tot la desviació de poder que contempla aquest PDU (“l’exercici de potestats administratives per a finalitats diferents de les establertes per l’ordenament jurídic”).

Tots ells, aspectes que els recurrents confien que seran del mateix pes argumental que ja van servir l’any 2021 per evitar que el pla tirés endavant i que posen clarament de manifest que una cosa és un projecte urbanístic de vocació purament especulativa i un altre de molt diferent un projecte urbanístic amb vocació de milllora de la gestió del territori en benefici de la ciutadania.

La publicación Estiu al Baix 2025 Next Llobregat anima a descubrir el sur de Barcelona: lugares con encanto, gastronomía, actividades en la naturaleza, de aventura, cultura y un puñado de planes

Los lectores del lestaca.com pueden acceder gratuitamente a la publicación Estiu al Baix 2025 Next Llobregat titulada: El Baix es “trendy”. Se trata de 270 páginas de reportajes realizados por una treintena de jóvenes periodistas catalanes y extranjeros que se han desplegado por l’Hospitalet y la comarca del Baix Llobregat para descubrir y relatar las excelencias al sur de Barcelona, ideales para escapadas de proximidad. La publicación se presentó este lunes en el espacio Catalina de Gavà Mar. (En la foto: De esquerra a dreta Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Isidre Casas, regidor de Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Gavà, i Joan Carles Valero).

Editada por BCN Content Factory, la publicación se convierte en la mejor guía actualizada para disfrutar cualquier día de este verano de unas experiencias a las que se puede acceder en transporte público. La naturaleza en el Baix Llobregat es exuberante, empezando por sus playas, pero nada mejor que seguir los retos que se apuntan en la publicación para hacer una inmersión en una comarca donde el 80 por ciento del territorio es forestal y de gran diversidad. Retos asequibles para todos los públicos como los recorridos por el parque fluvial del río, practicar senderismo para descubrir las fuentes y castillos o visitar los 7 balcones desde donde admirar Montserrat. Conocer la vida secreta de las abejas y observar las aves en el auténtico oasis del delta son otras opciones para un verano en el que se ha contratado un rebaño para prevenir incendios forestales en Collserola.

Para los más deportistas el verano en el Baix está repleto de ofertas de acción, como correr con bólidos en miniatura (karts), literalmente volar en el túnel del viento o la vela en el mar y los deportes acuáticos del Canal Olímpico de Castelldefels. Sin olvidar el deporte inclusivo que se practica en el Baix o la historia desconocida de la existencia del rugby en Cataluña desde hace más de un siglo a través de la UE Santboiana.

La fama es mala amante, canta Rosalía. Un reportaje recorre la banda sonora del sur de Barcelona a través de Alizzz, Estopa, Love Of Lesbian, Orozco, Aitana o la propia Rosalía, entre otros artistas que han hecho historia a través de su música, reconocida y apreciada en el mundo. También se conoce La Florida como el barrio más denso de Europa y el lugar donde Morad hunde las raíces de sus letras y música. Una inmersión estival en este barrio de l’Hospitalet revela su voz propia con sonidos de esperanza, mientras un completo programa de música electrónica invadirá el Parc Nou del Prat con Soundit Festival.

Las diez mejores mesas para degustar el producto de km0 del Parque Agrario del Baix Llobregat abre la sección gastronómica sin olvidar un viaje al estómago de Barcelona, Mercabarna, y conocer la labor de Fundació Mans, donde producen, transforman y comercializan productos ecológicos con el objetivo de generar puestos de trabajo para personas en situación vulnerable. La recuperación del fondo marino en el litoral, un recorrido desde el mar para descubrir el latido económico y comercial del Port de Barcelona y la historia de una tortuga salvada por la ambulancia y hospital del mar que es el CRAM, son otras de las historias de este Estiu al Baix 2025 Next Llobregat.

Para quienes desean disfrutar de experiencias acompañados de sus mascotas, un reportaje ofrece la mejor guía de establecimientos “pet friendly” al sur de Barcelona: playas, restaurantes, hoteles… Otra ruta literaria recorre los rincones de “La sombra del viento” de Carlos Ruiz Zafón, mientras con un sencillo billete de TramBaix se pueden descubrir las joyas de un territorio repleto de ofertas culturales y gastronómicas.

Tradiciones como el Camell de Molins de Rei, la fiesta pirata de Castelldefels, el teatro callejero de Viladecans y la programación del Summer de l’Hospitalet son otras ofertas veraniegas a tiro de piedra. Como las visitas para admirar el modernismo fuera de Barcelona, donde destaca la cripta de Gaudí, los edificios de Jujol de Sant Joan Despí. Recomendable también el Museo del Agua y una visita a Casa SEAT, que cumple sus primeros cinco años de vida.

Conocer cómo se forman los jóvenes en restauración en la escuela-restaurante de nuevas oportunidades del Repartidor, el negocio del turismo y la presión de Airbnb en l’Hospitalet y otros municipios del Baix Llobregat, además de cómo se combate la soledad a través del compromiso local de vecinos e instituciones son otros reportajes que se abordan en el bloque sobre la industria de la felicidad. Una industria que, en ocasiones, puede provocar infelicidad, como destapa la denuncia de abusos de una empresa de alquiler de coches en el aeropuerto del Prat, infraestructura de la que se narra también la cara del mayor hub de conexiones europeas en expansión, pero también la cruz de haberse convertido en el refugio de los olvidados.

La industria de la felicidad es analizada por el antropólogo Claudio Milano, que aborda el interés por las playas del Baix debido a la oleada “turistificadora” de la capital. En otra entrevista, Javier González, consejero comarcal de Turismo, asegura que la comarca no solo apuesta por los visitantes de negocios, ya que su compromiso “es continuar haciendo una oferta de proximidad sostenible”.

ESTIU AL BAIX 2025 NEXT LLOBREGAT

Barris com Collblanc, La Torrassa, La Florida o Les Planes, presenten les mateixes característiques que el Raval de Barcelona que porta 30 nits tropicals seguides

Més de dues mil persones, el 90% amb més de 70 anys d’edat, van morir a tot l’Estat durant l’estiu de l’any passat per complicacions derivades de la climatologia, onades de calor i altes temperatures generals, el 60% en el mes d’agost i en la majoria de casos en grans ciutats. Això és el que posa de manifest l’informe final d’avaluació del Pla Nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatura sobre la salut de l’any 2024 que elabora el Ministeri de Sanitat i que es pot descarregar al final d’aquesta crònica.

L’Institut de Salut Global de Barcelona ha posat de manifest també que la calor de l’estiu de l’any 2002 va causar més de 60.000 morts a Europa, i un 4,3% de les morts globals durant els estius a les grans ciutats a Europa són causades pel que es coneix com efecte illa de calor. La revista internacional The Lancet va publicar l’any 2023 un estudi de modelització que explicava que un terç d’aquestes morts s’haguessin pogut evitar si els arbres cobrissin el 30% de l’espai urbà.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona va registrar l’any passat unes 240 morts per culpa de la calor, associades en molts casos a problemes cardiovasculars o respiratoris que s’agreugen notablement quan se superen els llindars de la calor intensa per sobre dels 34 graus.

Ja comencen a ser legió els especialistes que afirmen que la única manera de revertir aquesta tendència en les ciutats densificades —que son la majoria en l’àmbit del Mediterrani— és modificar l’hàbitat de les ciutats, renaturalitzant tot allò que s’ha destruit amb l’urbanisme especulatiu dels darrers cent anys: és a dir l’ocupació sistemàtica del territori, la densificació urbana, l’abandonament de les zones verdes que ha comportat en molts casos perdre volum de superfície amb la construcció de places dures per l’aparcament de vehicles, l’asfalt en superfície i les façanes sense verd.

L’urbanisme tàctic, que tant s’ha practicat i es practica en ciutats on no queda un pam de territori lliure, que equival a la plantació d’arbres en contenidors o, per exemple omplir els parterres amb plantetes, no pot combatre la pèrdua del verd natural, dels grans arbres i de la terra permeable a parcs i jardins. Els refugis climàtics i la moda dels tendals a carrers i places s’han convertit en les propostes d’urgència allà on s’ha fet impossible una climatització natural per la patètica depredació de l’espai lliure.

No hi ha dades que coneguem a la ciutat però, per exemple, s’ha conegut recentment que al barri del Raval de Barcelona —un espai que es pot replicar perfectament a l’Hospitalet a zones com Collblanc, la Torrassa, La Florida o Les Planes, per exemple— porten des del 29 de maig patint diàriament nits tropicals per sobre dels 20 graus de mitjana i especialment la darrere setmana no han baixat dels 25. Carrers estrets i asfaltats, habitatges antics sense possibilitat de climatització natural, escassedat d’arbres, habitatges sense aire condicionat, minúsculs i amb poca ventilació: una situació extrema que agreuja la salut pública dels seus habitants.

L’alternativa, que ja comencen a posar sobre la taula els especialistes en canvi climàtic a les grans ciutats, és la biomémesis, la renaturalització de l’espai i la reversió de tot el sol residencial que sigui possible, a zones verdes. Això casa malament amb les darreres promeses sobre la construcció de 50.000 nous habitatges a l’àrea metropolitana i, sobretot, amb la carència d’habitatges dignes, a preu assequible i d’acord amb la demanda. Fer que les ciutats tinguin més espai verd de debò —no pas urbanisme tàctic, que és l’excusa de mal pagador quan s’esgoten les possibilitats de fer front a urgències climàtiques— passa, segons els que han estudiat les circumstàncies actuals, primer per aturar l’edificació nova i per tant per plantejar a les grans ciutats una moratòria d’ocupació d’espai lliure, especialment de caràcter residencial. En segon lloc, obligar per llei a l’ocupació dels habitatges buits per ajustar al màxim la demanda a l’oferta ja existent. En tercer lloc evitar l’asfalt i permetre la terra natural i la plantació de més arbrat qüestió que implica el manteniment, la vigilància i les campanyes de civisme. I tot plegat, sense oblidar el que ja s’està fent en algunes zones: els refugis climàtics refrigerats; les illes verdes que eviten contaminació; la peatonalització d’espais, garantint alhora l’aparcament especialment en les zones perifèriques de les ciutats comunicats amb hubs de mobilitat; l’establiment de tendals, especialment a zones infantils i patis escolars; la creació d’ambients de jocs d’aigua que permetin la reducció de les temperatures ambients en zones concretes i un bon mecanisme de notificacions d’urgències i assistències sanitàries ràpides que evitin la desatenció.

Informe del Ministeri de Sanitat sobre el clima

Des de crides a constituir patrulles ciutadanes d’autodefensa, fins a cartells a les botigues i xats de wassap per prevenir els furts i els atracaments

Un dels temes estrella del debat sobre l’Estat de la Ciutat que van tractar tots els intervinents, des del govern fins a l’oposició en el seu conjunt, va ser el problema de la inseguretat ciutadana. Amb matisacions en virtut de l’espai ideològic —des del radicalisme verbal de Vox que va parlar d’un marroquí que atracava una persona de 80 anys amb una ampolla trencada, fins els Comuns que sempre que parlen d’inseguretat insisteixen en la síntesi entre seguretat i llibertat— tots els interlocutors van pronunciar-se sobre un dels principals problemes que pateix la ciutat des que en el darrer trimestre les estadístiques parlen que a la ciutat han crescut els furts i les multireincidències de manera alarmant. Les dades s’han obtingut de les accions compartides entre Guardia Urbana i Mossos que en les darreres setmanes han fet detencions i identificacions diverses per tal d’apaivagar la sensació de perill que viuen molts ciutadans.

La sensació no és pas gratuïta ni nova. L’Associació de Comerciants de Pubilla Casas-Can Serra ja ha participat en diversos plens municipals on ha demanat la paraula primer ,per queixar-se que el govern local havia prohibit una cavalcada al Nadal que era clàssica al barri per fomentar el comerç de proximitat; després per explicar l’angoixa que viuen els comerciants —propietaris i empleats— pels constants atracaments i, darrerament, per cridar l’atenció del Consistori sobre les iniciatives ciutadanes, com la d’ells mateixos, que s’organitzen via xats de wasapp per mantenir-se alerta i amb cartells que han editat i que ja es poden veure a moltes botigues dels barris del nord alertant als possibles atracadors de la vigilància veïnal. Aquesta moguda popular dels comerciants, molt ben vista i acollida en els seus barris, ha contrastat força amb la iniciativa que va dur a terme una organització que es diu Frente Obrero, que va convocar als veïns de Bellvitge a concentrar-se per organitzar-se autònomament contra els malfactors, amb una mena de patrullatge ciutadà que, al portaveu de Comuns, en el ple del passat 1 de juliol, li va recordar el sometent històric de la ultradreta.

El que va fer el Frente Obrero no va quallar entre l’activisme de Bellvitge, que van criticar la convocatòria i les formes des de les associacions de veïns i altres entitats, especialment pel missatge alarmista que vincula delinqüència amb emigració. No s’ha d’oblidar que aquests missatges acostumen a produir-se en ambients propicis: en el conjunt de la ciutat la immigració s’apropa al 30% i en alguns districtes al 40%. El problema, com la ciutadania de bona voluntat ja sap, no és que hagin vingut de fora. El problema és que han anat a viure en els barris metropolitans en pitjors condicions d’espai i de salubritat i ja se sap que son en aquests espais on, si no es dignifiquen els espais i es controlen els incivismes, es crea un caldo de cultiu que aprofiten perfectament els missatgers de l’odi per llençar insinuacions, quan no directament insídies.

La realitat és que el que està passant amb l’augment de la inseguretat ciutadana a Pubilla Casas i a Bellvitge  —i el mateix diumenge a La Torrassa on, al carrer Montseny va haver un atracament a punta de pistola— provoca a la ciutat una sensació de risc constant, que s’explica per diverses causes. Tot i que és un problema genèric al conjunt de la ciutat, la sensació d’ambients de gueto d’alguns barris on es concentra una població immigrada en pèssimes condicions de saturació demogràfica, en molts casos vivint en condicions infrahumanes sense cap control per part de l’Administració, facilita aquesta sensació de risc permanent pel conjunt de la ciutadania.

L’altra problema que ho acaba de complicar tot és la patètica política envers la Guàrdia Urbana que es manté a la ciutat, sense solució des de l’època de l’alcaldessa Marín. Els problemes amb la Guàrdia Urbana són diversos i totes les forces coincideixen que s’han d’afrontar paral·lelament. Hi ha una plantilla curta i envellida, hi ha hagut una mala gestió històrica en el mecanisme dels comandaments i s’ha abandonat absolutament la dotació de recursos, fins el punt que no hi ha una comissaria en condicions i els agents han de treballar sense els recursos imprescindibles per la seva tasca —la portaveu popular va comentar al ple de l’Estat de la Ciutat que els agents encara han de posar les sancions fent servir paper de calca—. L’abandonament i la desídia del govern és tal fins ara, que se’ls paguen tard les hores extres, feia anys que no s’incorporaven agents nous —recentment han ingressat 25—, i tot plegat afegit a les pèssimes condicions de treball, crea un ambient de desencís que fa que molts demanin el trasllat tan aviat com poden a un altra municipi i que es registri un absentisme aclaparador a la plantilla. Com exemple, per una ciutat que supera les 300.000 persones i sis districtes, només hi ha dues patrulles nocturnes com va posar de manifest ERC en una nota de premsa aquests darrers dies.

La inseguretat ciutadana és, per tant, un d’aquests problemes que, o es resolen o s’enquisten, i que hauria de ser una de les màximes preocupacions en una ciutat com l’Hospitalet on les condicions de vida de la població en general son desastroses. La Guardia Urbana, per la indiscutible importància del seu paper de control i vigilància de la seguretat pública, hauria de ser un dels sectors de l’administració local més protegits. A l’Hospitalet, resulta tot el contrari. I d’aquí les patrulles ciutadanes, els cartells a les botigues, les queixes als plens, la manca de policies quan es requereixen, l’incivisme a l’escàs espai lliure que hi ha a la ciutat, l’augment de la delinqüència i la sensació de risc de la ciutadania en general.

Tres hores de debat on el govern ha explicat tot el que preveu pel futur i l’oposició tot el que li manca al present

El debat sobre l’Estat de la Ciutat que es va celebrar ahir a l’Hospitalet, presenta —com passa sovint— una doble lectura segons quins siguin els que analitzen la sessió. Pel govern, ha estat una oportunitat més de l’oposició per explicar en negatiu els gravíssims problemes que pateix la ciutat posant l’accent especialment en l’absència de gestió municipal i, per l’oposició, l’evidència que el govern no reconeix el que veu tothom: que la ciutat fa aigües i que cal una actitud radical, compromesa i colaborativa a l’hora de resoldre problemes.

El fet que s’hagi celebrat el ple ja és un avenç, però cal assenyalar que s’ha pogut concretar gràcies a que el govern està en minoria i no pas a que es consideri imprescindible una anàlisi assossegada i metòdica del que està passant a la ciutat i com afrontar-ho, quan és precisament un monogràfic anual d’aquestes característiques el que hauria de ser aconsellable del tot. Pel govern, per copsar la resposta social i de l’oposició i, per l’oposició, per poder valorar si hi ha avenços o retrocessos.

Pel que fa a les intervencions no hi ha hagut sorpreses majúscules: tothom ha jugat el seu paper. Però simplificaríem en excés si no haguéssim observat algunes matisacions que convindria analitzar. D’una banda, entre les coses més significatives, la sensació general que la ciutat pateix una crisi calamitosa. L’alcalde s’ha proclamat un optimista natural i s’ha queixat que l’oposició —i els que reprodueixen els seus missatges, ha dit— té exclusivament una visió catastrofista de la situació. L’oposició li ha reclamat, per parts, que el primer que cal fer per resoldre un problema és reconèixer que existeix i, especialment els Comuns, s’han  mostrat un tant desesperats perquè malgrat que els han donat suport en aspectes claus, la reacció del govern ha estat poc intel·ligent i gens constructiva: no solucionant els problemes de present que ha heretat, i creant-ne de nous que l’únic que fa és debilitar-los: al govern, però també als que fins ara li han anat donant peixet i han vist que el resultat final és penós.

L’alcalde ha agraït el to de respecte general del debat —hi ha hagut crítica ferotge però s’han guardat les formes (amb alguna discordància de l’extrema dreta)— i ha reconegut que un govern en minoria no té més remei que consensuar (no que li convingui a la ciutat ni li agradi amb ell: que no hi ha més remei). És possible que aquesta apreciació sigui purament retòrica, però també podria ser que alguns dels sectors socialistes més competents li hagin fet veure que el govern no se’n sortirà sol en aquesta legislatura i que el desgast pot ser aclaparador. Per això ha repetit diverses vegades que “cal una actitud de diàleg i d’entesa” i que te “la mà estesa” per arribar a acords.

En aquest aspecte ha coincidit gairebé amb tota l’oposició. Cadascun a la seva manera, Comuns, ERC i PP han explicat que el govern ja no pot governar tot sol i que ha de comptar amb l’oposició i amb la ciutadania per evitar el caos que s’albira. Potser els més contundents han estat les forces d’esquerra, ERC i Comuns, tot i que aquests últims han confirmat que estan una mica saturats d’aconsellar-los una millor actitud, sense cap resposta positiva. Pel que correspon a Graells, el seu discurs ha estat probablement el més polític, en el sentit de cercar alternatives conjuntes més enllà de desgastar el govern. “Calen aliances dins i fora de la ciutat” ha afirmat Graells i “ens hem de fer valer” perquè les administracions supramunicipals no tracten l’Hospitalet com li correspon. Ha demanat al govern una visió en positiu per tirar endavant, un “pla de xoc” per la ciutat, però ha reconegut que el primer que cal fer en aquest sentit és un canvi formal d’actituds que vagi més enllà de les paraules.

El govern ha insistit en tot el que s’ha compromès en el darrer any, sense adornar-se massa, que res del que s’ha anat fent és capaç de fer oblidar tot allò que resta per fer i que el govern, en solitari, és incapaç de portar a terme. La portaveu del PP s’ha encarregat de ser molt incisiva en l’enumeració de les enormes mancances que presenta la ciutat en molts aspectes: la seguretat, la convivència, el funcionariat, el patrimoni, aspectes tots ells que son la matèria general de tots els plenaris i de totes les queixes socials. El mateix han fet els portaveus dels Comuns i d’ERC: explicar amb més o menys detall tot allò que, o no s’ha fet, malgrat les promeses, o no cobreix les expectatives. Si ha servit tot plegat d’alguna cosa, no trigarem gaire en observar-ho.

Us fem arribar el dossier complet dels 10 articles que hem publicat a l’ESTACA per analitzar la situació de l’Hospitalet després del primer any de govern com a alcalde David Quirós.
Us demanem que difongueu aquest dossier entre les vostres amistats, entitats i diferents grups per donar a conèixer l’anàlisi exhaustiva que han fet els redactors de l’Estaca i que simplement és recollir l’opinió generalitzada de la ciutadania d’aquesta ciutat.

Dossier: “David Quirós un año de incumplimientos”