Un milió quatrecents mil euros era l’import previst per l’enllumenat i uns arbres que, de moment, no hi són

Quan només falten tres setmanes justes per la data de Nadal, l’Ajuntament no ha informat que aquest any la ciutat no tindrà l’avet tradicional de Nadal ni a la plaça de l’Ajuntament ni als 12 enclavaments dels barris de la ciutat que tots els anys l’han lluït.

El passat 29 de novembre quan es va fer l’encesa de les llums de Nadal a la plaça de l’Ajuntament es va informar de totes les activitats previstes i també de l’increment de carrers on aquest any s’ha instal·lat enllumenat: 101 carrers, 20 més que l’any anterior i 19 places, 3 més que al 2023, amb un total de 1.561 peces ornamentals de carrer, més de 600 més que l’any passat i quatre arcs lluminosos a les entrades del municipi. També s’han programat, el calendari d’Advent a la façana de l’Ajuntament, les Fàbriques de Caramels i Joguines al parc de la Marquesa i a l’àrea de Can Trinxet; el Bosc dels Desitjos a Can Buxeres; el Campament Reial al parc de les Planes i el Circ de Nadal a la Feixa Llarga de Bellvitge. La programació també inclou la Fira de Santa Llùçia a la Rambla, la Mostra Pessebrista a les instal·lacions del Museu d’Història, la Zimbomba Solidària al teatre Joventut i els concerts de corals nadalenques, a banda de la tradicional Cavalcada de Reis que aquest any inclourà una carrossa per obrir les commemoracions del centenari de l’obtenció del títol de ciutat per part del rei Alfons XIII.

En aquest mateix digital anunciàvem el passat 25 de juliol

L’Ajuntament es gastarà dos milions d’euros en els llums i arbres de Nadal del 2024 i del 2025

la licitació d’un contracte de subministrament, en règim de lloguer, i suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal 2024-2025 i 2025-2026, per un import de 2.785.505 euros, amb caràcter prorrogable durant tres anys més.

Aquest contracte es composava de sis lots que comptaven amb l’arbre monumental de la plaça de l’Ajuntament i 12 arbres més pels diferents barris de la ciutat i tots els elements decoratius lumínics dels sis districtes de la ciutat. L’import d’aquest contracte superava en uns 170.000 euros l’import que l’Ajuntament s’havia gastat en les Festes de Nadal del 2023. Aleshores, però, els 13 avets dels barris eren presents i aquest any sembla que no serà així, sense que s’hagin donat explicacions raonables. El dia 29 de novembre quan es va fer l’encesa de llums ja es va poder observar que faltava l’arbre gegant de la plaça de l’Ajuntament. Aleshores es va dir que un problema tècnic amb l’empresa subministradora havia impedit la instal·lació, però també que durant la següent setmana s’instal·laria el de la plaça de l’Ajuntament i els dels barris i es buscaria un altre dia per tornar a fer l’encesa de llums dels arbres. Ara sembla que aquesta possibilitat s’ha esvaït.

Recavada informació al respecte, l’únic que s’ha pogut treure en clar és que a partir del 2 d’octubre passat, la Junta de Govern no ha fet més que aprovar diverses adjudicacions i, en concret el dia 2 va aprovar “Adjudicar els lots 3,4,5 i 6 del contracte mixt de subministrament, en règim de lloguer i de suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal d’aquest any i del proper”.

En dies successius, 23 d’octubre, 30 d’octubre i 6 de novembre, es van aprovar fins a vuit plecs de condicions per l’adjudicació de contractes per les activitats de Nadal i el 6 de novembre, l’adjudicació dels contractes del servei de producció de l’espectacle associat a l’encesa de llums i el servei de producció del Calendari d’Advent.

Més enllà d’aquesta incògnita sobre la raó per la qual l’Hospitalet no tindrà avets aquest any i fins i tot de la seva importància ciutadana, el que si que ja ha transcendit és l’oposició del grup municipal d’ERC a que l’Ajuntament commemori l’obtenció del títol de ciutat ara fa un segle, expressada clarament en el darrer ple municipal. Com ja s’ha fet públic, el primer acte oficial i popular de la commemoració es farà durant la nit del 5 de gener proper a la Cavalcada de Reis. De fet, l’obtenció d’aquell títol es va produir després que la ciutat patís l’espoliació del 43% del seu terme municipal al 1920, amb la pèrdua de la zona agrícola de La Marina, la costa i la platja i probablement com a conseqüència d’aquesta il·legalitat manifesta. A més, la concessió del títol de ciutat va a ser atorgada durant la Dictadura de Primo de Rivera que comptava com a ministre de la Governació amb el general Severiano Martínez Anido, un dels organitzadors del pistolerisme a Barcelona contra l’anarcosindicalisme i les reivindicacions obreres.

L’Ajuntament va adjudicar al juny un contracte de redacció del Pla Local per l’Abordatge del Sensellarisme que ha d’estar entregat abans que acabi l’any

Encara sense dades oficials, tot sembla indicar que el nombre de persones sense llar que dormen diàriament als carrers de l’Hospitalet, no ha disminuït. La passada matinada del 20 al 21 de novembre es va efectuar el tercer recompte de persones sense llar i les xifres semblen aclaparadores si es té en compte el registre històric: 92 persones comptabilitzades l’any 2021 en què es va fer el primer recompte i 163 les que es van registrar el mes de maig del 2023. Quan es van oficialitzar les dades de sensellarisme a la ciutat, les organitzacions que vetllen per donar auxili a les persones afectades, especialment les comunitats parroquials, Càritas, la Creu Roja i la Fundació La Vinya de Bellvitge, van explicar que persones sense llar que dormen al ras es detecten a tots els barris de la ciutat, tot i que darrerament s’ha observat un increment de persones joves acabades d’arribar, dones soles i gent gran que, com sembla evident, no tenen feina, no tenen un sostre on aixoplugar-se i el que és més important, no poden mostrar una adreça legal per empadronar-se a la ciutat. Es tracta de l’etern problema del desarrelament que cap organisme públic sembla capaç de resoldre. Si no tenen una adreça i viuen al carrer no tenen cap possibilitat de rebre els beneficis que adjudiquen els drets de ciutadania i si viuen al carrer estan impossibilitats de trobar una feina que els permeti refer la seva situació. Els organismes que des de la ciutat donen auxili només poden fer això: ajudar les persones amb aquest nivell de vulnerabilitat. És a dir, oferir-los menjar, un espai d’higiene, roba i aixopluc en moments puntuals. Un suport encomiable però que no resol el problema, perquè el problema no és una qüestió de beneficència sinó de justícia social.

En aquests casos de justícia social és on les administracions tenen l’obligació de jugar un paper. Per això convindria cridar l’atenció dels serveis socials de l’Ajuntament que estan obligats a resoldre tots i cadascun d’aquests problemes imperatius que se’ls presenten: donant suport administratiu en primer lloc, és a dir, facilitant-los la normalització del seu estatus de ciutadania (empadronant-los i garantint-los els mínims serveis imprescindibles per sortir d’aquesta situació de gran vulnerabilitat); en segon lloc cercant solucions estables de residència (mitjançant la negociació del control dels habitatges buits de la Sareb, per exemple) i en tercer lloc possibilitant la seva integració social mitjançant feines dignes que els permetin sortir de l’estat de misèria.

De moment, però, les entitats de voluntariat es van concentrar el passat divendres a la Plaça del Repartidor en el Dia Europeu de la Persones Sense Llar per tal de mostrar la seva solidaritat, la cruesa del problema amb la lectura d’un Manifest per part dels seus protagonistes i el eslògan de Ningú dormint al carrer, que és simplement un desig si no s’aconsegueix que el govern municipal en primera instància i l’oposició municipal subsidiàriament trobin alternatives viables per fer realitat la solució d’aquesta xacra social.

Se sap que l’Ajuntament vol posar en marxa un Pla local per l’Abordatge del Sensellarisme que hores d’ara està en fase d’adjudicació a l’empresa Ilabso des del 6 de juny i que aquesta està compromesa a entregar abans del 31 de desembre d’aquest any. Aquest Pla Local, adjudicat per la seva redacció, incloïa la Planificació, elaboració de la Diagnosi, la redacció del Pla i l’Avaluació i seguiment del nou Pla, incorporant un cronograma amb la planificació de les accions a realitzar, per un import total de 16.000 euros. Es de suposar que un cop presentat l’estudi es començaran a activar les mesures previstes, de tal manera que a partir de gener de l’any vinent s’haurien d’observar accions concretes per resoldre el drama del sensellarisme a la ciutat.

A partir d’ara s’ha d’iniciar novament el procediment de constitució del Consell però el portaveu socialista ja ha avisat que la cosa “trigarà el que hagi de trigar”

Com ja havien anunciat els grups polítics d’oposició arran de la negativa del govern Quirós a fer marxa enrere en el nomenament del Consell Executiu i de Programació dels Serveis de Comunicació Municipals (SCM), en el ple d’ahir es va rebutjar aquest nomenament que incorporava tres professionals del sector no directament vinculats a la premsa local. D’aquests tres professionals, dos ja van ser nomenats en el darrer exercici 2021-2023, i un tercer és el representant de la revista comarcal El Llobregat que rep finançament mensual del govern local, malgrat que ni tan sols en alguns números aparegui publicitat institucional del municipi. Els dos periodistes de la premsa de Barcelona que el govern tornava a incloure, no van assistir a cap de les reunions del Consell Executiu de l’anterior exercici i es limitaven a concedir els seus respectius vots al director dels mitjans públics, que anava a les reunions, per tant, amb com a mínim quatre vots: el seu, el dels dos periodistes barcelonins i, quan no assistia el representant socialista, també amb el d’aquest últim. I, a banda, calia comptar amb un altra vot previsiblement favorable d’una tècnica del Departament de Comunicació municipal i, en el cas d’ara, del representant del mitjà comarcal finançat en part. En total, 6 vots de 10, totalment assegurats.

Els Serveis de Comunicació Municipals depenen directament de dos òrgans de gestió i consulta que acaben el seu mandat quan es renova el nou Consistori després de les eleccions municipals. Les darreres eleccions es van produir al maig del 2023 i des d’aleshores els SCM han estat funcionant sense aquests organismes que estan reglaments normativament, de manera que, en última instancia, amb l’absència d’aquests òrgans col·legiats, qui dirigeix els mitjans és exclusivament una persona de total confiança del govern que és qui l’ha nomenat: el director.

Després de les intenses crítiques arribades des de la societat civil i des dels grups polítics per tal que aquests organismes es posessin en funcionament, el govern Quirós els va intentar activar després de l’estiu, nomenant directament el Consell Consultiu —que és l’organisme de control i consulta— que havia de referendar el Consell Executiu també elegit directament per la Junta de Govern. En la Junta de portaveus del mes de setembre, el govern va presentar la seva composició als portaveus municipals que van acceptar la proposta, i d’aquí va anar directament a la reunió del Consell Consultiu del passat 17 d’octubre on també es va aprovar però, en aquest cas, amb els vots ja contraris dels representants dels grups de l’oposició, tret dels Comuns.

Una mica abans d’aquesta reunió, l’entitat FIC va fer veure als representants dels grups polítics d’oposició el que pretenia el govern amb la proposta presentada. Com és obvi, reproduir el que ja havia passat en l’anterior Consell Executiu, és a dir, decidir sense debat el que defensava el director dels mitjans, representant directe del govern local, gràcies als vots dels periodistes absents que es tornaven a proposar. Posteriorment, també els Comuns van entendre la maniobra, de manera que es va demanar al govern municipal que, abans de portar l’acord del Consell Executiu a ratificació del ple com és preceptiu per norma, procedís a fer una proposta diferent de la composició del Consell Executiu que tingués en compte la presència de representants dels mitjans locals de comunicació que, amb tota seguretat, estarien molt interessats a participar en les reunions del Consell. Aquest prec s’ha desestimat reiteradament i, finalment, al ple de novembre s’ha portat el nomenament del Consell Executiu que ha estat rebutjat.

Era un resultat perfectament previsible i així i tot el govern va decidir portar-lo al ple per perdre’l. L’experiència indica que, en general, quan el govern preveu que perdrà la votació d’algun punt, el que fa és retirar-lo preventivament i renegociar-lo amb l’oposició per arribar a un consens. No va ser així amb el tema de la ràdio municipal i no ha estat així ara. El portaveu del govern ha estat molt transparent a l’hora d’explicar el futur immediat d’aquesta qüestió. Ha dit exactament: “el nou procediment trigarà el que hagi de trigar”. I això, en llenguatge descriptiu ve a dir que si el Consells Consultiu i Executiu dels SCM s’havien de posar en marxa el més aviat possible després de les eleccions de maig del 2023 i a desembre de 2024 encara no s’han creat, poden passar bastants mesos més, abans no es creïn de nou.

Els SCM funcionen sobre la base d’un Contracte-Programa que aprova inicialment el Consell Executiu i que després passa pel ple. El vigent acaba l’any 2025 i es va aprovar pocs dies abans de les passades eleccions municipals. O sigui que, de fet, no hi ha molta pressa a aprovar el següent Contracte-Programa que haurà de durar quatre anys (2025-2029), més si es té en compte que els SCM van funcionar una colla d’anys sense Contracte-Programa abans de l’actual vigent. O sigui que els SCM estan acostumats a incomplir totalment el reglament que es va auto-imposar en compliment de la llei catalana que regula el control dels mitjans públics.

El que acaba de passar amb aquest rebuig del nomenament del Consell és, de fet, una cosa semblant al que va passar amb la moció que pretenia la recuperació de la ràdio. Quan al govern no l’interessa que les derrotes es facin efectives —i això passa habitualment amb les mocions de ple que aprova l’oposició—, simplement paralitza els procediments i aquests s’eternitzen.

Només hi ha una manera d’aturar aquest esperit negligent que s’ha convertit en hàbit, que és obligar al govern a prendre decisions quan necessita el vot majoritari. I això és el que cal reclamar als grups de l’oposició especialment ara que s’han de negociar els propers pressupostos que caldrà aprovar abans de finals d’any. És a dir, en la propera reunió del Consell Consultiu que s’ha de reunir abans de Nadal, podria anar el nou Consell Executiu per tal que el pogués ratificar i podria portar-se al proper ple de desembre sense més dilació.

Per què diem que el Consell Consultiu s’ha de reunir abans de Nadal? Perquè així es va decidir en la darrera reunió on es va encarregar al director dels mitjans públics (SCM) un informe sobre la reobertura de la ràdio municipal a presentar en un termini màxim d’un mes i mig. Aquest termini, de complir-se, acabaria el 2 de desembre proper. Veurem què passa.

El govern municipal socialista del moment va actuar en favor dels promotors urbanístics fent-se el sord davant la ciutadania

Amb la sala més plena del que és habitual en les sessions de la factoria d’Idees que FIC organitza anualment per cicles, es va desenvolupar durant la tarda-nit de dijous a la sala d’actes de la Tecla Sala, una taula rodona sobre el Cas Cosme Toda: un llegat enverinat per la ciutat de l’Hospitalet, com portava per títol. Presentat i moderat per la Secretària de l’entitat, la doctora en Antropologia i advocada, Juana Ibáñez, van parlar Daniel Rueda representant de la plataforma veïnal Stop Massificació Cosme Toda; Núria Lozano, advocada, regidora dels Comuns a l’Ajuntament i diputada al Parlament de Catalunya i l’assessor especialitzat en dret urbanístic, administratiu i immobiliari, l’advocat Bautista Sotelo.

Els veïns
Rueda va explicar que tan aviat els veïns del barri van detectar el moviment de terres van demanar plànols a l’Ajuntament, i en veure el disbarat que es projectava, van muntar la Plataforma Stop Massificació, van contactar amb el grup de Patrimoni de la ciutat per preservar el que havien estat les instal·lacions singulars d’una indústria històrica, amb altres entitats com l’associació Castell de Bellvís per conèixer els mecanismes d’oposició als plans municipals, van constituir el grup d’Un altra l’Hospitalet és possible i van convocar concentracions per mostrar la seva disconformitat amb el que es considerava un projecte immobiliari mastodòntic en un barri prou saturat com és Sant Josep. En mig d’aquest moviment veïnal, els activistes van contactar amb una arquitecta que els va explicar que el que estava projectat incomplia l’article 264 del PGM en la regulació de les mínimes hores de sol imprescindibles per a qualsevol habitatge de nova construcció en una promoció d’aquestes característiques. Amb aquesta nova informació van tractar de recavar informació directa de l’Ajuntament que era qui havia donat les llicències de construcció i qui havia supervisat la promoció, i es van trobar amb una inusitada resistència a voler reobrir res del que ja havia estat aprovat. Van parlar amb els grups polítics, amb l’Agencia de Desenvolupament Urbà (ADU), es van posar en contacte directe amb càrrecs orgànics municipals com Blanca Atienza o Antoni Nogués, fins i tot amb l’Associació de Veïns del barri… En lloc va haver una sola possibilitat d’interlocució i molt ràpidament van començar les obres. Després va venir la pandèmia i els veïns veien les presses amb que es procedia al desenvolupament del projecte. Tothom era a casa seva excepte la maquinària que preparava els terrenys i els treballadors que iniciaven les obres. I va ser aleshores quan el grup dels Comuns va fer costat als veïns i va començar a indagar.

Els Comuns
La Nuria Lozano, que va estar al capdavant de les primeres gestions, va explicar a continuació que el projecte provenia d’una modificació del Pla General Metropolità, aprovat l’any 2008, que es va sustentar en una informació que no s’ajustava a la realitat. El fet era que el projecte presentat per l’aprovació no incorporava els paràmetres d’il·luminació i assolellament requerits segons l’article 264 del PGM i per això el Departament de Territori de la Generalitat va suspendre temporalment la tramitació i va requerir la complementació d’aquests paràmetres.
L’Ajuntament, a través de l’ADU, va complementar la informació de l’expedient afegint el que requeria Territori de la Generalitat i aleshores la Generalitat va donar llum verda al projecte al setembre del 2008, quan era conseller Quim Nadal, aleshores dirigent del PSC.

Quan els veïns van conèixer els avisos de l’arquitecte —que va demanar mantenir-se en l’anonimat— afirmant que el projecte presentat i ja aprovat incomplia la llei, es van adreçar a l’ADU i el director d’aquest organisme municipal, Antoni Nogués, va afirmar que l’informe adreçat a Territori de la Generalitat havia estat validat i el projecte ja estava aprovat. És aleshores quan els Comuns es posen definitivament en marxa i busquen l’assessorament d’un especialista en dret administratiu i immobiliari per tal d’iniciar procediments legals que aclareixin la qüestió.

Els veïns afirmaven que el projecte urbanístic no complia amb la legalitat vigent que obliga a que totes les plantes dels blocs de noves urbanitzacions han de tenir al menys una hora de sol directe al dia entre les 10 i les 14 hores, però no qualsevol dia, sinó exactament el dia 21 de gener, que es calcula és el dia amb menys irradiació solar en el nostre àmbit. En base a aquest criteri, es busca un professional que faci un informe pericial que ratifiqui o esmeni el que afirma el projecte aprovat. Fet l’informe pericial es determina que tots els edificis de Cosme Toda excepte dos, que tenen ventilació creuada, incompleixen els paràmetres.

El procés judicial
A partir d’aquest moment, com va explicar l’advocat Sotelo, al novembre del 2022 es fa una sol·licitud de revisió d’ofici a l’Ajuntament, i al desembre és l’Ajuntament qui inadmet la revisió i deriva les actuacions a la Generalitat. Això suposa un primer recurs de reposició contra la inadmissió a tràmit del recurs de l’Ajuntament, que contesta negativament un mes més tard.

Sis mesos més tard es considera que la Generalitat no ha contestat a la deriva de les actuacions i, d’acord amb el silenci administratiu, el grup municipal dels Comuns interposa un contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia i es demanen mesures cautelars de suspensió de llicències. El jutjat del contenciós administratiu que té cura de les llicències denega les mesures cautelars i els Comuns presenten un nou recurs contra la decisió.

El més significatiu del procediment legal, tal com van indicar a la taula rodona és, per un costat l’enorme despesa econòmica —que han assolit directament els Comuns— i per un altra la magnitud del problema. Una promoció d’habitatges ja en venda i en lloguer en mans de les principals immobiliàries del país que faran tot el que sigui necessari perquè tot quedi com està. És veritat que l’inici del procediment els ha obligat a donar a conèixer als compradors el procediment judicial en marxa i que això ha frenat, suposadament, moltes compravendes i molts potencials lloguers, però el cert és que sense que se sàpiga el volum de vendes, hi ha molts pisos de la promoció ja ocupats.

El resultat del procediment administratiu es podrà conèixer d’aquí aproximadament un any i segons l’advocat Sotelo, la infracció de la legalitat és tan evident que poden haver esperances fundades que es doni la raó als demandants. Tot i això, el més probable és que la promoció no s’enderroqui mai però no evitarà que el problema segueixi latent i que calgui trobar alternatives perquè els habitatges sense llum natural serà molt difícil que es puguin ocupar. I a banda de tot plegat, hi ha tot un altre aspecte que es posarà en marxa tan aviat es conegui el resultat dels contenciosos, que és la part penal del problema.

L’escàndol
El que sembla molt clar és que el falsejament de l’informe d’assolellament no es pot considerar una negligència sinó una voluntat manifesta de vulnerar la volumetria permesa i per tant de vulnerar la llei amb conseqüències de lucre econòmic. Si s’haguessin respectat les mesures d’assolellament s’haurien d’haver construït gairebé 30.000 metres quadrats menys dels que s’han construït. Aquests 30.000 metres quadrats representen molts milions d’euros pels promotors que fan sospitar clarament que, els que ho van permetre, algun benefici en deurien treure. I els que ho van permetre tenen noms i cognoms i, en última instància, és el govern municipal socialista d’aquest període. Cal recordar que la modificació del PGM que permetia edificar en antics espais industrials és del 1999 i que aleshores en l’espai de la Cosme Toda es van projectar 250 habitatges —que ja eren molts— per tal de garantir que els edificis patrimonials repercutissin en la ciutadania mitjançant equipaments públics. A l’any 2008, ja en època de Núria Marín, es modifica el projecte i es passa de 250 habitatges a 885, un total de 84.000 metres quadrats de sol perquè facin negoci les promotores, les immobiliàries i qui sap qui més.

Aquest “pelotazo” urbanístic més propi de l’etapa franquista que no pas d’ara, avalat absolutament per l’ADU i el govern Marín, presenta a més unes irregularitats molt sospitoses. No solament per l’informe d’assolellament que es va “colar” directament a la Generalitat amb totes les previsibles males arts —l’informe va mesurar l’assolellament no al gener sinó al juny—, sinó per alguns fets que posen de manifest el caràcter certament estrany d’algunes conductes. Quan es va interposar recurs contra la Generalitat i es va entendre que hi havia hagut silenci administratiu, es va conèixer que la Generalitat havia enviat resolució negativa contra els Comuns (els demandants) directament a l’Ajuntament de l’Hospitalet i no pas al despatx de l’advocat que portava el cas. La correspondència al despatx dels Comuns va arribar oberta després de passar pel registre central de l’Ajuntament, de manera que algú interessat va conèixer, abans que els demandants, la resolució de la Generalitat per un conducte del tot irregular.

El Cas Cosme Toda va projectar a la Tecla Sala nombroses ombres de sospita de corrupció econòmica, al llarg de les dues hores que va durar el debat —on van demanar la paraula més de 15 persones—, però també la seguretat que l’època Marín es recordarà a la ciutat per l’urbanisme especulatiu i el menyspreu a la ciutadania.

El projecte de pressupost pel 2025, posa a la cua de la despesa ciutadana l’habitatge, l’urbanisme, la cultura i l’educació

L’àrea de Seguretat i Govern intern de l’Ajuntament ha començat a fer circular entre la militància socialista el Projecte de Pressupostos pel 2025 que s’incrementarà—si s’aprova— en 28 milions d’euros (un 8,5% més que el de l’any 2024) i que arribarà als 352,388 milions d’euros.

Una part de l’informe inclou el context econòmic i les regles fiscals i explica que en els darrers 10 anys la despesa municipal s’ha incrementat en un 33,4%, per sobre de la renda mitjana municipal que ha crescut un 25,6% i que la inflació (un 23,3% en la última dècada) mentre que la recaptació d’impostos només ha crescut un 15,2% i la recaptació de l’IBI un 15%. Malgrat això, gairebé el 54% del pressupost municipal encara prové dels impostos, les taxes, els preus públics i els ingressos patrimonials, mentre que la participació en els tributs de l’Estat representa el 37,7%, i l’altra 8,35% prové de la participació d’altres institucions (Generalitat, Diputació, AMB…)

Pel que fa a la despesa municipal, el cost dels bens i serveis s’emporta el 43,37%, seguit de la despesa de personal, per sobre del 30% del pressupost. Les inversions previstes no arriben al 10% dels pressupost, mentre que el passiu financer no arriba al 3%. La despesa pel 2025 s’incrementarà respecte el 2024 en 27,688 milions d’euros, des quals gairebé 12 milions en despeses corrents, 5 milions en personal i una mica més de 10 milions en inversions reals.

Les quatre grans àrees en què es divideix l’estructura de govern, destaquen 5 grans iniciatives pel 2025. Pel que fa a Seguretat destaca la construcció de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana i els nous aplicatius de gestió i digitalització, l¡increment de plantilla i l’augment de recursos pels agents cívics. Pel que fa a la Ciutat de Drets, l’augment de recursos pel Servei d’Atenció Socioeducativa i el SOAF (acompanyament a les famílies) i el reforçament del personal de Serveis Socials i els recursos de Teleassitència. Pel que fa a l’àrea de Ciutat Transformadora el que destaquen son dos nous projectes, el de detecció precoç d’infants en dificultats a les bressoles municipals i el projecte de benestar emocional dels infants, així com el pla d’ombres i confort climàtica a les escoles, la renovació del mobiliari als espais esportius de la ciutat i el projecte del mercat de Collblanc i en l’àrea de Qualitat Urbana, el que destaca son les noves contractes de la recollida de neteja i recollida de residus i de l’enllumenat públic, la mobilitat sostenible, l’augment de zones verdes i la gestió integral del Parc Municipal de l’Habitatge.

D’aquesta manera, de cada 100 euros que gestiona l’ajuntament de la ciutat, una mica més de 16 euros van a la recollida d’escombraries, neteja i enllumenat; 13,5 a la seguretat i mobilitat ciutadana; 13 als serveis socials i el foment de l’ocupació; 8,8 a l’administració financera i tributària; 8,4 a esports i sanitat; 7,7 a educació; 6,7 a cultura; 6,5 a habitatge; 4,3 a pagar el deute públic als bancs; 4,2 a parcs i jardins i medi ambient; 4 a transferències a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2,5 a turisme, pimes, comerç, fires i innovació; 2,4 a gestió del patrimoni i 1,4 a òrgans de govern.

Un repàs a les xifres ja assenyala les prioritats de l’actual govern. El que més preocupa és la seguretat i els serveis socials, cosa del tot comprensible si es té en compte el desastre de gestió en aquests dos àmbits en els darrers anys i l’estructura demogràfica i social de la ciutat. L’altra gran capítol és pagar la neteja i la recollida d’escombraries i residus, que ha rebut immenses crítiques darrerament perquè s’ha estat prorrogant el contracte durant anys sense que això suposés millorà en les prestacions ni en la flota necessària per fer el servei adequat. I després el gran capítol és la qüestió burocràtica de l’Administració. Aquests quatre capítols ja es mengen el 50% de la despesa. L’altra 50% té a veure directament amb l’augment de la qualitat de vida de la ciutadania, especialment d’una ciutat com la nostra: l’habitatge, les zones verdes i el medi ambient, la cultura, l’educació i l’esport. Tots aquests capítols es mengen només 38 de cada 100 euros que l’equip de govern preveu gastar pel 2025.

Un equip de govern amb una visió alternativa del que hauria de ser la gestió en una ciutat com la nostra no tindria dubtes que l’urbanisme, l’habitatge, els espais verds i el medi ambient haurien de ser prioritaris i rebre la màxima atenció… i la màxima despesa. Recordem que a zones verdes i medi ambient es destina pràcticament el mateix que s’entrega a l’AMB i que es destinen més diners a pagar als bancs que a inversions de zones verdes. D’altra banda, 6,5 euros de cada 100 gastats en urbanisme i habitatge ja posa de manifest que un dels cinc projectes que l’equip de govern destaca en l’àrea de Qualitat Urbana com és la gestió integral del Parc Municipal d’Habitatge, resulta clarament una broma.

Resulta interessant aquesta esquematització del projecte de pressupostos perquè això haurà d’orientar clarament als grups de l’oposició a donar-hi suport… o més aviat tot el contrari. Veurem…

La presentació de la Proposta de Pressupostos 2025, aquí:

La de Sant Josep ha estat retirada a Renfe, però no està clar el futur de la del Gornal

Dues decisions de l’equip de govern al voltant de dos acords que el govern Marín havia portat a terme darrerament, la cessió de dos espais patrimonials de primer ordre com son les fàbriques Godó i Trias i Albert Germans, han fet pensar que, en efecte, s’estan produint canvis substantius en la política municipal. En el darrer ple, el punt de l’ordre del dia que havia d’aprovar provisionalment el pla especial urbanístic regulador del Centre Cultural destinat a les Arts Visuals i Media Art que estava previst obrir a les instal·lacions de la fàbrica Godó i Trias a la Gran Via, va ser retirat pel govern i, més o menys pels mateixos dies, la Junta de Govern va decidir tirar enrere el procés de cessió de les instal·lacions de la fàbrica Albert Germans per fer una escola de formació de Renfe.

En el cas de la fàbrica Albert Germans, sembla ser que la tardança per part de l’ajuntament en determinar la cessió va fer buscar a Renfe alguna alternativa que, tot i que no s’ha fet pública, podria afectar algun altre municipi del Baix Llobregat. Pel que fa a la retirada del punt de Godó i Trias, fonts municipals han afirmat que l’objectiu era donar tots els elements necessaris als grups municipals d’oposició per tal que tinguessin el màxim d’elements que els ajudés a prendre una decisió. L’explicació resulta certament insòlita pel fet que l’equip de govern sap perfectament l’opinió que el projecte ha merescut al conjunt de l’oposició municipal des del primer moment. Si s’escolta als grups d’oposició, el punt de l’Ordre del Dia del passat ple es va retirar justament perquè era molt difícil que prosperés. Tant en un cas com en l’altra, la majoria de les entitats veïnals i cíviques de la ciutat han mostrat el seu rebuig a mantenir la política de cessió de bens immobiliaris patrimonials a empreses o iniciatives privades, especialment en una ciutat on permanentment calen espais per desenvolupar activitats socials i culturals de tota mena. L’oposició en el seu conjunt, sempre que ha tingut oportunitat, ha fet sentir la seva veu en la mateixa direcció.

De tota manera, el govern ha decidit tirar enrere la cessió d’Albert Germans a Renfe, però segueix en l’aire a què es destinarà.

Aquests projectes de cessió no son un cas únic. Només cal recordar la cessió per una barbaritat d’anys dels edificis dels antics jutjats, davant l’estació de Renfe a l’Avinguda Josep Tarradellas, que es va fer a Planeta Formación ja fa una colla d’anys. Aquest edifici dels jutjats es va construir en l’època de l’alcalde Capdevila davant la insostenible situació dels jutjats de la ciutat que estaven repartits en baixos de diferents blocs a diversos barris. Aleshores, aquella necessitat imperiosa, va fer canviar el primer propòsit d’aquell solar que era, segons havia explicat en el seu dia l’exalcalde, construir el teatre municipal —que 50 anys més tard encara no existeix— en un lloc cèntric i en un edifici especialment dissenyat a l’efecte.

Mentre la ciutat no té el teatre o l’auditori que una ciutat de 300.000 habitants es mereix, ni un Museu d’Història a l’alçada de les necessitats, ni unes instal·lacions municipals pròpies aptes per tots els serveis —molts dels locals que fa servir l’ajuntament per qüestions administratives son de lloguer— ni una caserna de la policia local en condicions, ni tants equipaments imprescindibles per una ciutat digna d’aquest nom, el govern fa anys que aliena bens municipals a iniciatives privades i entrega una enorme quantitat d’espai públic per bastir una Fira que, a quina dona prestigi i a qui beneficia especialment, és a la ciutat de Barcelona.

Ja veurem si el punt de l’aprovació provisional del projecte urbanístic de Godó i Trias, que sembla que incorpora la construcció de dos edificis dins l’espai que contempla la cessió, arriba finalment al ple. De moment sembla que el fons d’inversió Valia Investment que és la societat que ja va intentar establir l’Hermitage al port de Barcelona, no està preocupada. No queda tan clar que el govern municipal estigui igual de tranquil perquè novament necessita una majoria absoluta que ara no té. Segurament no estaríem parlant el mateix si el govern tingués els 14 vots necessaris per aprovar els punts del plenari municipal. És molt probable que tant el projecte Godó i Trias com la cessió d’Albert Germans, ja estarien en marxa.

El govern local, entre la necessitat de mostrar una altra manera de fer o la realitat de no governar amb majoria

La urgència més immediata que té ara el govern local és l’aprovació dels pressupostos per l’any 2025 que molt probablement es portarà al ple ordinari de desembre —si és que no cal convocar un d’extraordinari el mateix mes—. Tots els darrers moviments de la política local de les últimes setmanes semblen anar encaminades a aconseguir un mínim acord que permeti aprovar-los sense ensurts, com ja va passar l’any 2023. Sembla molt clar hores d’ara —ja veurem més endavant— que els socialistes tindran seriosos problemes per acordar pressupostos amb els grups municipals, excepte els Comuns, amb els que encara hi hauria possibilitats d’apropar postures.

Està clar que amb Vox no es plantegen res, mentre que el PP i ERC-EUiA ja han posat sobre la taula algunes de les seves condicions. En el cas de la portaveu popular, en l’entrevista a la TV local, ja va explicar que una de les condicions sine qua non era la rebaixa d’impostos i ara han estat els republicans els que, en una nota de premsa, han exposat les seves condicions. Tan objectivament draconianes, que tampoc sembla que es pugui a arribar a acords amb el govern.

De fet, els republicans, només es mostren sensibles a negociar amb el govern Quirós si es fa marxa enrere a dues mesures “acordades amb els Comuns” —com especifiquen a la nota de premsa enviada—, com son la “pujada abusiva d’impostos” i la “creació de quatre nous càrrecs de confiança innecessaris”. Per parlar de pressupostos, el portaveu Jaume Graells ha afirmat que “abans el govern ha de fer marxa enrere a aquestes dues decisions”. Més en concret, ERC es plantejaria negociar i donar suport als pressupostos “si el govern es mostra predisposat a negociar la reducció de l’IBI en un 20% de mitja” i tira enrere el nomenament de quatre nous càrrecs de confiança que tenen un cost salarial de més de 400.000 euros/any.

Aquesta perspectiva només deixa en mans dels Comuns, la possible aprovació dels pressupostos per l’any vinent. Parteixen però, d’una pèssima experiència: el document de 46 mesures firmat al desembre de l’any passat amb el govern socialista per garantir els pressupostos d’aquest any, on el balanç un any després resulta altament negatiu. Aleshores els Comuns van confiar en el govern socialista, però el govern socialista ha estat del tot incapaç de demostrar que allò que és un compromís signat, acaba complint-se en els terminis fixats. Hi ha algunes d’aquelles mesures que, segons els Comuns, estan en procés, però n’hi ha una immensa majoria que porten un any sencer convertides en paper mullat. Aquesta rèmora fa molt difícil la renovació de la confiança i malgrat que els Comuns continuen mostrant una gran paciència per mantenir l’aproximació amb el govern socialista, la realitat no ajuda gens.

Gairebé no hi ha símptomes específics que posin de manifest que el govern socialista comença a ser conscient de les seves enormes debilitats, i això que cada vegada son més evidents. Sembla que el govern està disposat a perdre votacions acusant l’oposició d’irresponsabilitat, abans de fer marxa enrere en algunes decisions que ningú comparteix. Això es podria veure en el ple ordinari d’aquest mes de novembre on el govern, per exemple, pensa portar al ple l’aprovació del Consell Executiu i de Programació tal com el va proposar fa setmanes, malgrat algunes opinions en contra de l’oposició clarament manifestades des d’aleshores. El mateix va passar amb les modificacions de crèdit del ple d’octubre que l’oposició va tombar, i que es van haver de renegociar mentre es portaven al ple extraordinari de fa pocs dies.

Dèiem que no hi ha símptomes que el govern estigui disposat a canviar la seva dinàmica política acceptant la necessitat de negociar per aconseguir que les propostes s’aprovin, però hi ha excepcions. Només ho intenta amb els Comuns i això posa a aquest grup polític moltes vegades entre l’espasa i la paret. L’espasa d’entendre que hi ha propostes que només pot endegar el govern i no li poden semblar negatives i la paret d’observar que un cop assolits els acords, no es compleixen.

Hi ha acords que no deixen de ser més que simples desitjos i aquí és on sembla estar la trampa. Per exemple, congelar l’IBI és congelar l’IBI però posar en marxa un pla d’usos dels habitatges turístics és directament una aspiració mentre no es concreti res mes. Això és el que ha passat amb una gran part dels 46 acords signats al desembre passat. No han deixat de ser enunciats de propostes i per això globalment es van poder signar sense que el govern tingui la sensació real que ha incomplert. Allò que es considerava desitjable aleshores, continua en la majoria dels casos sent igualment desitjable en l’actualitat. Aquesta evidència posa sobre la taula l’altra gran realitat: la total incapacitat en la gestió municipal. Massa vegades els acords no es compleixen perquè ningú fa el seguiment i perquè no hi ha una estructura professional que garanteixi la gestió. Això ho afirmen des de dintre de l’Administració municipal on les queixes son reiterades i la sensació que no hi ha ningú al front de la maquinaria és insistent.

L’últim graó del conflicte és l’objectiu soterrat del govern d’aconseguir que si no hi ha pacte amb algun grup que li pugui donar la majoria, al menys que no pugui haver acord de l’oposició per sortir derrotat. I aquí està l’altra tàctica que sembla estar triomfant: si no pots pactar, al menys evita que els altres pactin. Qualsevol cosa menys el que ja s’anomena l’estratègia del 14/13, molt dèbil en aquest cas per la presència al Consistori de l’extrema dreta. Sembla, però, que no hi ha prou amb el cordó sanitari contra Vox perquè Vox en ocasions pensa coses semblants a la resta de grups municipals i vota en conseqüència. Per tant, del que també es tracta és d’incomodar a la resta de grups del Consistori que tindrien més possibilitats d’estar d’acord amb moltes qüestions. La debilitat de l’oposició, doncs, està en relació directa amb la confrontació, per exemple, entre Comuns i ERC-EUiA o entre Comuns i PP, en la que sovint cauen els diferents portaveus. Debilitar l’oposició sembla que és, en tots els casos, enfortir el govern, i si no pot arribar a acords amb alguns, al menys el govern intentarà que l’oposició no s’entengui entre ella. De la mateixa manera que abstenir-se davant de propostes del govern és exactament igual que votar a favor, evitar que l’oposició voti conjuntament, és aconseguir que el govern segueixi funcionant sense necessitat de negociar gaire coses.

Tenim a tocar els pressupostos. Veurem què passa.