89.000 ciutadans de l’Hospitalet censats no tenen garantits els drets de ciutadania i no poden votar i encara en queden desenes sense empadronar

Amb una sala plena (una setantena de persones) expectants per conèixer el pes de la emigració en la constitució de la ciutat de l’Hospitalet, justament ara que hi ha una certa polèmica sobre si convé celebrar o només commemorar l’atorgament del títol de ciutat fa un segle, l’historiador Joan Camós va fer ahir dilluns una àmplia dissertació sobre la matèria.

La conferència tractava a mitges de posar l’accent sobre el que ha representat històricament l’emigració a la ciutat i sobre quina ha de ser la valoració en el present i en el futur immediat que ha de tenir el fenomen. Per tant, no va ser només una reflexió històrica, sinó una manera de responsabilitzar-nos a tots de la importància d’aquesta realitat per entendre què som i per què un futur de progrés implica no solament acceptar-la sinó considerar-la una riquesa i no un problema.

Va partir de la necessitat de treure-li paternalisme a la comprensió del fenomen. Una cosa molt significativa que va expressar Camós és que la ciutat acollidora que ha pres l’Hospitalet com a símbol té un component de paternalisme del qual ens hauríem de despendre com a comunitat. De fet, del que es tracta no és d’integrar l’emigració, com s’ha plantejat tantes vegades segons Camós, sinó del que es tracta és de permetre la interrelació entre iguals, entre gent que ve de fora perquè el sistema capitalista genera desigualtats territorials i crea penúries en un llocs i oportunitats en uns altres i la gent sent la necessitat de cercar realitats que li permetin prosperar individual i familiarment. Per tant, l’Hospitalet no hauria de ser una ciutat acollidora sinó una ciutat igualitària i interelacional perquè del que es tracta és de sumar realitats culturals i garantir que tothom se senti com a casa.

Explicat aquest component sòcio-polític, que entra de ple en la contradicció de considerar no solament la emigració com un problema, sinó fins i tot considerar-la com una necessitat que cal assimilar per evitar que ens produeixi conflictes, Camós va fer un recorregut històric per les tres fases en les que cal observar l’arribada massiva de nouvinguts que han conformat la ciutat que avui tenim. La primera, l’onada dels anys 20-30 del segle passat, quan la ciutat desperta de la seva realitat agrària per esdevenir un reclam de mà d’obra producte de la primera industrialització de Barcelona i el seu entorn. La segona, l’onada dels anys del desenvolupament franquista quan la ciutat, abandonada a una especulació ferotge, es converteix en un nucli densificat sense serveis que va produir un teixit reivindicatiu de notable valor social i la tercera, l’onada de primers del segle actual i fina ara mateix, on la ciutat ha canviat la seva fesomia de ciutat dels altres catalans de la península per convertir-se en la ciutat dels altres catalans d’arreu del món.

Les dades del padró continu que publica el mateix ajuntament dona per l’1 de març d’aquest 2025 una xifra de població que supera de poc els 300.000 habitants, una xifra aclaparadora no només per la saturació de l’espai urbà i per l’acumulació de conflictes que genera per la manca d’equipaments sinò perquè impedeix que els immigrants i els no immigrants tinguin la qualitat de vida que els caldria com a ciutadans de primera. Aquesta realitat pesa sobre tota la població però especialment en els barris tradicionals com ara Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas i La Florida-Les Planes on el nivell de població immigrada de tercera fornada és enorme i la precaritza enormement. Això no és nou a la ciutat. Ha estat així al llarg de la història, però és evident que s’hauria pogut preveure i estem pitjor que mai.

Camós va finalitzar amb un llarg repertori de necessitats immediates que caldria aplicar. Entre elles les que tenen a veure amb la política d’habitatge, però també amb els drets de ciutadania, l’empadronament en primer lloc, l’educació, la sanitat i l’espai públic. Va interrogar-se sobre els propers plans del govern respecte la zona de Can Rigalt i va comentar que l’Hospitalet ja és una ciutat saturada amb uns nivells de densitat demogràfica insuportables.

I va acabar explicant que, hores d’ara, dels 302.521 habitants actuals de la ciutat —sense comptar els centenars de ciutadans sense padró— 127.339 són nascutas a Catalunya i 127.894 nascuts a l’estranger. Uns altres 47.287 han nascut a la resta d’Espanya. Dels 127.339 nascuts a l’estranger, gairebé 89.000 no tenen la nacionalitat espanyola. Entre altres condicionants, aquest 89.000 residents a la ciutat no poden votar. És a dir, no poden elegir a qui els ha de governar, a qui teòricament l’haurien d’exigir una ciutat igualitària, interrelacionada i amb qualitat de vida. La “Catalunya un  sol poble” que tant s’ha reclamat històricament, passa sens dubte per garantir els drets de ciutadania de tots els ciutadans residents.

Tanto ERC-EUiA como els Comuns de l’Hospitalet han denunciado como fracaso y mala gestión el remanente de algo más de 54 millones de euros que ha quedado sin ejecutar de los presupuestos del año 2024. Este dinero significa que determinados proyectos que podían haber sido realizados se han quedado sin poder hacer.

Ambas fuerzas políticas, a través de sus portavoces, Jaume Graells y Manuel Domínguez así lo han expresado a l’Estaca. El remanente que ha quedado este año de 54 millones casi dobla al del anterior que supuso también 32 millones de euros que han dejado de invertirse en la ciudad.

El presupuesto del Ayuntamiento de l Hospitalet para el 2024 ascendió a un total de 325 millones de pesetas, la cantidad de 54 millones no ejecutados supone casi un 17% del total presupuestado “una cantidad muy elevada y una mala noticia para la ciudad”, manifiesta Jaume Graells.

La mayor parte de los 54 millones será para cubrir la deuda acumulada que tiene el Ayuntamiento de l’Hospitalet, que es una de las más bajas que tiene las arcas municipales de toda Catalunya. La normativa actual permite a un ayuntamiento adeudarse en un 25% y el de l’Hospitalet está muy por debajo de esa cifra. “Del total al final puede quedar para sumarlo al presupuesto de este año para inversión alrededor de unos ocho millones. Una cantidad ridícula del total que no se va ha podido ejecutar”, dice Manuel Domínguez.

Ambos tienen la misma opinión, una ciudad como el l’Hospitalet no se puede permitir dejar de gastar esa cantidad de dinero, 54 millones de euros, con las necesidades que tiene la ciudad.

Con esos 54 millones ambos portavoces han puesto ejemplos de inversiones que se podrían haber realizado con ese fondo sobrante y que evidentemente los grandes perjudicados es la ciudadanía: Poder doblar la plantilla de la Guardia Urbana; construir hasta cinco escuelas, poner en marcha una nueva escola Bressol, impulsar la escuela Municipal de Música, dotar de aire acondicionado a las escuelas…entre otras.

A esta cantidad sobrante de 54 millones habría que añadir las renuncias y los retornos sistemáticos de subvenciones lo que demuestra un problema grave que tiene l’Hospitalet a la hora de ejecutar los presupuestos que se aprueban cada año.

En la peça informativa que segueix, s’inclouen tots els documents que formen part d’aquest contenciós, en el transfons del qual es troba el debat sobre el control social dels MCP

Arran de la notable dimensió que els Mitjans de Comunicació Públics (MCP) han volgut donar a la intervenció del vocal de la Junta Directiva i membre de la redacció de L’Estaca en la passada Tribuna Crítica del dimarts 18 de març, la Junta Directiva de FIC ha decidit incloure en aquesta edició del digital, el seguit d’esdeveniments que han tingut lloc des del mateix dimarts 18 fins el dissabte 22, incloent les respostes de la Junta de FIC a les dues notes que ens han adreçat el conjunt de treballadores i treballadors dels MCP i el director dels MCP.

Com a entitat que vetlla per la informació crítica, la pluralitat informativa, el control popular dels mitjans de comunicació públics i la generació d’opinió a través de les dades, ens ha semblat que la millor manera de fer front a la campanya de desprestigi que estem rebent com a col·lectiu i dirigida a un dels membres de la Junta Directiva és oferir tota la documentació generada aquests dies perquè cadascú tingui els elements imprescindibles per ubicar-se i, si correspon, definir-se.

1. Dimarts 18 de març. En l’acte de la Tribuna Crítica, un membre de la redacció de L’Estaca i de la Junta de FIC, expressa públicament la sospita que ja havia estat comentada per la pròpia Junta en ocasions anteriors, que les gravacions íntegres d’alguns actes de fort contingut polític que organitza l’entitat, tinguin una derivada més enllà de la seva utilització informativa.
2. Dimecres 19 de març. L’Informatiu dels MCP inclou, a banda de la informació de la Tribuna Crítica, una peça informativa on s’acusa al membre de la redacció de L’Estaca Jesús Vila de llençar “un seguit d’acusacions molt greus i infundades contra els MCP i la seva plantilla”. Reprodueixen una part de les paraules íntegres: “avui està aquí la televisió, està gravant tot l’acte, però no ho fa mai: la televisió ve, fa un reportatge i se l’emporta. Avui està gravant tot l’acte, però no perquè després ells puguin fer el muntatge oportú per l’informatiu, estan gravant aquest acte perquè ho passen probablement a la gent del govern local perquè sàpiguen que hem dit en aquesta taula”.
3. El mateix dimecres al vespre apareix una peça al canal digital amb un titular i un subtítol denunciant “l’escarni públic que va patir el periodista dels MCP que cobria l’acte, acusat de ser allà per passar les imatges i la informació al govern local, desmentint les acusacions fetes per Jesús Vila en aquest sentit”.
4. Dijous 20 de març. A les 21,50 h del vespre, la plantilla de treballadors dels MCP fan entrega d’un comunicat dirigit al correu personal del redactor de L’Estaca i a l’entitat Foment de la Informació Crítica, que s’adjunta. Comunicat treballadors
5. Divendres 21 de març. El digital L’Estaca inclou un article de Jesús Vila explicant el contingut de la seva denuncia durant l’acte de la Tribuna Crítica de dimarts: https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/
6. L’al·ludit redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva de FIC, fa arribar a les 11h del matí d’aquest mateix divendres, una comunicació al col·lectiu de treballadors dels MCP, que s’adjunta. Carta Redactor
7. El mateix divendres a les 13,53 h de la tarda es rep al correu de FIC una carta de l’equip directiu dels MCP on es menciona personalment al redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva, que s’adjunta. Carta equip directiu
8. El mateix divendres a les 16,53 h de la tarda l’al·ludit redactor de L’Estaca envia una carta a l’equip director dels MCP, que s’adjunta Resposta Carta Directius .Alhora es fa arribar aquesta mateixa carta a La Farga GEMSA perquè s’entregui als membres del Consell d’Administració de La Farga, a la Junta General de l’empresa i al Consell Consultiu dels MCP.
9. Dissabte 22 de març. A través de les xarxes es té coneixement d’un tuit de solidaritat amb la plantilla dels MCP, del Sindicat de Periodistes de Catalunya afegint la nota adreçada al Sindicat per part de la plantilla de treballadors dels MCP. A les 10, 37 h. del mateix dissabte, el vocal de FIC i redactor de L’Estaca al·ludit al tuit envia la següent nota per mail a la seu del Sindicat: “Companys: Alguns col·legues i amics m’han passat la solidaritat a les xarxes del Sindicat de Periodistes de Catalunya envers la nota contra la meva persona realitzada pel col·lectiu de treballadores i treballadors dels Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet. Per tal que tingueu un coneixement més ampli del que ha suscitat la nota de les treballadores i treballadors amb la impressió que si coneguéssiu la totalitat del problema no us hauríeu pronunciat tan precipitadament, us adjunto la nota de la direcció dels Mitjans de Comunicació Públics, l’enllaç amb un article meu a www.lestaca.com d’ahir (https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/) i les dues cartes enviades a les treballadores i treballadors dels Mitjans”. (s’adjuntaven les cartes que es reprodueixen als punts 6 i 8)
10. Al vespre d’aquest dissabte, la Junta Directiva de FIC envia a la plantilla de treballadors dels MCP, un comunicat discutit a fons en una reunió d’urgència, que s’adjunta FIC Resposta Comunicat Treballadors i un altre comunicat a la direcció dels MCP, que s’adjunta FIC Resposta a Cos Directiu
11. Hi ha convocada una altra reunió d’urgència de la Junta Directiva de FIC demà dilluns per tal de fer una valoració de l’escalada impulsada per la direcció i la plantilla de treballadors dels MCP, i prendre les decisions que consideri oportunes en defensa de la professionalitat i honorabilitat del redactor de L’Estaca posat en qüestió, la preservació radical dels objectius de FIC, la llibertat de premsa i la pluralitat informativa i la defensa del control popular dels mitjans de comunicació públics.

Les Tribunes Crítiques de FIC, una oportunitat per vincular protagonistes amb l’actualitat per tal que el públic pugui preguntar lliurement

Les primeres “Tribunes Crítiques”, organitzades per Foment de la Informació Crítica van ser tot un èxit. Hi van assistir més de 60 persones, i van ser inaugurades amb Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA i cap de l’oposició a l’ajuntament de la ciutat. Ens va parlar del cas de corrupció del Consell Esportiu de l’Hospitalet qui va alertar de les possibles irregularitats, en aquest organisme, a l’alcaldessa Núria Marin.

El disseny de l’acte consistia en una exposició del ponent convidat per centrar el tema, i a continuació una roda de preguntes per part del Consell de Redacció de l’Estaca —que estava representat a la taula—, que s’havien de complementar amb les preguntes del públic present que, com era d’esperar, van ser molt nombroses i interessants.

Jaume Graells va explicar amb tot detall des de l’inici de la denúncia, la comunicació a l’alcaldessa i el desenvolupament de tota la investigació i la criminalització que van fer en contra de la seva persona i també de l’alertadora que li va informar de les irregularitats que estaven passant al Consell Esportiu.

L’acte estava dissenyat especialment per tal d’aprofundir en el cas del Consell Esportiu no només en les desviacions comptables i les males pràctiques sinó també per exterioritzar la sensació de desemparament del denunciant i, en el cas concret de Graells, l’esforç que va fer el que havia estat el seu partit de sempre per desprestigiar-lo personalment.

Una situació que s’ha mantingut al llarg del temps i que es va veure repetida novament en el ple municipal de febrer on es van llençar insinuacions sobre la seva particular conducta que és van complementar amb la negació de la paraula per al·lusions del mateix alcalde Quirós i que ha dut el líder de l’oposició a fer arribar la denuncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Es va parlar també de l’exoneració per part de la fiscalia de la en aquell moment alcaldessa de la ciutat, i es va preguntar si el grup municipal requerirà novament al jutge d’instrucció per tal que es revisin les informacions vessades en un mitja de comunicació i que formaven part de l’informe de la UDEF, segons les quals l’alcaldessa n’era plenament conscient de les activitats dels responsables del Consell Esportiu implicats en el cas de corrupció. Graells va explicar que resulta difícil insistir en aquests fets però que faran la consulta oportuna per tal de poder activar el requeriment si fos possible.

A banda de l’explicació exhaustiva dels fets que van succeir, van sorgir algunes reflexions que ha portat el cas. Una és la necessitat de protegir els alertadors d’irregularitats o corrupteles dins l’Administració. Marta Vilalta, portaveu d’ERC al Parlament i present a l’acte, va explicar el recorregut que ha tingut la iniciativa d’aprovar a Catalunya una llei per protegir els alertadors. Havia de ser una llei pionera, però per les circumstàncies de l’anterior govern a la Generalitat s’han avançat una directiva europea i una normativa a nivell de l’Estat. Al final Catalunya no en té i, malgrat els esforços que està fent el grup parlamentari republicà tampoc està prevista per a la propera legislatura, tot i que, segons Vilalta, no ho deixaran estar i continuaran insistint davant el govern Illa. La portaveu parlamentària també va insistir que són els municipis els que han d’encapçalar aquestes lluites contra la corrupció, coneixedora com és que hi ha a Catalunya molts casos de governs que es mantenen al poder durant dècades amb el que això comporta de vicis ocults que ampren polítiques internes de corrupció ben amagades.

Un altre dels fets significatius del debat va ser la necessitat que existeix actualment de preservar tot el que envolta el sector públic. Jaume Graells va manifestar en una de les seves intervencions i, amb dades a nivell europeu, que les conseqüències que tenen els casos de corrupció suposen danys que es poden avaluar en 6.000 milions d’euros.

La percepció del funcionariat de denunciar fets irregulars i actuacions de corrupció és que poden ser fàcilment repressaliats en un 36% a nivell europeu. A nivell espanyol, al 2022 era d’un 31%, però va arribar a ser a principis dels 80 d’un 90%. “El funcionari ho té tot en contra per poder denunciar”, va manifestar Jaume Graells i va afegir: “no està ben considerat a nivell polític denunciar els teus propis companys”.

També va denunciar Jaume Graells que l’acomiadament de la treballadora que el va alertar de les irregularitats que s’estaven produint al Consell Esportiu es va produir mentre hi era al capdavant del Consell Esportiu una de les actuals regidores a l’Ajuntament. La treballadora, al final ha obtingut una sentència favorable que obliga a la readmissió i una indemnització del Consell Esportiu de més de 60.000 euros.

Actualment, i segons va denunciar el portaveu d’ERC-EUiA, el Consell Esportiu s’està desmantellant i on hi havia càrrecs polítics estan posant tècnics. Aquest organisme té un futur complicat, segons Graells, ja que només el pagament de la indemnització a la treballadora el situarà en fallida econòmica. “És necessari un replantejament i el més lògic hagués estat nomenar una gestora per donar viabilitat al Consell Esportiu”, va subratllar Jaume Graells.

La necessitat d’un canvi polític al govern de la ciutat també va ser un dels temes que va sorgir en el debat. La manca d’alternances polítiques és un dels plantejaments per evitar les males pràctiques i la corrupció. La situació actual és incompressible, segons va manifesta el mateix Jaume Graells que va assenyalar que “el PSC es va presentar amb un programa electoral que al final del seu mandat tenia un incompliment del 80%. Malgrat aquest fet constatable no el va penalitzar en les darreres eleccions”.

Passa el mateix en el funcionament intern de l’Ajuntament de l’Hospitalet on el 80% de les mocions que s’aproven pel ple municipal no es duen a terme “ni tan sols aquelles que són aprovades pel mateix partit governant”.

L’acte estava dissenyat especialment per tal d’aprofundir en el cas del Consell Esportiu no només en les desviacions comptables i les males pràctiques sinó també per

Es va parlar també de les dificultats inherents als pactes interiors entre les forces d’oposició al municipi tenint en compte que el govern no disposa de majoria absoluta però hi ha tres regidors de l’ultradreta amb el quals resulta impensable qualsevol acord. D’aquesta debilitat de l’oposició n’és molt conscient el grup municipal d’ERC-EUiA que lamentava que grups municipals ideològicament més propers no mantinguessin una postura més uniforme que facilitaria sens dubte un exercici d’oposició més productiu.

A aquesta Tribuna Crítica li seguiran altres en els propers mesos amb convidats i temes vinculats directament a l’actualitat informativa de la ciutat.

L’ escola funciona amb un regim extern de contractació del personal que precaritza els treballadors que ara han de donar classe en uns espais impossibles

El sistema de precarització de molts dels serveis municipals és frapant i només cal apropar-se a les oficines d’atenció a la ciutadania per veure’n el resultat, però és molt probable que, de tots els equipaments municipals en crisi, l’Escola Municipal de Música Centre de les Arts (EMMCA) és porti la palma.

Els treballadors estan tan farts de la negligència i la desídia municipal, que acaben de divulgar un Manifest explicant els problemes i han demanat el suport d’algunes entitats per tal que els facilitin la possibilitat d’intervenir en el proper ple per explicar amb el màxim detall la insuportable situació que pateixen.

I no és pas nova. Han hagut d’aguantar durant tants anys un maltractament tan considerable que estan disposats a no cedir més i per això demanen a l’Ajuntament iniciar converses urgents i arribar a compromisos concrets per resoldre els problemes.

El primer que consideren que cal resoldre és el tema salarial. L’EMMCA va néixer l’any 2005, no com una escola normal municipalitzada, sinó a través d’un sistema de licitació contractual del personal que actua amb caràcter extern. Això ha comportat que els salaris dels professionals no s’hagin actualitzat mai en aquests 20 anys d’existència de l’escola, pel fet que les empreses contractistes liciten a la baixa en perjudici directe de les despeses salarials.

L’any 2015, per exemple, l’empresa adjudicatària de les contractacions de personal, Produccions Educats Montmeló, va fer fallida i va deixar tot el personal contractat de l’EMMCA durant tres mesos sense cobrar, que en molts casos van haver d’esperar un any sencer a que el Fons de Garantia Salarial els pagués el deute. En aquells moments, l’equip de govern, en una mostra més de la seva insensibilitat envers els treballadors, ja els va fer signar una renúncia expressa a emprendre accions legals, responsabilitats o reclamacions a l’Ajuntament, de qui en definitiva depenen i a qui presten el servei.

Com expliquen al seu Manifest, “la reivindicació d’una actualització dels salaris ve de lluny. El malestar del personal s’ha expressat repetidament en reunions de professorat davant del que llavors era Regidor d’Innovació i Cultura, David Quirós, així com dels anteriors regidors responsables del servei. Tot i els compromisos verbals de recollir en les posteriors licitacions una actualització dels salaris, aquesta mai s’ha produït. La darrera licitació publicada el 2021 va confirmar que, una vegada més, no es preveu cap tipus d’actualització dels sous, que perden valor any rere any, cosa que ha empitjorat les condicions de vida del personal del servei, i que compromet l’èxit d’un dels valors més destacats d’aquest Ajuntament i menysté el compromís i la feina d’una seixantena de persones que hi treballen cada dia”.

Com és obvi, la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors no ha fet més que créixer. Des de l’inici del curs de l’any 2005 fins a l’inici del curs 2024, a Catalunya l’IPC ha tingut un increment de gairebé el 51%, mentre que l’increment dels salaris del sector serveis entre el 2008 i el 2022 ha estat d’un 23%. Això sol ja estableix la realitat de la pèrdua salarial, però en el cas de l’EMMCA resulta aclaparador perquè l’increment ha estat cero. El resultat és que els salaris de l’EMMCA estan molt per sota de la mitjana de les escoles municipals de música dels municipis per sobre dels 60.000 habitants.

Paral·lelament, el nombre d’alumnes no ha parat de créixer, cosa que evidencia l’èxit del model i la professionalitat dels docents, passant-se de 500 alumnes en el curs inaugural als 2.500 matriculats d’aquest curs. Quan es va posar en marxa l’escola hi havia dos administratius. Ara, amb cinc vegades el nombre d’alumnes, els administratius segueixen sent els mateixos. Com ells mateixos indiquen: “A més a més, el centre compta amb un organigrama de coordinacions extens que, amb la pujada del nombre d’alumnat i de les activitats, cada cop ha anat adoptant més responsabilitats i s’ha hagut d’adaptar, de la mateixa manera, a la gestió de més professorat per àmbit. Tot això ha acabat suposant una sobrecàrrega horària i de feina, tant per al personal d’administració i serveis com per al professorat.

”Hi ha nombrosos exemples de la professionalitat i la paciència demostrades pel personal docent i administratiu. Quan el Covid, “tot el personal va activar-se des del primer moment utilitzant mitjans propis (ordinadors, telèfons, connexió a internet, programari d’edició de vídeos, càmeres i gravadores…) per seguir oferint un servei educatiu de qualitat a tot l’alumnat.” L’equip de govern, però, no ho ha tingut gens en compte i la congelació salarial de facto amenaça no solament l’estabilitat de l’equip actual sinó la incorporació de més professionals de nivell, cosa que no sembla importar-li gens ni mica.

Per si tot plegat fos poc, les instal·lacions del Gornal que l’escola va ocupar de manera provisional el curs 2014-2015, van haver d’evacuar-se com a conseqüència dels greus problemes detectats en la seva estructura. Van haver de traslladar-se correcuita a les instal·lacions del CEMFO, de manera improvisada, i allà s’ha detectat que donar classe amb les mínimes condicions és impossible perquè les aules no estan condicionades per la sonoritat i, on s’imparteixen classes de dansa, el paviment no reuneix les mínimes condicions i es poden provocar accidents. I, a sobre, ni el personal d’administració ni el personal docent i directiu compten amb espais propis sinó que fan servir un dels vestíbuls de pas principal per l’alumnat.

D’on es pot deduir que l’EMMCA no és pas una Escola Municipal i que enlloc de Centre de les Arts és realment un Caos Autèntic…

L’alcalde reconeix públicament que la única manera d’avançar és anant tots a una i sorprèn assegurant que vol una ciutat verda i amable quan hi ha operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures

Menys d’una hora i cap informació sobre el contingut de la commemoració és el resum de l’acte protocol·lari, amb confetti i una quarantena de persones protestant contra l’obsessió per celebrar un títol de ciutat, que va caure per sorpresa gràcies exclusivament als somnis de grandesa de l’alcalde del moment, Tomás Giménez.

El que sí s’ha presentat ha estat el logo commemoratiu, que ja era públic, i que ha resultat un plagi (d’una campanya de la Ford), segons Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i tan poc brillant com ho va ser l’espectacle de la Cavalcada i aquest acte inaugural de la Plaça Espanyola. A la primera filera estava l’alcalde, el portaveu socialista i alguna tinenta d’alcaldia juntament amb els portaveus dels grups municipals del PP i Vox. Amb la gent que protestava, drets darrere la vuitantena de persones assegudes, els portaveus dels grups d’esquerra, juntament amb una representació de les entitats que han subscrit el Manifest de “Res a celebrar”. Manifest que s’ha repartit també entre les persones convidades a l’acte.

Segons l’alcalde, la intenció ha estat no fer spoiler del que es prepara, quan justament el que s’havia anunciat avui és que es presentaria el programa d’actes a banda del logotip commemoratiu. Sabem, això si, que la cloenda tindrà lloc el 15 de desembre coincidint amb el dia exacte en que va sortir publicat a la Gaceta de Madrid, el decret atorgant a l’Hospitalet el títol de ciutat. La presentadora de l’acte ha fet repàs per dècades a alguns esdeveniments significatius per la ciutat. Un esdeveniment per dècada no explica res, com és ben evident, i 10 esdeveniments per segle no expliquen de cap manera una ciutat. I el que menys ho explica és l’equívoc que el govern està fent servir quan diu que l’Hospitalet fa cent anys aquest 2025 (ja existia a l’any 1000) o quan l’alcalde explica a Instagram que el títol de ciutat es va donar perquè La Torrassa havia arribat als 21.000 habitants gràcies a la quantitat de nouvinguts arribats del Llevant espanyol per fer les obres del metro o l’exposició universal de 1929.

És molt probable que el títol de ciutat fos un caramel llençat a distància a l’alcalde del partit del dictador que es va fer amb el poder a l’Hospitalet l’any del cop d’Estat de Primo de Rivera. I que, d’alguna manera, aquest personatge que encara disposa d’una avinguda a la ciutat i que s’enlluernava amb les distincions, fes servir la recentíssima humiliació de l’espoli territorial de tota la zona agrícola que es va produir l’any 1920 per demanar una compensació simbòlica que relliscava absolutament a la ciutadania.

La celebració del centenari del títol de ciutat era una oportunitat única per un govern municipal que ha estat vivint de fantasies i de vendre fum durant els darrers 15 anys i que l’equip Quirós no va saber aturar a temps perquè li venia d’herència. No ho va saber aturar a temps perquè respirava per la mateixa ferida, però sembla que les coses estan canviant i que les fantasies comencen a costar bastant més de digerir. L’alcalde ja ha explicat avui durant el seu parlament que és hora d’anar tots a una i que només anant tots a una es podrà avançar. És inaudit que ho reconegui justament en l’acte fallit de la celebració del títol de ciutat, perquè és en aquest context que es podria donar el primer pas. I és també sorprenent que parli d’una ciutat verda i amable quan hi ha unes quantes operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures disponibles a la ciutat.

Com ja han dit les entitats i els partits d’esquerra que s’oposen a celebrar res, resulta imprescindible explicar la ciutat als seus habitants a través dels esdeveniments històrics que l’han marcat, i l’accidental títol de 1925 hauria estat una bona oportunitat per unir esforços reflexionant sobre el passat, per construir plegats el futur.

Però per construir plegats el futur, resulta imprescindible que el govern Quirós deixi l’arrogància i l’autosuficiència i s’avingui al consens. I, per tant, deixi de considerar que a base de fantasies es pot avançar o que, a base d’operacions unilaterals com ara la urbanització de Can Rigalt, el Biopol Gran Via, la cessió demanial de patrimoni o les incapacitats en la gestió, pugui sortir-se amb la seva sense produir ferides irrecuperables.

La Plataforma “Res a celebrar” convoca una concentració de rebuig, critica l’autosuficiència del govern i reclama consens

Aquesta tarda a les 17h., a la Plaça Espanyola de La Torrassa (o, en cas de pluja al centre Cultural del districte) l’Ajuntament pensa fer la presentació pública del logo i del programa d’actes per celebrar el centenari del títol de ciutat, segons una nota del Gabinet de Premsa distribuïda dies enrere.

Es tracta, novament, d’una iniciativa unilateral del govern sobre un tema que ha creat un clima d’insatisfacció entre algunes forces polítiques i moltes entitats de la ciutat en tractar-se del centenari de l’atorgament d’un títol que la ciutat mai havia reivindicat. Li arribava, a més, de la mà del dictador Primo de Rivera i sota la signatura del general Martínez Anido que s’havia destacat no feia gaire per les polítiques repressives contra els sindicats de classe, en uns moments de forta confrontació social a Barcelona i també a barriades obreres com Collblanc-La Torrassa.

La iniciativa del govern local torna a parlar de celebració del centenari quan justament la Plataforma d’entitats i partits creada a l’efecte es coneix pel seu lema “Res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”. Ha tingut, a més, el “detall” de convocar l’acte on es presentarà el logotip commemoratiu i el programa d’actes, justament al cor de la barriada probablement més afectada —negativament— per la repressió obrera endegada pel general Martínez Anido: La Torrassa, on la classe obrera va protagonitzar als anys 20, notables confrontacions entre cenetistes i elements destacats del Sindicat Lliure adscrit a la patronal del moment.

Tot plegat no fa més que evidenciar de nou el caràcter autosuficient del govern per un tema que hauria d’haver-se negociat amb les forces polítiques i la ciutadania si el que es pretenia era una commemoració positiva, per la qual resultava imprescindible el màxim consens. El govern local està tan acostumat a anar per lliure, que la convocatòria per presentar un logo i el programa d’actes al cor de La Torrassa sembla més una provocació que un error, i així ho han considerat els membres de la Plataforma que han convocat una concentració de protesta a la Plaça Espanyola a la mateixa hora de l’acte.

La Plataforma, que s’ha reunit tres vegades des de la seva creació al gener, disposa d’un xat de wasapp, està treballant en una pàgina web i preparant també un programa commemoratiu de reflexió, enfocat a mostrar que la construcció de la ciutat es basa en la força de la seva gent i no pas en les atribucions legals de les autoritats. La Plataforma treballa també en l’elaboració d’un folletó informatiu: “Una lluita d’esforços i lluites ciutadanes” per divulgar la tesi de la commemoració consensuada com una oportunitat per repensar la ciutat.

Més enllà del manifest elaborat en el seu dia i que està en difusió per rebre adhesions, la Plataforma col·labora activament amb els grups d’esquerra de l’oposició municipal que ja han reclamat la convocatòria d’una Taula de Cultura per parlar del Centenari de Ciutat i un mínim consens. Per la seva banda, l’equip de govern ha convocat un munt d’entitats a l’acte d’aquesta tarda i també als grups municipals i, pel que es coneix, alguns d’aquests grups municipals respondran positivament a la convocatòria del govern.

El grup dels Comuns ja va anunciar des del començament que ells donarien suport als actes institucionals que estiguessin enfocats a la divulgació, el debat i la reflexió però no a la celebració del Centenari i, per tant, caldrà veure en què consisteix el programa d’actes municipal per saber quina serà la postura d’aquest grup al respecte. El que si se sap de moment és que la convocatòria de premsa parla d’un programa d’actes per celebrar el Centenari, i que la presentació d’un logotip s’apropa més al projecte commemoratiu d’un exercici de propaganda —la “marca” del Centenari—, que no pas a una excusa per la reflexió i el debat.