Desenes d’entitats de la ciutat participen en l’acte institucional on no van estar presents els representants del PP i VOX

Desenes d’entitats de la ciutat de les més de 200 que havien mostrat el seu interès per participar en l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova (abans de Lluís Companys) en la Rambla Marina darrere el Casino del Centre, van finalment entregar el seu ram de flors, com es fa cada any en un esdeveniment que serveix per homenatjar durant la Diada Nacional de Catalunya als catalans que van perdre les seves institucions després d’una dura lluita a començaments del XVIII.

En aquesta ocasió l’Hospitalet va voler homenatjar de passada l’escriptor Francesc Candel amb motiu dels 60 anys justos de la publicació d’un llibre que va fer història, “Els altres catalans” expressió de la voluntat d’encaix dels immigrants que havien omplert Catalunya durant els anys 50 i 60. Candel, que va viure tota la seva vida a la barriada de la Zona Franca però que havia estat moltes vegades convidat als barris de l’Hospitalet, va acabar sent regidor de Cultura en el primer govern democràtic, en ser cap de llista dels comunistes del PSUC a la ciutat. Ahir van estar presents per glosar la seva figura i la seva obra, la seva filla Maria Candel, la vicepresidenta de la Fundació que porta el seu nom, Gal·la Cortadellas i l’ex-regidor d’EUiA, Ramon Luque, que no va arribar a coincidir amb Candel al govern municipal.

Eren presents també a la tribuna d’autoritats l’alcalde David Quirós i tres portaveus municipals, el del govern, Jesús Husillos i els d’ERC-EUiA, Jaume Graells i LHECP-C, Manuel Domínguez. Estaven absents els portaveus del PP, Sonia Esplugas, i el de vox, Francisco González que no acostumen a assistir a aquest tipus d’actes.

Després del parlament de l’alcalde i els convidats de l’homenatge a Candel es va procedir a l’frena floral que van obrir sis representants de la policia nacional, mossos d’esquadra i guàrdia urbana, encapçalats per dos membres del cos de la policia local amb els uniformes de gala, que van portar la senyera fins a l’escultura commemorativa mentre sonava el cant de la Senyera. A continuació van desfilar les entitats que s’havien sumat a l’acte.

Aquest any, per primera vegada, per que ha estat aquest el primer any que l’alcalde ha convidat l’entitat, va fer l’ofrena floral l’associació Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital. Després de l’ofrena es va tancar l’acte amb el Cant dels Segadors, una galejada de trabucaires, el ball dels gegants de l’Hospitalet, l’esbart dansaire del Casino del Centre i la colla jove de la ciutat. Prèviament havia participat la banda de música de l’EMMCA.

Durant la concentració va haver fins i tot un acte de protesta d’un veí que reclamava atenció municipal amb una pancarta i desenes de ciutadans que van voler assistir a l’acte institucional.

La que l’ha de substituir a la llista socialista, és l’assessora de l’alcalde, Cristina Salido, que cobra ara més del que podria cobrar com a simple regidora

Ahir dimarts va transcendir la notícia que la fins ara regidora del PSC local, Rocío del Mar Ramírez, dimitirà del seu càrrec i deixarà pas a la següent de la llista socialista que, en aquest cas, és l’assessora d’alcaldia Cristina Salido. La regidora Rocío Ramírez, que era setena tinenta d’alcaldia quan Núria Marín era alcaldessa, va desaparèixer del repartiment de càrrecs del govern local tan aviat Quirós va rellevar Marín. Un dia després de prendre possessió, L’Estaca va poder explicar als lectors el projecte del nou alcalde, i vaticinar el malestar que això generaria a la regidora ara dimitida: (https://lestaca.com/2024/06/19/).

La humiliació va ser tan considerable i exagerada, que en l’organigrama de l’alcalde ja figuraven, amb càrrecs, els dos regidors que havien de substituir Marín i Belver (el fins aleshores primer tinent d’alcalde també dimitit), que encara no havien pres possessió com a regidors, mentre que a la regidora Ramírez se la passava de tinenta d’alcaldia a regidora de Participació Ciutadana com a subordinada de una de los noves àrees.

De fet, la regidora Ramírez va declinar la responsabilitat i fins la seva dimissió ha estat la única regidora del govern socialista que no té cap mena de retribució més enllà dels gairebé 20.000 euros anuals que cobren la resta de regidors per assistència als plenaris. En el fons, el conflicte ha estat clarament induït per la qüestió econòmica, perquè va transcendir que la regidora ara dimitida assumia que es prescindís d’ella sempre i quan mantingués una retribució acurada que no ha aconseguit. Com que el fons de la qüestió sembla econòmic caldrà explicar, una vegada més, el que la pròpia web municipal informa del que cobren els càrrecs electes, sense que això vulgui dir que no hi ha, apart, altres capítols d’ingressos retributius que no consten però que, pel que ens expliquen, existeixen. L’alcalde cobra, segons el llistat de retribucions, 81.620,10 euros/any i els quatre tinents d’alcaldia 76.512,24 euros/any. Tots ells tenen dedicació exclusiva. Hi ha, a més, set regidors del govern, també amb dedicació exclusiva, que cobren 71.400 euros/any. Per contra, la regidora Ramírez cobrava, a partir de juny, només els 20.000 euros/any per assistència als plens però, abans de juny, els 76.512,24 euros com a tinenta d’alcaldia.

Els 71.400 euros els cobren també, anualment, els quatre portaveus dels grups municipals d’ERC-EUiA, PP, Vox i LHECP-C, també amb dedicació exclusiva, a banda dels 35.700 euros que cobra, per mitja dedicació, un altre dels 4 regidors d’ERC-EUiA. Els altres 8 regidors a l’oposició no tenen dedicació i cobren únicament l’assistència a plens (1.657,5 euros per sessió, que representen uns 276,25 euros/hora de mitjana presencial, treta l’estona de preparació dels temes del plenari i de la redacció de mocions o preguntes).

Malgrat que és prou evident que el conflicte té orígens econòmics, la regidora Ramírez ha enviat una carta a la militància socialista de l’Agrupació Nord on està inscrita, comunicant la seva dimissió. “Tras mi no incorporación al equipo de Gobierno el pasado mes de junio y una vez me he reincorporado a mi puesto de trabajo en la empresa privada, creo que es la mejor decisión posible para todos y todas, dando al mismo tiempo la oportunidad de que otros compañeros y compañeras asuman el inmenso honor de ser concejal de su ciudad y trabajar por ella“ , afirma, i després de considerar que ha fet tot el que ha pogut per millorar la vida de la ciutadania escriu: “Pero todo lo que empieza, acaba. Y creo que ahora es el momento de dejarlo y volver a la actividad privada. Siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal y, cuando comenzó este último mandato, en mi mente ya estaba no volver a concurrir en las próximas elecciones municipales de 2027” i conclou: “Estoy segura de que nunca podré agradecer suficiente la gran oportunidad que el Partido me dio en su momento, pudiendo ser concejala en L’Hospitalet. Me siento muy afortunada y, como no puede ser de otra forma, como militante de base (que es el mejor cargo posible), como tantos otros y otras, seguiré aportando lo que esté en mi mano para que el PSC de L’Hospitalet pueda seguir ofreciendo el mejor proyecto para mi Ciudad”.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC local, Rafa Gómez, ha enviat un comunicat  a la militància local, anunciant la decisió “personal de renunciar a su acta de concejala”, referint-se a Rocío Ramírez, a la que expressa “nuestro más sincero agradecimiento por su incansable labor, dedicación y entrega a lo largo de estos nueve años”…

La persona que podria substituir Ramírez és, com s’ha dit, la núm. 17 de la llista socialista, Cristina Salido Cabo, que dona la casualitat que és assessora d’alcaldia amb una retribució anual de 74.256 euros/any, més que qualsevol regidor amb dedicació exclusiva i només 2.000 euros/anys menys que una tinència d’alcaldia. Les persones consultades que coneixen l’ambient interior del PSC local no creuen que Cristina Salido accepti el canvi i, aleshores li tocaria a Óscar Ibáñez Imbernon, que hores d’ara és assessor a l’AMB, segons les fonts consultades, però del qual ignorem càrrec concret. El que si es coneixen són les retribucions del personal eventual d’assessorament de l’AMB (89 persones en total) que van dels 30.569 euros/any als 84.456 euros/any, en funció de la responsabilitat. Per cert, Óscar Ibáñez Imbernon és cosí de l’actual Vicepresident segon de la Mesa del Parlament, David Pérez Ibáñez, també del PSC.

Les vinculacions familiars entre càrrecs electes i personal eventual d’assessorament i fins i tot de personal laboral o funcionari que ha anat assolint experiència laboral gràcies a la política de nepotisme que és tradicional en l’Administració municipal, ——‑especialment controlada pel PSC— són tan aclaparadores, que la parella de Rocío Ramírez que ara vol dimitir del seu càrrec perquè “siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal” també és assessor actualment de nivell 1 a l’Ajuntament de l’Hospitalet, amb una retribució anual de 71.285,76 euros.

El grup municipal del PP demana que s’ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana i que se la doti de mitjans

El Pla de Seguretat UNTOS que es va activar aquest estiu en set punts concrets de la ciutat entre els quals el Parc de Les Planes, ha estat, d’acord amb el que ha pogut recollir L’Estaca entre els veïns de la zona, un autèntic fracàs perquè s’han repetit les queixes i les denúncies infructuoses de mols residents, especialment de Can Serra, però també de Les Planes, fetes a la Guàrdia Urbana.

Abans de l’estiu, conscients els responsables de la Guàrdia Urbana que sempre es produeixen queixes dels residents per l’ocupació de l’espai públic a una ciutat on la gent ha de sortir de casa per trobar-se una mica alleugerida de la calor, van demanar al nou equip de govern l’aplicació d’un dispositiu policial que reforcés la vigilància, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, especialment en 7 punts que estan considerats de reincidència conflictiva per la massificació que pateixen durant les nits d’estiu. Es tractava de cinc punts de La Florida-Les Planes en la confluència amb Pubilla Casas: els Blocs Florida, el creuament entre Severo Ochoa i Luarca, la plaça Eivissa, una part del carrer Llevant i la Plaça de la Llibertat. Un punt de La Torrassa: la Plaça Espanyola, i l’únic parc públic de dimensions homologables a un espai verd de tota la ciutat, que està justament limitat pels barris de La Florida-Les Planes i Can Serra, que és el Parc de Les Planes.

No és per casualitat que la Guàrdia Urbana insistia en aquests set punts perquè es corresponen amb espais més o menys lliures, en zones d’una altíssima densitat humana, amb edificis antics minúsculs en molts casos, escassament ventilats i amb pocs recursos aïllants que cal sumar a una joventut que té pocs llocs d’esbarjo en plena canícula.

El problema, doncs, de les patrulles de la Guàrdia Urbana per molt que s’esforcin, és que la ciutat és tota ella un conflicte a l’estiu i les mesures de repressió i control policial no poden donar l’abast. No obstant això, els conflictes endèmics que pateix la Guàrdia Urbana de la ciutat des de fa mesos, agreuja encara més aquest problema, que ha estat denunciat directament per la portaveu del grup municipal del PP, Sonia Esplugas, que no ha estalviat crítiques al govern municipal per la tebior a l’hora de prendre mesures per garantir la seguretat i la convivència de la ciutadania.

Cal dir que moltes de les queixes del veïnat que encercla el Parc de Les Planes, per exemple, se centren en les molèsties dels grups que fan servir els espais lliures per divertir-se sense respectar el descans dels veïns propers, però també hi ha hagut força denúncies per la venta de begudes alcohòliques sense control, pel mercadeig de substàncies i per la utilització cada vegada més gran de l’espai públic per fer festes infantils o aniversaris que generen necessàriament soroll, brutícia i, en el pitjor dels casos, baralles i violència.

El grup municipal popular a través de la seva portaveu, s’ha queixat també de la poca sensibilitat municipal a l’hora d’incrementar la plantilla municipal d’agents, a l’alçada del que la ciutat mereix i necessita. S’han convocat darrerament 34 places d’agent que és molt probable que resultin del tot insuficients per les creixents necessitats de la ciutat i pel progressiu envelliment del cos d’agents. Segons el PP municipal, és imprescindible fer una convocatòria ambiciosa de places per donar cobertura a tot el territori i poder fixar un mínim de patrulles diàries que donin cobertura a tot el municipi. Alhora, demana que es compleixi la moció aprovada al ple municipal de març, on es reclamava, a més d’ampliar la plantilla, dotar la Guàrdia Urbana dels materials i mitjans tècnics necessaris, així com oferir-los formació continuada, retribucions actualitzades i plusos, per tal de garantir uns serveis mínims diaris.

Val a dir que una bona part de la queixa dels veïns se centra en el fet que les trucades, de dia i de nit a la Guàrdia Urbana han estat en general insatisfactòries i en algunes ocasions absolutament infructuoses, de manera que la desesperació veïnal quan es produeixen molèsties i no hi ha cap organisme que respongui, provoca una sensació de frustració i ràbia, com assenyalen a L’Estaca, que qualsevol dia es desboca amb resultats que poden ser considerablement greus.

La solució, però, no sembla que passi per més control, sinó per una alternativa estratègica de ciutat: esponjar els barris i alliberar espais. Exactament el contrari del que, fins ara, ha fet el govern socialista.

L’ajut individual és de 150 euros per l’any 2024 i se’n poden beneficiar fins a un total de 1.580 famílies de les més de 75.000 existents al municipi

Un ajut pírric per als ciutadans de l’Hospitalet

Fins el 4 d’octubre —és a dir en menys d’un mes de termini— tindran possibilitats els ciutadans de l’Hospitalet en situació de vulnerabilitat de sol·licitar ajuts per les càrregues associades a l’habitatge habitual. Segons la nota de premsa que ha fet arribar l’Ajuntament poden acollir-se a aquests ajuts les persones físiques titulars de l’habitatge —propietàries o usufructuàries— que compleixin els requisits de la convocatòria: estar empadronades en aquest municipi, en l’habitatge pel qual se sol·licita l’ajut i que aquest sigui l’habitatge habitual destinat a ús propi; estar al corrent de les obligacions tributàries i, en cas de persones treballadores autònomes, amb la Seguretat Social, i que el conjunt dels ingressos bruts de la persona que ho sol·licita i els de la resta de persones que convisquin en l’habitatge no superin les quantitats establertes a les bases.

El que diuen les Bases que s’han fet públiques ara, però que el gerent municipal havia signat el passat 18 de juliol, és que la quantia individualitzada de l’ajut és de 150 euros per habitatge habitual i que per sol·licitar-los caldrà omplir uns quants formularis i adjuntar en el cas dels autònoms la certificació de la Seguretat Social i esperar que finalment l’Ajuntament concedeixi l’ajut. L’import global de l’ajut pel conjunt de la ciutat són 237.000 euros repartits en sis partides pressupostàries que es corresponen amb els sis districtes de la ciutat. Les dues partides més grans corresponen als districtes IV i V, La Florida-Les Planes/Pubilla Casas-Can Serra i sumen en total 75.900 euros, és a dir uns 38.000 euros per districte, per sota per exemple del districte VI Bellvitge-Gornal (38.550 euros) i dels districtes I i II (Centre-Sant Josep i Collblanc-La Torrassa) 43.350 euros per cadascun, i només per sobre del districte III, als que s’ha adjudicat una partida de 35.850 euros.

L’import global del que s’ha pressupostat per la ciutat suposaria que, si tots les famílies de l’Hospitalet fossin vulnerables, l’Ajuntament s’avindria a descomptar-les uns 3 euros, quantitat que ja es veu que és absolutament ridícula i que posa de manifest que el que priva en l’ajut és justament l’efecte publicitari que no pas l’efectivitat de la proposta. D’aquesta manera, se suposa que pel conjunt dels barris de La Florida-Les Planes que és un dels barris amb més immigració i, per tant ,amb un percentatge de vulnerabilitat més gran, els ajuts només podrien arribar a 253 famílies, d’una població global que supera les 50.000 persones. I el mateix passaria, amb un volum de població molt semblant, a Pubilla Casas-Can Serra. A l’altra districte de la ciutat més problemàtic des d’aquest punt de vista, Collblanc-La Torrassa, els ajuts podrien arribar a 289 famílies d’una població global superior als 60.000 habitants.

L’edicte que fixa les bases que regulen els ajuts, no expliquen en cap moment els criteris seguits pel repartiment i, posats en contacte amb alguns portaveus dels grups municipals no han sabut explicar quins mecanismes s’han fet servir al respecte. El que sí han indicat és que, molt probablement, els ajuts vagin dirigits a solucionar descomptes de les càrregues tributàries de l’IBI, que van incrementant-se tots els anys, de manera que a les famílies més vulnerables aquest impacte de l’IBI els pugui resultar menys aclaparador que per la resta de la ciutadania. No obstant això, alguns portaveus han indicat a L’Estaca que el normal és que aquest tipus d’ajuts es quedin exclusivament en un acte propagandístic més del govern municipal, perquè l’absència de publicitat adequada, afegit a la complexitat de la sol·licitud, fa que només algunes famílies vulnerables hi tinguin accés. D’aquí, també, observen , la quantitat ridícula que es destina als ajuts, sabedors com són que, ni aquestes partides pressupostàries tan limitades, s’esgoten a la finalització del termini.

La seguretat a les instal·lacions municipals ha estat vulnerada de manera sistemàtica i l’Ajuntament no sembla haver sancionat l’empresa encarregada de preservar-la

El Torneig de Futbol “Ciutat de l’Hospitalet” que el Centre d’Esports l’Hospitalet havia recuperat aquest any després d’haver-se deixat d’organitzar des de l’any 1986, i que ara anava per la IV edició amb un nou format, va ser suspès la nit de dijous 29 d’agost per acord dels 12 equips que havien de competir, a causa d’un robatori greu a les instal·lacions municipals.

L’encert del CE L’Hospitalet de tornar a organitzar el Torneig d’estiu que entre l’any 1968 i el 1986 havia tingut tretze edicions, en aquest nou format convidant a participar als 12 equips de la ciutat de la mateixa categoria, es va veure sorprenentment interromput pel robatori que es va produir al vestidor de l’EJ Can Pi on van desaparèixer diversos mòbils, diners en efectiu, rellotges, etc. dels jugadors, que en aquells moments es trobaven competint contra l’equip organitzador.

En acabar el partit amb victòria del CE L’Hospitalet per 3 a 0, es va descobrir el robatori i es van viure uns minuts d’intens malestar per la manera com s’havia produït. El vestidor de l’EJ Can Pi, com es fa sempre, es va tancar amb clau i la clau acostuma a quedar a resguard de l’empresa de manteniment que té cura de totes les instal·lacions municipals de futbol de la ciutat. La porta dels vestidors no va ser esbotzada i, per tant, els lladres van haver de fer servir la clau i per tant, va haver una clara negligència en la custòdia de l’empresa encarregada de la seguretat.

Quan es va descobrir el robatori, membres de la Junta Directiva de l’entitat van intentar que els Mossos d’Esquadra activessin un protocol d’urgència per tractar de cercar els lladres que no devien d’estar encara gaire lluny, però la mesura no va aplicar-se i el malestar va augmentar. Poc després si que es van activar els senyals GPS dels mòbils robats i es va poder descobrir que al menys una part d’ells estaven en un punt concret del barri de Santa Eulàlia, uns baixos que des de la redacció de L’Estaca no hem pogut identificar. El que si sabem és que aquests baixos van ser posteriorment vandalitzats i que podrien haver-se recuperat alguns dels mòbils robats.

La gravetat del problema no rau en el malestar provocat per aquest robatori puntual. El que resulta greu és que justament l’equip de l’EJ Can Pi ja va ser objecte l’any passat d’un robatori semblant i que aquests robatoris s’han produït en les instal·lacions del CE L’Hospitalet, un munt de vegades en els darrers mesos. Sempre han estat furts no gaire importants —i fàcilment detectables perquè en alguna ocasió han desaparegut marcadors o estris d’entrenament que poden ser vistos en altres camps— però molt constants i permanentment denunciats pel CE L’Hospitalet.

Per això, la decisió de suspendre totes les competicions d’aquesta edició no és producte d’una rebequeria pels fets de divendres sinó que són la conseqüència lògica d’un malestar que ve de lluny. En un comunicat que el CE L’Hospitalet va emetre per les xarxes socials denuncia “els greus fets ocorreguts aquest dijous a la nit a les instal·lacions de l’Estadi Municipal de Futbol, [que] han provocat prendre aquesta decisió, sense solució de continuïtat” i expressa el seu “profund malestar amb aquesta situació produïda, i que patim de forma reiterada com a usuaris de les instal·lacions que no gestionem”.

Les instal·lacions, com posa de manifest el comunicat, són públiques i, per tant, sota la gestió directa de l’Ajuntament. L’empresa encarregada de les instal·lacions municipals pel que fa a manteniment i seguretat als camps i que està contractada directament per l’Ajuntament depèn, per tant de la supervisió concreta de l’Ajuntament que ha de garantir que la ciutadania que assisteix a les activitats que es desenvolupen a les instal·lacions municipals no pateixi riscos. La denuncia continuada de robatoris no ha tingut fins el moment present cap efecte pràctic i, que hagi transcendit, no se sap de cap mesura que hagi aplicat l’Ajuntament a l’empresa contractada.

Pel que hem pogut saber, la Junta directiva del CE L’Hospitalet, està disposada a trobar solucions conjuntes amb l’Ajuntament per evitar aquesta permanent inseguretat a les instal·lacions municipals. Unes instal·lacions sobre les quals el CE L’Hospitalet no té cap poder de decisió, malgrat fer-les servir de manera oficial.

Pugen els contractes de treball i les afiliacions a la Seguretat Social i baixa l’atur

Que la conjuntura econòmica global és prou bona ho posa de manifest el darrer informe elaborat pel Fòrum Empresarial del Llobregat on tret de les caigudes reiterades del mercat immobiliari —excepte a l’Hospitalet—, la resta d’indicadors resulten netament favorables. En el segon trimestre de l’any van abandonar les xifres de l’atur 2.100 persones al conjunt del Baix Llobregat, de les quals 150 eren residents hospitalencs i 135 del Prat de Llobregat, tot i que, proporcionalment ha estat Sant Andreu de la Barca el municipi més positivament afectat en aquest punt. També el nombre dels contractes de treball s’ha elevat per sobre dels 81.000, un 5,55% més que en igual període de l’any anterior. Novament l’Hospitalet és el municipi més ben parat en nombre absolut (17.767 contractes) per bé que hi ha 20 municipis de la comarca on les xifres han caigut respecte el mateix període de l’any anterior. I també hi ha xifres positives pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, on novament l’Hospitalet apareix en primer lloc en nombre d’afiliacions totals: 109.249 afiliats, gairebé 4.000 més que al mateix període de l’any precedent, mentre que a 14 municipis ha baixat.

Les xifres absolutes on l’Hospitalet apareix en primer lloc tenen a veure substancialment amb el pes demogràfic, però en l’informe de conjuntura no apareixen els percentatges comparatius, de manera que només podem saber l’increment global del territori que ha estat d’un 3,42% en el conjunt de la comarca.

Les dades són negatives, en canvi, pel que fa al mercat immobiliari. Al conjunt del territori ha caigut un 16% en els darrers dos anys i les últimes dades disponibles, del primer trimestre d’enguany, indiquen que es van formalitzar 2.874 compravendes amb una disminució d’un 1,34% respecte del darrer trimestre del 2023, i d’un 15,9% si ho comparem amb les xifres de fa dos anys, ja acabada la pandèmia. Novament a l’Hospitalet és a on s’han subscrit més contractes (725 en el primer trimestre de l’any) i a molta distància Cornellà (239), Sant Boi (218) i Castelldefels (171). Quinze municipis  del Baix Llobregat han vist reduir el volum de compravendes, davant d’uns altres 15 on s’han incrementat.

No deixa de ser significatiu que l’Hospitalet aparegui com el municipi amb més formalitzacions, quan és precisament el municipi més dens d’Europa però on el ritme de construcció, promocions i vendes d’habitatges no s’atura. El ritme de compravendes immobiliàries continua a l’alça en el conjunt de l’Estat (25,2%) però ha minvat a Catalunya (19,4% d’increment inter-trimestral) on, tal com diu l’informe sembla que a Catalunya “el mercat immobiliari continua amb plom a les ales des de la pandèmia.

Així com el volum de contractes, afiliacions a la Seguretat Social i disminució de les xifres d’atur tenen a veure amb un cicle positiu global de l’economia a nivell de país, el volum de compravenda immobiliària respon al nivell de l’oferta tant pel que fa a l’estoc d’habitatges com al nivell mig del preu, sempre ajustat a la qualitat de vida del territori. A l’Hospitalet, tot i que els habitatges són cars pels ingressos d’una família mitjana de classe treballadora, no ho són tant com ho serien a municipis amb un millor nivell de la qualitat mediambiental, més zones verdes per habitant i millors serveis i equipaments. Això fa que mentre l’oferta es manté perquè a la ciutat no es deixa de construir sobre espai lliure, els preus han d’ajustar-se necessàriament al que és la ciutat: un territori dens i relativament precari. Això fa que les compravendes a la ciutat siguin més del triple que a altres municipis del voltant on el nivell de l’oferta ha disminuït i el preu s’ajusta a la percepció de qualitat que presenta el municipi. Ara fa dos anys, quan començava a recuperar-se el mercat immobiliari, a l’Hospitalet, en el primer trimestre del 2022, van haver 1.027 operacions de compravenda, mentre que a Cornellà, per exemple, van haver 323.

Creix exponencialment el sector serveis en detriment de tots els altres

Que el conjunt de l’economia en el context metropolità manté la línia ascendent de creixement d’acord amb l’impuls econòmic general que viu el país, ho posa de manifest també l’Informe Trimestral del Teixit Empresarial i Mercat del Treball, que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona, desagregat per poblacions.

A l’Hospitalet, com a la majoria de municipis de l’entorn metropolità ha augmentat el nombre d’empreses, el nombre de treballadors, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social i, per tant, ha disminuït el nombre d’aturats i ha baixat la taxa registral d’atur. En concret, a la ciutat, les empreses han augmentat un 2,5% a 30 de juny en relació al juny de l’any passat i s’hi han inscrit 65 empreses més que al gener d’aquest mateix any, dades que indiquen a bastament, que l’economia està disparada. El nombre total de llocs de treball ha crescut un 3,6% respecte al mateix període de l’any anterior i ara hi ha 109.245 treballadors afiliats a empreses de l’Hospitalet, la xifra més alta de tota la sèrie (iniciada al 2008). El creixement de l’ocupació a la ciutat és gairebé igual a la mitjana de Catalunya (3,4%).

Pel que fa als treballadors que viuen a la ciutat, la xifra ha augmentat un 4,3%, dada que indica que, més enllà dels llocs de treball que es creen a la pròpia ciutat, l’oferta de ma d’obra ha crescut de manera general arreu. Pel que fa a l’atur, en consonància amb aquestes dades, hi havia al juny de 2024, 11.765 persones inscrites a les oficines de Treball de Catalunya residents a l’Hospitalet. Com a dada simptomàtica, l’informe destaca que malgrat ha crescut l’ocupació de manera general, l’atur ha crescut en 60 persones a la ciutat entre professionals científics i intel·lectuals mentre que ha disminuït en 165 persones entre les ocupacions elementals.

Una altra dada interessant és l’increment del teixit empresarial per sectors. Només ha augmentat respecte de l’any anterior el sector serveis (un 3,6%), mentre que ha disminuït la indústria (un 3,2%) i la construcció (0,9%). Hi ha únicament dues empreses del sector primari a la ciutat, que s’han mantingut en el darrer any. Es tracta, en tots els casos, d’empreses amb seu a la ciutat, que suposen un total de 5.660 societats, de les quals el 80,3% són del sector serveis (4.545 empreses); 691 (12,2%) de la construcció, i 422 de la indústria (7,5%). La gran majoria d’aquestes empreses són microempreses (un 82,1% de fins a 9 treballadors); 750 empreses són petites, d’entre 10 i 49 treballadors (un 13,3%); 204 (el 3,6%) tenen entre 50 i 249 treballadors i 58 son grans empreses de més de 250 treballadors, el que representa exactament un 1% de les empreses hospitalenques.

Pel que fa al volum d’explotació, només tres empreses amb seu a la ciutat superen els 500 milions d’euros anuals d’ingressos d’explotació i entre totes tres no arriben als 2500 treballadors. L’empresa privada amb més treballadors (4.465) és Optima Facility Services SL que es dedica als serveis de neteja, manteniment i gestió energètica a múltiples sectors empresarials.

Les conclusions de l’informe posen de manifest que l’Hospitalet és una ciutat, com la gran majoria de l’àmbit metropolità, que ha anat perdent la categoria de ciutat industrial per la de ciutat de serveis, amb una gran part de l’oferta de mà d’obra dels seus ciutadans no especialment qualificada i que, com no podia ser d’una altra manera està circumscrita a la dinàmica econòmica de l’àrea metropolitana, més enllà del que en aquest àmbit es pugui plantejar l’administració municipal.

L’evidència d’això és que el nombre d’empreses ha crescut en el darrer any en tots els trams empresarials d’igual manera: un 2,2% en les microempreses (fins a 9 treballadors); un 2,3% en les petites empreses (fins a 49 treballadors); un 10,3% en les empreses mitjanes (fins a 249 treballadors) i un 5,5% a les grans empreses (per sobre de 250 treballadors). I que, mentre la ciutat mantingui una oferta interessant de sol industrial, especialment al sud de la Gran Via, estarà en disposició d’acollir noves corporacions.

Mentre tant, la meitat de la població de l’Hospitalet es troba en elevat risc sanitari per la calor extrema

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.

El passat 25 de juliol es va esmenar i es troba ara en procés d’avaluació, la licitació d’un contracte de subministrament, en règim de lloguer, i suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal 2024-2025 i 2025-2026, per un import de 2.785.505 euros, amb caràcter prorrogable durant tres anys més. El contracte es composa de sis lots que inclouen l’arbre monumental de la plaça de l’Ajuntament i 12 arbres més pels diferents barris de la ciutat i tots els elements decoratius lumínics que es podran veure a les zones comercials dels sis districtes de la ciutat. L’import d’aquest contracte supera en uns 170.000 euros l’import que l’Ajuntament es va gastar en les passades Festes de Nadal, per culpa, segons declaracions fetes a El Periódico, de l’encariment de l’energia i dels materials, però també per l’increment dels elements decoratius.

No deixa de ser sorprenent que el contracte hagi sortit a licitació al mateix temps que l’enquesta de l’Institut Metròpoli, encarregat per l’AMB, sobre Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes, que explica que un 30,7% dels entrevistats no poden permetre’s mantenir els habitatges a una temperatura adequada durant els mesos de calor i més del 19% no la poden mantenir durant els mesos més freds, mentre que un 11,3% de la població s’ha retardat al menys una vegada en el pagament dels rebuts de l’aigua, del gas o de l’electricitat en els darrers 12 mesos. Per sobre del 65% dels enquestats són conscients de l’increment acusat de les temperatures i un 70% diu sentir-se preocupat pels episodis de calor extrema. El 62,7% de la població, d’altra banda, passa molta calor a casa durant el dia i gairebé el 60% durant la nit mentre que gairebé el 73% afirma sentir aquesta incomoditat al propi barri de residència.

Gairebé la meitat dels enquestats afirmen d’altra banda, sentir sempre o sovint malestar en la salut per la calor, alhora que el 70% dels entrevistats afirmen desconèixer que hi ha ajuts o iniciatives públiques per fer-hi front als riscs extrems de temperatura.

Segons la mateixa enquesta, hi ha a l’àrea metropolitana més de mig milió de persones vivint en zones d’alta vulnerabilitat, especialment a l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat i algunes zones d’Esplugues i de Sant Boi, així com a barris de Barcelona, com Ciutat-Vella, Sants i Horta-Guinardó i, a l’eix del Besós, des de Badalona a Santa Coloma i els barris de l’est barceloní. Segons els càlculs de l’lnstitut Metròpoli, més de la meitat dels residents a l’Hospitalet viuen en seccions censals on l’Index de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVCC) és superior a 61, és a dir en greu situació de risc. Si el 8% de la població de l’àrea metropolitana en greu situació de risc viu a Barcelona ciutat, la població afectada de l’Hospitalet representa més del 4% del total de l’AMB.