Exactament en aquest punt que el lector pot veure a la foto, en una casa antiga de planta i un pis molt atrotinat, que probablement era de mitjans del XIX, es va establir la primera i única redacció del setmanari L’Estaca que es va fundar a la ciutat l’any 1978, quan encara no existien els ajuntaments democràtics.
Aquest parell de cases velles que havien existit en aquesta punta del carrer Xipreret, una de les quals va ser cedida als impulsors del setmanari, es van enderrocar als anys 80 i es van construir uns petits jardinets des del carrer Major —on s’havia enderrocat a finals dels 70 una antiga masia del segle XVI—, fins al carrer Barcelona, on havia existit la redacció de L’Estaca.
La història de L’Estaca es pot resseguir en un llibre que FIC va editar quan es complien els 40 anys de la seva fundació i, en memòria d’aquest fet, l’entitat que va néixer com a conseqüència d’aquesta efemèride, va demanar a l’Ajuntament presidit per l’alcaldessa Nuria Marin, la col·locació d’una placa commemorativa a la paret dels actuals jardinets, en el punt on estava l’antiga redacció.
L’objectiu era recordar a la ciutadania aquest intent de premsa lliure i democràtica i finançada col·lectivament per la gent més activa dels moviments socials del moment.
La demanda es va fer en la primera i única trobada que l’alcaldessa va acceptar de la Junta de l’entitat un any després, i aquesta va ser la única petició expressada. El resultat de la petició va ser que l’estudiarien… i d’això ja fa gairebé sis anys.
Mantindrem aquí la foto i la demanda, tant de temps com calgui fins que la petició sigui acceptada. Nosaltres no oblidem.