com he dit Sant Honorat d’Amiens és el patró dels flequers. Se’l representa amb una pala de flequer o un pa de pagès o al costat d’una fleca. I un dels miracles més rellevants que se li atribuïen era la capacitat d’enfornar els pans “de dos en dos”. Deien els versos:
“Sant Honorat gloriós / que enforneu els pans de dos en dos…”
L’ofici de forner estava dividit en dues seccions. La botiga i l’obrador. A la botiga hi treballaven les dependentes i a l’obrador els que feien el pa. Dins l’obrador hi havia tres nivells d’oficials: el cap de pastera (el que feia la pasta o la massa), el paler (el que enfornava el pa) i el cua (el que feia barretes). En realitat els oficis eren acumulatius, vull dir que el cap de pastera podia fer de paler i de cua i el paler podia fer de cua, però no al revés. I tant a la botiga com a l’obrador hi havia els aprenents que començaven per escombrar i rascant llaunes i acabaven muntant aparadors o fent de caps de pastera.
Curiosament, Sant Honorat ens el pinten com si només tingués el grau de paler. Això, sí, era un paler extraordinari, perquè era capaç d’enfornar els pans de dos en dos, és a dir, de fer la mateixa feina en la meitat de temps. Avui, que s’enforna posant carretons sencers dins d’un forn, la temperatura del qual es manipula amb uns botons, això ens pot semblar irrisori. Però en les èpoques en que s’havia de calar foc a l’escopeta, aconseguir que el forn estigués a 200 graus, etcètera, aconseguir, a més, enfornar els pans de dos en dos era d’un mèrit extraordinari.
Honoratus nasqué a l’any 600 a Amiens a la Picardia, el nord de França. Quan el van triar per a fer de bisbe va dir que no n’era digne i que millor que emboliquessin un altre, però un raig diví va enfocar el seu cap i ja no hi hagué res a fer.
És el patró dels flequers perquè quan li van dir a la seva dida que el seu fill de llet era el nou bisbe, ella va dir que mai tant. Just en aquell moment ella estava pastant una fornada i va dir que només creuria que l’enze de l’Honorat era el nou bisbe si a la pala li creixien arrels i branques i vet aquí que la branca, la molt punyetera, es va transformar en tota una senyora morera. Aquesta morera va perviure tant, que al segle XVI encara s’ensenyava com la morera de Sant Honorat.
Jo no sé quina opinió teniu vosaltres de les relíquies. Pel que fa mi més aviat em fan respecte i em provoquen mal rotllo. Però es veu que abans als cristians més devots els hi entusiasmaven. Honorat fou capaç de trobar les Victorià, Fucsià i Gencià que es veu que feia més de tres-cents anys que es buscaven aferrissadament.
Les seves relíquies es indiscutible que foren molt útils. Varen ser utilitzades contra la sequera amb uns resultats esplèndids. L’any 1.060 el bisbe Guiu d’Amiens, ordenà que les passegessin al voltant de la muralla i va caure un xàfec de Maria Santíssima.
També és important en matèria urbanística. L’any 1.202 un flequer parisenc va donar unes terres a l’església perquè honoressin a l’Honorat i, amb el temps, allà va néixer el Fauburg Saint-Honoré, un dels carrers més importants de la ciutat on, per cert, els flequers van establir el seu gremi.
És el patró dels flequers catalans des de l’Edat Mitjana. I nosaltres li vam atribuir un altre miracle: el pa de tres crostons, que fou el que després Dalí va voler fer passar com si l’hagués inventat ell.
Diuen els goigs de Sant Honorat -entre d’altres coses- perquè els goigs ja sabem que són molt llargs:
Puig un trono tant glorios
en lo cel habeu lograt;
Nostre amparo poderos
vullau ser, Sant Honorat.
Per la fé de Jesu-Christ
pare y mare vos deixareu,
y de buscar no cesareu
lo baptisme essent malquist:
Al fi en lo riu copios
de la gracia sou banyat.
…
Conserva la Confraria
de forners y de flaquers
vostre cap, y ab cors sencers
adorantlo os obsequia:
venturosa feula vos
com Patró que os ha aclamat.
Puig poder tan portentós
tot un Deu os ha donat;
nostre amparo poderós
vullau ser, Sant Honorat.
O aquests altres:
De virtuts pomell de flors,
i dels flequers, advocat:
Pregueu per als pecadors,
gloriós Sant Honorat.
Del qui té voluntat bona
en l’ofici de flequer,
i la pasta n’assaona
amb la sal de l’amor ver,
vostra destra li heu dat
alleugint-lo de trescors
et aquí Sant Honorat.
Tomàs-Maria Porta i Calsina