“…¡Pluguiera a Dios las aguas antes intactas
no reflejaran nunca las blancas velas;
ni vieran las estrellas estupefactas
arribar a la orilla tus carabelas!..”
Rubén Darío (“A Colón”)
Treuen a passejar la cabra
i la segueixen els moltons,
tot ballant la dansa del sabre,
militars, jutges i Borbons.
Ai quantes, quantes, quantes cabres
i, mare meva, quants cabrons.
Desfila el rei i la Letícia,
l’Ayuso i l’Illa es fan petons.
Sense vergonya, ni icterícia
ella li clava fins el fons.
Ai quantes, quantes, quantes cabres
I, mare meva, quants cabrons.
L’Illa sospira Viva España!
La millor de les nacions!
El Sánchez ens clava la banya
mentre ens apunta amb els canons.
Ai quantes, quantes, quantes cabres
I, mare meva, quants cabrons.
I L’extrema dreta i la dreta
volen atrapar en Puigdemont.
Afusellar-lo a la cuneta
per a que ho vegi tot el món.
Ai quantes, quantes, quantes cabres
i, mare meva, quants cabrons.
Les principetes riuen, riuen.
L’avi te mils de milions.
Com més hi pensen, més somriuen:
els agraden els calerons.
Ai quantes, quantes, quantes cabres
i, mare meva, quants cabrons.
Ai de tu, dissortada Amèrica,
no t’hagués descobert Colom.
Borts de la península ibèrica
que han matat gent a borbollons.
Ai quantes, quantes, quantes cabres
i, mare meva, quants cabrons.
Que han perseguit son idioma
I les seves religions,
que han estat com una carcoma
de grans civilitzacions.
Ai quantes, quantes, quantes cabres
I, mare meva, quants cabrons.