“ En un vídeo enregistrat per un afeccionat es veu com la policia espanyola requisa l’estelada a un noi, l’aparta del grup on era i de cop a volta li etziba cops de porra. El jove, que es defensa dels cops desproporcionats, acaba immobilitzat a terra, detingut i tornant a ser agredit. Segons que publica el diari ARA, el noi va haver de ser traslladat a un centre mèdic i va acabar a la comissaria d’Elx…”

                         Martí Gelabert

(“Càrregues policials i un afeccionat del Barça detingut a Elx després que la policia espanyola requisés estelades” – Vilaweb 24-08-2026)

Policies nacionals
s’han cagat en la mar salada
perquè vet aquí que uns xavals
feien voleiar l’estelada.

La bandera dels enemics,
que als bons espanyols tant irrita,
fot-li fort al Pau i a l’Enric
i la porra pica que pica.

I l’estelada requisada
i batejada amb un gargall
i qui no cridi Viva España,
li fotran un bon cop de mall.

I els roí jove detingut
cal que el fotin a la garjola
i el facin passar per l’embut
amb mil banderes espanyoles.

I fent-lo cantar el Cara el sol,
visca el rei i la Letícia
i, quan el Barça marca un gol,
tenir un fort atac d’icterícia.

Ballar gai la Marxa Real
com un gran golàs del Madrid.
Tocar la tromba i el timbal
a l’Ayuso i al seu marit.

                    El peó del Llobregat. 

Pugem al tele-cadira
que s’enfila a Font-Romeu,
a dalt, el cel blau s’admira,
prats i boscos sota els peus.

La cadira balanceja
moguda pel ventijol.
És el capvespre i vespreja,
poc a poc s’amaga el sol.

L’aire aquí dalt no és cap broma,
l’àliga ens ensenya el bec
i, enllà, enllà, damunt la lloma
uns cabirols fan el mec.

L’aigua davalla embravida
en rierols i torrents.
Flors de colors, el verd pinten
desbordades de talent.

Damunt d’una altiva branca,
te’l niu i dorm el mussol.
Ençà, menja glans i caga
un magnífic esquirol.

Al final del curt viatge
respirem alleugerits:
salto prest de l’artefacte,
beso el terra tot seguit.

El peó del Llobregat

Pugem de l’estany del Malniu
a l’estany del Mal absolut
per camins de fems corrosius
i rocs esmolats i banyuts.

Un rierol, poc més que un pixat,
de nom i pare desconeguts,
i el pobre poeta ha relliscat
i l’hòstia que s’ha fotut!

I ha escrit uns versos ordinaris:
“Poetes bucòlics, barruts!
Si fer el cim és fer salut
Els meus collons són un rosari.”

El peó del Llobregat

Allà a l’estany de la Pradella,
Muntanya amunt de Font-Romeu,
la vista és una meravella,
com si hi hagués fet son niu Déu.

Refilen aus a la pineda,
però és un pi o és un avet?
Un gaig, pit-roig o cadernera?
què en sap un de L’Hospitalet!

Recerco en va la vaca cega,
malgrat que soc borni i miop.
Només he trobat la vedella
que m’he fotut a l’entrecot.

El sol a L’Hospi, fot, fon, crema.
i a la Cerdanya s’hi està fresc.
Però dalt del cim, poca pena,
quedes garratibat de fred!

Vet aquí els Pirineus autèntics,
lluny de Gentil i Flordeneu
ple de turistes esperpèntics,
i fems de vaca a tot arreu.

         El peó del Llobregat

I tothom està que no hi toca,
amb l’eclipsi reconsagrat.
Deixarà de pondre ous la lloca
i a partir d’ara ho farà el gat?
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

Les bruixes fan grans aquelarres
i grans misses els cristians.
Estols se’n van a les Gavarres
i també mils de musulmans.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

I diuen que el Papa de Roma,
O sigui el Papa Lleó,
sembla que s’ho ha pres molt de broma,
com en Moisès al faraó.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A l’Hospi i a i a Monistrol.

Els morts egipcis a llurs tombes,
sospiren per Akenaton,
mentre es tiren míssils i bombes
a masses racons d’aquest món.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

Hi ha anuncis a totes bandes,
i en presumeix també el govern,
No va a l’Himàlaia ni als Andes,
Si no a Salt i a Joan de l’Erm.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

I després de molt poca estona,
quan l’eclipsi ja haurà passat,
tots brindarem per la Martona
i la Verge de Montserrat.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

I deixarem que la ciència
amb fórmules i numerets,
ens acabi la paciència
negant miracles sols, solets.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

Les oficines de turisme
son ben plenes, de gom a gom
per tal de veure el cataclisme
que enfosquiria el nostre món.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

Però amb tota aquesta disbauxa,
els dels restaurants i els hotels,
riuen perquè han omplert la caixa
amb gent perseguint els set cels.
Avui la lluna ens tapa el sol,
A L’Hospi i a Monistrol.

El Peó del Llobregat.

Hem –nat a Sant Martí d’Empúries,
tots a la mar, a prendre els banys,
les Antònies i les Núries
i noies de noms ben estranys.
Hem –nat a Sant Martí d’Empúries,
tots a la mar, a prendre els banys.

Fent caravana, com formigues,
pots veure gent d’arreu del món:
En Nicodem amb les amigues,
en Vladimir, en Hans, en John…
Fent caravana, com formigues
pots veure gent d’arreu del món.

Tots els vehicles tenen pressa,
per arribar a tocar del mar.
La Mari-Clara i la Teresa
i en Timoteu i en Baltasar.
Tots els vehicles tenen pressa
Per arribar a tocar del mar.

Quan encara no són tocades,
ni tan sols les deu del matí.
Tota la sorra està ocupada
per gent de fora i gent d’aquí.
Quan encara no son tocades,
ni tan sols les deu del matí.

La Margarida va i s’indigna,
s’ho pren amb més calma en Robert.
Ella insisteix i no es resigna.
Ell se’n va al primer bar obert.
La Margarida va i s’indigna,
s’ho pren amb més calma en Robert.

Dinen un gaspatxo i paella,
una sangria i un gelat.
I l’Ita es queda ben vermella
i el pobre Robert, retratat.
Dinen un gaspatxo i paella,
una sangria i un gelat.

Però després de tanta cleca
han de tornar a L’Hospitalet.
Hi van tots, com si fos La Meca,
La Martoneta, en Miquelet.
Però després de tanta cleca
han de tornar a L’Hospitalet.

I quan finalment són a casa
se’n van a la banyera els dos.
i no explicarem el que hi passa:
qui busqui porno s’ha confós.
I quan finalment són a casa
se’n van a la banyera els dos.

        El peó del Llobregat

En Jofre és un gran ceballut,
catalanista de la ceba,
que tan si fa sol com si neva,
no deixa mai Espanya en treva.
I qui gemega, ja ha rebut.

I va en contra de l’estatut,
i la selecció espanyola,
quan sent l’himne espanyol, tremola
i la seva ànima grinyola.
I qui gemega, ja ha rebut.

I vet aquí que ha restat mut,
amb el golàs d’en Ferran Torres.
Valencià, com ens ensorres!
Per què no et fots pel cul mil porres?
I qui gemega ja ha rebut.

N’està fins els nassos la Rut,
de tant futbol i ruqueria.
Diu que el deixarà nit i dia
sense figa, ni ratafia.
I qui gemega ja ha rebut.

I surt tot Espanya a fer el ruc.
Pobre Jordi, muts i a la gàbia,
s’ha de menjar tota la ràbia,
lloga una masia a Suàbia.
I qui gemega ja ha rebut.

I quan arriba esmaperdut
a la bellíssima Constança,
va un madrileny i se li atansa,
canta l’himne reial i el dansa
I qui gemega ja ha rebut.

Pobre Jofre, està tan fotut!
Necessita que algú l’animi.
que un rossinyol tendre li trini,
que la Rut, al final, l’afini.
I tornar a ser Jofre el Pelut.

El peó del Llobregat

“El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que va demanar al president de la FIFA, Gianni Infantino, que revisés la targeta vermella mostrada al jugador nord-americà Folarin Balogun. El futbolista podrà jugar avui contra Bèlgica, després que Trump digués que l’acció “ni tan sols era falta” i posés en dubte la imparcialitat de l’àrbitre brasiler Raphael Claus, que va expulsar el davanter…”

                                             Vilaweb Redacció, 6 de juliol del 2026

De futbol no en tinc puta idea,
però tinc la polla més gran.
M’he follat la Jill i la Bea:
i als musulmans de Galilea:
per la FIFA soc un gegant.

Perquè, quan el meu xiulet xiula,
ja s’obre de cames tothom.
I ni el llop més valent no miula,
ni el drac més atrevit no piula,
perquè jo soc l’amo del món.

Un àrbitre sense senderi
a un ianqui ha ensenyat targetó.
L’he enviat a l’altre hemisferi
perquè a mi no hi ha qui em moderi
venint a tocar-me el crostó.

Jo no en sé res de res del sòquer,
però soc l’àliga d’en Sam.
Del cosmos soc el gran broquer
i foto pòquers i repòquers
perquè ningú la te més gran.

I ja adverteixo a tots des d’ara:
perdeu contra els Estats Units,
que si no us trencaré la cara,
no us coneixerà ni la mare
i us cruixiran drons infinits.

El peó del Llobregat

“L’incendi que crema des d’ahir a les Gavarres i que ja afecta 2.200 hectàrees dins un perímetre de 2.400 ha posat sobre la taula la manca de recursos per mantenir el massís…”

Vilaweb – Redacció, 4 de juliol del 2026.

Foc de mort a l’Empordà
i el piròman que s’amaga,
un fill de puta covard,
mentre van cremant els arbres,
i la vida cendra es fa,
buf sec de la Tramuntana.

Foc de mort a l’Empordà
a l’obaga i la solana.
Plors desconsolats del mar
desesperació humana,
els fills de puta amagats,
menyspreu que atia les flames.

Foc de mort a l’Empordà,
el dol negre que s’escampa.
On la vida era un bes franc
rau la mort a cada branca.
Cadàvers socarrimats

i dolor i desesperança.

El peó del Llobregat

“…La calor ha tocat sostre avui als Països Catalans. El rècord absolut s’ha registrat a Alcarràs (Segrià), on la temperatura màxima ha arribat als 42,0 °C. És el registre més alt de les dades disponibles en aquesta jornada d’onada de calor, marcada per temperatures superiors als quaranta graus en indrets de Ponent, les Terres de l’Ebre, el pre-Pirineu i l’interior del País Valencià…”

                                                     Vilaweb – Redacció 22-06-2026

Quants pecats he comès, Senyor,
Per què em cremi aquesta calitja?
A mi, que em dedico a fer mitja
i a veure televisió…

Tingueu pietat oh Déu meu,
em desfà vostra calidesa,
m’abrasseu amb tanta fermesa,
ai, envieu-me al Pirineu!

Feu bufar un vent fosforescent
que ve de Kènia i de Líbia,
de les comarques de Ponent
i que cou tota la família.

Satanàs balla amb Llucifer
i Mammon amb Belzebú balla.
Rajos de sol semblen metralla,
que tot i a tots vulguin desfer.

Calderes bullents de l’infern,
vessades sense cap clemència:
estoveu nostra penitència,
doneu-nos, Senyor, un xic d’hivern.

I si a l’olla heu de fotre algú,
hi foteu a tots els que manen.
Aquests, picant de dits s’ho aplanen
i estan fresquets com a un iglú.

El peó del Llobregat