“…Durant una compareixença marcada per la tensió, Florentino Pérez ha
avançat que el Reial Madrid presentarà “un dossier important” a la
UEFA perquè intervingui contra el Barça pel cas Negreira. Ha
qualificat la situació de “l’escàndol més gran de la història”, i ha
remarcat que “és un cas de corrupció del qual no hi ha precedents en
la història del futbol mundial, que és l’escàndol més gran de la
història, que no s’ha resolt i que encara porta cua”….
Vilaweb, Redacció 13-5-2026

Florentino Pérez Rodríguez,
aquest és el meu nom, senyors,
rei del país de les formigues,
dels madrilenys, emperador.

Els meus collons són dinamita,
ferro colat el meu batall.
Ai, de tot aquell que m’irrita,
més li valdria passar avall.

Perquè a l’Espanya bananera
governada pel Felipó,
potser sí, la corona és seva,
però aquí el que mana sóc jo,

Al meu pastís la cirereta,
ser l’amo del Real Madrid,
que és un club que tira de veta
i més d’ençà que sóc aquí.

Com s’atreveixen els del Barça
a furtar-me allò que és ben meu:
que més els val no equivocar-se,
emprenyat no em para ni Déu.

Quatre nens amb la llet als morros,
ens roben el campionat,
i sembla que es passin pel forro
tota la meva autoritat.

I, ves, quan li dic a una “niña”,
que estic a disposició:
les dones em molen a pinyes,
oblidant-se de qui sóc jo.

On queden els temps del Caudillo,
en que érem el melic del món,
i podíem matar Bustillo,
donar pel cul Gurucetón.

Perquè ara tot és decadència:
democràcia dels collons!
que m’acaben la paciència,
Culés, rojos i maricons!

“TMB ha gastat prop de sis milions d’euros des del 2020 per netejar
pintades als trens…”

                                Diari Punt – Avui, 1 de desembre del 2025

Ells es pensen que són l’hòstia,
millors que Miró i Dalí,
que els frescos de Pentacòstia
i els refrescos de Dailí.

Tot el que trobes emmerdes,
ets més porcs que el gran Porky pig,
ens feu ser uns menjamerdes
del vostre art sense sentit.

Les vostres grans collonades
ens costen un dineral.
Aneu a agafar l’arada
a l’aurora boreal.

Amb multes de tortunpana
us farem pagar els grafits.
i No us en vindran més gana
de com quedareu servits.

Ara poseu-vos en fila,
les Raüles i els Raüls.
I ja veureu com refila
cada esprai als vostres culs.

Ai, en Mariscal i en Mendoza,
en Mendoza i en Mariscal.
Perquè si l’un l’ha dita grossa,
l’altre s’ha afegit al sidral.

Pren la paraula l’Eduardo
i es caga en el nostre patró.
I diu que Sant Jordi és un cardo
que fa nosa als escriptors.

Tot i que defensa els toreros,
la boxa entre gossos i galls,
a occir un drac li troba un però
i envia Sant Jordi al carall.

El Mariscal és el del Cobi,
aquella llufa de gosset.
que fou triada pel cenobi
dels pijos-progres amiguets.

Al pa amb tomàquet li te tírria
i no suporta els catalans.
Diu que a La Sagrada Família
és una merda de les grans.

Els espanyols de cubalibre,
han escampat des de Madrid,
que hem muntat fogueres de llibres,
i l’editor s’ha fet ben ric.

Per entre camps de blat i d’ordi,
amb son cavall de Puig Cogul,
avança amb sa llança Sant Jordi
donant-los a tots dos pel cul.

“…Així, la pregunta “de qui és la Lluna?” té una resposta tècnica i
una de real: la tècnica diu que no pertany a ningú; la real diu que,
si no passa res d’extraordinari en el dret internacional, pertanyerà a
qui hi arribi primer i tingui prou força per a quedar-s’hi. I això, en
la història de la humanitat, té un nom que no és precisament
“patrimoni comú de la humanitat”.

Redacció Vilaweb, 6 d’abril del 2026 (“De qui és la lluna, se’n poden
apropiar els americans?”)

No en tenen prou amb els terraquis,
se’ls ha fet petit tot el món,
i volen conquerir els llunàtics
i als marcians, si encara hi són.

El rei dels marcians, l’Omega,
comenta que no està per brocs,
que els ianquis estaran de pega,
si li toquen els albercocs.

Cridarà a tota la galàxia,
galàctics de tots els confins,
des de Filomene a Ataràxia,
li aniràn a tocar els borlins.

Els astronautes fan el merda,
i es pengen medalles al coll,
mentre que a l’Alfa i a l’Omega
els hi trepitgen l’ull de poll.

Terrícoles, a casa vostra!
A meditar i a cantar l’om:
o un deixaré a tots sense rostre.
Cony, ja n’hi ha prou. Ianquis “go home!”

Encara que la mona es vesteixi de
seda, mona es queda (Popular)

És aquí el dia de la mona,
finalment, el dia ha arribat.
i el mico filós i el pelat,
-cara de gos, cara de gat-
se’n fot de tot i es descollona.

Van fotent ous per tot arreu,
quan el que calen son ovaris,
per refrenar els ximples sectaris
que omplen de sang els calendaris
i no deixen viure ni a Déu.

Heus aquí la vella beata
portant la mona al seu fillol,
que bota com un cabirol,
mentre ballen el rock and roll
amb una pedra a la sabata.

I transigeix l’oncle Moisés
perico de tota la vida,
encara que sembli mentida,
a dur-li una maqueta a mida
del nou estadi dels culers!

I al seu puti-club de Las Vegas,
el Donald reclama una mona,
enorme com ell i rodona,
i brama i amenaça i trona
i es vesteix de seda i més seda.

Pobre Sant Josep, cast i vell,
que és honorat per tots com pare,
dus les banyes d’en Gabriel
que te un dur i formós canyamel
i a la Maria va fer mare.

Tu treballaves de fuster,
vinga fer armaris i prestatges,
finestres, taules i, també,
quan calgui, arques de Noé
per tempestes i mals oratges.

Mentrestant, Maria se’n riu
perquè ella és jove i ardorosa.
Mentre el colom li dona caliu,
la seva panxa esdevé un niu
on Jesús, tot tranquil, reposa.

La mala gent de Natzaret
se’n fot, se’n riu sense manies.
Però molt pitjor que en Josep,
està el llenyataire, pobret,
el desgraciat Jeremies.

Perquè en Jere i la Meritxell
varen tenir dotze femelles.
Desgraciada ella i també ell,
“Us les donc per un sol camell,
que fa felices sis camelles.”

Quan arriba el dinou de març,
malgrat bufi la Tramuntana,
tant si és dijous, com si es dimarts,
li dona un gust al paladar
amb una crema catalana.

El peó del Llobregat

Ens han convidat a un casori
a una masia de collons,
han muntat un gran rebombori
com a la cort dels faraons.

La dona va a la perruquera,
em fa anar ipso facto al barber,
perquè m’arregli els pels que em queden
i barba i bigoti, també.

La núvia va despullada,
el nuvi, vint-i-u botons.
I l’alcaldessa fa de frare,
fa un sermó ple d’emocions.

La cerimònia és lluïda,
i n’hi ha que es posen a plorar,
prô se’ls hi passa de seguida
posant-se a fotografiar.

Arriba l’hora del tiberi,
quan arriba l’hora del tec,
no deixo que ningú em moderi
i vaig corrents a omplir-me el bec.

I amb gran decepció, infinita
comprovo que aquests carcamals:
Han oblidat la nostra guita:
Passarem més fam que al Nepal.

Amb quatre croquetes mal fetes
dos olives, quatre bunyols,
micro-pastís per cirereta
i tots drets fent cua a ple sol.

Marxem amb una immensa gana
i contacto al bruixot Bernat:
que aquesta nit li surti a l’Anna
un cinturó de castedat.

El peó del Llobregat

A Can Barça hi ha eleccions
i tot el món es paralitza,
com a un partit, cervesa i pizza,
i als bars d’arreu es polemitza,
quin candidat te més collons.

En Jan Laporta i Victor Font,
es reparteixen vinga estopa:
bandarra, imbècil, idiota,
tens cara de cul de marmota,
madrileny, cap de cony, mamon.

-Ets un buròcrata, prô en ruc
-Tu cada dia fots més tripa,
i si cap jugador t’imita,
L’haurà d’ajudar santa Rita.
-Només ets un yuppi barrut!

Cervell de mosquit, cabronàs…
Tu no em trauràs pas de la trona,
seré el presi del Barcelona.

• au ves-te’n a dormir la mona
  encara que sigui al ras.

Oblidant de l’himne el bell crit,
que a tots els culers agermana,
aquests dos una tarangana,
més forta que la Tramuntana,
entre tots dos han ben parit.

Vinga i vinga més cops de puny
i a veure qui la te més llarga,
si li arriba o no fins la Farga,
o fins i tot a la Camarga
o potser encara molt més lluny.

Hi ha una pregunta capital,
i molta gent que no s’ho explica:
per fer una feina gratuïta,
per què cal tanta dinamita
I es gasten aquest dineral?

Sacrosant colom de la pau,
allunya’ns de totes les guerres,
i esborra les bombes, si us plau,
o aquest món serà una desferra.

Déu nos en guard d’un ja esta fet!
No veus colom com m’escagasso?
Quedaries ben plomadet,
no com et va pintar en Picasso.

En Trump és un xulo perdut,
sí, li ha fet mal la coca-cola,
perquè ja és com un vell mamut
i no se l’alça la titola.

Sort tenim del torer sanchut,
que sembla que li planta cara:
Espanya és sobirana, ruc:
o és que no ho has entès encara?

Si envio un porta-avions
cap a les costes xipriotes,
sols és perquè em surt dels collons,
perquè aquí jo faig em que em rota.

I aquells del PP que sempre abans
tenien per dogma la llei,
ara lluiten pels drets humans,
Prô sols a l’Iran i a Tapei.

I tu que vas de cap a cap,
solemne com una gavina,
pots ben cagar-te en el seu cap,
i en el del murri de la Xina.

Al de Netanyahu, també.
i en el de Putin i tants d’altres,
en els pèrfids del món sencer,
ja que ells es caguen en nosaltres.

Sacrosant colom de la pau,
allunya’ns de totes les guerres,
i esborra les bombes, si us plau,
o aquest món serà una desferra.

“…Un dels buits més importants és l’absència quasi total de
documentació procedent de la casa reial espanyola. En la
desclassificació no hi apareixen agendes, notes internes ni ordres
relacionades amb la gestió de la crisi al palau de la Zarzuela ni
tampoc registres de les comunicacions internes de l’equip del
monarca…”

                                  Alexandre Solano 

Quaranta-cinc anys i uns quants dies
d’aquell cop d’estat reeixit
amb el rei caqui i eixerit
rifant-se ultres i policia.

Ali-Babà és aquest monarca
però vol semblar molt bon jan,
les fot pel darrera i davant
pixant-se en les lleis i pancartes.

La senyora de el del bigoti
li dit estúpid i cretí,
això és el que donen de sí
els papers fets un poti-poti.

Tinent coronel-idiota,
mamut, carcamal i Quixot,
sols has estat un borinot
fins quan has estirat la pota.

Al Milans del Bosch i l’Armada,
en JC els va ben prendre el pèl,
a la presó han vomitat fel,
rucs, cagant-se en l’ensarronada.

En Juanito es de la broma,
en Juanito es fa l’heroi
i diu que, sense ell, que recoi,
tota Espanya estaria en coma.

I tots els fills de la gran puta,
que van conspirar d’amagat:
Felicitats, tal com ha anat,
Espanya es quedarà a la gruta.