Han expulsat sis-cents cantaires
del temple recent beneït:
per ser rebels i trinxeraires
i, sobretot, no han obeït.
Feien proclames des de l’aire
dignes d’un diable maleit.
Després de segles preparant-se
havia arribat el moment,
de cantar fins esgarmellar-se
el virolai del bon mossèn.
Prô de llestos volen passar-se
per Catalunya independent.
Perquè és una enorme heretgia
que vulguin cantar Els Segadors,
al gran temple de l’harmonia
que coi hi fan tants pecadors?
Sort n’hi hagut de la policia
que a tots els ha fet tocar els dos.
Després, diu el ruc de l’Omella:
“a la casa de Jesucrist,
Política? Tarja vermella.
I l’Estelada? És l’Anticrist.”
I li van creixent les orelles
Com al ruc que va muntar el Crist.
Asseguts a primera fila,
en els llocs dels més gran honor,
en Sànchez, en Collboni i l’Illa
i Felip el rosegador,
perquè es veu que qui al poble esquila
li son reservats seients d’or.
S’ho mira tot a l’altre barri,
el beat Antoni Gaudí.
i fot tants crits i tant xivarri
que me’l tornen a detenir.
No hi ha rei que l’esbotifarri,
ni que el pugui estabornir.
El peó del Llobregat.