“…Sí, dimelo, cuánto yo
significo para ti.
No me hagas sufrir más…”
Jaume Sisa (“Te esperaré el Domingo”)Recordo aquelles foguerades,
aquelles flames al carrer.
I les espurnes que em saltaven
en veure ballar la Roser.
Anys de joventut que se’n van,
arrambades de Sant Joan.
I la coca, tan divertida,
semblava d’en Joan Miró.
Ai aquella minifaldilla,
que era Moscatell del millor.
Anys de joventut que se’n van,
arrambades de Sant Joan.
I els coets, bombetes, bengales
i les meves mans al teu cos.
I jo que no sé com menar-les.
I jo que no sé el que tu vols.
Anys de joventut que se’n van,
arrambades de Sant Joan.
La sorpresa tan agradable.
d’aquell bes apassionat.
que em va dur als teus dos grans pinacles,
ebri d’un amor abrandat.
Anys de joventut que se’n van,
arrambades de Sant Joan.
Després, moltes, milers de festes
Èxits i despits, hi ha de tot…
Prô cap com aquella conquesta,
i cap bes, com aquell petó.
Anys de joventut que se’n van,
arrambades de Sant Joan.
El peó del Llobregat