En Jofre és un gran ceballut,
catalanista de la ceba,
que tan si fa sol com si neva,
no deixa mai Espanya en treva.
I qui gemega, ja ha rebut.
I va en contra de l’estatut,
i la selecció espanyola,
quan sent l’himne espanyol, tremola
i la seva ànima grinyola.
I qui gemega, ja ha rebut.
I vet aquí que ha restat mut,
amb el golàs d’en Ferran Torres.
Valencià, com ens ensorres!
Per què no et fots pel cul mil porres?
I qui gemega ja ha rebut.
N’està fins els nassos la Rut,
de tant futbol i ruqueria.
Diu que el deixarà nit i dia
sense figa, ni ratafia.
I qui gemega ja ha rebut.
I surt tot Espanya a fer el ruc.
Pobre Jordi, muts i a la gàbia,
s’ha de menjar tota la ràbia,
lloga una masia a Suàbia.
I qui gemega ja ha rebut.
I quan arriba esmaperdut
a la bellíssima Constança,
va un madrileny i se li atansa,
canta l’himne reial i el dansa
I qui gemega ja ha rebut.
Pobre Jofre, està tan fotut!
Necessita que algú l’animi.
que un rossinyol tendre li trini,
que la Rut, al final, l’afini.
I tornar a ser Jofre el Pelut.
El peó del Llobregat