L’objecte del llibre és evitar que els records de les generacions pageses s’oblidi i recuperar la memòria de la vida quotidiana
El Barradas es va tornar a omplir novament a principis de la setmana passada per presentar un recull d’entrevistes a 31 dones vinculades al passat agrari de la ciutat sota el títol Memòria de Dona. El llibre, escrit i coordinat per la Pietat Hernández i amb el suport de Lola Galán, forma part d’una iniciativa sobre la memòria històrica de dones nascudes al llarg de la primera meitat del segle passat que es completarà l’any vinent amb una exposició al Museu d’Història de la ciutat sota el títol “Dona a pagès”.
El llibre, de més de 200 pàgines, ha estat editat pel Museu de l’Hospitalet i, d’acord amb el logo que inclou, forma també part dels esdeveniments del centenari del títol de ciutat que es commemora enguany. A la presentació al Barradas van estar 28 de les 31 dones entrevistades —tres ja ens han deixat, des de l’elaboració de les entrevistes fins a l’edició del llibre— a les quals es va retre també un homenatge amb l’entrega de roses i el llibre que recull el seu testimoni.
A banda de les homenatjades, la seva família i veïns interessats pel passat històric, van estar presents el fins ara director del Museu, Josep Maria Solias, la regidora de Cultura, Cristina Santón, i l’alcalde David Quirós. Com era previsible, no van perdre l’oportunitat de donar-se un bany de masses, aprofitant l’interès del llibre de memòria, on les dones entrevistades centren bona part dels seus records entorn de l’espai físic de l’Hospitalet rural, la infància, la guerra civil i la postguerra, l’escola, la feina, els costums i, com a rerefons, la cultura patriarcal a la qual es van haver de sotmetre per les tradicions, el pes de l’església nacional-catòlica i la repressió socio-cultural del franquisme. Hi ha també una part molt substancial del contingut del llibre que explica aquell l’Hospitalet que es manté viu en la seva consciència però que ja no tornarà. L’Hospitalet dels camps de Marina, de la Farola, de les platges i les barraques de pescadors, de les masies, els horts i el bestiar, de la feina al camp i del treball múltiple de les dones, ajudant a les tasques agrícoles, portant la casa i tenint cura d’avis i fills.
L’autora i promotora de la idea del llibre, Pietat Hernández, va ressaltar precisament aquest aspecte de la memòria, el que té a veure directament amb la vida quotidiana, amb el sentiment interioritzat d’aquesta part de la població que ha vist com canviava una part important del seu món, a mesura que canviava el paisatge ciutadà i que es feia més difícil el reconeixement d’aquelles arrels pageses. En aquest sentit va explicar que la idea del llibre sorgeix de la part emocional del valor d’allò que feien aquelles dones i, en conseqüència, d’un sentiment d’admiració per la seva resistència en temps tan difícils. I va assenyalar que les entrevistes es van centrar específicament en aspectes com la condició femenina, l’escolarització, el treball, les relacions socials i tot allò relacionat amb l’amor de parella.
L’autora va voler ressaltar que la història de les dones que el llibre reflecteix, té poc a veure amb la història oficial que han traslladat els homes i el poder en general, de manera que el que expliquen aquestes dones parla bàsicament de la vida en primera persona que vol dir, per les dones, de la vida abocada a la família i a la prosperitat de la llar.
L’alcalde es va negar dimecres a rebre al Comitè d’Empresa en ple i el col·lectiu de treballadores i treballadors reitera la desídia municipal i la incapacitat en la gestió
Uns dos-cents treballadors municipals es van concentrar dimecres al matí davant l’Ajuntament convocats pel Comitè d’Empresa per tal de fer una assemblea-concentració de caràcter informatiu. L’assemblea va acabar en protesta per les darreres notícies que han arribat a la plantilla, en concret el retard en el pagament de la paga de productivitat que no es cobrarà fins a finals de maig. A la reunió de la plantilla amb Recursos Humans, on no va comparèixer ni el gerent ni cap polític responsable de l’àrea, es va informar d’aquest retard i l’anunci va encendre els ànims perquè, segons van explicar els sindicats, en el dos últims anys hi ha hagut algunes demores en el cobrament de l’acord salarial 2022/2024 i les aportacions al pla de pensions que s’havia de fer durant el primer trimestre de l’any, ara la fan a finals d’any de manera unilateral.
CCOO va distribuir dies abans un cocoflash (full volant de la secció sindical de CCOO de l’Ajuntament) on denunciaven la falta del nou conveni, la manca d’una relació de llocs de treball pendent des del 2016, l’absència d’un pla d’igualtat i la inexistència d’un pla de riscos psicosocials. També es feien ressò de la manca de transparència en la gestió de les borses de treball i les adscripcions de llocs de treball, i el fet que els directius de Recursos Humans qüestionen de forma sistemàtica el teletreball, especialment en les treballadores de Serveis Socials que tenen dret per la conciliació familiar, i fins i tot han decidit també unilateralment prohibir-lo en alguns casos.
La concentració de dimecres on hi havia un gruix important de treballadors i treballadores de Serveis Socials, que no serà la última segons afirmen els convocants tenint en compte el clima de conflictivitat que es respira, insistia sobre la manca de personal i la falta de substitució de les baixes que es produeixen, carregant sobre el govern local la mala gestió, la desorganització i la negligència que repercuteix en el servei a la ciutadania i en l’estrés dels treballadors que han d’atendre les creixents demandes socials.
En el cocoflash que es va distribuir ahir, CCOO agraïa als treballadors i treballadores la mobilització de dimecres i denunciava la postura de l’alcalde de la ciutat que no va voler rebre al Comitè d’Empresa ni als representants de les seccions sindicals i que només va acceptar reunir-se amb el president del Comitè Unitari de Treballadors, membre de la UGT. D’acord amb el que el president del Comitè Unitari, Jorge Max. Baró ha comentat a aquest digital, no va arribar ni a seure amb l’alcalde ni amb cap dels dos responsables polítics que tenen relació amb el tema, Jesús Husillos i José Antonio Alcaide. Simplement, el president del Comité d’Empresa va demanar a l’alcalde que permetés la presència dels altres representants sindicals del comitè perquè ell no podia negociar res en nom de la resta de forces sindicals, però l’alcalde va rebutjar la proposta.
Per aquest mateix matí està convocada una nova concentració improvisada de treballadors municipals durant l’hora de l’esmorzar, aprofitant que està prevista la visita del delegat del Govern, Carles Prieto, i del director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per participar en la Junta Local de Seguretat. La voluntat de la plantilla és posar de manifest la queixa i el malestar de treballadors i treballadores pel que qualifiquen “d’incompetència en la gestió i escassa voluntat d’arribar a acords amb el conjunt de treballadors i treballadores municipals”.
Un debat posterior a l’estrena, en la sessió de dissabte, va servir per centrar els aspectes més importants de la llei del “Solo si es si” i el dret de la dona a la llibertat sexual
El Catòlic va acollir el passat cap de setmana una d’aquelles funcions que entronquen directament en l’actualitat i que són dignes de destacar tant pel seu contingut com per l’interès que presenten, malgrat que el muntatge només s’havia programat per dues sessions, la primera de les quals amb debat sobre l’escenari davant del públic.
Es tractava de la peça del comediògraf francès Jean-Benoît Patricot que reflexiona de ple sobre el problema del consentiment i els abusos de poder en la concepció patriarcal de les relacions sexuals. La peça, breu però molt intensa, basada en fets reals, analitza la denúncia aplicada sobre un grups de bombers acusats d’abusar sexualment d’una noia amb discapacitat intel·lectual, però suficientment forta com per a suportar el trasbals d’una experiència dramàtica sense amagar l’eix dels seus sentiments com a dona.
La noia en qüestió, enamorada d’un dels bombers del col·lectiu, és objecte d’abús compartit i exposada a una situació d’humiliació més enllà de les seves limitacions personals. Ella és una noia capaç d’estimar i necessitada d’amor, virtuts de les quals se n’aprofita un col·lectiu d’homes, significativament considerats baluard de la generositat per la seva tasca de risc en l’auxili de persones en situacions límit.
Aquest mateix fet contrasta amb la cultura patriarcal de l’abús i de l’humiliació i l’atemptat contra la dignitat de la dona, que és explotada sexualment per satisfer els seus impulsos.
La peça teatral de gairebé una hora de durada, va comptar amb la direcció de Frede Morrón i l’actuació de Maria Tena i de Joan Trias, en una feina d’actors molt destacada. La sessió de dissabte va comptar amb la participació damunt l’escenari dels dos actors i el director, a més de l’educadora social Gemma Linares, la jove sociòloga Marina López i l’advocat Javier Núñez, presentats per la periodista Nuria Toril, per tal de desgranar des de diferents angles els temes del consentiment, arran de la llei del “Solo si es si” i la cultura del patriarcat que lesiona el dret de les dones a la garantia integral de la llibertat sexual.
En els casos on, a més, com és pot observar a la peça teatral, hi ha un abús de poder i una posició de sotmetiment, les dones tenen tot el dret a reivindicar la cultura del no per exposar una posició subalterna que ha estat obviada per qui imposa la seva voluntat i el seu desig de plaer, per damunt d’altres components com l’amor o les relacions d’igualtat. En el cas de la peça teatral, la noia abusada explica abastament que ella desconeixia la possibilitat de dir que no i al debat posterior es va insistir força en la necessitat del consentiment com a instrument imprescindible per les relacions sexuals normalitzades. Tot plegat, quan s’havia produït la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas Alves, que afegeix noves incògnites sobre la prevalença de la presumpció d’innocència respecte de la confessió de la víctima en un entorn on l’únic que té valor és el seu testimoni perquè no pot ser contrastat amb altres testimonis.
Tot i que la peça era molt interessant i el tema molt controvertit i de plena actualitat, la sala del Catòlic no es va arribar a omplir en la sessió del debat, però posa sobre la taula la necessitat d’un teatre regular a la ciutat, impulsat des de la pròpia ciutadania, amb la qualitat suficient com era el cas.
La meitat dels contractes estan caducats, hi ha més de 6.600 rebuts impagats en els darrers 10 anys i hi ha llogaters que viuen gratis des de fa una dècada
D’acord amb la política d’habitatge assequible que la Generalitat està disposada a activar durant aquesta legislatura, l’Ajuntament de l’Hospitalet cedeix a l’INCASOL uns solars en dret de superfície per construir dos nous blocs d’habitatges íntegrament de lloguer social. Es tracta de dos solars a l’avinguda Pau Casals amb l’avinguda Carrilet amb un pressupost, només per la redacció del projecte i la direcció d’obra que supera els 600.000 euros. Es tracta d’un projecte anomenat Les Comunitats que inclou diverses comunitats d’entre 21 i 25 habitatges que donen un total de 150 habitatges nous.
Pel que sembla, el concurs l’han guanyat un parell d’estudis d’arquitectura que han tingut en compte l’ús de sistemes contructius que redueixen el temps d’edificació i fan els edificis més sostenibles, amb ventilacions creuades i amb unes superfícies tipus d’entre 55 i 73 metres quadrats útils i dues o tres habitacions. El 25% d’aquests habitatges es reserven per a menors de 35 anys i un 10% del total quedarà en mans de l’Ajuntament per destinar-los a col·lectius vulnerables i amb grans necessitats.
Tampoc és que un habitatge de 55 o 73 metres quadrats sigui un luxe, però és evident que si el lloguer és assequible ningú es queixarà de viure molt apretat en una ciutat extraordinàriament apretada. Ja se sap que l’habitatge social està pensat per a gent vulnerable que ho suporta tot.
Fins aquí, per tant, les aparents bones notícies. El principal problema és que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i l’Ajuntament continua oferint solars, en aquest cas a l’oferta pública d’habitatge assequible, per construir més habitatges, per saturar encara més l’espai ciutadà i per convertir en impossible a curt termini la demanda de noves ubicacions d’escoles, instal·lacions sanitàries, culturals o socials.
Aquesta és una part del problema —enorme— al que caldrà afegir la pèssima gestió de l’habitatge de lloguer social en mans de l’Ajuntament i que el regidor del grup popular va denunciar en el darrer ple. Les xifres són esgarrifoses i posen de manifest, una vegada més, el caos de gestió que viu l’Hospitalet. Pel que es va explicar al ple, dels 250 habitatges de lloguer social que gestiona avui l’equip de govern, 14 habitatges estan buits, 40 estan okupats i de la resta només 11 habitatges estan al corrent de pagament. Els llogaters de més de 180 d’aquests habitatges tenen deutes.
Entre els anys 2014-2023 —deu anys últims— hi ha un total de 6.698 rebuts impagats amb un deute resultant de 2.320.000 euros. Sembla, pel que es va denunciar, que l’Ajuntament no reclama els deutes i que en els darrers tres anys —període de prescripció del deute per aquest concepte— s’han deixat de cobrar de manera definitiva 1.720.000 euros. A més, segons el grup popular hi ha llogaters que fa més de 10 anys que no paguen el lloguer i en alguns casos, el deute supera els 60.000 euros. D’altra banda, hi ha persones que viuen en habitatges socials sense cap mena de contracte i la meitat dels habitatges tenen els contractes caducats.
Això fa que moltes persones que reclamen lloguers socials per pura necessitat no puguin accedir a aquests habitatges perquè ja estan ocupats sense que l’Ajuntament pugui garantir que els llogaters actuals actuïn de bona fe.
La nova cessió de solars per habitatge social que s’ha fet ara, imposa la sospita que l’interès municipal no té res a veure amb la solució de l’acusada problemàtica de l’habitatge de lloguer social a la ciutat, sinó en afavorir el negoci de despatxos d’arquitectes i constructors, en aquest cas sota el paraigües de la promoció pública.
Més de 200 infants i adolescents es troben en greu risc de desemparament perquè no es cobreixen les vacants ni les baixes laborals i el local no reuneix les condicions adequades
La plantilla de treballadores i treballadors del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA) de l’Hospitalet ha sol·licitat la intervenció de la Síndica de Greuges de la ciutat per demanar la seva intermediació amb el govern local, després de mesos de requeriments i reunions sense cap resultat efectiu.
Les treballadores i els treballadors denuncien la desatenció de més de 200 infants en situació de risc greu i desemparament, per la càrrega de treball i la manca de personal que els impedeix intervenir adequadament, davant els abusos, els maltractaments i els casos greus de negligència dels que son coneixedors. La situació, segons la plantilla, “és crítica i insostenible i l’Ajuntament ha estat incapaç d’implementar solucions efectives i sostingudes en el temps”.
Aquesta manca de recursos reiteradament denunciada impedeix que l’equip pugui intervenir sobre les noves denúncies i compromet greument el seguiment dels expedients en marxa, de manera que es posa en risc el benestar emocional, psicològic i físic dels infants.
La situació ja ha arribat al límit perquè l’Ajuntament no cobreix les vacants ni les baixes laborals, que en molts casos es produeixen per l’estrès en la sobrecàrrega de feina que acumulen els professionals tenint en compte les condicions laborals i els riscos psicosocials associats al servei que deterioren notablement la capacitat d’atenció dels treballadors i els emmalalteixen.
D’altra banda, el local del carrer Juan de Toledo, pateix problemes estructurals i no reuneix les condicions adequades per l’atenció a les famílies i els infants, factor que agreuja encara més les lamentables condicions del servei.
Sobre aquesta base, la plantilla de professionals ha dit prou i no només per les condicions en què desenvolupen la seva feina, sinó perquè no tenen capacitat de noves atencions, malgrat l’increment de denúncies, i no es veuen capaços de protegir com caldria els infants de la ciutat en greu risc de vulnerabilitat.
Per això tornen a demanar al govern local que implementi mesures, ara ja amb urgència, perquè porten mesos reclamant la mínima atenció i fins ara els resultats han estat nuls.
FIC presenta el llibre anual de l’any 2024, “Tener hijos deseados”, amb la participació de les regidores de Sanitat i Serveis Socials del primer govern municipal de la democràcia
Amb una sala plena, com no hem vist en molts dels actes que organitza el Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC), es va presentar el passat divendres el llibre anual de l’any 2024 dedicat en aquesta ocasió a explicar el naixement i l’evolució del Centre de Planificació Familiar de l’Hospitalet, obert fa ara 45 anys.
El llibre porta per títol “Tener hijos deseados. La Planificación Familiar en l’Hospitalet (1979-1998)”, ha estat escrit i coordinat per una de les fundadores d’aquell primer centre de pláning, Ana María Rodríguez (que és alhora vicepresidenta de FIC) i hi ha participat en la seva confecció fins a 15 persones (13 dones i dos homes) protagonistes en diferents fases i des de diferents vessants, d’aquella experiència pionera a la ciutat.
A la taula, a banda de l’autora del llibre van estar presents les dues regidores municipals que es van enfrontar amb la iniciativa, gairebé cinc mesos després d’ocupar la regidoria de Sanitat i Serveis Socials del primer govern de la democràcia, la socialista Pilar Ferràn i la comunista Mercè Olivares, a banda de la primera metgessa del pláning, Rosa Ros, i una de les joves usuàries de l’època, Adela Rapún. Es va passar també un vídeo de la que havia estat cofundadora del primer centre, la infermera Angélica Arranz que estava fora de Barcelona, i que va explicar la seva experiència i va enviar una salutació a tot els presents.
A la sala es va preparar un fila cero amb una bona part de les autores i autors dels articles que inclou el llibre, i al final dels parlaments dues d’aquestes persones van voler així mateix participar en un acte que ha estat històric per la ciutat, no solament per la importància del llibre que s’acaba de presentar, sinó per la gran acollida que va tenir i l’ingent nombre de cares conegudes que havien treballat als diferents serveis municipals durant els anys 80 i els primers 90 i que van tenir l’oportunitat de retrobar-se a la sala d’actes de la Tecla sala.
Va fer la benvinguda el president de FIC, Lluís Berbel, explicant que és l’entitat i l’interès del compromís de fer un llibre anual sobre la ciutat que es regala als associats i associades de l’entitat i agraint l’assistència dels presents que en alguns moments van superar la vuitantena de persones.
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Ana Rodríguez, Mercè Olivares, Adela Rapún, Rosa Ros, Pilar Ferran y Angèlica Arranz.
A continuació va prendre la paraula l’autora per destacar el contingut del llibre, que parteix de l’experiència del moviment feminista a nivell mundial, uns apunts per la història del moviment feminista al país i els inicis dels moviments envers la planificació familiar a Barcelona i l’entorn, per explicar com va néixer el planing hospitalenc i com va anar evolucionant i desenvolupant-se al llarg dels anys. Aquell primer planing va ultrapassar l’objectiu inicial que era donar suport a la salut sexual i reproductiva de les dones, per convertir-se en un servei que s’endinsava en la problemàtica de la relació de parella, la salut comunitària i l’educació dels joves de la ciutat i que va néixer producte de la necessitat, de la reivindicació i la lluita feminista i del compromís dels primers ajuntaments democràtics. L’objectiu era posar-se a l’alçada del que reclamava un sector de la població com eren les dones que començava a espolsar-se la rèmora patriarcal imposada pel franquisme i pel nacional-catolicisme per situar les necessitats de la igualtat de gènere, el respecte a la seva integritat i autonomia sexual i a la dignitat en les relacions home-dona, alhora que resolia el greu problema dels embarassos no desitjats i contribuïa a l’autoconeixement del cos i de la sexualitat femenina.
Tant la Pilar Ferran, com la Mercè Olivares van explicar de primera mà el que s’havien trobat quan van arribar a l’Ajuntament l’any 1979 i els esforços fets per convèncer a la majoria de regidors homes del Consistori que les reivindicacions feministes no es podien posposar malgrat que es topava aleshores amb l’absència de reglamentació legal, amb falta de personal per posar en marxa els nous serveis i, sobretot, amb un finançament ridícul per les necessitats de la població. Malgrat aquestes dificultats, augmentades pel fet que l’Ajuntament no tenia competències sobre aquesta matèria, el servei de planificació familiar va ser dels primers que es va posar en marxa, gràcies també a que la majoria de les fundadores estaven molt relacionades amb les vocalies de dones de les associacions de veïns i els moviments feministes, per tant, coneixien la problemàtica de les dones i la urgència del que s’estava reclamant de feia anys.
L’èxit, va ser immediat perquè les dones de l’Hospitalet van acudir en massa i perquè l’entusiasme de les treballadores no va tenir límit. Van explicar algunes anècdotes que ho posen de manifest, com ara que van haver de convèncer a la Intervenció que calia destinar recursos i fins i tot es van encarregar de recuperar una camilla que hi havia al magatzem municipal, la van carregar amb un carret i la van dur manualment fins al Centre perquè resultava imprescindible per atendre les dones.
La metgessa del planing, Rosa Ros va posar l’accent en dos aspectes que les va enriquir com a col·lectiu. Una va ser posar en marxa un equip des de cero, que va treballar amb dedicació i entusiasme no regatejant cap esforç i mantenint-se unides davant els èxits però també davant les adversitats i l’altra, la necessitat del treball multidisciplinar, que les va fer col·laborar amb els serveis de salut mental i salut comunitària i després amb les experiències amb joves afavorint l’autoconeixement i el creixement personal. En torn d’aquesta qüestió tan essencial en les èpoques de l’adolescència i la primera joventut, va explicar la seva experiència l’Adela Rapun, aleshores una estudiant d’institut que es va apropar amb els amics i companys al Centre de Planificació Familiar com a resposta a la iniciativa de les treballadores del servei d’afavorir el coneixement de la sexualitat i de les relacions de parella en aquest anys tan complexes.
Finalment van parlar també dues de les participants en el contingut del llibre, Lluïsa Carmona, des del moviment feminista, expressant la seva convicció que les professionals del servei de planing van obrir un camí, aleshores pioner, no solament a la ciutat sinó en el context de Catalunya que ha servit pel creixement del moviment feminista i de les posteriors lluites a favor de la igualtat. I també Francesca Gilabert, psicòloga i també treballadora dels serveis comunitaris de salut mental, que va explicar la importància d’aquelles col·laboracions entre professionals, que enfocaven la seva feina en oferir el màxim suport a la col·lectivitat i va mostrar-se convençuda que el llibre sobre la planificació familiar a l’Hospitalet ha estat una contribució decisiva a la història de la salut mental i a la història del moviment feminista a la ciutat.
Gairebé dues hores i mitjà després d’iniciat l’acte, la sala encara era plena de molts dels assistents que aprofitaven la convocatòria per recordar vells temps i tornar a establir lligams d’una època que serà recordada com una de les més fecundes, no solament per la importància del servei endegat, sinó per l’estreta vinculació que va haver en aquells moments entre el Consistori acabat d’elegir i la gran majoria de la població.
La propuesta final consta de 19 intervenciones para este mismo año en las áreas infantiles de la ciudad, con un coste de un millón y medio de euros
Una moción dels Comuns de l’Hospitalet para que se ejecute el Plan de Sombras de las Áreas Infantiles de la ciudad ha sido aprobado por mayoría absoluta en el último pleno municipal. La eficacia de las mociones aprobadas para su cumplimiento sigue en duda.
El incremento año tras año de las temperaturas medias en la ciudad y las horas de insolación en el verano hace que muchas familias no salgan con los niños al parque porque precisamente las zonas infantiles no están protegidas del sol. La moción apela a esta situación y solicita con urgencia su implantación.
Precisamente este plan, aprobado el año pasado, ya preveía la necesidad de implementar estas sombras generadas con elementos no naturales mientras que crecen los árboles que se están plantando en estas zonas. Pero en el año 2024 no se realizó nada.
Este plan tenía un tiempo de implantación (2024-2027) y su ejecución estaba prevista en dos fases dependiendo de unos indicadores como eran el porcentaje de superficie, el material del terreno y la intensidad en su uso.
En la primera fase de implantación se preveían 19 intervenciones en los seis distritos de la ciudad con un coste de alrededor de 1.560.000 euros. Y en la segunda fase, 17 intervenciones en los distritos I, II y III con un coste de 732.000 euros.
La moción de los Comuns expresa su extrañeza que en la segunda fase, en los distritos IV y V no se realice ninguna actuación. Precisamente son distritos con una alta densidad de población y hace que los déficits de sombras tengan un impacto especialmente importante en los niños.
En el debate de la moción todos los grupos votaron a favor y estaban de acuerdo con la propuesta. Hasta el propio grupo socialista votó a favor.
Nuria Lozano, dels Comuns, presentó la moción y recordó que, en una pregunta en el año 2022, su grupo ya interpeló al gobierno municipal sobre si la ciudad tenía un Plan de Sombras. Incluso, se cuestionó que algunas de las áreas infantiles actuales tienen el caucho como elemento fundamental cuando es material que se calienta enseguida y despide más calor.
Nuria Lozano reclamó la urgencia en la implantación del Plan, teniendo en cuenta que en años anteriores en el mes de abril ya empieza a notarse el aumento de temperaturas. Para los Comuns, el primer paso sería la plantación de árboles en estas zonas y, a la espera de que crezcan, la instalación de toldos.
Comparació dels dos logos: el del centenari de l’Hospitalet i el logo del centenari de Ford.
La Plataforma del Centenari demana una entrevista a l’alcalde per explicar-li per quina raó no s’ha de celebrar res i l’oportunitat de reflexionar plegats per canviar la ciutat
El propi regidor vestia aquest dia una samarreta amb el logotip del centenari però amb el color original del logo de Ford de color blau, i no el rosat del logotip del centenari de ciutat. Això és l’únic que els distingeix. El logo figurarà, com identitat de marca, a tots aquells esdeveniments que s’organitzin des de l’Ajuntament per commemorar el títol de ciutat, començant pel cartell de les Festes de Primavera que es va presentar fa uns dies i que ha realitzat un dels alumnes de l’Escola D’Art Serra i Abella.
Al voltant del centenari es repeteixen dues qüestions que no s’acaben d’aclarir, que porten sistemàticament a confusió i que la Plataforma del Centenari que es va a tornar a reunir abans d’ahir, tractarà amb més profunditat: la primera, que malgrat les reiterades informacions que es fan arribar a la ciutadania, l’Hospitalet no compleix cent anys, que el que compleix cent anys és un títol de ciutat que va atorgar la Dictadura de Primo de Rivera fa un segle i que, com a conseqüència d’aquesta efemèride, el que correspon és reflexionar sobre la ciutat que avui tenim, però segurament no celebrar la concessió d’un títol honorífic i gens reivindicat aleshores, que més que enorgullir-nos com a hospitalencs ens hauria de provocar molts interrogants. Alguns d’aquests interrogants és molt probable que s’acabin aclarint a través de les iniciatives que en breu posarà en marxa la Plataforma, entre les quals un desplegable explicant com va néixer i evolucionar la ciutat, i una conferència de l’historiador local Carles Santacana per mitjans del mes de maig proper.
De moment, el que sembla clar, és que l’Ajuntament s’ha compromès a pagar 17.000 euros per un logo copiat que contrasta força amb els mil euros de recompensa a un alumne de la Serra i Abella per l’elaboració del cartell de les Festes de Primavera d’enguany que tenia el centenari com leit motiv i que, naturalment, inclourà el logotip dels 17.000 euros. Aquest digital va demanar dijous més informació al regidor d’ERC-EUiA sobre la seva pregunta al ple però, a l’hora de redactar aquesta informació, no ha obtingut resposta. El que si se sap és que fins al dilluns 7 d’abril no es donarà a conèixer el calendari d’actes previst per l’Ajuntament, no se sap molt bé si per celebrar o per commemorar el Centenari, que ha d’acabar amb un acte central el proper 15 de desembre que es quan es va publicar a la Gaceta de Madrid la concessió del títol i que s’especulava que era la data apropiada per convidar el rei d’Espanya a celebrar l’efemèride.
En la reunió de la Plataforma es va decidir també programar una entrevista amb l’alcalde de la ciutat, arran de la bona resposta que va expressar després de la intervenció del portaveu de la Plataforma Josep Ferrer, el dia del plenari. L’objectiu és explicar-li que la Plataforma no vol celebrar res, no vol que es convidi el rei d’Espanya i en canvi vol que l’efemèride serveixi per obrir una reflexió col·lectiva, oberta, plural i capaç de comprometre ciutadans i Consistori, per tal que deixin d’aplicar-se mesures i polítiques irreversibles que hipotequin, com ha passat fins ara, el futur de la ciutat.
Per passar de les paraules als fets caldria que l’equip de govern comencés a replantejar-se algunes d’aquestes mesures irreversibles com ara la cessió de nous espais lliures per més construccions d’habitatges, més requalificacions industrials per convertir-les en noves promocions immobiliàries, aturar la construcció de nous barris com el que es projecte a Can Rigalt, aturar projectes en zones inundables com el projecte Biopol-Gran Via, aturar les concessions demanials a grans empreses especulatives, etc. i molts altres en la línia de millorar la gestió, inversió en sol públic per destinar-lo a serveis, equipaments i zones verdes, rehabilitar patrimoni, manteniment de la ciutat, apostar per una policia de proximitat, enfortir els serveis socials, etc.
L’exemple del que es va fer quan el 75è aniversari de ciutat amb un cicle de xerrades organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet, estaria en la línia del que correspondria fer ara, segons la Plataforma del Centenari.
Tras el consenso, una comisión de seguimiento analizará mensualmente el impacto de las obras y su correcta ejecución
Tregua. Esta es la palabra con que se puede resumir la situación en el institut-escola Pere Lliscart, donde se tiene que construir un edificio colindante al actual en plena actividad lectiva, tras la reunión mantenida el pasado martes entre Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, responsables del ayuntamiento de l’Hospitalet y la comunidad escolar del centro (padres y dirección).
“Se nos ha escuchado y se han tenido en cuenta nuestras preocupaciones y reivindicaciones”, ha afirmado David Crespí portavoz de los padres del centro Pere Lliscart, que alberga a 647 alumnos.
El anuncio del inicio inminente de las obras de un nuevo edificio junto al actual para sustituir a los barracones que se habilitaron en la plaza del Cadí para cubrir la demanda existente en este centro, sorprendió a padres y profesores. Más tarde se supo que el proyecto estaba aprobado desde el 2021 y que la paralización de la construcción era prácticamente imposible ya que conllevaría altas penalizaciones para la Administración.
Cuando ya ha empezado a trasladarse material para la construcción del nuevo edificio, a última hora, el pasado martes se realizó una reunión con todas las partes y se llegó a acuerdos satisfactorios para todos los afectados alumnos, profesores y padres.
En el encuentro se presentó un proyecto con algunas modificaciones más acorde a las reivindicaciones de la comunidad escolar. Entre ellas una ampliación del comedor escolar, la habilitación del gimnasio y la biblioteca en el edificio donde actualmente hacían clases los niños de Infantil. Este edificio estaba previsto que se derribara al quedar afectada por una rotonda que se iba a realizar al lado de la escuela.
Una de las quejas de los afectados era la disminución del patio con el nuevo edificio. La alternativa presentada en la reunión es la adecuación de las terrazas, donde también se habilitaran aulas abiertas.
Definitivamente las obras se iniciarán el 31 de marzo, con una duración de unos 12 meses y según los representantes del Departament d’Enseyament representado por Sonia Fernandez Cuenca, directora Territorial en l’Hospitalet, se cumplirán todas las medidas de seguridad requeridas en este tipo de obras.
Entre las 60 preguntas que llevaron los padres a la reunión estaba la posibilidad de habilitar el local del Esplai de la Florida para los niños con necesidades de atención especial. Esta alternativa, según explicaron desde la Generalitat, es más compleja y será estudiada para buscar una solución alternativa.
En el tema de ruidos se seguirá trabajando para amortiguar los que produzca la maquinaria, aunque, según los técnicos, se buscarán los tiempos donde se entorpezcan lo mínimo posible la normal actividad escolar. Al igual que con el polvo que se pueda producir. Como consecuencia de la mala situación de las ventanas —hay que tener en cuenta que el edificio se construyó hace 50 años— se minimizarán los efectos del polvo tanto con la instalación de aparatos de refrigeración, ya que deberán de permanecer cerradas, como redoblando el servicio de limpieza.
De momento, la comunidad escolar se ha sosegado con los acuerdos consensuados y ha apaciguado sus ánimos, siempre que se cumpla el compromiso de las Administraciones de realizar una reunión una vez al mes de la comisión nombrada para el seguimiento de las obras.
El sindicat lamenta la manca de rigor dels Comuns que va permetre l’aprovació de la taxa per la inscripció en les proves selectives de personal
La secció sindical de CCOO de l’Ajuntament de l’Hospitalet ha interposat aquest 14 de març una demanda de conflicte col·lectiu davant l’autoritat laboral que inclou la tutela de drets laborals i indemnitzacions per danys i perjudicis, com a conseqüència de l’absència de resposta municipal al tràmit de normalització del darrer conveni.
El darrer conveni signat entre les seccions sindicals d’UGT i CCOO majoritàries entre el personal funcionari i laboral de l’Ajuntament té data de 2 de març de l’any 2023. És un document que incorporava el personal laboral de promoció econòmica que estava exclòs del darrer conveni 2014-2016, però que, per tenir vigència i poder-se aplicar, havia de passar preceptivament pel ple municipal. Dos anys més tard, el conveni no ha estat homologat pel govern i, per tant, de facto resulta inexistent. La postura del govern municipal que inclou, segons CCOO, negligència i voluntarietat a parts iguals, ha obligat a incorporar al document actualitzacions legals que es mantenen sense capacitat de ser aplicades perquè el govern es nega a complir l’obligatorietat de portar-ho al ple i proposar l’aprovació.
El darrer intent de la secció sindical perquè el govern local porti al ple el conveni de 2023-2025 es va produir mitjançant una carta a l’alcaldia el passat 6 de setembre. Fins ara, el silenci ha estat l’única resposta. Per tant, segons CCOO, el govern incompleix l’obligació de negociar de bona fe que estableix l’article 34.7 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic perquè l’Administració està obligada a validar els acords amb la plantilla a través del ple municipal. Això és un “clar atemptat a la llibertat sindical” que CCOO “considera que perjudica notablement a la plantilla de treballadors municipals i als propis afiliats i afiliades”.
La proximitat del venciment del conveni signat però no legalitzat que té data de caducitat a finals d’aquest any, impulsa a algunes seccions sindicals i també al propi govern local a reclamar l’inici de negociacions del proper conveni. La secció sindical de CCOO és contrària a aquesta estratègia per quant costa molt iniciar negociacions amb un interlocutor que mostra evident mala fe en els acords presos, alhora que considera que acceptar que l’anterior conveni no s’hagi legalitzat obriria la porta a una pràctica del tot irregular que al govern local ja sembla anar-li bé.
La secció sindical de CCOO, conscient de les enormes deficiències en la plantilla de treballadors, ha volgut posar l’accent també en l’aprovació, en el ple de dimarts, d’una taxa per la inscripció en proves selectives d’accés a l’Ajuntament, gràcies al vot favorable del grup socialista i al vot de qualitat de l’alcalde per l’empat en la votació final. En aquest sentit han lamentat la manca de rigor del grup dels Comuns a l’hora de controlar la presència de tot el grup municipal, coneixent la importància que en els plens municipals té la inassistència d’algun regidor de l’oposició.
Es dona la circumstància que en el conjunt de punts del ple on es portaven a aprovació definitiva les modificacions d’ordenances i taxes, tots els grups de l’oposició tret del grup socialista i els Comuns es van oposar. En algunes de les modificacions d’ordenances els Comuns es van abstenir i, en la única que els Comuns estaven en contra, com que un dels seus regidors estava absent, va haver empat a l’hora de les votacions que va acabar desfent el vot de qualitat de l’alcaldia.
La taxa aprovada té una tarifa única de 15 euros que no contempla cap exempció o bonificació i que atempta, com diu el sindicat en el seu Cocoflash d’ahir mateix, contra els col·lectius més vulnerables. CCOO va presentar al·legacions a la taxa que no van ser contestades i s’ha incomplert el tràmit d’audiència, per la qual cosa el sindicat ja ha informat que ho farà arribar a la Síndica de Greuges.
Segons el sindicat, en el binomi 2023-2024 va haver 50 convocatòries de places, amb 4.200 sol·licituds, que li podrien haver suposat una recaptació extra de 63.000 euros. Amb tot, aquesta recapta de diners de gent que vol treballar, en prou feines paga el sou de qualsevol cap de gabinet que té la plaça assegurada sense passar proves selectives. És significatiu que el comunicat de CCOO posi directament el dit a la nafra quan pregunta al govern local que es diu socialista: “on està la vostra consciència de classe?. Heu oblidat d’on veniu”.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
