Creix exponencialment el sector serveis en detriment de tots els altres

Que el conjunt de l’economia en el context metropolità manté la línia ascendent de creixement d’acord amb l’impuls econòmic general que viu el país, ho posa de manifest també l’Informe Trimestral del Teixit Empresarial i Mercat del Treball, que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona, desagregat per poblacions.

A l’Hospitalet, com a la majoria de municipis de l’entorn metropolità ha augmentat el nombre d’empreses, el nombre de treballadors, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social i, per tant, ha disminuït el nombre d’aturats i ha baixat la taxa registral d’atur. En concret, a la ciutat, les empreses han augmentat un 2,5% a 30 de juny en relació al juny de l’any passat i s’hi han inscrit 65 empreses més que al gener d’aquest mateix any, dades que indiquen a bastament, que l’economia està disparada. El nombre total de llocs de treball ha crescut un 3,6% respecte al mateix període de l’any anterior i ara hi ha 109.245 treballadors afiliats a empreses de l’Hospitalet, la xifra més alta de tota la sèrie (iniciada al 2008). El creixement de l’ocupació a la ciutat és gairebé igual a la mitjana de Catalunya (3,4%).

Pel que fa als treballadors que viuen a la ciutat, la xifra ha augmentat un 4,3%, dada que indica que, més enllà dels llocs de treball que es creen a la pròpia ciutat, l’oferta de ma d’obra ha crescut de manera general arreu. Pel que fa a l’atur, en consonància amb aquestes dades, hi havia al juny de 2024, 11.765 persones inscrites a les oficines de Treball de Catalunya residents a l’Hospitalet. Com a dada simptomàtica, l’informe destaca que malgrat ha crescut l’ocupació de manera general, l’atur ha crescut en 60 persones a la ciutat entre professionals científics i intel·lectuals mentre que ha disminuït en 165 persones entre les ocupacions elementals.

Una altra dada interessant és l’increment del teixit empresarial per sectors. Només ha augmentat respecte de l’any anterior el sector serveis (un 3,6%), mentre que ha disminuït la indústria (un 3,2%) i la construcció (0,9%). Hi ha únicament dues empreses del sector primari a la ciutat, que s’han mantingut en el darrer any. Es tracta, en tots els casos, d’empreses amb seu a la ciutat, que suposen un total de 5.660 societats, de les quals el 80,3% són del sector serveis (4.545 empreses); 691 (12,2%) de la construcció, i 422 de la indústria (7,5%). La gran majoria d’aquestes empreses són microempreses (un 82,1% de fins a 9 treballadors); 750 empreses són petites, d’entre 10 i 49 treballadors (un 13,3%); 204 (el 3,6%) tenen entre 50 i 249 treballadors i 58 son grans empreses de més de 250 treballadors, el que representa exactament un 1% de les empreses hospitalenques.

Pel que fa al volum d’explotació, només tres empreses amb seu a la ciutat superen els 500 milions d’euros anuals d’ingressos d’explotació i entre totes tres no arriben als 2500 treballadors. L’empresa privada amb més treballadors (4.465) és Optima Facility Services SL que es dedica als serveis de neteja, manteniment i gestió energètica a múltiples sectors empresarials.

Les conclusions de l’informe posen de manifest que l’Hospitalet és una ciutat, com la gran majoria de l’àmbit metropolità, que ha anat perdent la categoria de ciutat industrial per la de ciutat de serveis, amb una gran part de l’oferta de mà d’obra dels seus ciutadans no especialment qualificada i que, com no podia ser d’una altra manera està circumscrita a la dinàmica econòmica de l’àrea metropolitana, més enllà del que en aquest àmbit es pugui plantejar l’administració municipal.

L’evidència d’això és que el nombre d’empreses ha crescut en el darrer any en tots els trams empresarials d’igual manera: un 2,2% en les microempreses (fins a 9 treballadors); un 2,3% en les petites empreses (fins a 49 treballadors); un 10,3% en les empreses mitjanes (fins a 249 treballadors) i un 5,5% a les grans empreses (per sobre de 250 treballadors). I que, mentre la ciutat mantingui una oferta interessant de sol industrial, especialment al sud de la Gran Via, estarà en disposició d’acollir noves corporacions.

El que es coneix com a “Illa de Vianants de Santa Eulàlia” al voltant del mercat, sembla condemnat a no satisfer als seus usuaris principals.

La qüestió que preocupa especialment a paradistes del mercat, botiguers de la zona i al veïnat en general és el control d’accessos a l’Illa de Vianants. Hi ha un horari previst per les feines de càrrega i descàrrega que té un tall en l’horari de matí, destinat en principi a facilitar la entrada als centres escolars de la zona. L’horari previst és, al matí, de 7 a 8,30 hores i de 9,15 a 11 hores i, per la tarda de les 15,15 a les 16,15 hores.

El control d’accés pels vehicles autoritzats es fa, actualment, utilitzant un transmissor situat en uns pilons a la entrada, on cal introduir la matrícula del vehicle que és comprovada per una persona del servei de mobilitat de l’Ajuntament, des de la seva oficina. Aquesta comprovació, segons informen algunes persones usuàries, no sempre funciona correctament i massa vegades s’han trobat amb la sorpresa de rebre la notificació d’una multa de 200 euros, feta des del control fotogràfic que hi ha instal·lat a les entrades.

Cal tenir present que el mercat, interior i exterior d’una banda, i els comerços de la zona, reben gènere dels seus proveïdors i els transportistes no sempre poden complir estrictament amb l’horari establert de càrrega i descàrrega. Ens han arribat informacions afirmant que algun botiguer ha hagut de limitar les entrades de material perquè hi ha transportistes que es neguen a accedir-hi per por de les multes si arriben més tard de les hores programades.

Aquest malestar del comerç s’estén també a bona part del veïnat dels carrers implicats en l’Illa de Vianants que expliquen dificultats i incidències variades amb l’entrada dels seus vehicles, o de familiars o amistats, quan hi accedeixen per arribar fins a les seves places de pàrquing.

Hi ha notícies que per al proper setembre hi ha prevista una reunió dels comerciants amb els serveis del Districte, que alguns demanen que es faci extensiva als responsables de mobilitat de l’Ajuntament.

El que sembla evident és que aquesta Illa de Vianants té una llarga història de problemes i de dificultats que han portat a modificar un parell de vegades els sistemes de control d’accés dels vehicles, des de les pilones que havien de funcionar automàticament fins el sistema actual més manual o analògic.

Fins i tot abans, en el moment de la peatonalització dels carrers Pareto i Anselm Clavé, l’obra no va tenir els resultats anunciats i esperats. El terra dels carrers havia de tenir diferents colors segons la zona, però finalment es va utilitzar una mena d’asfalt grisós, que remarca les taques que hi apareixen per l’ús i acaba donant una imatge de brutícia, que no sempre és del tot real. Tampoc l’arbrat previst a la zona ha tingut massa sort. Especialment al llarg del carrer Anselm Clavé la majoria dels arbres han anat desapareixent, el que no ajuda gaire a fer de l’Illa de Vianants un  espai amable i acollidor pel veïnat.

Nota: l’Illa de Vianants de Santa Eulàlia compren la zona entre el carrer Pareto, Unió a partir de Jacint Verdaguer i la carretera de Santa Eulàlia, el carrer Anselm Clavé entre Carrilet i Santa Eulàlia i el carrer Doctor Fleming

Mentre tant, la meitat de la població de l’Hospitalet es troba en elevat risc sanitari per la calor extrema

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.

El passat 25 de juliol es va esmenar i es troba ara en procés d’avaluació, la licitació d’un contracte de subministrament, en règim de lloguer, i suport tècnic per al transport, muntatge, manteniment i desmuntatge dels arbres ornamentals de Nadal i de diferents elements decoratius lumínics per a la campanya de Nadal 2024-2025 i 2025-2026, per un import de 2.785.505 euros, amb caràcter prorrogable durant tres anys més. El contracte es composa de sis lots que inclouen l’arbre monumental de la plaça de l’Ajuntament i 12 arbres més pels diferents barris de la ciutat i tots els elements decoratius lumínics que es podran veure a les zones comercials dels sis districtes de la ciutat. L’import d’aquest contracte supera en uns 170.000 euros l’import que l’Ajuntament es va gastar en les passades Festes de Nadal, per culpa, segons declaracions fetes a El Periódico, de l’encariment de l’energia i dels materials, però també per l’increment dels elements decoratius.

No deixa de ser sorprenent que el contracte hagi sortit a licitació al mateix temps que l’enquesta de l’Institut Metròpoli, encarregat per l’AMB, sobre Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes, que explica que un 30,7% dels entrevistats no poden permetre’s mantenir els habitatges a una temperatura adequada durant els mesos de calor i més del 19% no la poden mantenir durant els mesos més freds, mentre que un 11,3% de la població s’ha retardat al menys una vegada en el pagament dels rebuts de l’aigua, del gas o de l’electricitat en els darrers 12 mesos. Per sobre del 65% dels enquestats són conscients de l’increment acusat de les temperatures i un 70% diu sentir-se preocupat pels episodis de calor extrema. El 62,7% de la població, d’altra banda, passa molta calor a casa durant el dia i gairebé el 60% durant la nit mentre que gairebé el 73% afirma sentir aquesta incomoditat al propi barri de residència.

Gairebé la meitat dels enquestats afirmen d’altra banda, sentir sempre o sovint malestar en la salut per la calor, alhora que el 70% dels entrevistats afirmen desconèixer que hi ha ajuts o iniciatives públiques per fer-hi front als riscs extrems de temperatura.

Segons la mateixa enquesta, hi ha a l’àrea metropolitana més de mig milió de persones vivint en zones d’alta vulnerabilitat, especialment a l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat i algunes zones d’Esplugues i de Sant Boi, així com a barris de Barcelona, com Ciutat-Vella, Sants i Horta-Guinardó i, a l’eix del Besós, des de Badalona a Santa Coloma i els barris de l’est barceloní. Segons els càlculs de l’lnstitut Metròpoli, més de la meitat dels residents a l’Hospitalet viuen en seccions censals on l’Index de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVCC) és superior a 61, és a dir en greu situació de risc. Si el 8% de la població de l’àrea metropolitana en greu situació de risc viu a Barcelona ciutat, la població afectada de l’Hospitalet representa més del 4% del total de l’AMB.

Les dades del Dibarómetre presenten, no obstant això, resultats força contradictoris, segons l’enquesta de la Diputació de Barcelona

Fa pràcticament una setmana que es van donar a conèixer les dades de la segona fase del Dibarómetre, corresponent al 2024, i que afecta als municipis de la província de Barcelona sobre els quals té atribucions la Diputació. Es fan un total de 35.200 enquestes telefòniques en tot el període 2023-2024 i 400 als municipis com l’Hospitalet superiors als 10.000 habitants (excloent Barcelona). Per tant, l’índex d’error és del 5% en el conjunt de municipis per un nivell de confiança del 95%.

Pel que fa a l’Hospitalet, els principals resultats sobre vuit paràmetres relatius a la gestió del municipi i la imatge de la ciutat no resulten especialment brillants per l’equip de govern. En concret, dels quatre paràmetres on es demana un pronunciament dels enquestats entre molt/bastant o poc/gens, en tres casos els percentatges de poc/gens superen als de molt/bastant i només en un cas passa a l’inrevés. Quan es pregunta per la transparència de l’Ajuntament el 56% contesta que poc o gens i només el 31% que molt o bastant. Quan es tracta sobre el compromís de l’Ajuntament respecte del canvi climàtic el resultat és 42% molt/bastant i 45% poc/gens. En preguntar sobre el foment de la participació ciutadana el resultat és 42% molt/bastant i 48% poc/gens. La cosa canvia quan es pregunta sobre la satisfacció de viure al municipi: un 66% està molt o bastant satisfet, mentre que un23% ho està poc o gens.

Pel que fa a la gestió de l’Ajuntament, aquesta rep un aprovat (5,7 de mitjana) majoritari: el 69% puntua entre 5 i 8, mentre que el 21% suspèn l’Ajuntament i el 7% li dona un excel·lent. Pel que fa als problemes més assenyalats figura en primer lloc la seguretat ciutadana: un 41% la assenyalen, seguint a gran distància l’incivisme o la neteja, un 11%. Curiosament, només un 5% dels enquestats assenyalen com a problema l’excessiu creixement de la ciutat, en cinquè lloc no obstant això. Pel que fa als serveis més valorats, el transport públic, l’enllumenat i la recollida d’escombraries per aquest ordre superen el 6,6 de nota mitjana, mentre que els pitjors serveis detectats són, primer l’accés a l’habitatge, després la seguretat ciutadana i finalment la manca d’aparcament, tots per sota del 4,5.

Més enllà d’aquests paràmetres, el 51,2% dels entrevistats diuen que el municipi ha empitjorat des de l’any passat i un 27,3% que ha millorat, tot i que un 45,8% són optimistes respecte del futur i un 40,4% pessimistes.

Pel que fa al sistema de transport més utilitzat a la ciutat el 42,3% dels enquestats es mouen per la ciutat caminant, un 39,9% en transport públic, un 7,9% en cotxe, un 5,4% en moto, un 2,2% en patinet i només un 2% en bicicleta, per una ciutat que fa uns quants anys pretenia construir una xarxa de 47 Km de carrils-bici.

Pel que fa a l’oferta cultural, el 56,4 % dels entrevistats a l’Hospitalet la troben suficient en front del 38,3% que n’opinen el contrari.

Malgrat que les dades són prou contradictòries sí que es detecta en el dibarómetre uns registres més positius en termes generals que a l’enquesta de l’any passat. No obstant això, és impossible no fixar-se en dades que criden l’atenció. Hi ha majoria d’entrevistats que troben a faltar una actitud municipal més procliu a les mesures per lluitar contra el canvi climàtic, alhora dona la sensació que es detecta una certa opinió majoritària respecte que l’Hospitalet és una ciutat insegura i també que no hi ha prou transparència en la gestió i, finalment, hi ha una sensació general que la ciutat empitjora any que passa, però en canvi una majoria molt notable aprova la gestió municipal i dos de cada tres entrevistats estan contents de viure a la ciutat. Cal dir que semblaria molt estrany que encara hi hagi ciutadans que no coneguin que hi ha una institució provincial que es diu Diputació de Barcelona. Doncs bé, 15 de cada 100 entrevistats a la ciutat no sabien de la seva existència, dada que fa desconfiar notablement de la consistència de la informació obtinguda amb aquesta monumental enquesta.

La nova electrolinera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i TMB amb dos punts ràpids és a Bellvitge i és la primera del projecte MetroCHARGE

L’HOSPITALET. J.C. VALERO.- Gràcies a Antoine Lavoisier sabem des del segle XVIII que “l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma”. Bona prova de la validesa d’aquest principi ho demostra l’electrolinera que aquest dimarts s’ha inaugurat a la superfície de l’estació de Bellvitge de la Línia 1, a l’Hospitalet, amb tres punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics i que és la primera alimentada amb l’energia que es genera a partir de les frenades del Metro. El projecte suposa un impuls a l’eficiència i la sostenibilitat energètica i és pioner a Europa.

El punt de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics és una nova instal·lació que forma part del programa europeu MetroCHARGE, que compta amb sis electrolineres ràpides més. La potència s’obté d’un total de 16 “recuperadors” instal·lats al subsòl, a l’estació del Metro, que “permeten utilitzar l’energia de les frenades dels combois en altres usos”, ha explicat el conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Xavier Flores. 

El directiu ha afegit que l’energia que generen les frenades també s’utilitza per alimentar altres usos de les estacions i, “a més de reduir emissions”, suposa rebaixar “un 5,5% el consum energètic de tota la xarxa”, cosa que permetrà estalviar uns 1,2 milions d’euros. Un estalvi que facilitarà recuperar la inversió realitzada per les administracions en “quatre o cinc anys”, ja que la resta de la inversió procedeix de fons europeus.

L’estació de recàrrega disposa de dos equips de 50 kW de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics. Igual que la resta d’electrolineres, l’usuari disposa a partir de 30 minuts per aconseguir la càrrega completa del cotxe. El projecte compta amb un pressupost de 7 milions d’euros, el 40% dels quals està finançat per la Unió Europea a través del programa Moves Projectes Singulars II, i és el resultat d’una col·laboració entre TMB i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB ) .

Hi ha dues electrolineres més actives a l’Hospitalet, una a prop de l’estació de Can Boixeres, de la L5, i l’altra en un aparcament proper a la parada de Santa Eulàlia, de la L1. A Sant Adrià del Besòs hi ha un tercer punt, a l’estació de la Verneda, de la L2. En el marc del programa MetroCHARGE es preveuen activar tres electrolineres a Cornellà (L5), Badalona (L2) i Santa Coloma (L1). Actualment, la xarxa d’electrolineres de l’AMB té 52 estacions, repartides a 31 municipis.

Tots els punts de recàrrega del programa MetroCHARGE estan integrats a la xarxa metropolitana d’electrolineres. El seu ús és el mateix que la resta d’electrolineres de l’AMB, a partir que els usuaris es registrin a l’app AMB Electrolineres. La recàrrega s’activa amb la mateixa aplicació i el temps màxim és de 30 minuts, 1 hora o 2 hores, segons el connector utilitzat. Les tarifes de les electrolineres del programa MetroCHARGE, pel que fa als connectors Combo de recàrrega ràpida, són de 30 cèntims d’euro per kWh per l’energia consumida i 0,399 euros per minut per l’excés de temps a fer servir l’aparcament a partir del minut 30 dús.

Les electrolineres de l’AMB presenten una demanda creixent i més creixerà a finals d’any, quan estiguin en servei les 102 instal·lacions de la xarxa pública de punts de recàrrega, que permetrà donar servei i carregar simultàniament 367 vehicles. Durant el mes de juny passat, l’actual xarxa de 52 estacions repartida en 31 municipis metropolitans ha distribuït més de 100.000 kWh i s’han facilitat 6.100 recàrregues mensuals. Diàriament, de mitjana, a cada punt es realitzen entre 5 i 20 recàrregues.

Les autoritats afirmen que lenergia subministrada és energia verda certificada procedent de fonts cent per cent renovables. Els aproximadament 100.000 kWh distribuïts al mes suposen un estalvi mensual d’emissions de 93 tones de CO2 i 129 kg de NO2.

La promoció dels habitatges anirà a càrrec del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per l’AMB i la Generalitat de Catalunya

L’HOSPITALET. J.C.VALERO.- El ple del mes de juliol de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha aprovat aquest dimarts diverses mesures en matèria d’habitatge a partir de convenis per habilitar diferents terrenys per tal de construir-hi pisos de lloguer accessible i que afecten a l’Hospitalet, que cedeix tres finques, una al barri del Centre i dos a La Florida per a la construcció de 142 pisos.

L’Ajuntament de la ciutat ha cedit tres finques de titularitat municipal a l’AMB per a promocionar habitatge accessible, una situada al barri Centre, a l’avinguda Carrilet, 341-354, i avinguda Mare de Déu de Bellvitge 347-351. La superfície de la finca és de 1.355 m2 i la de sostre edificable, de 6.334,65 m2. S’hi construiran un màxim de 86 habitatges.

Les altres dues finques estan situades al carrer Canigó, la primera al numero 1 amb una superfície de 555 m2 i de sostre edificable de 2.242,50 m2 per a construir un màxim de 28 habitatges, i la segona finca esta situada al mateix carrer Canigó, numero 5, amb una superfície de 595 m2 i la de sostre edificable, de 2.242,50 m2, apta per a construir un màxim de 28 habitatges. En total, amb les tres finques es podran construir 142 pisos de lloguer accessible.

El que s’ha aprovat avui és el conveni regulador de la futura cessió gratuïta de tres finques de titularitat de l’ajuntament  a favor de l’AMB, per a la construcció d’habitatges de lloguer accessible, directament o a través de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que és una entitat pública empresarial dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest pas anirà seguit de les redaccions dels diversos projectes constructius.

Segons informa l’AMB, la seva política d’habitatge inclou diverses modalitats, que van des de la compra al lloguer, passant per una estratègia “ambiciosa de rehabilitació del parc existent”. Aquesta estratègia es fa des de l’àmbit públic i també a través de fórmules de cooperació públic i privada com Habitatge Metròpolis Barcelona.

Una nota de premsa de l’AMB informa que l’IMPSOL ja compta amb 5.800 habitatges construïts i comercialitzats als municipis metropolitans. D’aquests,  5.367 han estat de venda  i 433 de lloguer. Es preveu un total de 490 habitatges més de lloguer assequible a finals de l’any 2027.

Per la seva banda, Habitatge Metròpolis Barcelona SA, l’operador públic-privat participat per l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i NIC RESIDENCIAL, SL, ha iniciat els primers projectes per a la construcció de d’un parc de lloguer assequible de 4.500 habitatges (2.250 als municipis metropolitans i 2.250 a Barcelona).

També el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), constituït per l’AMB i la Generalitat de Catalunya desenvolupa amb els municipis un model integral metropolità de foment i suport a la rehabilitació d’edificis i habitatges. Actualment el CMH gestiona una convocatòria d’ajuts dels Fons Next Generation, aprovada el maig de 2022, i que està dotada amb 100M€. Al juny de 2026, data de tancament de la convocatòria, l’objectiu és rehabilitar 9.525 habitatges.

Durant la mateixa sessió d’avui del Consell Metropolità també s’ha aprovat de manera definitiva el Pla d’actuació metropolità (PAM), el document que ha de guiar l’acció del Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al mandat que finalitza a l’any 2027, i que recull les línies i els objectius de caire estratègic que han d’orientar les actuacions que s’implementaran durant els propers quatre anys. Aquest document ja es va aprovar de manera inicial el passat 30 d’abril. La proposta d’acord ha estat aprovada amb els vots a favor de tots els grups presents, excepte del PP, que s’ha abstingut.

Durant el Consell Metropolità d’avui també s’ha fer un homenatge a Xavier Trias en el seu comiat de la política activa. Tan Trias com el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, han destacat el gran consens entre grups polítics que sempre ha caracteritzat l’acció del Consell Metropolità. En aquesta sessió també s’ha acomiadat Ignasi Llorente, que va ser alcalde de Torrelles de Llobregat.

Les festes locals de l’Hospitalet continuaran sent les de Barcelona amb el vot favorable de comuns i republicans

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Una altra plataforma en lluita, aquest cas la dels Bressols municipals es va encarregar de posar la nota de color en la protesta que van protagonitzar al saló de plens municipal durant la sessió plenària de dilluns.

Primer la portaveu de l’AFA de les escoles bressol municipals Xènia Ruiz i després l’educadora Núria Valls, van prendre la paraula al ple per explicar que les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobre-saturació. En concret hi ha una educadora per cada 8 nadons, una educadora per cada 13 infants d’un a dos anys i una educadora per cada 20 infants de 2 a 3 anys.

Aquesta queixa que es va expressar ara al ple municipal no és nova. L’equip tècnic es va reunir amb l’ajuntament al gener d’aquest any per denunciar la situació i es va acordar una nova reunió al juny que no s’ha fet i que, sobretot, no ha rebut per part municipal cap mena de resposta. Aquesta manca de respostes ara que s’ha acabat el curs ha fet que les demandes no s’hagin pogut treballar i que continuï sense existir un  projecte educatiu municipal homogeni per tots els i les alumnes de les bressol, que no s’hagin cobert les expectatives de nous contractes de personal i que no s’hagin pogut organitzar les escoles amb garanties i que els pares coneguin amb prou antelació el funcionament del proper curs tant en atenció escolar com en l’aplicació del calendari.

Les educadores s’han queixat reiteradament que tenen el sou congelat des de fa catorze anys i que l’abandonament que sofreixen per part de l’Ajuntament perjudica laboralment a les treballadores (aquest és un sector fortament feminitzat i precari) i també a les famílies per les continues improvisacions a que els obliga la negligència municipal. Molt concretament aquest factor del salari afecta greument a l’estabilitat dels equips perquè moltes educadores abandonen la plaça perquè són contractades en altres llocs per salaris més ajustats a la feina desenvolupada.

El més significatiu d’aquest fet és que aquest problema depenia directament del que avui és la primera autoritat municipal que ha estat molt posat en qüestió al llarg de tot el curs pels incompliments del seu departament tant pel que fa a les escoles bressol municipalitzades com les que s’havien de municipalitzar i que sembla que no ingressaran en el sistema local fins el curs 25-26.

La resposta a la queixa de les educadores del Bressol municipal, la va donar la nova responsable d’Educació, la regidora i tinenta d’alcalde Cristina Santón, que fins i tot va sortir en acabar el punt per parlar amb les concentrades i prometre in situ la contractació de 12 noves educadores per reforçar l’actual plantilla. Fet i fet, les queixes s’han saldat amb noves promeses, més enllà de les que ja es van fer al gener i que van quedar irresoltes.

L’altra punt de l’Ordre del Dia del Ple que mereix un comentari era el que pretenia aprovar el calendari de festes locals per l’any 2025. Els assistents a la sessió van tenir que intuir que es tractava novament de marcar en el calendari com a festes locals les que ja es venen celebrant des de fa molts anys —almenys durant tot el mandat de l’anterior alcaldessa Marín i una bona part del període de l’alcalde Corbacho— i que són exactament les que marca com a festes locals la ciutat de Barcelona, en concret la seva diada de Festa gran de la Mercè (24 de setembre) i la segona Pasqua o Pasqua Florida que aquest any es va celebrar el 5 de juny. La festa local tradicional de l’Hospitalet havia estat el dia de Sant Roc que coincidia, a més, amb la Festa Major del Centre del municipi. Aquesta festa cau al mig del mes d’agost (el dia 16) i ja fa molts anys es va deixar de celebrar perquè es considerava que era una festa del tot desaprofitada perquè la majoria dels ciutadans al mes d’agost ja fan vacances i un gran quantitat de persones abandonen el municipi. Durant uns quants anys es va traslladar a la diada de Sant Jordi, coincidint amb el rovell de l’ou de les Festes de Primavera, però en moment determinat va semblar més apropiat ajustar les festes locals de l’Hospitalet a les que celebrava la ciutat de Barcelona pel simple fet que molts dels veïns i veïnes de la ciutat treballen a Barcelona i a l’inrevés i que la coincidència de festes ajudaria, entre altres qüestions a la conciliació familiar.

Aquesta decisió, unilateral de l’equip de govern del moment, va ser posada en qüestió pels diferents grups d’oposició al llarg dels darrers anys. El principal argument és que les festes locals, com el seu mateix nom indica, son celebracions de caràcter identitari que serveixen per la cohesió social d’un municipi. En aquest sentit, semblaria que no pot haver discussió a l’hora de fixar la festa local de qualsevol lloc perquè les festes locals formen part de la tradició municipal i les tradicions no s’improvisen. El que si sol passar és que les tradicions es renovin i algunes perdin relleu en benefici d’altres. A l’Hospitalet ha passat. Sant Roc va perdre efectivitat a mesura que la ciutat perdia el seu rol agrari però en canvi va guanyar rellevància la Festivitat de Sant Jordi, als anys 60 gràcies a l’impuls de les Jornades del llibre i als anys 80 gràcies a l’encert de les Festes de Primavera. Resulta indubtable hores d’ara que Sant Jordi ha pres una enorme rellevància ciutadana a l’Hospitalet gràcies a aquestes noves tradicions.

En la sessió plenària, el portaveu dels Comuns va emplaçar el nou equip municipal a obrir un debat ciutadà, mitjançant taules de participació ciutadana i a través de les regidories de districte, per fixar un criteri uniforme que defineixi les festes locals més enllà del fet disgregador que suposa vincular-les també a la ciutat de Barcelona. El representant de Vox va parlar també de pensar en el 15 de desembre que és quan un decret reial va convertir l’Hospitalet en ciutat. No estaria malament si no fos perquè l’Hospitalet es va guanyar el títol de ciutat com a consolació de la pitjor expoliació que ha patit una localitat catalana en tota la història: la pèrdua de 900 Ha del terme municipal a favor de Barcelona i el boom econòmic del seu port marítim que molts anys després es va convertir en l’actual Zona Franca.

El grup municipal del PP va anunciar que no votaria a favor del calendari perquè considera que l’Hospitalet té prou entitat per mantenir una festa pròpia i ERC també va mantenir una posició semblant. Malgrat això, el nou calendari festiu per tot l’any 2025 serà el mateix que fins ara perquè socialistes, comuns i republicans han tornat a acceptar que la dinàmica no s’aturi. Això de no aturar la dinàmica per pura responsabilitat que és el soniquet de l’oposició sempre que vota amb la majoria de govern, ja comença a provocar el somriure. 

La sensació és que l’equip de govern, malgrat estar en minoria i ser conscient de la seva debilitat, pot resistir tot el mandat fent volar coloms

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Va haver en el plenari d’ahir algunes qüestions significatives que ja no criden gaire l’atenció però que cal destacar. La primera d’elles és que en un Ordre del Dia de 32 punts i dues urgències, el govern municipal no va perdre ni una sola votació. Malgrat que, com és habitual, les esmenes dels grups municipals són constants respecte de la gestió i la pràctica política de l’equip de govern, en uns casos uns grups i en la resta uns altres, van votar amb el govern municipal en moltes ocasions, com van explicar puntualment, per pura responsabilitat ciutadana donat que molts dels punts incorporaven qüestions d’una certa urgència o que costaria permetre que no s’aprovessin.

Aquest darrer ple del curs incorporava un important llistat d’aprovacions de modificacions de crèdit per fer front a despeses globals o per permetre amortitzacions de deute. Malgrat que, com és habitual, els diferents grups municipals critiquen la pràctica abusiva d’aquestes modificacions de crèdit en ocasions per subvencions no fetes servir, en altres per pagaments d’urgència, en altres per cobrir els romanents de tresoreria, que posen de manifest un tracte molt flexible del pressupost, sempre acaben aprovant-les. De manera que, aquesta crítica permanent en cada ple, resulta absolutament ineficaç en la pràctica, perquè això s’està fent així des de fa més d’un any i no s’han mostrat ni els mínims signes que hi ha una voluntat de resolució d’aquesta pràctica lleugera d’aplicació del pressupost. Hi havia 7 punts de l’Ordre del Dia que reclamaven aprovació de modificacions de crèdit, incloses les dues urgències, totes elles aprovades, en uns casos amb l’abstenció dels Comuns o del PP, de Vox o d’ERC, però sempre amb els vots favorables dels socialistes i esporàdicament d’algun grup que en aquest cas no s’abstenia. Fins i tot la que incorporava l’amortització de 15 milions d’euros del deute viu, quinze milions que, amb les enormes necessitats que pateix la ciutat en tots els ordres, potser haguessin tingut millor destí en alguna inversió que no pas en la devolució bancària aprovada.

Això mateix, el triomf pausat de l’equip de govern, va succeir també amb dos punts que demanaven aprovar els plans anuals (al mes de juliol!!) per l’exercici 2024 dels serveis municipals de les zones AIRE o del servei de grues. Crítiques contundents dels grups municipals per la mala praxis en l’harmonització de les zones AIRE i en la gestió de les grues de retirades de vehicles però, a l’hora de la veritat, els dos punts es van aprovar amb els vots favorables de Comuns i ERC, el primer, i de Comuns i Vox el segon. El PP va votar en contra de tots dos.

De la totalitat dels punts de l’Ordre del Dia, 16 eren únicament “donar compta” o bé de decrets d’alcaldia o d’acords de gestió interna, i només dos es referien a procediments legals i un tercer a l’avaluació d’una sentència del TSJC que anul·la la zona de baixes emissions a la ciutat per un defecte formal després d’un recurs de la patronal d’autocars i microbusos. Punts, per tant, que no requereixen aprovació, però que permeten la intervenció dels grups municipals especialment per posar de manifest les seves diferències amb l’equip de govern… però poc més.

Va haver, malgrat tot, un parell de punts de l’Ordre del Dia que tenien interès, més enllà del debat repetitiu d’arguments i les votacions que tot ho deixen com estava. I va haver també un punt de l’Ordre del Dia que va quedar sobre la taula sense explicacions, i que es refereix a la modificació de la periodicitat de les sessions del Ple Municipal, sobre la qual no deu haver consens entre els grups polítics. No va transcendir, però hem de recordar que al PSC ja li semblen bé les sessions plenàries que es fan al matí, a les quals pocs ciutadans poden assistir, mentre que a l’oposició li agraden més les sessions de tarda perquè acostumen a ser més concorregudes. A tal efecte calgui constatar l’existència d’un punt de l’Ordre del Dia (un dels dos de notable interès als quals fèiem referència més amunt) sobre la petició de paraula de l’AFA Escola Municipal La casa dels Arbres en relació a la situació de precarietat total que viuen els centres educatius municipals de cero a tres anys. I, d’altra banda, el relatiu a l’aprovació per part del ple, de les festes locals per l’any 2025. (Aquests dos punts seran tractats per L’Estaca els propers dies).

En el capítol de preguntes al Ple que va tancar la sessió d’ahir, en van haver de tot tipus. Des d’alguna de Vox que es queixava que la segona ciutat de Catalunya no té un refugi propi d’animals abandonats (Esther López) fins una dels Comuns que demanava que hi hagi un protocol més afinat dels minuts de silenci per tal que puguin sumar-s´hi més persones (la va fer la Laura Alzamora), passant per l’informe dels decibel·lis de La Farga (Graells d’ERC), els projectes urbanístics de l’antiga fàbrica SAS a La Torrassa i les sitges ibèriques (Domínguez de Comuns) o la relació de clubs cannàbics existents a la ciutat (Lorena Paricio, del PP) o els forats a l’asfalt del carrer Primavera (David Sánchez-Lafuente, també del PP).

Va haver dues preguntes relacionades amb les informacions que L’Estaca ha fet aquests darrers dies sobre el contenciós entre FIC i els Mitjans de Comunicació Públics, amb la intervenció del Consell de la Informació de Catalunya, arran del Manifest que es va fer arribar a aquest organisme i als grups polítics municipals. Tant Sílvia Casola d’ERC-EUiA, com Sonia Esplugas del PP, es van fer ressò de la queixa de FIC, en la línia del que ja havia preguntat en un ple anterior la regidora dels Comuns (i diputada), Nuria Lozano: quan es posarien en marxa els Consells Consultiu (ja nomenat) i Executiu (inactiu del tot) que haurien d’estar en vigor, segons el propi contracte-programa dels MCP, des de juny/juliol del 2023 i que no funcionen. A la pregunta de Lozano, l’equip de govern ha respost recentment que el Consell Assessor es convocarà en la segona quinzena de setembre, però no es diu res de l’altra Consell, més important en l’organigrama de gestió perquè és l’Executiu mentre que l’altra és l’Assessor, senyal inequívoca de que hores d’ara no hi ha encara cap projecte de convocatòria al respecte.

La redacció de L’Estaca es vol fer ressò de l’agraïment que, en aquest sentit, la JD de FIC ha fet arribar a la redacció, per la implicació que suposa que els grups municipals d’oposició es preocupin del funcionament dels MCP, però alhora es posa de manifest que la queixa de FIC anava dirigida a l’escamoteig sofert per la ciutadania hospitalenca a la que se li ha negat reiteradament la informació que ha generat el Foment de la Informació Crítica des de la seva fundació l’any 2018 i fins el mes de juny d’aquest any.

Los vecinos lucharán por bajar los niveles permitidos en esa calle, modificados tras la remodelación del Centro Comercial

L’HOSPITALET. LLUIS BERBEL.- El ayuntamiento de l’Hospitalet ha requerido al Centro Comercial La Farga para que adecúe las condiciones acústicas de los aparatos de climatización y los sitúe para que cumplan con los niveles que están establecidos en la ley de Protección contra la contaminación acústica.

En una medición realizada por el propio ayuntamiento, los ruidos que producen, fundamentalmente, los aparatos de climatización, superan en dos decibelios el nivel permitido en esa zona, según un informe emitido por el departamento municipal de Qualitat Urbana. Aunque otras mediciones realizadas en momentos concretos por los vecinos, los superan en cinco decibelios.

Como ya ha informado en dos artículos L’Estaca, https://lestacarevista.wordpress.com/2024/07/17/los-vecinos-del-centro-comercial-la-farga-hartos-de-la-pasividad-municipal/ los vecinos vienen protestando por estos ruidos desde hace dos años ya que no pueden abrir las ventanas en verano para poder descansar y, hasta la fecha, no se le había exigido al Centro Comercial (CC La Farga) que los subsanara.

Los vecinos se dirigieron en dos ocasiones a la Síndica de Greuges de L’Hospitalet para que atendiera sus demandas. Hace unos días, la institución citada presidida por Merche García, que había solicitado un informe al ayuntamiento, le remitió a los vecinos afectados el realizado por el Àrea de Qualitat Urbana, y donde en uno de los registros se demuestra que el CC La Farga supera los decibelios permitidos.

Las mediciones fueron realizadas los días 21 y 22 de junio con un sonómetro y un grabador de audio, en la vivienda de uno de los vecinos situado en la avenida Isabel la Católica. El sonómetro realizó las medidas a partir de las 21 h. durante casi dos horas cada día. El resultado fue el incumplimiento por el CC La Farga de la normativa, superándola en dos decibelios según el propio informe municipal.

A raíz de ello, se determinó por el Àrea de Qualitat Urbana darle un plazo de un mes al CC La Farga para que adecuará sus instalaciones a las condiciones acústicas que son requeridas por la normativa.

Este departamento municipal advierte al CC La Farga que, una vez finalizada la adecuación acústica se han de volver a tomar las mediciones desde la misma vivienda de donde se detectaron las irregularidades para comprobar in situ si ha sido efectiva la actuación sobre los aparatos de climatización que son fundamentalmente los que producen el ruido.

Asimismo, en la inspección que se realizó, se comprobó también la existencia de unos reflejos de luz producidos por las cúpulas del techo del Centro Comercial. Hay que recordar que, en uno de los artículos de L’Estaca, unos de los afectados denunció a La Farga por los daños producidos en una persiana y en un sofá como consecuencia de los rayos del sol reflejados contra su vivienda a través de las citadas cúpulas.

Los vecinos, por un lado están satisfechos porque al final se les ha dado la razón después de dos años de continúas quejas sin que la dirección del CC La Farga les hiciera caso, ni las gestiones ante el ayuntamiento surtieran efecto alguno. Por otro lado, sin embargo, esperan el cumplimiento urgente por parte de La Farga del requerimiento que les ha realizado el ayuntamiento para que haga las reparaciones que aminoren los ruidos que ocasionan los aparatos de climatización.

Aún así, los vecinos piensan que permitir en esta calle 65 decibelios es excesivo y van a luchar para que se rebaje el nivel ahora establecido, que “casualmente” se modificó hace unos tres años con la remodelación del Centro Comercial.