Alarma ciutadana per la deixadesa del patrimoni monumental de la ciutat

Una moció d’ERC del passat octubre reclama que l’Ajuntament recuperi el “Poema de Joan Brossa” tal com el poeta el va projectar

Pl. Verge de Montserrat.

L’HOSPITALET.- L’abandonament del patrimoni monumental de la ciutat està provocant la queixa permanent de les entitats i els veïns de la ciutat que tenen a prop alguns monuments que en el seu moment van ser paradigmàtics i que per la deixadesa municipal estan a punt de perdre tot el sentit que van tenir.

Com a conseqüència d’això, el passat 25 d’octubre del 2023, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una moció d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre el parc d’escultures públiques de la nostra ciutat, donat l’abandonament i la manca de protecció que pateixen i les queixes continuades de la ciutadania.

No és el primer cop que veïns i veïnes de la ciutat han cridat l’atenció sobre la manca de sensibilitat que demostra l’Ajuntament amb el patrimoni històric de la ciutat. Especialment quan es compara la cura que tenen ajuntaments de les ciutats del nostre entorn amb el seu patrimoni, en comparació amb el menyspreu que demostra el de l’Hospitalet.

La historia d’una ciutat es reflecteix també en els seus monuments. Els que nosaltres deixem, fins i tot els més actuals, es convertiran en la referència històrica pels futurs habitants de la ciutat. La tasca de les generacions actuals és enriquir-la i tenir cura de la que ja existeix, però molt poc es pot fer si ni tant sols coneixem amb exactitud el que tenim. I és que, malgrat es fa difícil d’entendre, l’Ajuntament no disposa de cap inventari del patrimoni escultòric que existeix a la ciutat i que hauria de ser motiu d’orgull ciutadà.

Per què diem que hauria?
Doncs perquè molts dels conjunts escultòrics de l’Hospitalet estan abandonats o, com bé explica el grup Municipal d’Esquerra Republicana, es traslladen de localització i, a continuació, s’obliden, perdent en moltes ocasions tot el seu simbolisme, el sentit i la sensació de proximitat, que els grups escultòrics tenen pel veïnat dels barris.

D’un ajuntament que menysprea el seu present artístic i monumental tampoc es pot esperar que sigui gaire diligent amb el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Com exemples tenim el Castell de Bellvís, la masia de Can Rigalt, el conjunt fabril de la Cosme Toda, la bòvila de Can Batllori, Can Llopis, Can Trinxet, Can Gras, el Pont d’en Jordà… Ens cansaríem d’enumerar-los, i es que només cal veure amb quina situació es troba la mateixa façana de la Casa de la Vila, per veure el ínfim cas que se li fa a tot aquest patrimoni.

Si ens circumscrivim al patrimoni escultòric del barri Centre, per exemple, només cal fer una passejada pel barri per veure la deixadesa en que es troba l’abeurador del parc de la Remunta, cobert per plàstics negres, les edificacions de l’antiga caserna en estat deplorable i, si es fa una visita a la plaça Mare de Déu de Montserrat, ens podem trobar una petita escultura en situació de complet abandonament envoltada per excrements de gos i allà on hi havia un jardinet, un solar deplorable pel seu abandonament.

La moció d’ERC que demanava un inventari de les escultures públiques instava l’Ajuntament a executar un pla de xoc en termini de sis mesos, en el termini d’un any elaborar un inventari individualitzat que inclogui l’entorn de cada element, un protocol de neteja de les escultures i programes educatius que posin en valor els espais monumentals així com específicament una cooperació amb la Fundació Joan Brossa per recuperar en els sis mesos següents el projecte original del monument Poema de Joan Brossa i retornar les lletres apilades al seu entorn original, que també s’ha de reconstruir, com a rectificació de l’alteració patida que permeti respectar la voluntat de l’artista.

Pau Taxonera.