Pràcticament es manté inèdit el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic de l’any 2021

Una nova moció del grup d’ERC aprovada al setembre de l’any passat, reclama novament que les accions previstes es posin en marxa.

Vista de la zona d’edificis de la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat reflex del creixement urbà de la metròpolis.

En el Ple del 27 de setembre de l’any passat es va aprovar una important moció, per adaptar l’Espai Públic de l’Hospitalet al Canvi Climàtic, on també s’especifica que ha de servir per pal·liar els efectes de les onades de calor a l’estiu. Aquesta moció es basa en dos punts. El primer, una llei del Govern de la Generalitat, molt modesta donat que només és una proposta d’intencions, sense quotes, dates i dades, (la 16/2017, de l’1 d’agost, que es pot veure aquí: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=794493) amb la pretensió de promoure “la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i el foment de la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.”

Malauradament, de tota aquesta llegenda només podem extreure una cosa: que la única que es belluga, malgrat els impediments que hi posa l’administració, almenys a la nostra ciutat, és la ciutadania, que afanyosa busca contenidors buits, algun lloc on dipositar amb facilitat l’oli usat o omple de testos amb plantes el seu balcó o l’entrada de la seva casa. I el famós Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, el resultat del qual només es pot veure en la publicitat de l’Ajuntament, però poc, per no dir res, en actuacions visibles o, si més no, reals.
(Veure: https://www.sostenible.cat/noticia/lhospitalet-reforca-la-seva-lluita-per-fer-front-al-canvi-climatic aprovat el 20 d’octubre de 2021, i publicat l’onze de novembre del mateix any, amb el nom “Pla Local d’adaptació al Canvi Climàtic de l’Hospitalet de Llobregat 2019-2030” (PLAAC), signat per Cristian Alcázar https://cido.diba.cat/normativa_local/12488070/pla-local-dadaptacio-al-canvi-climatic-ajuntament-de-lhospitalet-de-llobregat.)

És a dir, que arriba amb un parell d’anys de retard, se suposa que perquè Cristian Alcázar, conegut per altres qüestions més prosaiques, no devia estar per la labor. De fet, l’aprovació d’aquest pla resulta de l’adhesió de l’Hospitalet al “Pacte d’Alcaldes-Alcaldesses” promogut per la Comissió Europea, com a mecanisme de participació contra l’escalfament de la Terra, el 28 d’octubre de 2008.

L’ajuntament de la nostra ciutat va signar un pacte 13 anys abans, amb el resultat d’un augment del parc d’habitatges i la transformació de parcs de terra i amb espai verd, en asfalt i ciment, és a dir tot el contrari del que diu el sentit comú, però no la butxaca dels constructors.


A tot això ens preguntem què se n’ha fet del famós pla, que ve a ser el que pretén la moció impulsada pel grup municipal d’Esquerra Republicana. Des de la seva aprovació, poques coses s’han pogut veure fora d’algunes millores dins les instal·lacions del mateix Ajuntament.


L’onze i dotze de novembre del mateix any, en un Seminari sobre Refugis Climàtics, Blanca Atienza, directora de Serveis d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat de l’Ajuntament, va expressar (Veure: https://www.diba.cat/documents/63810/380283221/Relat_Seminaris_adaptacio_mar%C3%A723.pdf/46eb281b-31ef-1173-5fd1-043246f8b6cb?t=1679484185986) que l’objectiu de la ciutat és poder garantir que els seus habitants gaudeixin dels serveis públics a una distància màxima de 10 minuts de la seva residència i, específicament, la població major de 70 anys, a 5 minuts.

Sota aquest desig, es treballa per implantar els espais refugi, matisant que no responen a un model únic per a totes les ciutats, ni tan sols per a tots els barris d’una mateixa ciutat. L’Ajuntament concep els espais refugi com a llocs de convivència i de proximitat i ha habilitat tres parcs urbans per funcionar com a tals. Igualment, Blanca Atienza exposava aleshores que s’estava treballant en altres vies per tal d’adaptar espais refugi: per una banda, la naturalització dels patis de centres educatius i, per altra banda, la implantació d’espais interiors públics (biblioteques) i privats (centres comercials). A més, afirmava “la ciutat planifica el disseny de nous espais verds a partir d’indicadors ambientals i el projecte de disposar d’un bosc urbà que pugui connectar els diferents espais verds de la ciutat.”

Si no fos perquè vivim a la mateixa ciutat que la directora de serveis esmentada, creuríem que els ciutadans de l’Hospitalet gaudeixen d’un entorn idíl·lic, amb zones boscoses lligades pels diferents parcs i zones verdes de la ciutat. Malauradament, moltes d’aquestes zones verdes són més aviat grises, aparcaments de vehicles o àrees cimentades. Pel que fa al bosc urbà tots sabem que no existeix ni se l’espera, i si parlem dels espais refugi, cap veí de l’Hospitalet està assabentat de la naturalització dels patis de centres educatius. De fet, per alguns centres el pati és el terrat, sense arbrat, òbviament. Pel que fa a les biblioteques o els centres comercials, esperem que l’onada de calor no arribi en diumenge.

Estem el 2024 i, a part d’unes actuacions i normatives que, fora d’uns quants funcionaris, ningú ha vist o sentit dins la ciutat, el PLAAC preveu un programa d’actuacions, un cronograma i un programa de seguiment que no semblen existir. De fet, sembla que els diferents responsables de la ciutat, tant pel que fa a la recollida d’escombraries, el manteniment dels parcs i jardins, els responsables de promoure l’eficàcia energètica o els punts de recàrrega de vehicles elèctrics, per exemple, no s’han llegit el Pla aprovat el 20 d’octubre del 2021, i d’haver-ho fet, s’han oblidat per complet.

En la seva moció, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana Insta a l’Ajuntament a accelerar la posada en marxa de les accions previstes en el Pla Local d’adaptació al Canvi Climàtic per tal de complir els terminis fixats en el seu cronograma.