Ho van denunciar en un acte de FIC les tres feministes expertes en tractament de les violències contra les dones que van participar en el Cicle de Factoria d’Idees

Laura Alzamora, Lluïsa Carmona i Carmen Menchón, van coincidir en el mateix diagnòstic en fer un repàs dels instruments necessaris per fer front a les violències contra les dones a la ciutat. De ser l’Hospitalet una de les ciutats més avançades en crear serveis i mecanismes de intervenció per fer front a les polítiques discriminatòries contra les dones en els anys 80, s’ha passat a una situació que provoca alarma per la desídia municipal a l’hora d’actualitzar els instruments que haurien de fer possible afrontar amb possibilitats d’èxit, el tractament de les diferents violències que s’exerceixen sobre les dones. 

Amb l’assistència presencial d’una trentena de persones i unes altres vuit on line, en molt bona part dones, es va celebrar ahir la primera xerrada del VII Cicle de Factoria d’Idees que periòdicament organitza el Foment per la Informació Crítica de l’Hospitalet, en aquesta ocasió sobre Polítiques contra les violències masclistes a l’Hospitalet d’avui. La moderadora de l’acte i vicepresidenta de l’entitat, Ana Rodríguez, una de les cinc fundadores del primer Centre de Planificació que va existir a la ciutat, va emmarcar les ponències en la indispensable necessitat de reflexionar sobre quina és la situació dels serveis actuals, a la llum de les dades que calia posar sobre la taula de les experiències hagudes a la ciutat des dels anys 80 i fins ara mateix. En aquest sentit va comptar amb la col·laboració de dues sòcies de l’entitat, Laura Alzamora, psicòloga i actual regidora d’En Comú-Podem, i de Lluïsa Carmona, ex-regidora independent per ERC, historiadora, terapeuta i feminista especialista en tractament a dones víctimes i als seus fills, per tal de fer un repàs de la situació actual de la ciutat pel que fa als instruments al servei de les dones en situació de violència de gènere. Carmen Menchón, activa militant del moviment feminista i una de les principals inspiradores de les Cases d’Acollida i antiga consultora del CAID a l’Hospitalet, va fer un repàs exhaustiu del treball de les dones en el suport contra la violència tant a Barcelona com a l’Hospitalet especialment en els anys en que es va dissenyar tota una xarxa d’ajut basada en l’autoestima i la integració, de gran èxit.

En tots els casos es va posar de manifest la involució soferta. Alzamora, per exemple, va posar l’accent en la necessitat d’aconseguir espais de reflexió, perquè el moviment feminista a la ciutat s’ha esclerotitzat i en aquest sentit va posar alguns exemples com ara la manca de rigor en la taula sectorial de la dona on les reunions programades han estat dues al 2021, 5 al 2022 i només una l’any passat. En una de les reunions del 2022, per exemple, l’ordre del dia posava de manifest que la reunió havia girat bàsicament sobre una pancarta que s’havia de penjar durant les festes de la ciutat i només havien assistit tres persones. Va denunciar la ineficàcia dels instruments actuals i la política d’aparador de tot el que fa l’Ajuntament en aquest àmbit. Lluïsa Carmona per la seva banda, es va referir a l’existència de l’únic protocol que es fa servir a la ciutat contra les violències envers les dones que es va fer l’any 2005, mai s’ha revisat, i que només té una dotzena de planes, mentre que, per exemple, el protocol de la comarca del Garraf, per una població total de 60.000 persones ha patit en els darrers anys quatre edicions noves actualitzades i te més de 160 pàgines, cosa que indica que garanteix una atenció a les dones molt més eficaç i rigorosa que no pas el protocol de l’Hospitalet, la ciutat més densa d’Europa amb gairebé 300.000 habitants.

La trobada va servir, a banda de posar l’accent en les mancances i l’escàs interès municipal per dotar la lluita contra les violències, per comentar la falta d’eficàcia actual del CAID, no per culpa de les professionals sinó pel mínim interès de l’Administració local de convertir-lo en un servei útil, alhora que es mostraven convençudes que el moviment feminista de la ciutat sabrà recomposar-se, especialment arran d’aquestes denúncies, amb el suport del jove moviment feminista de l’Hospitalet i d’iniciatives com la de FIC de posar en un primer terme novament la lluita feminista amb la creació d’espais de reflexió, reivindicació i denúncia. Les ponents, la moderadora i el públic present es van emplaçar per una nova trobada del Cicle de Factoria d’Idees sobre les polítiques contra les violències masclistes, en una segona sessió en la que s’insistirà en la manera com afrontar els reptes de futur.

També va servir la trobada per recordar emocionalment, el treball d’una colla de militants feministes ja desaparegudes, com ara la psicòloga del CAID Montse Pérez-Portabella, que va desenvolupar una enorme tasca de suport a les dones de la ciutat al llarg de molts anys.