Les mocions s’aproven però l’equip de govern fa cas omís al seu acompliment, segons denuncien des de l’oposició

L’Hospitalet. Redacció

Bona part de les mocions que s’aproven als plens de l’Ajuntament de l’Hospitalet, màxim òrgan de govern de la segona ciutat de Catalunya, no s’executen i queden en paper mullat, fins al punt que l’oposició torna a presentar-les sense que l’equip que presideix l’alcaldessa i senadora Nuria Marin treballi a favor del seu acompliment.

La mostra d’exemples d’aquesta pràctica és llarga i la darrera es troba en la petició de reforma del reglament de participació ciutadana. Dos mandats (8 anys) no han estat suficients per fer efectius els acords aprovats en aquesta matèria. Els treballs iniciats per reformar els reglaments van quedar aparcats, sense que es produís cap avenç desprès del primer acord al juny de l’any 2016 i que establia la reforma del Reglament Orgànic de Participació Ciutadana (ROPC) aprovat l’any 2013 perquè s’havia demostrat del tot insuficient. 

En el primer Ple de l’actual mandat, celebrat el passat 26 de juny de 2023,  diferents grups polítics van assenyalar aquest incompliment, reclamant la represa immediata dels treballs per modificar els reglaments i millorar la participació. En aquest sentit, l’alcaldessa-presidenta va prendre personalment el compromís de desencallar aquesta qüestió, encomanant-li a la setena Tinenta d’Alcaldia, responsable de l’àmbit de participació, la creació d’un grup de treball encarregat d’encetar aquest debat.

Tot i aquest compromís, més de sis mesos després no hi ha hagut encara cap concreció, ni s’ha comunicat als grups polítics cap convocatòria per iniciar els treballs de modificació dels reglaments. L’oposició argumenta en la moció aprovada al gener d’enguany que “ esdevé preocupant aquesta inacció i incapacitat per donar resposta a les aspiracions de la ciutadania i per millorar de manera efectiva els canals i els espais de participació en el disseny, implementació i seguiment de les polítiques públiques, per part de la que ha de ser l’administració més propera.

Per això la moció de gener instava al govern municipal a que convoqui “en el termini màxim d’un mes a tots els grups polítics per constituir una comissió de treball, on hi participin també tècnics municipals, per tal de promoure la modificació dels reglaments orgànics de Participació Ciutadana (ROPC) i del Ple (ROP). Però el temps passa i la feina no es fa. 

A la darrera moció sobre aquest particular aprovada, es deia que “la ciutadania i la societat civil reclamen cada cop més democràcia, augmentant i millorant els canals de participació existents, i explorar-ne de nous que permetin una major implicació i coresponsabilitat en les decisions que es prenen des de les institucions i en el seguiment dels acords i les polítiques públiques”. Aquesta situació, amb major interès de la societat per la política i la gestió de les administracions, “està modificant els marcs de relació de les administracions amb la ciutadania”, el que dona com a resultat una baixa participació fins i tot electoral, que quasi va arribar a la meitat de la població amb dret de vot a les darreres eleccions municipals de maig. 

“La participació política de la ciutadania en els afers públics és un dret fonamental de primera importància”, argumenten des de l’oposició. “No es tracta només de la participació indirecta o electoral cada quatre anys, sinó que va més enllà, amb mecanismes de participació directa”, assenyalem. I afegeixen: “Transparència, rendició de comptes, processos participatius, consultes, audiències públiques, presa de decisions… són conceptes i indicadors que poden contribuir al bon govern i, en tot cas, la seva absència abona el camí cap a la desafecció i l’allunyament de la ciutadania de les seves institucions. Malauradament -conclou la moció., no sempre les institucions estan a l’altura. Tot i que s’adopten algunes mesures, sovint cosmètiques o per imperatiu legal, no sempre s’assumeixen plenament, ni es promouen ni fomenten de forma activa, o es controlen i limiten tant que les acaben buidant de sentit i de qualsevol funcionalitat”.

Prova d’aquestes mancances i dèficits les trobem, per exemple, en uns consells de districte poc oberts, poc dinàmics, allunyats dels veïns i veïnes, que no faciliten una participació efectiva, propera i plena i que sovint pateixen falta de quòrum. També en experiències frustrades com els processos de pressupostos participatius dels districtes, o en la dificultat per a la ciutadania i les entitats de participar activament en els plens municipals.