La única pastilla urbana encara lliure al nord de la ciutat, en greu sospita de desaparèixer en el futur immediat
Dilluns passat va saltar la notícia que el Consorci per la Reforma de la Gran Via, que és aquest instrument de l’Ajuntament amb participació de la Generalitat que va gestionar el soterrament de la Gran Via i tota la urbanització de la Plaça Europa en el seu dia, que més tard es va ocupar d’acabar amb els terrenys lliures de la Caserna de la Remunta, aprofitant la Llei de Barris i que a continuació vol saturar el que queda d’espai lliure al sur de la Gran Via amb l’invent del Biopol, ha modificat els seus Estatuts per posar les mans sobre el Samontà.
El Samontà és la part de muntanya de la ciutat que ocupa hores d’ara els barris de Collblanc-La Torrassa, La Florida-Les Planes, Pubilla Casas-Can Serra i la barriada de Sanfeliu, amb una població per sobre dels 150.000 habitants censats en només 3,2 Km2, cosa que vol dir que té una densitat per sobre dels 46.000 habitants per Km2, quan la mitjana catalana és de 242 hab/km2 i la d’Espanya de 96 hab/Km2.
Va crear una certa expectació que a quatre dies de la presa de possessió del nou alcalde, en una entrevista a la TV local, David Quirós anunciés un pla integral pels barris del Samontà i que això mateix ho comentés amb la Consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la seva visita a la ciutat a mitjans novembre. Aleshores es parlava d’un projecte de regeneració urbana d’aquests barris i en aquella visita es va anunciar concretament una partida de 24 milions d’euros de la Generalitat per la rehabilitació d’habitatges.
Com que a l’Hospitalet les coses es parlen un dia i no es reprenen fins al menys un lustre més tard, tothom considerava que això del Pla Integral dels Barris del Samontà i la rehabilitació d’habitatges era novament un cant de sirena per dibuixar projectes de futur d’aquests que van tant bé als titulars de premsa i poca cosa més. L’anunci de modificaciód’Estatuts del Consorci per la Reforma de la Gran Via fa pensar, en canvi, que la cosa va en serio.
Quan es parla de la regeneració urbana d’aquests barris del Samontà, la gent que coneix el nivell indigne de saturació demogràfica que s’ha permès des de l’Administració Municipal, sempre pensa en l’esponjament com la mesura imprescindible més recomanable. Però que aparegui vinculat al projecte urbanístic d’aquest espai un instrument com el Consorci per la Reforma de la Gran Via, fa tremolar als que coneixen el tema. El Consorci per la Reforma de la Gran Via, de fet, és l’hereu d’allò que algú va batejar com l’Agència de Depredació Urbana (en realitat oficialment era l’Agència de Desenvolupament Urbà) perquè, si a alguna cosa s’ha dedicat a l’Hospitalet aquesta agència, ha estat a com aconseguir més espais residencials perquè els promotors immobiliaris facin negoci. La fama de l’Agència havia arribat a tal nivell, que el nou alcalde va dir que l’ADU estava condemnada a desaparèixer i així ho havia comentat als Comuns durant les converses de bones relacions que porten mesos practicant. Resulta que l’ADU és possible que perdi les seves funcions perquè qui les renova amb escreix sembla ser que serà el Consorci per la Reforma de la Gran Via que ara fixa el seu interès allà on encara queda un pam quadrat sense edificar. I en aquest cas, a la zona de la ciutat més depauperada.
En vàries ocasions l’alcalde ja ha parlat de l’eix entre el Biopol i la Diagonal, aprofitant la construcció del nou hospital a tocar de la masia de Can Rigalt i l’intercanviador de La Torrassa que faria de ròtula, però encara no s’ha explicat res del que veritablement importa, que és com esponjar el Samontà. No sembla que crear un eix Biopol-GranVia, hospital clínic, Diagonal, tingui res a veure amb esponjar res sinó més aviat a veure com s’acaben d’urbanitzar els terrenys lliures que queden entre la carretera de Collblanc i la Diagonal i entre Esplugues i Barcelona. Hi ha poc espai lliure, però si es mira el mapa panoràmic que s’adjunta, el suficient per enriquir a uns quants mes.
Tenint en compte la carrera del Consorci, la defensa que va fer en el seu moment del Biopol vell i la barbaritat construïda al que era un recinte militar que s’havia preservat fins a primers d’aquest segle (La Remunta) i on s’han construït centenars d’habitatges, no sembla que la millor idea per millorar el Samontà sigui deixar en mans d’aquest Consorci, el nou planejament d’aquests barris del nord de la ciutat.
Que la voracitat d’aquest equip de govern no té aturador ho ha posat de manifest l’anunci d’aquests dies referit al Consorci. Mentre el normal a l’Hospitalet és que tot tipus de projectes s’allarguin indefinidament, quan s’olora la possibilitat d‘urbanitzar nous espais lliures, els plans s’acceleren insospitadament.
