Domínguez assegura que han donat suport als pressupostos perquè participaran de la governança i la gestió, a través d’una Comissió de Seguiment
El ple extraordinari de dilluns 30 va aprovar, només amb els vots favorables de l’equip de govern i una difícilment explicable abstenció dels Comuns, el pressupost més alt de la història de la ciutat, gairebé 352,4 milions d’euros, un 8,5% més que el pressupost de l’any 2024.
L’aprovació dels pressupostos municipals no segueix el mateix recorregut que els de l’Estat, de manera que no aprovar-los dins l’exercici que correspon, té complicacions tècniques però poca cosa més. En canvi, no aprovar-los sí que presenta els mateixos símptomes: posar de manifest la soledat de l’equip de govern, de la mateixa manera que aprovar-los demostra la capacitat del govern per aconseguir la confiança d’una part de l’oposició.
Quan es van preparar els pressupostos d’ara fa un any, el govern Marín també va establir negociacions amb l’oposició però només va aconseguir, com ara, el suport del grup municipal dels Comuns. Aleshores el vot va ser favorable i ara ha estat l’abstenció, però una cosa que ha quedat molt clara per tota l’oposició és que, abstenir-se en l’actual conjuntura consistorial, equival exactament a votar com si es formés part del PSC. És així de paradoxal, però és així d’evident.
Aleshores es va votar a favor perquè es va signar un document de 46 punts, que ahir mateix en el transcurs del ple el portaveu dels Comuns va dir que s’havia complert en gairebé el 50%, amb tota seguretat, per donar algun argument al suport d’aquest any. (Ja vam dir en alguna crònica anterior que el compliment del pacte de l’any 2023 és ridícul i ens van obligar a rectificar sense concrecions, perquè no és possible saber amb exactitud que és el que s’ha complert, si és que s’ha complert alguna cosa).
La veritat és que, pel que es va veure al ple, el que mostrava una satisfacció absoluta era el grup municipal del PSC, una posició resignada els grups municipals d’ERC-EUiA, PP i Vox, i una imatge de nerviosa justificació el grup dels Comuns, perquè si aleshores es va signar un acord per aprovar els pressupostos, ara sense cap acord signat, s’han tornat a aprovar.
De fet, el portaveu socialista Jesús Husillos va justificar el pressupost perquè anuncia una estratègia per avançar cap a una ciutat transformadors i diversa, verda i saludable. I va explicar que el 89% de la despesa és despesa finalista per millor la qualitat urbana entesa com una millora dels contractes de neteja i manteniment (amb la mateixa empresa que fins ara, a la qual s’hauria d’haver vetat pels incompliments) més enllumenat. Com que el que és vol és una ciutat de Drets, és va comentar l’augment de la plantilla municipal dels 1838 treballadors actuals als 1929, amb 91 noves places més i es van esmentar un reguitzell de noves promeses, entre les quals el Pla Local de l’Habitatge.
Sobre aquest punt va centrar el portaveu dels Comuns la seva defensa de l’abstenció. L’acord al que sembla haver arribat el seu grup amb l’equip de govern que consisteix en una partida de 16 milions d’euros del pressupost “per la compra d’habitatge” que segons les seves paraules és un gir copernicà al que el govern havia fet fins ara i també una partida pressupostària per “l’adquisició d’edificis i solars”. I en la mateixa línia va esmentar una colla de propostes de millora, des dels Casals de gent gran fins al Parc de l’Alhambra passant pels centres culturals dels barris o les solucions per les emergències climàtiques.
Vox va explicar que no estava d’acord amb les prioritats polítiques que marcava el pressupost però va posar l’èmfasi en que el projecte de pressupost s’havia d’haver conegut abans del 15 d’octubre per poder discutir-lo i aportar i no es va rebre fins la setmana passada. I va posar l’accent amb el pressupost d’inversions de l’exercici que ara s’acaba, que era de 79 milions d’euros, i que a 30 d’octubre només s’havien invertit 9 milions.
El grup del PP va explicar que el projecte de pressupost arriba tard i malament i segueix l’estela del que era representatiu de l’anterior alcaldessa, és a dir paraules i més paraules i olt poca realització. La portaveu es va referir al tasazo (la taxa de residus que suposarà una recaptació superior als 16 milions) i uns ingressos per sobre dels 27 milions més d’euros que en l’exercici anterior, que pagaran els ciutadans, els comerciants i les empreses. Es va queixar de les només que 18 places previstes per la Guardia Urbana pel 2025 i el problema d’agrujament de la seguretat ciutadana que suposa aquesta manca de previsió.
El portaveu dels republicans va comentar que el projecte de Pressupostos Municipals (PM) vol dir exactament “paper mullat”, perquè res del que proposen acaba fent-se realitat. Es va referir novament al que representa l’augment de la fiscalitat, més d’un 23% de mitjana per família, sense ajuts a les famílies vulnerables i amb l’agrvant de la revisió del cadastre que està encenent l’ànim dels veïns. Va referir-se a la nul·la capacitat de gestió del govern (només l’any 2024 la manca de capacitat de gestió ha suposat retornar més de 3 milions d’euros en subvencions rebudes). I va insistir en l’increment de la massa salarial que rau en els 4 directors que seran nomenats a dit i que suposen més de 400.000 euros/any.
Probablement la notícia més important de la sessió es va produir durant la segona intervenció de Manuel Domínguez quan va dir que l’acord per l’abstenció del seu grup incloïa “la gestió i governança dels pressupostos” a través d’una “Comissió de Seguiment”, a la qual no s’hi va referir ningú més. També van haver noves aportacions de la resta de portaveus: s’ha incomplert el pla quatrienal d’inversions públiques (Vox); la taxa de cementiris en el pressupost suposa uns ingressos de 950.000 euros i una despesa de 723.000, “lo que indica que este equipo de gobierno va a hacer negocio con los vivos pero también con los muertos” i “la sangria de Fira2000 de la Fira de Barcelona que solo es una empresa ruïnosa para esta ciudad” (PP); “ens mostrem absolutament en contra de que hi hagi a la ciutat una caserna compartida entre el CNP i els Mossos, perquè encara recordem el que va passar l’1 d’octubre” i “no volem saber res de la celebració del títol de ciutat feixista d’ara fa un segle, pel qual aquest ajuntament es vol gastar 800.000 euros”. (ERC-EUiA).
Va ser, novament, un ple dur, amb episodis de micròfons tancats i cares llargues i on novament el grup municipal socialista surt victoriós, satisfet i content —en el darrer ple també, gràcies a l’abstenció de Vox en el projecte Godó i Trias— perquè, aparentment amb poquíssim, aconsegueix tot el que es proposa. Si tot segueix així, el 2025 serà un any bastant plàcid per l’equip Quirós. I bastant dur per la resta.
AQUESTA REDACCIÓ DE L’ESTACA I LA JUNTA DE L’ENTITAT QUE LA PROMOU (FOMENT DE LA INFORMACIÓ CRÍTICA) DESITJA A TOTS ELS SOCIS/SÒCIES, LECTORS/ES, COL·LABORADORS/ES, AMICS/ES I SIMPATITZANTS DE LA NOSTRA LÍNIA EDITORIAL
UN ANY 2025 A L’ALÇADA DE LES NECESSITATS, ELS SOMNIS I ELS OBJECTIUS DE LA NOSTRA GENT
