La ciutadania hospitalenca és la que se sent més insegura de tota l’àrea metropolitana, segons l’enquesta de victimització

Flota de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet.

La sensació d’inseguretat personal, dels vehicles propis o a la llar estarien doncs, en relació directe amb el fracàs de la gestió municipal en aquest àmbit

Malauradament l’Hospitalet torna a ser el pitjor municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a la sensació que té la població respecte de la seva seguretat personal, la dels seus vehicles o la de la llar, segons l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) que recull dades de l’any 2023. L’enquesta es va fer entre el 7 de febrer i el 8 de març de l’any passat als municipis metropolitans, i posa de manifest que la nostra ciutat és la pitjor d’entre els set municipis més grans, inclosa Barcelona, molt per davant de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallés, Cornellà de Llobregat i Sant Boi.

La inseguretat percebuda és quatre punts més gran en els municipis d’entre 50 i 75.000 habitants, que entre els que tenen menys de 25.000 habitants, d’on es podria deduir que, a mesura que les ciutats són més grans demogràficament, la sensació de seguretat és inferior. No obstant això, tot i que Barcelona és més de cinc vegades més gran que l’Hospitalet en nombre d’habitants, l’índex de victimització de Barcelona és menor que el de l’Hospitalet. La mitjana total de l’índex global de victimització de tota l’ÀMB és del 26%. Els únics municipis que la superen són, per aquest ordre, l’Hospitalet (30%), Barcelona (29,8%) i Badalona (27,3%). Un municipi veí d’una estructura demogràfica semblant com és Cornellà presenta un índex del 21,4%, més de 8 punts per sota de l’Hospitalet i més de 4,5 punts per sota de la mitjana.

Si ens parem a veure els resultats en funció de la seguretat personal, l’Hospitalet està per darrere de Barcelona però bastant per davant que la resta i 4 punts per sobre de la mitjana de l’AMB, mentre que si es para l’atenció en la percepció de la inseguretat respecte del vehicle privat, l’Hospitalet torna al primer lloc, gairebé un punt per sobre de la mitjana metropolitana. Si la mesura se centra en el domicili particular, l’Hospitalet està en la mitjana de l’AMB i un punt per sota de Barcelona, que és el pitjor municipi en aquest punt.

L’EVAMB és una enquesta que quantifica i analitza la seguretat urbana al territori metropolità a través dels índexs de victimització i la percepció de la seva població. La duu a terme, anualment, l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB i forma part del Pla Estadístic de Catalunya.

Fa poc, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar inicialment la memòria justificativa per a la constitució del nou Servei Públic d’Innovació Comunitària. Aquest servei forma part del projecte de sistema integral de seguretat metropolitana, que es defineix en el Programa d’actuació metropolitana 2024-2027 i el seu objectiu és lluitar contra els efectes de la desigualtat, la segregació urbana i la degradació dels espais públics metropolitans, així com contra la percepció d’inseguretat personal que tot això comporta. 

El vicepresident executiu de l’AMB,Antonio Balmón, va manifestar, en fer-se públiques les dades de l’enquesta de victimització que “la publicació de les dades mostra la importància de desenvolupar polítiques públiques que fomentin la convivència i la cohesió social, i que reforcin l’equilibri comunitari en l’àmbit metropolità. El nou Servei Públic d’Innovació Comunitària permetrà crear un sistema innovador i tecnològic que proporcionarà noves eines i capacitats destinades als serveis de l’AMB, i també estarà a disposició dels ajuntaments”. Balmón també va afirmar quel’AMB manté la voluntat de millorar les condicions de vida i la seguretat dels ciutadans metropolitans i d’aquelles persones que fan ús del territori, ja sigui per motius laborals, d’oci o de turisme”.

El que no s’explica des de l’AMB són les possibles causes que poden tenir les sensacions manifestades pels enquestats dels diferents municipis i, el que més crida l’atenció, són les notables diferencies entre municipis que no les haurien de registrar si la situació fos més o menys homogènia. La diferencia entre els municipis només pot ser deguda, doncs, als dèficits intrínsecs que fan a alguns més insegurs. Si es coneix la situació de la gestió de la Guardia Urbana de l’Hospitalet, per exemple, o el descontrol a les zones mes concorregudes de la ciutat, es pot arribar a entendre per què les percepcions dels entrevistats s’ajusten tant al pèssim nivell de la gestió municipal.