La proposta socialista per facilitar una unitat d’acció cívica en algunes qüestions claus per la ciutat, les aprofita Vox per radicalitzar la seva resposta
La necessària unitat d’acció de les forces polítiques en benefici de la ciutat, es va posar de manifest d’una manera una mica sobtada en el darrer ple de gener mentre es debatia una moció que, en principi, no tenia massa a veure amb un dels principals problemes que afecten la gestió política del municipi, com és la posició de cada grup polític davant la realitat.
Durant la moció conjunta que entorn la problemàtica del transport es va presentar per part d’ERC-EUiA, el Partit Popular i els Comuns, el tinent d’alcalde socialista David Gómez va demanar incloure una esmena in voce demanant la unitat d’acció cívica i política per afrontar la problemàtica del transport públic a la ciutat en mans de l’empresa Moventis que porta ja alguns mesos en plena crisi. L’esmena socialista es referia a la necessitat de portar una línia d’entesa en el conflicte per part de les forces polítiques en presència a l’AMB, d’on depèn la política de transport metropolità, que es fes extensiva a la lluita sindical i també a les mobilitzacions unitàries dels treballadors. Com que l’aparença de l’esmena socialista semblava intervenir directament en la manera com s’havia de produir la protesta sindical, cap dels grups polítics que la presentaven conjuntament la van acceptar. El tinent d’alcalde socialista ho va lamentar però va dir que, no obstant això, mantindrien el seu suport a la moció i la resta de portaveus es van mostrar molt favorables a modificar les adjudicacions dels contractes a les empreses concessionàries que incompleixen flagrantment el dret dels treballadors, cosa que acaba perjudicant greument a la qualitat del servei de transport com està succeint en l’actualitat a la ciutat.
L’oportunitat del debat va ser aprofitat també pel portaveu de Vox que es va referir a una postura dràstica que estaven disposats a posar en pràctica a partir d’aquest ple i que tenia a veure amb el greuge que, en la seva opinió, van rebre durant el ple ordinari de desembre i en la reiterada posició dels tres grups d’esquerra a l’Ajuntament que, de manera sistemàtica, fan com si Vox no existís i com si les seves mocions fossin paper mullat, de manera que ni s’acostumen a debatre ni mai es voten favorablement. Durant el ple de desembre, en el debat sobre la moció de suport al moviment LGTBI i la intervenció d’un membre del col·lectiu, va haver una intervenció del portaveu de Vox que es va considerar ofensiva pels grups d’esquerra i la persona que va intervenir, que van provocar uns moments de certa tensió.
En aquest sentit, el portaveu de Vox, va afirmar que, a partir d’aquest moment votarien o s’abstindrien en moltes de les mocions presentades per l’esquerra local, malgrat que estiguessin en moltes ocasions d’acord amb el que proposaven, com a radical resposta al que ells mateixos venen patint sobre mocions que afecten a temes estrictes de ciutat, sense contingut ideològic, i que són igualment menystingudes. En aquest mateix ple de gener, Vox es va abstenir o va votar en contra d’unes quantes mocions que podrien haver rebut perfectament el seu suport i que en ocasions no surten endavant pel vot negatiu o l’abstenció del govern.
Sigui com sigui, aquesta postura de Vox només perjudica als grups municipals d’oposició perquè quan el govern està d’acord amb qualsevol punt els seus regidors el voten a favor i guanyen i, quan està en contra, també els guanya per l’abstenció o el vot contrari de Vox.
És evident, doncs, que en matèria ideològica no hi haurà possibilitat d’entesa entre el que defensi Vox i el que defensi l’esquerra, però sembla evident que, en matèria de temes de ciutat sense el biaix ideològic, l’esquerra s’hauria de plantejar una posició més pragmàtica que passaria senzillament per aplicar criteris de benefici social sense fixar-s’hi en qui presenta la proposta. Això o, directament assumir que no hi haurà manera de guanyar una sola mesura que no interessi al govern.
Sentit pràctic envers qualsevol visió alternativa al govern municipal o bé simple protesta sense efectes pràctics de modificació de la realitat: aquest és el dilema. Els correspon als grups municipals d’ERC-EUiA i als Comuns, analitzar políticament pros i contres, perquè és evident que al govern municipal això ja li va molt bé i el PP té poca cosa a dir perquè aquest grup sí que practica el pragmatisme més acusat i d’això comença a ser-ne conscient la ciutadania.
