Les quatre mocions dels Comuns il·lustratives de les grans operacions immobiliàries i el paper irrellevant de l’Hospitalet a la Fira de Barcelona, derrotades pel govern i l’oposició

La persistència en l’estratègia de la divisió entre els grups de l’oposició converteix en innecessari que el govern s’avingui a negociar res

Tres mocions d’urbanisme que va posar sobre la taula el grup dels Comuns i una sobre l’oportunitat de mantenir una política firal pròpia a la ciutat, van servir per mostrar les enormes diferències que sobre aquestes qüestions estratègiques de ciutat tenen els grups municipals. Va ser, en última instància una manera de posar en evidència el que els Comuns fa molts mesos que venen defensant: que és impossible posar d’acord forces tan diverses i que, per tant, sembla una autèntica utopia que es pugui negociar res al marge del govern o sempre que el govern estigui en contra. D’aquí la tàctica seguida de fa molts mesos d’apropar-se al govern en algunes qüestions, mantenint, no obstant això, un perfil propi en aquells temes que es consideren irrenunciables.

De fet, en el ple de dimarts, les derrotes de propostes socialistes van ser escassíssimes perquè sempre hi ha algun dels grups de l’oposició que voten conjuntament amb el govern u opten per l’abstenció.

El ple de dimarts va ser, en aquest sentit, molt il·lustratiu, perquè els Comuns es van quedar sols en les quatre mocions que van presentar i això que, com dèiem al principi, es poden considerar estratègiques de ciutat. La primera moció es referia a la suspensió de l’edificació en zones inundables, sobre tot arran de la crisi climàtica i de les experiències com la Dana de València. De fet, del que tractava la moció era de posar impediments climàtics al disbarat edificatori del PDU Gran Via, en plena Marina de l’Hospitalet, és a dir, en unes zones de terrenys que estan per sota dels 8 metres sobre el nivell del mar i, en algunes zones per sota i amb barreres infranquejables que poden provocar danys irreversibles com ja es va veure a València. Doncs bé, malgrat que l’avís hauria d’haver fet pensar als representants municipals, no va ser així. Per suposat va votar en contra el PSC que ha convertit el PDU Gran Via en un projecte propagandístic emmascarant el que és una operació immobiliària i especulativa com una gran oportunitat per crear un pol biomèdic ple de promeses però sense cap garantia d’èxit.

Tampoc cap dels altres grups polítics d’oposició, ni ERC, ni el PP, ni Vox van votar amb els Comuns, en tots els casos perquè s’han cregut el missatge del PSC i no veuen gens malament el Biopol Gran Via, probablement l’operació immobiliària més aclaparadora ja en marxa a la ciutat més densa d’Europa i amb menys sol lliure de tota l’Àrea Metropolitana.

La segona moció anava vinculada a la primera perquè es tractava de recomanar la conservació de la Torre Gran que és una de les masies més emblemàtiques del que queda a la Marina hospitalenca, des de fa anys propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua que va deixar a mitges una balsa de laminació al seu entorn i que ha abandonat del tot i amb un gravíssim risc d’irreversibilitat. Les excuses per deixar novament sols als Comuns van ser que la Torre Gran forma part de la planificació del PDU Gran Via i que això permetrà recuperar la Torre Gran i rehabilitar-la sense cap cost per la ciutat. En aquest sentit es va desestimar el punt on s’instava l’ajuntament a rehabilitar la masia i es van aprovar els altres que es referien a impulsar els estudis arqueològics de la zona i a cercar suport exterior per la conservació de la masia i l’entorn.

La moció sobre els terrenys de l’entorn del poliesportiu de l’Hospitalet Nord tornava a posar el dit a la nafra —sense esmentar-ho— en el que es refereix a l’altra gran pastilla especulativa que es troba en aquest moment en plena negociació: la que té a veure amb la construcció de l’Hospital Clínic i el barri residencial que es vol fer al seu entorn on hi van més d’un miler de nous habitatges i on encara no està clar si el nou hospital donarà cobertura a la ciutat o com es resoldrà el problema de la reforma de l’estació transformadora. El que està clar és que el Consorci per la Reforma de la GranVia i el Samontà, que és exactament el mateix organisme públic especialitzat en les grans negociacions immobiliàries a la ciutat, artífex del PDU Gran Via, és qui està dirigint aquesta nova operació immobiliària a la darrere zona lliure del nord de la ciutat.

Doncs bé, tampoc es va escoltar una sola crítica dels grups de l’oposició a aquesta operació d’envergadura i es va deixar sols novament als Comuns que no van poder aprovar la moció en la seva totalitat, entre altres raons perquè reclamaven l’adquisició de terrenys, hores d’ara probablement ja compromesos en l’operació.

La solitud dels Comuns en aquestes tres mocions urbanístiques i en la quarta que es referia a la crítica encoberta i en alguns moments explícita a la Fira de Barcelona i a la ruïnosa Fira 2000 on l’Ajuntament de l’Hospitalet llença anualment més de dos milions d’euros, va ser una manera de demostrar que la seva estratègia en aquest mandat no pot tenir cap altra més recorregut que ajudar el govern per aconseguir algunes engrunes que li facilitin un missatge de pragmatisme entre els seus simpatitzants. Només cal posar sobre la taula el resultat de la primera de les mocions, la del PDU Gran Via, on els Comuns van aconseguir els seus vots, amb 11 abstencions de l’oposició i els 13 vots socialistes en contra, o el resultat de la última sobre la Fira on només va votar amb els Comuns ERC; el PP es va abstenir i Vox va votar amb el PSC, en contra.