La ciutat forma part de l’empresa d’inversions que és la que inverteix recursos i està absent de la Fira de Barcelona que és la que presenta xifres milionàries de beneficis

Aquest diumenge al vespre va tenir lloc el tradicional sopar d’autoritats amb presència del rei Felipe VI, que dona el tret de sortida del Mobile World Congress, a la sala oval del MNAC. Com en els anys precedents, el panell de l’acte des d’on es realitzen els parlaments, dona notícia del lloc i les dades de l’event que aquest any s’ha postergat per no crear problemes a les grans empreses tecnològiques xineses que acaben de celebrar el nou any xinès. Com explica el panell, el lloc on se celebra anualment el MWC és la Fira de Barcelona a la Gran Via, i la ciutat amfitriona és Barcelona… malgrat que la Fira Gran Via es troba en la seva major part en el terme municipal de l’Hospitalet.

Les curiositats dels termes municipals provoquen aquestes coses. Tothom recorda, per exemple, que el nou estadi del RCD Espanyol es va construir en un solar industrial que estava en la confluència dels termes municipals de Cornellà i El Prat ciutat, aquesta última, que té un petit espai del seu terme municipal a l’altra banda del riu al qual mai ha renunciat. Quan es va començar a parlar de l’estadi de Cornellà referint-se al RCD Stadium, les autoritats del Prat van recordar que una part de l’estadi es troba en el seu terme municipal i que el correcte seria, quan es parla de l’estadi de l’Espanyol, dir que es troba a Cornellà-El Prat. La insistència va produir l’efecte esperat i ara tothom parla de l’estadi de Cornellà-El Prat quan es refereix al camp de futbol del RCD Espanyol. Sembla evident que la postura de l’Ajuntament pratenc no tractava només de reivindicar l’existència dels termes municipals contigus, sinó que tenia un altra objectiu: vincular el reconeixement del seu terme a l’autoestima de la ciutat.

A l’Hospitalet fa anys que l’ajuntament afirma haver treballat a favor de l’autoestima de la ciutat. Des de l’anagrama L’H fins a la consigna de L’Acollidora, les evidències haurien de ser suficientment constatables. Però en tots els casos es tracta d’operacions de màrketing que es desdibuixen quan del que es tracta és d’enfrontar-se a vulneracions substancials de la realitat, en confrontació amb Barcelona.

Els espais de la fira de la Gran Via podrien perfectament anomenar-se Fira de Barcelona-l’Hospitalet, de la mateixa manera que el circuit de Barcelona-Catalunya, que també gestiona la Fira de Barcelona, podria anomenar-se Circuit de Montmeló-Granollers, per molt que està a la província i que és el més important de Catalunya. La tendència, quan parlem de Barcelona, és menjar-se tot el que l’envolta. I això no tindria més importància si no fos perquè amb la inèrcia se’n van també els recursos. I el pitjor, en aquests casos, és mostrar-se comprensiu, submís i còmplice perquè la comprensió, la submissió i la complicitat acaben convertint-se en una normalitat carregada d’injustícies.

Va passar l’any 1920, ara que estem enmig de la commemoració del títol de ciutat, que va venir després d’una operació d’espoli sense precedents —que es repetiria l’any 1932, en benefici també de Barcelona— i que té, amb l’operació Fira de Barcelona, una tercera fase, quantitativament molt menys transcendent, però qualitativament de la mateixa dimensió. I que té els mateixos símptomes de comprensió, submissió i complicitat dels dos anteriors.

Ho explica tot, el que hi ha al darrere de la societat Fira2000, SA, una societat creada l’any 1993, amb seu social a l’Hospitalet i formada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, l’Área Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Una societat destinada a ser la inversora del projecte de creixement de Fira de Barcelona i, per tant, deficitària en tots els exercicis.

La ciutat de l’Hospitalet porta abonats desenes de milions d’euros en aquesta mercantil —més de dos milions el passat any— que es dedica a finançar el creixement i les reformes de Fira de Barcelona, bona part de les quals en el propi terme municipal de l’Hospitalet, sense que la ciutat ho patrimonialitzi, perquè Fira de Barcelona és una entitat dirigida a potenciar la ciutat de Barcelona en l’escenari mundial dels events i aconseguir els màxims beneficis econòmics. Mentre que a Fira 2000 SA hi ha l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la Cambra de Comerç i l’AMB, la Diputació i l’Ajuntament de l’Hospitalet, a Fira de Barcelona només hi figuren les tres primeres institucions. És a dir, la societat deficitària és allà on hi ha l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació i l’AMB, mentre que la societat amb guanys és la que té com a principals components l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç.

Això s’observa també en la composició dels òrgans de govern. L’alcalde de l’Hospitalet és un dels 12 vocals de Fira de Barcelona, mentre que el president és l’alcalde de Barcelona i hi ha dos vicepresidents representants de la Generalitat i de la Cambra, respectivament. A Fira 2000, la presidenta del Consell d’Administració és la Consellera d’Economia i Finances, el vicepresident un tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que l’alcalde de l’Hospitalet és un dels 14 vocals.

No és gens d’estrany, per tant, que l’espai de la Fira de Gran Via és conegui com la Fira de Barcelona tot i estar a l’Hospitalet, i que el nou recinte que s’està construint íntegrament a l’Hospitalet com a ampliació de la Fira, porti per nom Hall Zero i no faci cap referència a la ciutat (tot i que des de l’Hospitalet s’ha reclamat tímidament). Tampoc té res d’estrany que en la foto d’autoritats d’aquest any 2025 al sopar del MNAC, l’alcalde Collboni estigui a la primera fila juntament amb el rei, el president de la Generalitat i les màximes autoritats de la Fira, i hagin deixat col·locar l’alcalde de l’Hospitalet a la segona fila. O que, per exemple, a l’hora de saludar les autoritats presents durant els parlaments, els oradors es referissin a l’alcalde de Barcelona i no dediquessin una sola paraula a l’alcalde de la ciutat on s’ubiquen la gran majoria de les instal·lacions del MWC a la Gran Via.

És veritat que durant la inauguració del MWC l’alcalde Quirós ha tingut una millor presència, cosa de la qual ens n’alegrem, però això no treu que la sensació és que en aquesta ciutat, com ja va passar l’any 1920, es claudica davant Barcelona i el que encara és pitjor, es fan servir els recursos dels hospitalencs per negocis que beneficien molt poc, com sembla evident si es contempla l’estat de la ciutat, al conjunt del municipi.