L’auditori del Centre Cultural s’omple per seguir l’amena conversa de l’autor amb el guionista i director de cine, Juan Cruz

El darrer llibre de l’escriptor de Santa Eulàlia, Ramon Breu, va ser presentat fa uns dies a l’auditori del Centre Cultural del seu barri, enmig d’una gran expectació. El motiu fonamental era el títol de la nova novel·la publicada per Edicions de l’Albí, “Els crims del cinema Victoria” fent referència a un dels dos cinemes del barri i, sens dubte el més important, popular i recordat. El cinema Victòria ocupava un gran solar de la cantonada entre la carretera de Santa Eulàlia i el carrer d’Anselm Clavé, va ser renovat l’any 1961 i convertit a finals dels 80 en un bloc residencial i una galeria comercial que encara conserva el nom de l’antic cinema.

Comentant amb l’autor del llibre l’escenari dels crims i les vicissituds que es relaten a la novel·la del gènere negre, estava el guionista i director de cinema Juan Cruz, que viu a l’Hospitalet, i que coneix Santa Eulàlia arran de l’amistat amb l’actor també hospitalenc, José Corbacho. Entre tots dos, en una conversa extensa i amena, es van anar desgranant les anècdotes al voltant del cinema i el transfons de la novel·la ambientada en aquest espai tan proper als presents que omplien la sala.

La sala del Victòria, una de les mes grans entre els cinemes hospitalencs amb més de 1600 localitats, va ser l’escenari de moltes trobades dels veïns de Santa Eulàlia quan les tardes de diumenge s’omplien per assistir a la projecció de pel·lícules de re-estrena, amb el No-do obligatori a l’entreacte. Era el típic cinema de barri on es projectaven, en sessió contínua, dues pel·lícules ja estrenades a Barcelona, que comptava també amb un quiosc de begudes i entrepans i que permetia, com es va comentar a la presentació, que els veïns portessin berenars i fins i tot sopars des de casa.

El cinema Victoria va saber integrar-se en la vida del barri i va marcar una època, de manera que la seva sala no només es va fer servir com a cinematògraf sinó que, en diverses ocasions, gràcies a la capacitat del seu escenari, va servir també per activitats teatrals o festivals de música. Alguns encara recordem la cessió del Victoria per representar una obra teatral de final de curs dels alumnes de batxillerat del Copem —que es trobava molt a prop— i, durant la presentació del llibre, es va fer referència a la convocatòria d’alguns festivals de cançó infantil celebrats al Victòria, coordinades aleshores per l’entusiasta músic hospitalenc Ramon Santarrosa, que exercia també de professor de guitarra a l’institut esmentat.

Més enllà de la memòria popular al voltant del Victoria, la llarga conversa va servir també per explicar el desenvolupament de la novel·la. Al Victòria no va haver crims, però al Ramon Breu, el coneixement minuciós de la vida del seu barri de sempre, li va anar molt bé per convertir-lo en l’escenari d’una sèrie d’homicidis investigats d’a prop pel seu protagonista prototip d’altres novel·les, l’investigador privat Pere Teixidor.

I, alhora, explicar la vida industrial d’un barri de població obrera amb importants empreses del tèxtil en el context d’una dictadura fèrria com la protagonitzada pel franquisme. En la conversa de la presentació no es va fer spoiler, com és obligat, i aquí tampoc el farem. La novel·la està a l’abast dels lectors a les llibreries (19,50 euros) i, com es va explicar, la seva amena lectura garanteix una tarda ben distreta mentre es fa memòria d’un barri i del seu cinema desaparegut, com tant d’altre patrimoni ciutadà, per culpa del irrefrenable negoci immobiliari i la insensibilitat del govern local de torn.