En el darrer ple d’abril, els grups d’ERC-EUiA i del PP van recordar la importància de la ràdio durant l’apagada i van criticar que s’abonés una retribució complementària al director dels mitjans

Dintre de pocs dies es compliran tres mesos des que es va fer públic l’informe sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que s’havia encarregat al director dels mitjans a l’octubre passat i que es va comprometre a presentar abans de Nadal. En aquella mateixa sessió del Consell Consultiu dels mitjans on es va fer públic l’informe, el director dels mitjans es va comprometre a agilitar l’acondicionament de les infraestructures de la ràdio que havien quedat arrasades després que el govern Marín la desmantellés l’any 2012. No es tenen notícies que s’hagin reprès els arranjaments de les instal·lacions ni ha arribat la informació que s’hagin destinat recursos a aquestes tasques per la qual cosa és previsible que tot continuï exactament igual que quan es va encarregar el reinici del procés a l’octubre de l’any 2024.

En aquell informe es proposava una plataforma d’àudio, que era la fórmula més senzilla i econòmica de les tres possibles. La primera, descartada del tot, era reobrir la ràdio convencional per FM, mentre que la segona era establir una emissora on line amb un pressupost extraordinàriament elevat. La tercera opció, la de la plataforma d’àudio, era a la que s’havia compromès el director dels mitjans, sense data de funcionament, no obstant. Tres mesos després de l’informe, el silenci al voltant d’aquest projecte continua inalterable.

Resulta curiós pel fet que en el passat ple es va recordar, per part dels grups de l’oposició que, durant l’apagada elèctrica del 28 d’abril, el principal recurs al que s’havia acollit la majoria de la ciutadania, tal com estaven les coses, va ser la ràdio convencional. És a dir, la ràdio per ones, especialment per FM. A l’Hospitalet, més que mai, aquest dia es va trobar a faltar una emissora que, en els seus darrers anys, s’havia distingit per apropar-se a ser el recurs informatiu i de contacte d’una bona part de la ciutadania hospitalenca. Es va recordar al ple, i es va demanar tornar a posar l’atenció en el projecte, però el projecte, tres mesos després d’haver-se anunciat resta inèdit.

Talment com resta inèdita la proposta, aprovada fa ara 15 mesos, de celebrar debats polítics a la televisió pública que no es fan des de fa gairebé una dècada. Al març del 2024, l’oposició havia demanat que, aprofitant l’inici de la campanya electoral per les Europees, la televisió de l’Hospitalet estrenés aquests debats polítics electorals que son comuns a la majoria de televisions del país, tan públiques com privades, tan generalistes com locals. Naturalment, no es va fer cap cas. I fins avui.

En el passat ple d’abril, el grup popular també va criticar l’acord al que va arribar el Consell Consultiu de La Farga Gemsa, l’empresa pública encarregada de la gerència dels mitjans de comunicació públics, pel qual s’acordava liquidar al director dels mitjans un complement retributiu per objectius d’11.252,16 euros. Si els objectius eren posar els mitjans de comunicació al servei de la ciutadania o complir amb els projectes que l’oposició ve reclamant des de fa anys, és evident que restaven incomplerts, com va suggerir el regidor popular. No obstant això, el complement es va aprovar i el sou brut anual del director dels mitjans l’any 2024 va ser de 76.485,47 euros (5.463,24 euros bruts al mes per catorze pagues). Cal considerar que és l’únic professional dels mitjans amb aquesta variable i que els periodistes multimèdia van cobrar l’any 2024 un sou brut anual de 35.184,54 euros (2.513 euros bruts al mes per catorze pagues).