Un comunicat conjunt de republicans i populars representa un avís contra l’actitud inflexible, autoritària i sectària mostrada durant el darrer ple municipal
La intransigència del govern en el darrer ple d’abril sobre el tema de les mocions dels grups municipals ha tingut noves conseqüències. Els dos grups que es van mostrar més bel·ligerants a l’hora d’evitar que el grup socialista forcés a que les mocions quedessin sobre la taula, van signar ahir un comunicat conjunt (que s’inclou al final d’aquesta informació) on consideren inadmissible l’actitud de l’alcalde de tractar en el darrer ple només la part resolutòria i deixar les mocions pel ple de maig.
Sobre el que ja va informar L’Estaca (veure lestaca 30 d’abril) el comunicat explica que “van remarcar la inconveniència de suspendre la part de participació i control” i que van plantejar “tota mena de propostes alternatives”, com ara “suspendre i traslladar tot el Ple a un dia immediatament posterior o traslladar només la part de participació, mocions i control al govern”.
Es queixen en el comunicat que “l’alcalde es va tancar en banda i va negar tota possibilitat d’assolir un acord consensuat” i l’acusen d’“una actitud totalment inflexible i mancada de voluntat de diàleg” i d’una posició “autoritària i sectària” que es va concretar en la no intervenció en cap de les mocions presentades i el vot contrari sense argumentació a totes les mocions presentades per l’oposició.
En aquest sentit, els grups municipals d’ERC-EUiA i PP denuncien l’actitud poc democràtica de l’alcalde i el govern local per la manca de respecte a la ciutadania, ales regles del joc democràtic, a la institució municipal i als grups d’oposició que representen, en conjunt, a la majoria de la població que va votar en les darrers eleccions municipals.
En aquest sentit, el comunicat demana una rectificació en la manera d’actuar i reclamen treballar sobre la base dels consensos necessaris i el diàleg. Molt concretament, el comunicat afirma que “els veïns i veïnes mereixen uns representants polítics dialogants, que treballin constructivament cercant el màxim de consensos per tirar endavant els grans temes de ciutat” i aboguen per traslladar a la ciutadania una “imatge de diàleg i tolerància”.
Pel que hem pogut constatar, es tracta de la primera vegada que es produeix un comunicat on es demana directament al govern que deixi de tenir actituds autoritàries i arbitràries i s’avingui al consens, tot i que la demanda de diàleg i d’acords ha estat present de manera sistemàtica en moltes de les intervencions de l’oposició dins i fora del plenari. També ha estat aquesta la primera vegada en què el govern municipal ha mantingut una actitud radical en la seva relació amb l’oposició. Això de votar en contra de totes les mocions, sense ni tan sols intervenir en el debat aportant raons a favor o en contra de les mesures proposades, és tant com trencar relacions de debat i diàleg amb l’oposició, malgrat sigui puntualment.
De tota manera, el fet que el comunicat no hagi estat subscrit pel conjunt dels grups municipals d’oposició, potser debilita l’oposició, per una banda, però ajuda als grups majoritaris a fer-se més intransigents per l’altra, i explica l’atreviment del govern que es mostra radical només amb els dos grups més potents de l’oposició, però no així amb els dos grups menors, com son Vox i els Comuns. De fet, si hi hagués el mínim consens entre els grups d’oposició, en resposta a la radicalitat mostrada pel govern, a partir d’ara el govern local no podria governar sense el consens global de totes les forces. Només que qualsevol de les propostes resolutòries del ple, que és la part més substancial de la gestió municipal, es votés sistemàticament en contra per part de l’oposició —imitant tan sols el que va fer el govern amb les passades mocions d’abril—, el resultat seria, o el col·lapse de la governabilitat, o l’imperatiu del consens imprescindible per prendre qualsevol mesura. De fet, estaríem parlant d’una mena de govern de concentració municipal (un govern socialista auxiliat per la majoria de l’oposició o per tota), només imaginable en moments de forta crisi en qualsevol institució. No és el cas, probablement, però no seria descartable si continuen produint-se els típics errors dels que estan acostumats a governar amb majoria absoluta i els costa aprendre que sense majories absolutes la única manera útil de governar és negociant. Potser podrien aprendre de l’insigne treball de Pedro Sánchez al respecte.
Comunicat conjunt ERC-EUiA/PP Comunicat-ERCEUiA-i-PP
