Merche Garcia i Pau Taxonera reben el premi “Si se puede” de mans de la PAH Ciutat de l’Hospitalet, en un acte emocionant a Bellvitge

Van estar presents també Ana González i Manuel Piñar, els guardonats l’any passat en la primera edició

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet, una de les entitats que més ha lluitat al municipi pel dret a l’habitatge i el suport a les famílies desnonades de l’Hospitalet, va entregar ahir els Premis “Si se puede”, destinats a dues persones, un home i una dona, que s’han distingit per la seva defensa dels drets dels mes desafavorits i que s’han mostrat propers a l’entitat i li han donat suport i ajut per fer front al seu objectius.

Aquest és el segon any que s’entreguen aquest premis i en l’acte d’entrega, fet a l’altell del mercat de Bellvitge on la PAH treballa habitualment, han participat desenes de persones vinculades a l’entitat. En la primera edició, els premiats van ser l’Ana González, que havia estat l’anterior portaveu del grup municipal dels Comuns, —i que va ser desplaçada de manera unilateral per aquesta organització abans de les darreres eleccions—, i el que havia estat durant una colla d’anys president de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, Manuel Piñar. Tots dos es trobaven també en l’acte d’entrega d’aquest any juntament amb les persones elegides per aquesta segona edició: el nostre company de la redacció de L’Estaca, Pau Taxonera, tresorer de la Junta Directiva de FIC, que durant molts anys va estar col·laborant de manera intensiva i desinteressada amb la PAH Ciutat de l’Hospitalet fins l’extrem que el consideren un dels seus i un exemple de solidaritat envers les famílies més desprotegides i amb més necessitats. 

L’altra persona elegida en aquesta segona edició ha estat la Síndica de Greuges de la ciutat, Merche García, que més enllà de la seva tasca institucional, d’enorme transcendència per garantir els drets de tota la ciutadania, és —tothom qui la coneix ho sap de primera mà— un exemple d’empatia, de sensibilitat social envers les persones més vulnerables, d’una calidesa humana excepcional, propera, compromesa i molt activa. La portaveu de la PAH Ciutat de l’Hospitalet, Estrella Ambrojo, que va llegir el relat de fets i mèrits dels dos homenatjats, va destacar de Pau Taxonera la quantitat de treballs de voluntariat que havia portat a terme a la PAH, la seva qualitat humana i la defensa dels drets a l’habitatge i a una vida digna que ell defensa i que formen part del moll de l’os de la Plataforma. Va assenyalar també l’important paper que la companya del pau, la Xeli, ha jugat també amb aquesta dedicació del Pau a les causes justes.

Sobre la Merche García va destacar la seva força, la seva calidesa personal molt per sobre del càrrec que ostenta amb professionalitat i competència. I va assenyalar que quan les institucions donaven l’esquena a les seves reivindicacions, allà estava la Merche Garcia per animar-los a no defallir i a mantenir amb força i constància la defensa d’aquests drets socials de gran importància per aconseguir una societat més justa i més igualitària.

Tant el Pau com la Merche van destacar, en els seus parlaments d’agraïment, la sorpresa majúscula per haver estat elegits. El Pau Taxonera va afirmar que havia estat una sorpresa immerescuda perquè les coses que ell ha fet per la PAH “es fan des del cor i sense adonar-te. La meva sensació és que hi ha coses que s’han de fer necessàriament i això és el que jo he fet: actuar d’acord amb el que em dictava el cor” i va assegurar que veritablement qui es mereix aquest reconeixement és la gent de la PAH que, com exemple del seu esperit, ahir omplia la sala de Bellvitge. La Merche García també va explicar que es va quedar astorada quan ho va saber, perquè no era conscient d’haver fet res extraordinari, assegurant que si ha donat suport als drets que defensa la PAH és perquè aquests drets son imprescindibles en una societat igualitària, estan reconeguts a la Constitució i no pot haver cosa més terrible que perdre la llar familiar i sentir-se desemparat per les institucions que haurien de vetllar per la ciutadania. Va explicar que “vosaltres m’heu donat molt més a mi, del que jo us he donat a vosaltres” i va mostrar-se segura de que el Pau encara s’ho mereixia més que no pas ella.

Minuts abans de l’homenatge, van parlar també els premiats de l’any passat, Anna González i Manuel Piñar, i també van mostrar el seu agraïment al treball que desenvolupa la PAH i el seu convenciment respectiu que no s’apartaran mai ni de les seves creences ni dels seus principis.

L’acte, que va tenir un contingut molt entranyable i emocionant, es va allargar al final per la quantitat de persones que van voler expressar personalment als homenatjats el seu respecte i agraïment.

L’APAGADA

De sobte ha marxat el llum,
tot el país a les fosques,
el cablejat ha fet “bum”,
tot seguit ha sortit fum
i han petat bisos i rosques.

La veïna que ho sap tot
diu que Putin n’és culpable,
en Sánchez un borinot,
en Illa un estaquirot
i en Trump un pobre diable.

La gent va als supermercats
a comprar cent mil ampolles.
i diuen que hi ha altercats,
veïns obsessionats
en omplir neveres i olles.

De mica en mica, al final
s’acusa de negligència
d’aquest nyap monumental
a madona intel·ligència,
llesta i artificial.