El projecte ja va ser anul·lat anteriorment i havia estat objecte d’al·legacions dels grups polítics del mateix àmbit dels Comuns, d’ERC i de la CUP en anteriors mandats i de protestes continuades de l’organització ecologista Depana i de la Plataforma Ciutadana No Més Blocs. Aleshores el projecte acabava amb la darrere zona agrícola de la ciutat i urbanitzava a banda i banda de la Gran Via tocant el límit amb el Prat amb blocs d’oficines i habitatges d’entre 8 i 25 pisos d’alçada.
Segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, “els indicadors de l’Hospitalet relatius a l’urbanisme son molt dolents: som la ciutat amb més densitat de població d’Espanya i amb els districtes més densos d’Europa, la tercera ciutat d’Espanya amb els edificis més alts, la segona ciutat de Catalunya amb menys zona verda per habitant i, a més a més, el 86% del nostre sòl és artificial”.
D’acord amb la nota de premsa de la formació, “el Pla Director Urbanístic Biopol de la Gran Via redunda en els vicis que van donar lloc a la nul·litat del PDU de 2017: Envaeix competències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no és un instrument urbanístic adequat, el caràcter supramunicipal no es troba fonamentat, manté la mateixa edificabilitat i usos del PDU anterior, es disfressa amb la idea de crear un pol biomèdic d’investigació, però no hi ha reserva per a aquest ús (es tracta de simples edificis d’oficines), sembla un megaprojecte que beneficia als promotors que van comprar aquests terrenys per pocs diners i la recuperació de zones verdes és una simulació.”
De fet, el projecte del biopol, que ha aconseguit el suport de la Universitat de Barcelona i d’alguns organismes sanitaris de recerca ubicats a la ciutat, ha estat des del primer moment l’excusa per dissimular una de les més substancioses operacions immobiliàries especulatives que estan pendents a la ciutat, després de la promoció de Cosme Toda que també està pendent de recurs per no respectar les zones d’ombra de les edificacions i de les brutals promocions de l’antiga caserna de la Remunta, de l’àrea de Can Trinxet i la Indo i la que també està prevista a la zona de la Vanguard. Val a dir que les institucions sanitàries semblen haver-li fet el joc a l’Ajuntament de l’Hospitalet i s’han pronunciat reiteradament a favor del clúster biomèdic, sense prestar atenció al clam de la ciutadania hospitalenca farta de la densificació insuportable que pateix el municipi. De fet, el mateix alcalde a la presa de possessió del càrrec el passat mes de juny, en paraules que va recordar públicament el representant de la UGT el passat dilluns al saló de plens, va defensar la idea de “menys urbanisme i més humanisme”. No obstant això, el govern local sempre ha donat un suport entusiàstic a aquesta operació i no ha mostrat indicis de voler aturar el projecte.
En la nota de premsa feta pública per anunciar la presentació del recurs, els Comuns culpen de la situació de densificació urbana de la ciutat a la brutalitat immobiliària del franquisme i als governs de Corbacho i Marín, dels quals el govern Quirós és la continuïtat absoluta. Deixen de banda el període Pujana que va durar 15 anys, per bé que els quatre primers, en coalició amb el PSUC i CiU, si que va haver una certa aturada en la construcció producte de l’enorme sensibilització existent entre el veïnat durant els anys de la Transició, que després va ser lenta i sistemàticament vulnerada.
Desenes de manifestants protagonitzen enfrontaments amb els Mossos amb un ferit, diversos contusionats, seixanta identificacions i un detingut
Convocats per un centenar de col·lectius diversos vinculats especialment amb la lluita contra la precarietat habitacional, desenes de manifestants han intentat accedir aquest matí a la Fira de Barcelona on se celebra el Congres The District considerat pels moviments socials la reunió internacional dels especuladors del sol i de l’habitatge.
No deixa de ser un enorme contrasentit que una de les poblacions de l’entorn metropolità més castigada per la problemàtica urbanística i de l’habitatge com és l’Hospitalet, doni allotjament a la trobada internacional més criticada, com diu el Manifest dels convocants, per representar “l’estratègia del gran capital de convertir les llars i terres que habitem en actius financers dislocats del seu ús real per continuar acumulant riquesa”. Aquesta trobada que acull més de 1.200 inversors i uns 12.000 assistents és el motor d’una manera especulativa emparada per les diferents administracions que provoca “cada dia centenars de desnonaments, la destrucció constant del nostre entorn i un enorme patiment a aquelles que generem la riquesa que els omplen les butxaques”, com es pot llegir en un altre paràgraf de l’esmentat Manifest.
La concentració que ha durat 4 hores i que s’ha mogut a l’entorn de la Fira i a les parades del metro i del carrilet, ha estat fortament reprimida pels Mossos d’Esquadra per evitar que, com va succeir l’any passat, alguns dels assistents rebessin el pols de color que feien servir els manifestants. En aquesta ocasió els que han resultat tacats han estat els membres dels antidisturbis dels Mossos que han efectuat diverses càrregues violentes. En una de elles ha estat ferida una manifestant que ha estat traslladada a l’hospital mentre que s’han identificat desenes de concentrats amb l’amenaça de detenció si ja havien estat identificats en altres concentracions.
En no poder penetrar dins les instal·lacions, els concentrats han acabat entrant a les oficines de la Generalitat que hi ha a tocar de la Fira on s’ha trencat una porta i s’han produït incidents.
Els fets s’han produït a l’Hospitalet, malgrat que aquest espai ja no sembla de la ciutat sinó una part més de Barcelona. L’Ajuntament de la ciutat, malgrat que aquesta trobada internacional acull el rebuig de desenes d’organismes de la societat civil des que es va fer la primera edició, no té res a dir, pel que sembla, sobre les programacions de la Fira de Barcelona, tot i que l’Ajuntament participa activament en la societat Fira 2000 i ja porta pagats més de 37 milions d’euros sense rebre res a canvi.
Un mínim sentit de responsabilitat i de sensibilitat cívica, tenint en compte el volum de desnonaments que pateix la ciutat i el grau de precarietat des del punt de vista de l’habitatge que pateixen les famílies del municipi, faria que l’Ajuntament elevés la seva preocupació per tal que un Congrés d’aquesta magnitud i repercussió social és fes fora del municipi.
Malbaratament en lloguers, Fira 2000, dinars, hotels i despeses sumptuàries denunciades per l’oposició, mostren la insensibilitat municipal pels diners públics
Un dels punts de l’ordre del dia del plenari del passat dilluns 23 de setembre era el que tenia a veure amb l’aprovació del Compte General de l’Ajuntament, corresponent a l’exercici 2023. Val a dir que aquest punt és va aprovar amb el vot favorable del PSC i d’ERC-EUiA, l’abstenció dels Comuns i de Vox i el vot contrari del PP. El portaveu d’ERC va afirmar que votarien a favor per una qüestió de responsabilitat —no explicada— Comuns i Vox es van abstenir i només el PP va votar en contra, probablement perquè van ser aquests regidors els que es van mirar el punt amb més atenció.
El llistat de despeses municipals que grinyolen és aclaparador. Per exemple: 40 milions d’euros pagats a l’empresa que s’encarrega de la neteja, la recollida de brossa i el manteniment de zones verdes en una ciutat on la queixa pels carrers plens de brutícia, amb contenidors desbordats, mobles i electrodomèstics per les voreres, camions incendiats —4 en pocs mesos— per la deixadesa i la manca de manteniment i amb un contracte amb Foment que s’ha prorrogat sistemàticament, exigeix adoptar algunes mesures d’atenció al respecte. L’empresa, gairebé monopolística en l’àmbit de la neteja viària —qüestió aquesta que requeriria una anàlisi en profunditat per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments que la contracten— en prou feines respon als patrons de qualitat requerits, agreujats perquè els sistemes d’inspecció de qualitat per part de l’Ajuntament de la ciutat han passat de 9.101 inspeccions fetes l’any 2018 a només 6.589 l’any 2023 i això sense tenir en compte el resultat d’aquestes inspeccions. Conseqüència: que les concessions amb Foment cada dia són més cares, no hi ha concurrència d’empreses perquè Foment s’ha convertit en un monopoli —que afecta a la gran majoria de municipis de l’àrea metropolitana— i la qualitat del servei cada dia és pitjor.
El grup municipal popular es va referir també a la despesa de gairebé dos milions d’euros de l’any 2023 a dues empreses del grup Inipro que està imputat per presumptes delictes de corrupció, alteració de preus en concursos públics, tràfic d’influències i malversació de diners públics que impliquen diferents càrrecs del PSC. Es tracta de les empreses Iquembu i Futur i Compromís amb l’Educació, SL, dues empreses dedicades al món educatiu radicades a Viladecans, amb algunes components comunes i relacionades directament amb el que havia estat propietari d’Inipro en el seu moment, que van cobrar en el darrer exercici al voltant dels dos milions d’euros que és una quantitat molt respectable.
A aquestes despeses cal afegir els gairebé 5 milions d’euros que l’Ajuntament va pagar l’any passat a l’empresa Fira 2000, de la qual ja hem parlat en aquest digital en alguna ocasió i que no li suposa a l’administració municipal només que pèrdues permanents. Fins ara, l’Ajuntament de l’Hospitalet s’ha gastat en aquesta empresa, deficitària any rere any, més de 37 milions d’euros que es podrien haver invertit, per exemple, en l’adquisició de sol privat pels equipaments que la ciutat tant necessita o, encara més, per l’adquisició d’espais lliures per dedicar-los a zones verdes.
Una altra despesa d’escàndol és la que la ciutat es gasta en lloguers. Mentre l’Ajuntament cedeix espais patrimonials a empreses privades, com per exemple l’edifici dels antics jutjats a Planeta o les antigues factories Godó i Trias i Albert Germans a societats mercantils, l’any 2023 va pagar gairebé 273.000 euros en lloguers, dels quals 145.000 als locals del carrer Santiago de Compostela a Sant Josep. En aquest darrer cas, els locals han estat llogats des de l’any 1999 per una quantitat de més de tres milions d’euros, que un Ajuntament una mica diligent hauria dedicat a adquirir immobles en propietat. Ara, aquest local de Santiago de Compostela es deixa per llogar un nou local a l’avinguda Carrilet, amb una despesa mensual de 12.000 euros, un preu encara més car del que es pagava.
En aquest marasme de despeses incontrolades hi ha encara apartats curiosos. L’any 2023 es van celebrar les municipals. Doncs bé, les medalles que es van posar als nous regidors, 27 en total, van costar cadascuna d’elles 500 euros i 100 euros els pins de solapa amb l’escut de la ciutat que es van regalar als regidors electes. Més de 16.000 euros en insígnies, que a moltes de les famílies de la ciutat els significa els ingressos d’un any sencer de treball. Per no parlar dels gairebé tres milions d’euros que el govern es va gastar en publicitat institucional en mitjans de comunicació privats que segurament es mostren molt satisfets amb el govern municipal.
El grup popular es va estendre amb altres despeses menors que, no per ser menors, són menys significatives: dinars successius de més de 200 euros, alguns d’ells amb periodistes. Factures d’hotels en alguns casos per sobre dels 2.000 euros, etc. I, en canvi, en el capítol d’impagats, més de 20 milions de multes pendents de cobrament referides als anys 2021, 2022 i 2023.
Aquestes dades contrasten notablement amb la recaptació prevista per l’any vinent que ha calculat ERC. Si a l’any 2024 es van recaptar gairebé 79 milions d’euros de l’IBI, la pujada prevista pel 2025 suposa pràcticament 3 milions més, als quals cal sumar els més de 16 milions que es preveuen per la nova taxa de recollida de residus. En total suposa uns ingressos de 98 milions d’euros i una pujada mitjana del 25%. Segons els càlculs que s’adjunten fets pel principal grup de l’oposició, l’IBI i la nova taxa suposen augments d’entre 77 euros i 200 en funció de les persones i els metres quadrats d’habitatge i, per tant, en xifres globals un impost d’IBI i de taxa de residus que aniria entre els 300 euros en els casos més lleugers als gairebé 900 en els més gravats, quan fins el 2023 eren de 230 a 718 inclosa la taxa de residus que s’incorporava en el mateix rebut.
Els republicans es queixen que el que s’ha aprovat avui no té res a veure amb polítiques d’esquerra
El govern municipal socialista amb el suport del grup dels Comuns, va aprovar ahir en el ple municipal de setembre un increment de l’impost de l’IBI per l’any vinent que coincidirà amb l’aplicació per primera vegada de la taxa del reciclatge de residus que suposa un augment exagerat, segons la resta de grups municipals, del que els veïns i veïnes de la ciutat hauran de pagar en concepte de tributació. En concret, la nova taxa de residus que s’aplica en funció d’una normativa europea ajustada a l’agenda 20/30 i que fins ara a la ciutat anava incorporada dins l’IBI, suposarà al voltant de 130 euros de mitjana per família, a la que s’ha d’afegir un increment del 2,6% de l’IBI, exactament el percentatge d’inflació que s’espera pel 2025,
Això significa que una família mitjana de la ciutat tindrà increments globals d’aquest impost obligatori de residus d’entre el 34 i el 73%, segons càlculs d’ERC, en funció dels paràmetres que ha fet servir l’equip de govern per calcular la taxa, que són el nombre de persones empadronades per llar i els metres quadrats, un mecanisme de càlcul que resulta bastant arbitrari sense que, per altra banda, s’hagin tingut en compte reduccions per vulnerabilitat familiar, una situació de precarietat endèmica que viuen moltes de les famílies del municipi. L’Ajuntament, segons els informes interns preveu que cobrarà per aquest nou impost al voltant de 16 milions d’euros més, als que cal afegir el 2,6% més de l’import de l’IBI. Els ciutadans de l’Hospitalet, per tant, no només hauran de pagar l’any 2025 el 2,6% més del que pagaven d’IBI, sinó la taxa de residus que abans anava incorporada dins d’aquest impost, una pujada que ha estat considerada abusiva, injusta i poc ajustada a la realitat econòmica de les famílies de la ciutat, per part de tota l’oposició excepte els Comuns.
Les raons exposades són molt diverses. Segons l’oposició, l’Hospitalet ja és una de les ciutats metropolitanes amb l’IBI més alt i després perquè la situació d’emergència que viu la ciutadania tant pel que fa als serveis (educació, sanitat, seguretat, serveis socials, neteja, infraestructures, mobilitat, zones verdes, etc) com a la gestió municipal (manca de resposta, excés de burocratització, falta d’inspeccions i de control, dèficits en la Guardia Urbana, etc) recomanaria no tensionar més el malestar ciutadà. La proposta ha estat considerada pel líder de l’oposició, el portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, tan exagerada i fora de lloc que s’ha referit directament als Comuns en un moment del debat per destacar una posició incomprensible des del punt de vista de l’esquerra. Alhora ha demanat formalment a l’alcalde que retirés el punt de l’IBI per tal que l’equip de govern el tornès a madurar i, en el moment de portar-lo a votació, no s’ha retirat perquè socialistes i Comuns han votat conjuntament.
Més enllà d’aquests punts el ple ha tingut altres moments rellevants que han oferit un contrast considerable amb això dels impostos i taxes, com quan un dels regidors del PP ha anat detallant un munt de factures aprovades per l’equip de govern que posen de manifest la poca escrupolositat de les despeses o el cas per exemple de les modificacions en la plantilla municipal aprovades pel govern que impliquen l’amortització de 4 places d’administratius que suposaven una despesa anual de 197.000 euros per 4 places noves de directors de servei amb una despesa anual de 442.000 euros, que ha servit novament a ERC per acusar el govern de nepotisme a l’hora d’atorgar aquestes places de directors de serveis a gent propera.
La pujada d’impostos aprovada avui no és d’aplicació fins l’exercici 2025 però el malestar ciutadà que s’ha visualitzat avui al ple municipal d’una manera molt destacada, pot suposar un abans i un després en la reactivitat de la ciutadania que veu com els problemes s’agreugen i no es resolen o es resolen massa lentament, mentre que els impostos no paren de créixer, els preus dels lloguers no paren de créixer, els desnonaments no paren de créixer, les ràtios a les escoles, igual, les llistes d’espera de Sanitat, tres quarts del mateix, etc. etc.
Can Rigalt, al principi considerada com una masia i desprès de moltes actuacions arquitectòniques convertida en casa senyorial, està sumida a l’abandó absolut sense que ningú sàpiga ben bé, quin serà el seu futur. El seu deteriorament es va iniciar quan va ser comprada pel F.C. Barcelona el 1997, per un milió i mig d’euros. La idea era instal·lar-hi la “masia”, ja que el club trobava problemes per instal·lar-lo a Sant Joan Despí. Els terrenys estaven qualificats com a parc metropolità. Els veïns van defensar el solar com a zona verda. El 2004 es va presentar un nou projecte urbanístic per a la zona i dos anys més tard es va plantejar la construcció d’un nou Hospital General de l’Hospitalet (conegut com a Creu Roja). Fins i tot males llengües parlen que en aquesta zona es volia realitzar un gran pilotatge urbanístic. Els anys han anat passant i l’únic que és cert que un edifici del 1693, segons algunes inscripcions del mateix edifici, que ha sobreviscut durant tant de temps. Ha estat testimoni de la construcció de la carretera general a Madrid (actual Carretera de Collblanc), sembla que no té cap altre futur que el deteriorament absolut malgrat les constants denúncies de les associacions de veïns de la ciutat que en reclamen la recuperació. Can Rigalt és un dels elements principals del patrimoni local valorat com a tal el 1960 i inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) del 1983. Actualment té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
El portavoz del gobierno socialista, como ya viene siendo un clásico, no se dignó en acudir a la mesa redonda y avisó el día anterior que declinaba la invitación
L’Hospitalet necesita una moratoria urbanística y un replanteamiento de la ciudad en muchos niveles: vivienda, servicios sanitarios, zonas verdes, rehabilitación de edificios… hacer una ciudad más sostenible. Esta ha sido una de las conclusiones compartidas por Jaume Graells, de ERC-EUiA, Sonia Esplugas, del PP y Manuel Domínguez, de L’Hospitalet en Comú Podem, participantes en el debate organizado por Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC) con motivo de la celebración del Día Mundial de la Democracia y celebrado en el Centro Cultural Tecla Sala.
Aunque distantes en la ideología política, los tres portavoces presentes tuvieron elementos comunes en la crítica a la gestión municipal pero también en cómo mejorar l’Hospitalet. Y en todos los casos, con mayor o menor confianza, pensaban que, con el cambio de alcaldía, algunos tics del anterior gobierno como el rechazo a la participación pública en debates políticos, quedarían superados. Ya se vio con la ausencia al debate por parte del portavoz del PSC, Husillos, quien declinó la invitación.
Jaume Graells, portavoz republicano, puso el énfasis en la deriva del urbanismo en la ciudad especialmente en la época de la alcaldesa Marin, cuando la ADU se convirtió más que en un departamento de racionalización del complejo urbanismo de la ciudad, en una entidad municipal al servicio de los promotores, que le hizo insinuar al portavoz que alguna cosa poco clara tenía que haber en ese período de urbanismo desaforado. Por su parte, la representante del PP, Sonia Esplugas, que fue la primera que se atrevió a plantear abiertamente la necesidad de una moratoria urbanística en la ciudad, sentenció de forma contundente que l’Hospitalet se encuentra en la Unidad de Cuidados Intensivos como ciudad y que necesita de forma urgente e inmediata, la intervención municipal en todo aquello en lo que el Ayuntamiento tiene competencias: planificación urbanística, zonas verdes, refugios climáticos, planes de vivienda municipal, parques infantiles…
Las cifras que los portavoces ofrecieron en sus distintas intervenciones pusieron de manifiesto todos los récords negativos que soporta l’Hospitalet. Manuel Domínguez, de Comuns afirmó que l’Hospitalet, además de ser una de las ciudades más densas de Europa, es la tercera ciudad en la altura media de los edificios, la que tiene menos metros cuadrados de zonas verdes por habitantes y la que dispone de menos metros cuadrados por habitante en sus viviendas. Cifras, que, junto a la impresión de Graells y el diagnóstico de Esplugas, justificó la idea de urgencia total que vive la ciudad y la necesidad de parar el ritmo de la construcción.
Durante el debate, hubo una enorme coincidencia de posturas en los aspectos clave: hay que parar prácticamente del todo la ocupación de nuevo suelo libre, hay que orientar la actuación urbanística hacia la rehabilitación de edificios y el esponjamiento de los barrios, especialmente de los del Norte, hay que impulsar un Plan municipal de vivienda que garantice el derecho a la vivienda sin comprometer el espacio público, hay que hacer reserva de suelo y comprar suelo para cubrir los déficits actuales y los que se van a generar por la barbaridad constructora de estos últimos años y hay que aplicar políticas de urbanismo de impacto, de urbanismo sostenible y de refugios climáticos para enfrentar los graves problemas de salud pública y de convivencia que ya se vislumbran y garantizar que la ciudad sea segura y habitable. Esplugas insistió mucho, y los otros dos portavoces lo corroboraron, en que hay que evitar que la gente se marche de su ciudad por culpa de la emergencia urbanística en la que el gobierno Marín ha colocado a l’Hospitalet.
Más adelante, Manuel Domínguez sostuvo que, tras la época del urbanismo reparador de los primeros gobiernos democráticos, en tiempos de Corbacho se incrementó el suelo recalificable y se perdió la oportunidad de recuperar una ciudad que ya había sido muy castigada por la edificación masiva de la época franquista. Un ejemplo que explicó sobre los abusos de las recalificaciones y la volumetría de las promociones fue el caso de Cosme Toda: con Marín en la alcaldía se pasó, en esa planificación, de proyectar 250 viviendas que ya eran una barbaridad, a las 885 actuales, que es todo un escándalo. No solo por la masificación, sino porque representa una bomba potencial de colapso porque no se podrán cubrir de ningún modo los déficits de equipamientos que necesitarán esas familias.
Otro de los problemas que se pusieron sobre la mesa era el número de edificios antiguos construidos antes de los 70, sobre el 50% en palabras de Graells. “Existe una realidad de barraquismo vertical”, defendió el portavoz republicano, que habrá que afrontar en nada, porque esas viviendas están en muy precarias condiciones de mantenimiento. En su opinión, hay que impulsar una política municipal de rehabilitación de viviendas, en la cual se han de implicar todas las administraciones (Generalitat y Administración central). E insistió, como el resto de los portavoces, en la escasa oferta de vivienda pública: “hay que frenar las promociones privadas”, dijo Graells, afirmando que durante los más de 40 años de gobierno socialista en l’Hospitalet se ha ido más a favor de los promotores urbanísticos, que a favor de la ciudadanía.
Otra de las ideas compartidas por los tres portavoces es la necesidad de recuperar y adquirir suelo para servicios como, por ejemplo, la construcción de escuelas. En este punto, Jaume Graells destacó que la ciudad se encuentra en una emergencia educativa y se necesita construir nuevas escuelas para adecuar la ratio de niños por aula “pero nos encontramos que no hay suelo donde ubicarlas”.
Sonia Esplugas fue categórica al respecto: “estamos pagando impuestos de primera con servicios de tercera”, y aprovechó para anticipar la propuesta socialista del pleno del día 23 donde propondrán un aumento del 2,5 % del IBI.
Y en algún momento del denso, interesante y participativo debate —el público pidió la palabra largamente— se llegó a poner el acento en la sensación que tienen los grupos municipales de la ineficacia absoluta de su papel. Al tratarse de ayuntamientos presidencialistas, dijo Graells, la oposición poco puede hacer, puesto que aunque se aprueben mociones de los grupos que no están gobernando, quienes gobiernan no las cumplen y no pasa nada.
Todos ellos lamentaron la ausencia del portavoz del PSC, Jesús Husillos, que había sido invitado a primeros de mes como al resto, y cuyo partido declinó la invitación 27 horas antes. Tampoco estuvo presente el portavoz de VOX, que había sido invitado en la fecha inicial prevista para el jueves 19, pero que tuvo que cambiarse porque la sala del Centro Cultural estaba ocupada y apenas hay salas donde las entidades puedan organizar actos públicos sin tener que pagar el coste de la instalación. Los problemas a la hora de concretar la convocatoria, la falta de respuesta del representante del gobierno y el baile permanente de días para poder hacer el debate, hizo que el representante de VOX no acudiera al acto por culpa del lío generado. Así lo reconoció el moderador de la mesa redonda, durante la sesión. Por cierto, que en algunos ambientes ciudadanos se puso en cuestión que se invitara al representante de VOX, teniendo en cuenta que se trata de la extrema derecha. La propuesta de mesa redonda para conmemorar el Dia Mundial de la Democracia, que es una celebración tradicional de FIC, se debatió en la Junta de la entidad y nadie expresó ningún reparo en invitar a todos los portavoces, incluido VOX, teniendo en cuenta que la mesa redonda pretendía poner a debate temas esenciales de la ciudad y la extrema derecha cuenta con 3 concejales de 27, los mismos que En Comú Podem y más votos que estos últimos. Precisamente, la preservación del sistema democrático, se argumentó entonces en la Junta de FIC, obliga a respetar la representatividad de los elegidos, más allá de su ideario y, en este caso, precisamente por ello.
Fotografia d’en Joaquim Company a 1982. Font: Arxiu de l’Hospitalet.
La família Company Prats és molt coneguda a la ciutat per la feina desenvolupada en l’activisme cultural durant el final del franquisme i els primers anys de la Transició
Joaquim Company Prats, activista cultural de la ciutat en el món de l’audiovisual i fotògraf de professió, va morir dilluns 16 a l’Hospitalet, als 76 anys. Fa uns mesos, la família Company Prats, va fer entrega de tot el llegat de fotografies que van acumular a la botiga de fotografia que havia iniciat el pare a la plaça de l’Ajuntament i per on havien passat generacions d’hospitalencs que requerien reportatges fotogràfics dels esdeveniments familiars més entranyables. Dels quatre germans Company, els tres més grans van ser molt coneguts a la ciutat per diferents raons. La Montserrat Company, juntament amb el seu marit Francesc Batallé, va fundar l’Escola Patufet-Sant Jordi, va lluitar per convertir-la en pública sense dissoldre el model pedagògic i l’equip escolar, i es va convertir en regidora d’Ensenyament uns anys després per ICV. El fill gran, l’Enric Company igual que el Joaquim van formar part de les primeres fornades de l’Alpha 63 i el Joaquim va acabar sent el darrer president d’aquesta associació abans de disoldre’s. Posteriorment, el Joaquim va posar en marxa el Cine-Club de l’Hospitalet i va arribar a ser president de la Federació Catalana, a banda de productor de pel·lícules pròpies que ara estan dipositades també a l’Arxiu Municipal. Dimecres al matí es va fer el comiat al Tanatori de la Gran Via on va prendre la paraula el fill gran en mig del dolor per la pèrdua familiar.
L’Estaca es vol sumar al condol, i va demanar a un amic seu entranyable, el Paco Luque, amb qui el Joaquim havia col·laborat estretament en les tasques audiovisuals, i amb el que va mantenir fins al final un contacte estret, que en fes un petit recordatori del Joaquim Company, de la seva relació i de la seva feina a l’Hospitalet.
A continuació el text del Paco Luque:
M’han demanat els amics del FIC (Foment de la Informació Crítica) que escrigui quatre ratlles sobre Joaquim Company amb motiu de la seva defunció.
Què dir de Joaquim, amic, company d’aventures cinèfiles i de les altres, etc.
La primera vegada que ens vam tractar amb proximitat va ser presentant la seva pel·lícula Serrallonga a la sala d’actes de la UEC, al carrer Prat de la Riba. Jo, per aquella època, formava part d’aquesta entitat perquè tenia amics excursionistes i escaladors. Com que a mi aquestes pràctiques no m’atreien suficientment em vaig dedicar a promocionar activitats culturals, la primera d’elles va ser presentar el film del Joaquim.
Més tard va cridar-me per organitzar el Cine Club l’Hospitalet, juntament amb un altre bon amic, en Joan Egea. No em dedicaré ara a explicar aquí les activitats del cineclub perquè són de tots conegudes, però si mencionar que va posar el nom de l’Hospitalet al món dels cineclubs de Catalunya, que va arribar a tenir 500 socis, va portar el cinema a les escoles i va organitzar el primer i segon Festival de Cinema d’Hospitalet.
Les activitats “cineclubístiques”, el va portar a la Federació Catalana de Cineclubs, de la que va ser president, i més tard a la Confederación Española de Cineclubs.
Totes aquestes activitats feien que molt sovint ens veiéssim. Jo l’anava a buscar a la botiga de fotografia que tenia a la plaça de l’Ajuntament i, si podia, sortíem a algun cafè de la zona on, entre cafè amb llet i tallat, comentàvem les novetats cinematogràfiques, polítiques, etc.
Aquesta relació ens va portar, un cop jubilats, a trobar-nos per dinar cada quinze dies amb en Ramon, un bon amic del Joaquim, i l’Enric Flores. En aquests dinars, entre rialles, “analitzàvem” la realitat cultural i política de la ciutat i el país. I així va ser fins que ens va deixar l’Enric primer i, posteriorment, la malaltia del Joaquim va fer impossible les trobades.
Adeu Joaquim, ja ens veurem on sigui per continuar arreglant el país del cinema i aquest món.
Més d’un centenar de persones s’apleguen per recordar la importància del fet migratori en un dels llibres claus de l’activista hospitalenc
El Memorial Democràtic dels treballadors/es de Seat va celebrar el passat dissabte, un acte de reconeixement de la figura de Jaume Botey al Centre Cultural de Bellvitge-Gornal i amb el suport de diferents associacions ciutadanes. La sala, al segon pis del centre Cultural, va reunir un centenar llarg de persones que van haver fins i tot de concentrar-se als passadissos per poder seguir l’acte. L’assistència no va ser únicament de la ciutat, sinó que va assistir molta gent procedent de Barcelona.
La presentació de l’acte va estar a càrrec del portaveu de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques pel Franquisme i ex treballador de Seat, Carlos Vallejo,
A continuació Joan Camós, historiador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet va parlar dels fets, actuacions i projectes del Jaume Botey: capellà, mestre, escriptor, activista de moviments veïnals i de moviments pacifistes, del seu interès per apropar-se a la gent… i també del seu pas per la política. Va destacar així mateix els molts esforços que va dedicar a la immigració, i a la cohesió social. Can Serra i Bellvitge van ser dos espais on hi va incidir molt, per ajudar fins on va poder a que fossin uns barris dignes, tenint en compte que bàsicament hi anaven a viure persones que aleshores es deien nouvingudes. De tots els llibres que Jaume Botey va escriure, en aquest acte es va parlar dels “Cinquanta-quatre relats d’immigració”, editat l’any 1986 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona, que com bé indica el títol, es tractava d’entrevistes fetes a persones vingudes de pobles de fora de Catalunya, on explicaven la situació de cada una d’elles i el per què havien hagut de marxar del seu lloc de naixement.
Jaume Botey i Joan Camós es coneixien de molts anys. Van ser cofundadors del CELH l’any 1984 i tenien —i Joan Camós segueix tenint— una gran preocupació pel benestar de la gent, per l’arrelament a Catalunya, i especialment per la integració dels immigrants.
Després de l’esplèndid record del Jaume, explicat pel Joan Camós, va prendre la paraula Antonio Mayo, del Memorial Democràtic de treballadors/es de Seat, que va fer fa la presentació de Lectures de relats d’immigració i poemes a càrrec de representants del Centro Cultural Andaluz Almeriense Francisco López Cuadrado, i de la Asociación Cultural Poética Luz de Luna.
Aquestes persones van llegir textos del llibre esmentat i, tot seguit altres col·laboradors van declamar poemes escrits expressament per aquest dia i dedicats a Jaume Botey. Com a nota curiosa, alguns d’aquests poetes i poetesses no havien conegut en persona al Jaume, però el que havien sentit als qui parlaven d’ell els va permetre que els seus versos reflectissin la humanitat de la persona a qui anaven adreçats. I ho van aconseguir.
Per acabar l’acte va prendre la paraula Pilar Massana, companya del Jaume i membre del Llegat Jaume Botey, on va agrair l’acte del Memorial Democràtic i la presència de tots els qui allà hi érem, i per suposat també als qui no hi van poder anar. Emocionada per l’estima que tots van demostrar per la persona del Jaume, va convidar a qui desitgés tenir informació d’aquest Llegat, només calia que deixés l’adreça del seu correu, única manera de rebre els actes que es puguin anar fent. L’acte va durar gairebé dues hores i va estar ple d’emoció i de respecte per l’amic estimat.
Carlos Vallejo, Associació Catalana Persones Ex-preses Polítiques Franquisme.Antonio Mayo, Memorial Democràtic Treballadors/res SEAT.
Això que veieu a la fotografia, abans de la reforma que, sense consultar als veïns, es va fer a la ciutat quan governaven els alcaldes anteriors a Nuria Marín, era una placeta. Un dels pocs recons que encara conservaven l’aspecte de poble que es va malmetre per la voracitat municipal de permetre edificis tan alts en un espai tan reduït. Va ser un raconet dibuixat pel gran artista, encara viu, Joan Soler-Jové, que hauria d’haver estat declarat Bé d’Interès Cultural per un Ajuntament que, a l’hora de fer les obres del carrer Major, va decidir tot el contrari: carregar-se la placeta. Novament faran obres al carrer Major. A veure si ara s’escolta els veïns i es restitueix aquest esglaonat insuls al que era abans: una placeta, amb una fonteta, uns bancs, uns quants arbres i uns matolls ben endreçats.
Desenes d’entitats de la ciutat participen en l’acte institucional on no van estar presents els representants del PP i VOX
Desenes d’entitats de la ciutat de les més de 200 que havien mostrat el seu interès per participar en l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova (abans de Lluís Companys) en la Rambla Marina darrere el Casino del Centre, van finalment entregar el seu ram de flors, com es fa cada any en un esdeveniment que serveix per homenatjar durant la Diada Nacional de Catalunya als catalans que van perdre les seves institucions després d’una dura lluita a començaments del XVIII.
En aquesta ocasió l’Hospitalet va voler homenatjar de passada l’escriptor Francesc Candel amb motiu dels 60 anys justos de la publicació d’un llibre que va fer història, “Els altres catalans” expressió de la voluntat d’encaix dels immigrants que havien omplert Catalunya durant els anys 50 i 60. Candel, que va viure tota la seva vida a la barriada de la Zona Franca però que havia estat moltes vegades convidat als barris de l’Hospitalet, va acabar sent regidor de Cultura en el primer govern democràtic, en ser cap de llista dels comunistes del PSUC a la ciutat. Ahir van estar presents per glosar la seva figura i la seva obra, la seva filla Maria Candel, la vicepresidenta de la Fundació que porta el seu nom, Gal·la Cortadellas i l’ex-regidor d’EUiA, Ramon Luque, que no va arribar a coincidir amb Candel al govern municipal.
Acte en homenatge a Francesc Candel.
Eren presents també a la tribuna d’autoritats l’alcalde David Quirós i tres portaveus municipals, el del govern, Jesús Husillos i els d’ERC-EUiA, Jaume Graells i LHECP-C, Manuel Domínguez. Estaven absents els portaveus del PP, Sonia Esplugas, i el de vox, Francisco González que no acostumen a assistir a aquest tipus d’actes.
Després del parlament de l’alcalde i els convidats de l’homenatge a Candel es va procedir a l’frena floral que van obrir sis representants de la policia nacional, mossos d’esquadra i guàrdia urbana, encapçalats per dos membres del cos de la policia local amb els uniformes de gala, que van portar la senyera fins a l’escultura commemorativa mentre sonava el cant de la Senyera. A continuació van desfilar les entitats que s’havien sumat a l’acte.
Aquest any, per primera vegada, per que ha estat aquest el primer any que l’alcalde ha convidat l’entitat, va fer l’ofrena floral l’associació Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital. Després de l’ofrena es va tancar l’acte amb el Cant dels Segadors, una galejada de trabucaires, el ball dels gegants de l’Hospitalet, l’esbart dansaire del Casino del Centre i la colla jove de la ciutat. Prèviament havia participat la banda de música de l’EMMCA.
Durant la concentració va haver fins i tot un acte de protesta d’un veí que reclamava atenció municipal amb una pancarta i desenes de ciutadans que van voler assistir a l’acte institucional.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
