Entrevista a Antoni Garcia, portaveu del Grup Municipal d’ERC
12 de desembre, 2020
1. Els treballs realitzats des del Grup Municipal d’ERC per tal d’impedir que es portés a terme el PDU-Gran Via que el govern municipal volia posar en marxa sense cap consens ha possibilitat una sentència negativa del TSJC que pot aturar provisionalment el projecte. Quins seran les properes passes del Grup Municipal: intentar consensuar un nou projecte?, mantenir l’oposició a qualsevol alternativa?
L’equip de govern ha de rectificar la seva política urbanística i no pot utilitzar els amplis consensos que hi ha per soterrar la Granvia i realitzar el clúster biomèdic per camuflar projectes especulatius que volen destruir la darrera zona agrícola de la nostra ciutat de gran valor ecològic i ambiental.
Aquest PDU no ha tingut ni consens social ni polític a l’Hospitalet, ni al govern, ni a la Generalitat de Catalunya, i el Parlament de Catalunya l’ha rebutjat dues vegades.
Cal que el govern de la ciutat, s’assegui, dialogui amb la ciutadania, amb les entitats, i que inici els tràmits per preservar la totalitat de Cal Trabal i incorporar-lo al Parc Agrari del Baix Llobregat, tal i com volia fer l’any 1997.
2. El PDU queda aturat momentàniament a l’espera dels previsibles recursos del govern municipal i del govern de la Generalitat. Pel que fa al govern de la Generalitat, quines han estat les gestions portades a terme pel GM d’ERC respecte d’aquest projecte en el passat i quines gestions pensa fer a partir d’aquest moment per influir sobre el Departament de Territori? És possible que des de dins del govern de la Generalitat, els republicans puguin evitar el recurs de cassació de l’executiu català?
El conseller Calvet actua de forma uniliteral, utilitza les seves competències com a conseller per afavorir els interessos polítics del seu partit i de la sociovergència i no respecta els acords del Parlament de Catalunya, que en dues vegades va demanar l’aturada del projecte del PDU.
3. Com pensen afrontar des de l’Hospitalet l’enorme contradicció que suposa que Junts apliqui polítiques contràries a les propostes del soci de govern en assumptes d’enorme transcendència per a les polítiques locals dels grups municipals d’ERC, com és el cas de l’Hospitalet, però que es reprodueix a altres indrets de la comarca?
Està clar que Esquerra i Junts tenim diferències en el model territorial de la nostra comarca natural, també el Conseller de Territori ha tirat pel dret sense consensuar el PDU del Delta de Llobregat que ha estat anul·lat per la justícia. Esquerra defensem un model territorial respectuós amb el medi ambient que no coincideix amb el model territorial especulatiu de Junts per Catalunya.
4. Consideren des del GM d’ERC que tindran, juntament amb altres GM i la militància, pes suficient per impedir un futur govern de coalició amb una força política com Junts que expressa a molts municipis idees del tot contràries a les que vostès defensen, especialment en el pla urbanístic i de la defensa dels drets de la ciutadania?
Esperem que el proper de govern de la Generalitat de Catalunya implanti polítiques republicanes i impulsi un model territorial i ambiental sostenible que sàpiga compaginar el respecte i la protecció d’un entorn natural de qualitat, amb el desenvolupament econòmic i faci polítiques actives per canviar l’actual model i poder contribuir a la lluita contra la crisi climàtica que estem patint. Cal un nou govern integrat per les forces d’esquerres independentistes i sobiranistes que faci polítiques republicanes davant el model obsolet de la sociovergència.
5. ERC és indispensable al govern de la Generalitat de Catalunya però també és importantíssim a la Junta de Govern de l’AMB. Veu factible un front comú amb els Comuns en contra del PSC i Junts sobre el projecte PDU-Granvia?
Estic segur que les diferents forces republicanes de l’AMB continuarem sumant esforços i complicitats amb les entitats veïnals, ecologistes i socials tal i com hem fet fins ara.
6. Ara mateix, l’equip de govern socialista, malgrat la majoria absoluta de que disposa a la ciutat, presenta una imatge més fràgil per culpa de la derrota de la sentència sobre el PDU i la seva posició de tàcita condescendència respecte del conflicte al Consell Esportiu. Vostès són la principal força de l’oposició. Veurem alguna embranzida pel que fa a iniciatives ciutadanes per part del GM d’ERC?
El model del ciutat del PSC està esgotat i és incapaç de solucionar els problemes dels veïns i veïnes. Tenim una alcaldessa que està més pendent de presidir la Diputació de Barcelona, i de sortir als mitjans de comunicació, que d’atendre les prioritats de la ciutat.
Les irregularitats del Consell Esportiu és una mostra més que el PSC confon institució amb partit i actua amb tota impunitat. El que està passant en aquesta ciutat és molt greu, tenim ja 15 persones imputades pel presumpte cas de corrupció del Consell Esportiu, la darrera és l’alcaldessa que està acusada de delictes de prevaricació, malversació i omissió del deure de perseguir un delicte.
Els veïns i veïnes de l’Hospitalet no es mereixen tenir una alcaldessa que està imputada. Cal que Núria Marín dimiteixi pel bé de la institució perquè els ciutadans es mereixen un Ajuntament net i sense cap ombra de corrupció.
Marín ha estat sis mesos sense donar cap tipus d’explicació, no ha actuat amb transparència i ens ha negat accedir a informació relacionada amb el Consell Esportiu.
Recordem que Núria Marín nomena la meitat dels membres de la comissió directiva del Consell Esportiu i que la regidora d’esports és la presidenta d’aquesta entitat.
A més Marín, abans de ser imputada s’ha amagat, no ha donat la cara i ha tapat i mantingut en el seu govern a dos regidors que estan en llibertat amb càrrecs per desviament de subvencions, malversació, blanqueig de capital, falsificació…, per una presumpte caixa B del Consell Esportiu, que servia per pagar sobresous, despeses personals, multes de trànsit, dinars, copes i indemnitzacions indegudes.
L’Hospitalet no es mereix un govern imputat, opac i esgotat que no sap fer front als reptes socials i econòmics que té la ciutat en l’actual context de crisi provocada per la Covid.
7. Com veuen l’Hospitalet del futur? Quina és la seva opinió respecte del sol no edificat a la ciutat? Estan a favor d’aturar la construcció massiva d’habitatge privat? Què en pensen sobre l’esponjament urbà dels barris del nord de la ciutat?
Tenim un govern a la deriva. Necessitem un govern que escolti i que doni solucions als problemes que pateixen els veïns i veïnes com la manca de neteja, els preus abusius de l’habitatge, l’augment de les desigualtats entre barris i famílies.
L’Hospitalet necessita un nou model econòmic que ajudi al comerç, a la petita i mitjana empresa per crear riquesa i ocupació. Cal una aposta per l’economia productiva i no per l’economia especulativa.
L’Hospitalet no el poden planificar les immobiliàries i l’especulació. L’urbanisme no ha de ser mai una planificació immobiliària, és una eina de transformació social. Cal un canvi de paradigma en el model urbanístic en aquesta ciutat. L’urbanisme ha de ser un instrument al servei de les persones, per millorar els barris, fomentar la cohesió social, donar resposta a l’escassetat de zones verdes que pateix la ciutat. És urgent que a la nostra ciutat es fomentin polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge digne i que aturin els preus abusius del lloguer i de compra, i que garanteixin vides dignes dins d’aquests habitatges.
L’Hospitalet necessita una aposta decidida per la rehabilitació, perquè tenim un parc d’habitatges envellit que va ser construït a la dècada dels 60 i 70 i que necessita millores per superar les deficiències estructurals.
Mentre definim aquest nou model d’urbanisme, que ha de ser amb criteris de sostenibilitat per fer front a la crisi climàtica, també cal una moratòria urbanística.
8. Estarien a favor d’una moratòria constructiva i de promoure un debat públic sobre el model urbanístic de la ciutat més densa d’Europa?
Estem a favor d’una moratòria urbanística mentre definim un nou model urbanístic basat en criteris socials i ambientals.
9. Moltes entitats de la ciutat que es dediquen al suport a la ciutadania amb més precarietat s’han queixat reiteradament del deteriorament que pateixen els serveis socials de la ciutat, sense capacitat per poder fer front a les necessitats creixents de la ciutadania. Què ha fet i què pensa fer el GM d’ERC per resoldre aquestes mancances?
La crisi sanitària ha posat de manifest les febleses que tenim com a societat, i el treball que hem de desenvolupar per enfortir les polítiques de benestar i garantir vides dignes a tots els nostres veïns i veïnes.
Les desigualtats socials a l’Hospitalet han augmentat i els serveis socials de la ciutat, que tenien manca de finançament municipal, s’han vist superats per la situació. Les entitats socials i les xarxes veïnals han arribat on no arriben les administracions.
Aquesta ciutat necessita destinar més recursos econòmics a serveis socials, a les polítiques d’atenció a les persones i millorar les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores.
10. És possible que la propera operació de soterrament del traçat ferroviari a la ciutat alliberi espais. Tenen vostès algun pla sobre com actuar damunt d’aquest espai previsiblement lliure que quedarà a espais estratègics de la ciutat?
Esperem que després de més de 20 anys de reivindicació el govern de l’Estat executi la promesa de soterrar les vies que divideixen la nostra ciutat.
Des d’Esquerra apostem perquè l’espai que guanyem sigui per disposar d’espais públics i zones verdes perquè la ciutadania les pugui gaudir. No entendríem que el govern municipal dediqués aquest espai que guanya la ciutat a promoure noves promocions d’habitatges.
Per Jesús A. Vila