L’escenògraf més internacional que ha tingut mai L’Hospitalet presenta una mostra de la seva creativitat plàstica
Alfons Flores al centre d’un dels seus muntatges escènics
Dijous al vespre, al Espai 2 del Centre d’Art Tecla sala es va inaugurar la mostra “Alfons Flores. L’escenari prodigiós”, un recull per viure en primera persona i de manera intensa la màgia de l’escenografia teatral des de dins. La proposta és submergir-se en l’espai teatral i contemplar des de les entranyes d’un escenari imaginari el poder de la plasticitat escenogràfica i l’encant de la interrelació entre la matèria i l’espectador: un fenomen bastant semblant al que pot viure un actor en un escenari, davant d’un treball escenogràfic d’entitat.
Alfons Flores (L’Hospitalet 1957), va començar a viure el món del teatre des de ben petit. Fill d’un enamorat del teatre que va fer del Centre Catòlic el seu particular espai creatiu i germà d’un dels millors directors teatrals d’escena de Catalunya i sens dubte el millor director teatral que ha tingut la ciutat, l’Enric Flores, va iniciar-se en el món de l’escena d’adolescent i ben aviat es va sentir atret, i amb molta desimboltura i sentit de la plasticitat per la composició escenogràfica, que no és només, com algú aliè al món de la dramatització podria pensar, ambientar el que passa a l’escenari, sinó omplir de contingut visual, plàstic i utilitari tot allò que no és ni la veu, ni el moviment dels actors ni la il·luminació.
La mostra que presenta l’Alfons Flores sota el comissariat del cornellanenc Joan Maria Minguet, crític d’art, professor d’Història d’Art Contemporani i d’Història del Cinema a l’Autònoma de Barcelona i autor de més de 25 llibres sobre la matèria, i amb el suport tècnic i creatiu de la seva filla Mar Flores, omple la sala del Centre d’Art Tecla Sala recreant tres espais escenogràfics amb els quals no només es pot interactuar sinó que gairebé és obligatori per aconseguir el clima necessari, a banda d’un espai d’exposició de cartells, un altra d’esbossos, dibuixos i projectes, un bosc de televisors inspirat en l’escenografia de Bodas de Sangre, de Lorca, fet al Grec de Barcelona l’any 2001, i una videoinstal·lació també força interessant.
Els tres grans fragments escenogràfics del centre de la sala, alguns originals i alguns reconstruïts en part, corresponen a les òperes Norma, de Bellini que es va estrenar al Royal Opera House de Londres l’any 2016; Ascenso i caída de la ciudad de Mahagonny de Brecht/Weill, representada al Teatro Real de Madrid, l’any 2010 i l’Elisir d’amore, de Donizzetti que es va estrenar a Dusseldorf, a la Deutsche Oper am Rhein, l’any 2015.
Amb aquestes magnètiques escenografies, Alfons Flores posa de manifest dues coses: el seu geni creatiu, la seva capacitat plàstica i el seu enginy teatral i l’èxit internacional del seu treball. Més enllà de les celebrades escenografies de La Casa de Bernarda Alba (1998), Bodas de Sangre (2001), La Celestina (2004), Peer Gynt (2006), Los persas. Réquiem por un soldado (2007), Tirant lo Blanc (2007), La casa dels cors trencats (2009), Nit de Reis (2010), Afinidades electivas(2011), Flames a la Fosca (2013), Ensam (2015) o Scaramouche (2016), ha posat en escena òperes al Teatre del Liceu de Barcelona, al Teatro Real de Madrid, al Englisch National Opera (Londres), al Teatro alla Scala (Milà) o al Sydney Opera House d’aquesta ciutat australiana.
Les seves creacions han servit, a banda d’expressar un univers de plasticitat amotllat a l’essència de les peces teatrals o operístiques, una extraordinària aportació creativa per la renovació del llenguatge plàstic de les peces operístiques. El propi Flores, en el transcurs de la roda de premsa per presentar l’exposició als mitjans es va referir a la quantitat d’ensurts que han produït les seves creacions en ambients acostumats a que l’escenografia sigui simplement un aditament del text, del cant i de la música, quan la feina de l’Alfons mai ha estat un treball auxiliar sinó en moltes ocasions allò autènticament trencador que tota obra d’art hauria de pretendre. Quan encara només era un membre més de la cooperativa professional del Grup d’Acció Teatral de l’Hospitalet, les seves escenografies ja resultaven icòniques i s’elevaven per sobre de tot el magnífic treball de moviment d’actors, del text, la dicció i els jocs de llums i de plàstica de les peces dirigides pel seu germà en el grup hospitalenc.
L’Alfons Flores és, avui, un dels hospitalencs internacionalment més valorats i veure el seu treball creatiu a la seva ciutat on va créixer com a persona i com a artista plàstic i escenogràfic, de ben segur no deixarà indiferent ningú.
L’exposició estarà oberta fins el 3 de novembre.