Conclusions del quart debat sobre “Pandèmies i massificació demogràfica: el model urbanístic i la salut pública”
22 de diciembre, 2020
La massificació urbanística no és reversible i la massificació atenta a la salut pública, podrien ser els dos aspectes que definirien el problema que estem patint a la comarca del Baix Llobregat i a l’Hospitalet, amb el virus del ciment que segons SOS Baix Llobregat afecta als gestors polítics del territori, mentre que la manera d’afrontar aquests problemes que genera la manca de sensibilitat suficient sobre el territori i la ciutadania és l’autoorganització, l’empoderament de la ciutadania, l’autoresponsabilitat i la solidaritat entre veïns.
Aquests van ser el moll de l’os de les nombvreses e interessants aportacions que els representants dels sectors socials de l’Hospitalet i el Baix Llobregat van posar sobre la taula en el darrer debat del programa Factoria d’Idees que va organitzar aquest darrer quatrimestre l’entitat Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet. Hi van participar representants de SOS Baix Llobregat (Pau Jesús Navarro i Cristobal Jaume Ortega) amb una visió comarcal i local respectivament, Núria Muñoz de l’AFFAC de l’Hospitalet com a representant de l’Espai de Ciutadania, Maria Moreu, de Cáritas l’Hospitalet i Júlia Nueno del Sindicat de Llogateres a la ciutat, per exposar des de perspectives molts diverses com afecta a la ciutadania en general i a les persones amb una situació de precarietat endèmica o circumstancial, la problemàtica de la massificació demogràfica relacionada amb la qualitat de vida i la salut pública.
La crítica global va anar dirigida sobre aquells que haurien de garantir un equilibri entre la vida urbana i els espais lliures i a tot el que es després d’aquesta situació: contaminació urbana, manca de espais verds i sobretot d’espais lliures naturalitzats, precarietat en els serveis d’assistència primària sanitària, massificació a les escoles, una mobilitat insostenible, una manca d’accés a habitatges dignes que la gent pugui pagar, un empobriment progressiu que repercuteix sobre l’equilibri familiar i de manera directa sobre els infants que pateixen una situació d’estrès que els impedeix un desenvolupament harmònic i que repercutirà a la llarga sobre el col·lectiu humà.
En funció del sector que cadascun dels ponents representaven posaven de manifest les enormes dificultats per incidir sobre la realitat, com si la ciutadania anés per un costat i els poders públics per un altre, sense trobar-se, cadascun defensant propostes que, en qualsevol cas, no se sap ben bé a qui beneficien. Les eines legals que podrien servir per garantir una qualitat de vida més ajustada al tipus de societat occidental avançada en la que vivim, són precàries —el Pla Urbanístic manté la vigència del 76 i els municipis abusen de la seva capacitat de requalificació, la llei d’habitatge no cobreix les expectatives, la llei d’Educació no acaba amb els dèficits, etc.— i, amés, els que haurien de garantir l’aplicació de les normes o les vulneren, o no demostren suficient sensibilització per beneficiar a la majoria de la població.
I tot això, tenint en compte, que la pandèmia ha produït una “allau de situacions”, com deia la representant de Cáritas, que ni les organitzacions dedicades a pal·liar, no a resoldre, tenen recursos per afrontar-les amb èxit. Com deien els representants de SOS Baix Llobregat o la representant del Sindicat de Llogateres, no s’està fent una lectura correcte del conflicte perquè no es tracta d’un problema conjuntural ni que sigui complexa ara. El que ara s’observa es multiplicarà en el futur si no s’imposa un fre a aquesta manera de créixer que no pot ser assumible ni mediambientalment, ni per la quantitat de persones perjudicades que provoca. El problema de la massificació demogràfica només es pot resoldre sobre la base d’una acció global sobre el territori, amb eines de gestió global i una sensibilitat generalitzada, que garanteixi un tractament adequat del territori i d’allò que s’instal·la sobre el territori, siguin habitatges, siguin infraestructures, sigui la preservació de l’espai lliure.
D’acord amb la seva visió del problema, el futur només pot passar per canviar el model. Per deixar de construir, per garantir els espais lliures i els corredors biològics, per aturar la requalificació de terrenys, per impedir que cada municipi actuiï sobre el seu terme municipal com si la resta no existissin, per assegurar uns ingressos regulars i ajustats a les necessitats, per garantir uns serveis que facilitin la vida de la gent, per potenciar l’autoresponsabilitat i fonamentalment la autoorganització. De manera, que es pugui actuar sobre la realitat més immediata, fent front als gestors públics que no respectin el territori ni un equilibri municipal que permeti poder viure sense dificultats, però també creant una xarxa social capaç d’impulsar polítiques de progrés, capaç de canviar les lleis i fer-les mes assequibles a les necessitats de la majoria de la població i disposada a mobilitzar la ciutadania quan sigui necessari.
De fet, els representants dels sectors socials que van participar en el debat van manifestar-se molt oberts al debat veinal i a la negociació per no deixar a ningú fora del futur, però també a demanar que els programes electorals del partits incloguin els compromisos de millora del territori i de millora dels equipaments, els serveis i les infraestructures, i a fer-ne seguiment. L’objectiu, com van explicar les representants de l’Espai de Ciutadania, de Cáritas o del Sindicat de Llogateres, és posar una mirada crítica sobre la manera de veure el desenvolupament futur, generar un debat entre col·lectius que treballen directament sobre l’espai social i vertebrar la ciutadania al voltant de la idea de progrés que passa en el cas de l’Hospitalet per assegurar una ciutat que paralitzi el seu creixement demogràfic, que articuli la seva xarxa de barris i que respongui a les necessitats de la ciutadania, abans de proposar alternatives “dites de ciutat” que només beneficien als que gestionen la ciutat o a les grans empreses forànies a les quals només les interessa el “negoci”.
Por J.A.V
Podeu veure el vídeo sobre ‘Pandèmies i massificació demogràfica: el model urbanístic i la salut pública’ a continuació: