Amb una participació que no arriba al 47,5% del cens electoral, quan aquest havia pujat lleugerament respecte del 2019 on la participació, ja molt baixa, va ser 10 punts superior, l’Hospitalet va atorgar ahir novament la seva confiança al PSC amb 13 regidors dels 27 possibles. La segona força ha estat la coalició d’ERC amb EUiA, encapçalada per Jaume Graells, amb 4 regidors, i la tercera, el PP de Sònia Esplugas a només 615 vots dels republicans i també amb 4 regidors. La quarta força ha estat l’extrema dreta de Vox, amb gairebé 8.500 vots i en cinquena posició els Comuns, amb una mica més de 8.100 vots. Aquestes dues candidatures han aconseguit 3 regidors cadascuna.
Torna a haver 5 forces representades a l’Ajuntament de 17 candidatures que es disputaven regidories, només que aquest cop Ciutadans que tenia 4 regidors i va aconseguir l’any 2019 gairebé 12.000 vots, ara no ha arribat als 2000 i s’ha quedat amb un 2,4% molt lluny del 5% necessari per aconseguir representació. Més vots que Ciutadans, però també sense arribar al 5% (3,7%) s’ha quedat Junts, que ha aconseguit uns 400 vots més que a les darreres eleccions del 2019. La resta de les 10 candidatures han aconseguit plegades menys de 7.500 vots i menys d’un 9% dels vots emesos.
El PSC amb 13 regidors ha perdut gairebé 12.000 vots i la majoria absoluta que va obtenir el 2019, i per tant l’oposició s’ha incrementat amb un regidor més, però ERC ha perdut un dels cinc que tenia i Ciutadans els quatre, mentre que els Comuns mantenen els que tenien i n’han guanyat tres, respectivament, el PP i VOX que, finalment, entra al Consistori. El PP ha guanyat més de 4700 vots i VOX més de 5300, respecte del 2019.
El resultat dificulta l’estabilitat del govern socialista però no la fa impossible. La perspectiva més a mà seria la d’un pacte PSC-Comuns, tenint en compte que Jaume Graells havia estat el sisè de la candidatura socialista l’any 2019 i la campanya de ERC ha estat molt dura respecte la política local socialista. Tampoc sembla que el canvi en la candidatura de Comuns faciliti l’entesa, de manera que és molt possible que Núria Marín es vegi obligada a governar en minoria, negociant alternativament amb uns i altres. L’oposició de PP i VOX, amb els mateixos regidors que ERC i Comuns, complica també força l’entesa de l’oposició per fer canvis radicals en la dinàmica que han impulsat els socialistes en els darrers anys, de manera que la perspectiva de govern local no serà pas tant senzilla com fins ara.