Al maig, l’esquerra a l’oposició i el govern, van aprovar un acord per posar en marxa un Pacte Local per la Llengua
El grup municipal d’ERC-EUiA reclama un impuls del català a l’Hospitalet després de les darreres dades a la ciutat on es veu clarament una caiguda en picat en la seva utilització tant escrita com parlada. Aquest impuls hauria de venir a través d’un Pacte Local per la Llengua i també aprofitant l’anunci del Govern de la Generalitat de la creació de 60 places destinades al Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat.
Després de la decisió del Govern de la creació d’aquestes 60 noves places, els republicans demanen a l’equip de govern que aprofiti l’ocasió per reclamar la incorporació de més professionals a la ciutat amb l’objectiu de reforçar la situació del català.
Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA, ha denunciat que “les llistes d’espera per aprendre català són inacceptables i posen en risc la cohesió social i la igualtat d’oportunitats” i ha afegit que “són molts els veïns i veïnes que el volen aprendre, i no troben els espais”. També ha manifestat que “cal dotar de millors instal·lacions el CNL, amb la construcció d’un nou equipament pel Consorci, millorant-ne les condicions materials i tecnològiques a les aules”. I s’ha pronunciat a favor de fer una aposta local per tal que el català sigui utilitzat com a llengua d’ús, “especialment en espais d’infants i joves”.
El ple municipal de l’Ajuntament ja va aprovar una iniciativa d’ERC al mes de maig, votada favorablement tant pels socialistes com pels Comuns, per impulsar un pla local per al foment del català a l’Hospitalet i els republicans demanen ara, que es posi en marxa de manera urgent.
Jaume Graells també ha lamentat la manca d’implicació i compromís del govern municipal amb la llengua, permetent discriminacions i arraconant el català, de forma sistemàtica, de xarxes i comunicacions municipals: “Els i les representants públics hem de donar exemple, i l’ús habitual i la majoria de comunicacions que fan els regidors de govern, i el mateix govern, són pràcticament totes en castellà, incomplint fins i tot el reglament i la normativa municipal”.
El portaveu republicà també ha apuntat que en els darrers anys “les mancances històriques pel desinterès del govern municipal s’han agreujat amb l’arribada de molta població nouvinguda, sense que s’hagin incrementat els recursos per fer front a les necessitats i la complexitat creixent”.
El català ha disminuït el seu pes com a llengua habitual i només la fan servir una de cada tres persones segons l’última enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, donada a conèixer el mes de febrer d’aquest any.
A l’Hospitalet, i segons la mostra del darrer Baròmetre d’Opinió Pública realitzat el 2024, el 15,3% dels hospitalencs afirmen que tenen el català com a llengua habitual, el 67% el castellà i un 15,5% que fan servir les dues llengües indistintament amb normalitat.
Són unes dades força similars a l’ús que recollia el Baròmetre del 2023 amb un lleuger descens de l’ús del castellà, que llavors es situava en el 69,7%, i dels qui utilitzen totes dues llengües amb un 12,6%.
Jaume Graells ha anunciat que portaran també aquesta demanda al Parlament de Catalunya: “Com que no tenim cap confiança que el nostre govern municipal ho faci, ho proposarem directament al Govern de la Generalitat”, demanant també que es compensin les desigualtats socials i els desequilibris creixents en l’assignació de recursos.