A l’Hospitalet hi ha 9 centres afectats per aquestes retallades que es consideren inacceptables per la tasca de suport que fan aquests professionals
Tècnics d’Integració Social (TIS) i Educadors Socials (ES), personal fonamental a les estructures de moltes escoles, s’han concentrat avui davant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya contra les retallades que ha realitzat l’Administració en aquest tipus de places, que ha suposat que 128 professionals quedessin sense contracte. Això ha afectat a diversos centres de l’Hospitalet. La convocatòria ha estat realitzada per diferents organitzacions sindicals entre elles CC.OO, UGT, USTEC·STEs i CGT.
Tal com vam informar el passat 4 de juny (https://lestaca.com/?s=fontser%C3%A9) el treball d’aquests professionals és fonamental en determinats centres, com és l’Institut Eduard Fontseré del barri de La Florida, on ha tingut molt d’èxit aquest tipus de projecte amb els TIC i els ES, en centres de màxima complexitat com és el cas d’un dels barris més densos d’Europa.
El passat 30 de juliol, el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya va informar d’un nou programa temporal per impulsar la perspectiva orientadora i social als centres educatius. En total, a tota Catalunya, s’han retallat 103 places de Tècniques d’Integració Social i 25 d’Educadores Socials que, des de fa cinc cursos, intervenen en escoles de primària i instituts.
De la mateixa manera van anunciar la retirada de la figura de les ES en les escoles de primària i de les TIS en els instituts, desfent, en molts casos, els equips socials formats per les dues figures que intervenien conjuntament en diferents centres educatius d’arreu del territori català.
Amb aquest nou programa, només es contractaran 240 places de TIS i 60 d’ES en el conjunt de Catalunya. “Reivindiquem la continuïtat de les 128 places i la consolidació de les 400 places de TIS i ES que avui dia encara estan dins del sistema educatiu públic. Perquè sense nosaltres, l’escola perd una part de la seva ànima inclusiva. I sense inclusió, no hi ha educació de qualitat”, expliquen els afectats en el manifest que han donat a conèixer al respecte.
Els centres de l’Hospitalet afectats son els Instituts Apel·les Mestres, Eduard Fontseré, Margarida Xirgu, Pedraforca i Torras i Bages i els Instituts-Escola Gornal, Pere Lliscart, Puig Gairalt i l’Escola Marius Torres.
Els professionals afectats afirmen així mateix que “els i les Tècniques d’Integració Social i les i els Educadores Socials som una peça clau en el funcionament de les escoles i instituts públics. No som un recurs afegit ni un suport puntual: som una part fonamental del teixit educatiu inclusiu, aquell que no deixa ningú enrere i treballa de manera coordinada amb la resta d’agents socioeducatius per fomentar la igualtat d’oportunitats educatives”.
Elena Aracil, una de les professionals que treballava a l’Institut Fontseré i que ara s’ha quedat a l’atur, reivindica que aquestes places han de ser estructurals dins les escoles. Tal com s’afirma al text fet públic “el nostre treball incideix directament a la vida dels nens i adolescents en situacions de vulnerabilitat”.
La tasca dels TIS i els ES és fomentar la participació activa de l’alumnat en els seus processos formatius i educatius. “Oferim suport a l’equip docent. Desenvolupem habilitats socials i d’autonomia personal, intervenim en situacions de conflicte, acompanyem casos d’absentisme, oferim suport emocional, ajudem en les transicions educatives i actuem com a pont entre el centre i les famílies més vulnerables. Coordinar-nos amb serveis socials, amb entitats del territori i amb els equips docents forma part del nostre ADN professional”, han explicat durant la lectura del manifest davant del Departament de la Generalitat
Amb la desaparició d’aquestes 128 places, “es posa fi a les actuacions individualitzades amb l’alumnat que ho necessita, als programes i projectes que aquestes professionals coordinen o implementen per abordar les situacions d’absentisme, la detecció precoç de conflictes, el suport a famílies nouvingudes, la gestió de beques i ajuts, la dinamització del pati, els cercles restauratius, l’acompanyament emocional, el suport en la preinscripció, la promoció de la convivència i l’orientació acadèmica i vital. I, amb tot això, desapareix una part essencial de l’escola inclusiva”, asseguren. Els professionals han manifestat també, la seva defensa de l’escola pública com a eina de “transformació i canvi social”.