Entrevista a Merche García, Síndica de Greuges de l’Hospitalet
Merche García Villatoro (Cornellà, 1969), va ser nomenada Síndica de Greuges de l’Hospitalet per primera vegada el gener del 2018 i ratificada per unanimitat l’any 2023 pel plenari del Consell de Ciutat. A més, és educadora social per la Universitat Ramon Llull, té estudis de pedagogia en el lleure cursats a l’Institut Català de les Noves Professions i un màster de direcció d’organitzacions no lucratives, a l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE).
Té una àmplia experiència professional i associativa vinculada a l’Hospitalet, des del 1984 a través del món del lleure juvenil, i va ser assessora del Gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de l’Hospitalet entre el 1999 i el 2001.
1.- Quines són les principals funcions de la Síndica de L’Hospitalet?
La Síndica, que és la persona titular de la Sindicatura de Greuges, té les funcions que li atribueix el “Reglament Orgànic dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania davant de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat: Síndic/a i Comissió de Suggeriments i Reclamacions”, especialment la defensa dels drets fonamentals i les llibertats publiques de la ciutadania davant l’actuació de l’administració municipal.
La Síndica gaudeix d’autonomia, independència i objetivitat en el compliment de les seves funcions de superivisió de les accions u omissions de l’administració municipal i els serveis municipals, no només a iniciativa de tercers sinó també a iniciativa pròpia.
2.- Quin tipus de queixa o reclamacions reps amb més freqüència?
L’àmbit que rep més queixes és el relacionat amb l’espai públic, especialment aquelles referides a la neteja dels carrers, la il·luminació, els soroll de les obres i també el soroll d’algunes activitats amb incidència a l’espai públic.
Els altres dos àmbits més freqüents són: la convivència i la seguretat, i els serveis socials. En relació al primer són especialment rellevants els referits a la convivència veïnal, on l’ajuntament ha d’actuar a través del servei de mediació i també de la guàrdia urbana.
En l’àmbit dels serveis socials, l’accés als serveis socials, l’atenció a les famílies pel motiu d’un desnonament, la falta d’ajuts socials i l’accés a l’empadronament especialment de les persones en situació de vulnerabilitat, són les queixes més freqüents.
Podríem dir que aquests són els àmbits que han destacat cada any, des de la posada en marxa de la Sindicatura, tot i que treballem en més de 15 àmbits diferents que han anat variant des de la seva creació.
3.- Quin consideres que és el principal repte per exercir la teva funció?
Des del meu punt de vista el principal repte és donar una resposta eficaç a la ciutadania, resolent el problema que ha ocasionat la seva queixa quan objectivament l’assisteix la raó. Això de vegades és fàcil, quan el propi Ajuntament rectifica durant la tramitació de la queixa, en altres casos és més complex. Hem de tenir en compte que, ni les resolucions de la Sindicatura ni les seves recomanacions són vinculants per l’Ajuntament.
4.- Com és la relació entre la teva oficina i el govern local de l’Hospitalet?
La relació de l’oficina dels Òrgans de Defensa de la Ciutadania no es limita al govern municipal sinó que també es relaciona amb tota l’estructura tècnica de l’Ajuntament. Al llarg dels set anys de la seva existència la relació ha anat evolucionant i cada vegada és més fluyida gràcies a que s’ha establert una dinàmica detreball que està funcionant i això permet instruir tots els expedients que arrigen en temps i forma.
Un àmbit de millora potser seria avançar en processos d’intermediació sense necessitat d’obrir expedient perquè podria ser més àgil la resposta a la ciutadania.
5.- S’han produït situacions en les que la Corporació no ha respost adequadament a les teves recomanacions?
Les propostes i les recomanacions de la Sindicatura sempre han obtingut resposta de la Corporació fins i tot per explicar els motius d’aquelles que no s’han acceptat. No obstant això, la mitjana de les acceptacions de les recomanacions se situa entre un 50% i un 55% depenent de l’any. Evidentment, ens agradaria que s’ampliés aquest percentatge atenent a que, quan es fa una recomanació, s’elabora i es motiva des de la base de que és viable i necessària per millorar el servei o l’activitat.
Tot i això, la Sindicatura no té competència en la gestió municipal i, com he dit abans, les seves resolucions no són vinculants, per tant és el govern municipal qui ha de decidir si l’accepta i la incorpora o no.
6.- Quan d’independent et sents del poder polític local?
Des del punt de vista formal, el Reglament Orgànic garanteix la independència de la Sindicatura i jo, personalment com a Síndica, em sento totalment independent i crec que és del tot necessari que sigui així per poder desenvolupar correctament les funcions que tinc atribuïdes. L’autonomia i la independència són essencials per poder analitzar els temes i donar resposta amb total objectivitat.
7.- Quins col·lectius de l’Hospitalet consideres més vulnerables o desprotegits actualment?
Evidentment les persones amb menys recursos econòmics, aquelles que es troben a l’atur, les que no tenen regulada la seva situació administrativa, les famílies amb infants en situació de desnonament, les que viuen al carrer, les que no disposen de padró… etc. En resum, totes aquelles persones més vulnerables amb dificultats per accedir a la sanitat, l’educació, l’habitatge i als serveis públics essencials en general, així com, als de l’Ajuntament en particular.
Un altre col·lectiu són les persones grans que, amb la implantació de les noves tecnologies s’han convertit en persones vulnerables perquè se’ls hi està limitant l’accés als serveis públics, bancaris, etc. En la majoria dels casos necessiten del suport d’un altra persona per tramitar temes que són de caràcter totalment personal, el que comporta facilitar les seves dades privades a terceres persones per poder portar a terme tràmits que presencialment podrien fer directament.
8.- Has detectat algun patró de discriminació o exclusió en l’accés als serveis públics ?
Des de la Sindicatura hem detectat especialment dificutats per accedir als serveis socials de persones i famílies vulnerables, i això, ens ha de fer pensar, quan el principal objectiu i la missió dels serveis socials és atendre i acompanyar a les persones, que es troben en situació de més vulnerabilitat social, les quals necessàroament, han de poder accedir-hi sense entrebancs.
També, reitero les limitacions per accedir a fer gestions de caràcter general sobretot, com deia abans, derivats de la implantació de les noves tecnologies.
9.- Com valores l’accés a l’habitatge a la ciutat des del punt de vista dels drets ?
El dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat es contempla a l’article 47 de la Constitució, que obliga als poders públics a promoure les condicions necessàries que garanteixin la igualtat en l’exercici dels drets i a establir les normes pertinents per fer-ho efectiu. En el mateix sentit es pronuncia l’article 47 de l’Estatut d’ Autonomia de Catalunya, el qual, al seu article 137, atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge.
La manca d’habitatge és un greu problema, i més quan parlem d’una ciutat amb una densitat molt alta, sense espai per generar més habitatge. Falta habitatge públic i els preus s’han desbocat i, tot i tenir feina, a moltes persones els hi és gairebé impossible accedir a un lloguer en règim de mercat lliure.
D’altra banda, a la Sindicatura cada cop arriben més persones posant de manifest les dificultats per accedir a un habitatge. La majoria perquè han patit un desnonament, molts viuen en locals que els hi lloguen com si fossin habitatges, amb preus molt alts i sense cèdula d’habitabilitat.
A més d’aquests col·lectius, existeix una problemàtica general per accedir a l’habitatge que no afecta exclusivament a la nostra ciutat. Penso que és un dels problemes més greus que tenim com a societat i per això cal que els poders públics adoptin mesures realistes per assegurar l’accés a un habitatge digne.
10.- Quantes queixes s’han presentat l’últim any?
L’informe anual, publicat a la pàgina web de la Sindicatura i presentat al Ple Municipal ordinari del mes març, recull el detall de totes les queixes presentades durant l’últim any. En resum, al 2024 hem realitzat 647 accions d’aquestes 22 han estat gestions d’intermediació i 162 expedients oberts que incorpora els tramitats com a queixes, greuges, suggeriments i iniciatives d’ofici.
11.- Has detectat que hagi incrementat la participació ciutadana?
En relació amb la Sindicatura sempre hem treballat amb les entitats de la ciutat perquè ens traslladin les seves inquietuds i les problemàtiques que detecten. Les entitats estan molt a prop de la ciutadania i molt implicades en els temes socials que els hi afecten. Moltes vegades arriben més enllà que les pròpies administracions i, per tant, ens interessa molt conèixer de primera mà tot allò que ens puguin transmetre. Hem de dir que sempre que les hem convocat hem rebut molt bona resposta i una alta participació per part de les entitats.
Amb caràcter general, a la ciutat crec que cada vegada funcionen més les xarxes d’entitats i de persones individuals que s’uneixen per defensar temes socials que els hi són comuns. La participació ciutadana, des del meu punt de vista, és fonamental per tenir una ciutat compromesa en donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. Cal escoltar a la nostra ciutadania, estimular la seva participació, no només perquè tenen dret a prendre part en les decisions col·lectives, sinó també per fer realitat el sentiment de pertinença.
12.- Quins han estat els temes més recurrents en les reclamacions dels últims mesos?
Doncs es manté la mateixa línia que hem comentat abans en temes relacionats amb l’espai públic, la convivència i la seguretat i els serveis socials.
En els últims mesos, potser el que més preocupa són els temes relacionats amb l’atenció de serveis socials a les famílies amb infants que es troben en una situació molt vulnerable i han acabat vivint al carrer. En aquests casos, cal més suport i sensibilitat per part dels serveis socials, no podem tenir infants que visquin al carrer.
D’altra banda, arriben queixes perquè hi ha infants a la ciutat amb dificultats per accedir a l’escola i la sanitat perquè no estan empadronats i, això, és molt greu. Cal fer efectiu el dret i deure de totes aquelles persones que resideixen al municipi, de ser inscrites al padró municipal d’habitants, el qual és responsabilitat de l’Ajuntament. Cal ser conscient que la negativa a empadronar a una persona que resideix al municipi comporta una vulneració dels seus drets.
13.- Quin percentatge de les teves recomanacions han estat acceptades per l’administració
Com hem comentat abans és variable segons l’any. Concretament l’any 2024, el 81% dels expedients que havíem tramitat incorporàvem recomanacions o propostes de les quals han estat acceptades el 53,3 %.
14.- Tens previst impulsar algun informe o investigació monogràfica pròximament?
La Sindicatura treballa en dues iniciatives d’ofici que es van iniciar l’any passat. Una relacionada amb la disponibilitat d’habitatge social a la nostra ciutat i el funcionament de la mesa d’emergència social i un altra iniciativa en relació als recursos de la ciutat, fora de l’horari lectiu, que estan a disposició de les famílies amb infants que pateixen alguna discapacitat.
15.- Quines millores proposaries per enfortir la figura del/la Síndic/a local?
La Sindicatura de Greuges de l’Hospitalet es va crear fa set anys. És comparativament jove en relació amb altres Sindicatures locals, com per exemple seria el cas de Lleida que aquest any celebra el seu 35è aniversari. Per tant estem en un procés de consolidació i evolució interna.
Des del punt de vista extern les Sindicatures locals pateixen d’una legislació molt minsa, per això, la seva conformació en els diferents municipis és dispar, si bé es visualitza, tant internament com externament, com una Institució autònoma i respectada per l’administració.
Com a resposta a aquesta situació, al Parlament de Catalunya, s’està tramitat una Llei de Sindicatures locals, que proporcionarà un marc jurídic comú el qual ajudarà a enfortir la Institució.
16.- Quins missatges t’agradaria enviar als ciutadans que encara no coneixen la teva feina?
Doncs, en primer lloc, els hi diria que la Sindicatura està aquí per ajudar i defensar als veïns i veïnes de la nostra ciutat, per tant, davant de qualsevol dubte, es poden apropar a la nostra oficina per compartir la seva preocupació perquè sempre els atendrem.
Nosaltres treballem per atendre les queixes, les reclamacions i els suggeriments que ens trasllada la ciutadania, encara que de vegades no es puguin resoldre. Considero important que la ciutadania tingui una Institució on pugui traslladar les seves problemàtiques i que des d’aquesta, es proposin les mesures necessàries a l’Ajuntament per donar-ne resposta.
D’altra banda animo a conèixer la feina de la Sindicatura a través de la nostra pàgina web on pot trobar tota la informació sobre el seu funcionament.