Massa cacics per a tants pocs indis. La seguretat i el servei públic a la ciutadania
La xarxa clientelar s’ha estès al personal eventual de confiança i al rec econòmic de les entitats fidels
Que les majories absolutes es mantinguin té a veure amb la remuneració als fidels però també en la manca d’una alternativa que entusiasmi
No hi ha direcció política sobre la gestió i tot sembla funcionar per inèrcia: així és impossible garantir l’eficiència dels serveis públics
El conflicte amb la Guàrdia Urbana fa anys que dura: plantilla curta, mitjans limitats i instal·lacions ineficaces
Els Serveis Socials a la ciutat és una de les principals mancances en el municipi més dens d’Europa
El problema de l’empadronament provoca que moltes famílies vulnerables no puguin exercir els seus drets
No es pot parlar que sigui un defecte de funcionament de l’Hospitalet, ni tan sols recent. Quan un règim fa dècades que funciona sota els mateixos controls, el clientelisme que produeix es converteix en irreversible. La possibilitat de contractar a persones i la possibilitat de regar a entitats, tot amb diner públic, crea vincles indestructibles mentre es mantinguin els lligams. Les persones, òbviament, voten, i les entitats, formades per persones, tenen una notable influència sobre el votant més proper. L’agraïment crea fidelitat i la fidelitat procura majories absolutes de manera general. Aquesta és una norma no escrita basada en la pràctica política de vigència gairebé universal. A l’Hospitalet es practica amb intensitat des d’abril de 1979.
Però ja diem que no és un fet específic d’aquesta ciutat ni és la causa absoluta de que no hi hagi canvis en les majories que governen. El que passa a l’Hospitalet passa a molts municipis. En concret, pel que fa a Catalunya, la gran majoria dels municipis de l’àrea metropolitana i de les comarques de l’entorn, o només han conegut alcaldes socialistes o el pes del PSC s’ha anat imposant al llarg dels anys. Revertir les causes del clientelisme son possibles perquè res és etern i els agraïments també generen rancúnies. En definitiva, si les majories absolutes es mantenen al llarg dels anys és, sobre tot, perquè les possibles alternatives no aconsegueixen entusiasmar al votant mitjà. I això, en municipis grans, és encara molt més difícil que en municipis petits perquè estendre l’entusiasme requereix de molts instruments i fonamentalment molts caps (molta reflexió i debat), moltes mans i bastants recursos (de tot tipus).
Un municipi funciona bàsicament perquè hi ha un equip de govern que governa i una plantilla de treballadors que rep ordres i les executa. Com que aquesta feina de reorganització del treball públic és complexa i el funcionariat es regeix per regles regulades des de fa dècades, la necessitat de forjar equips que responguin als criteris dels que governen va propiciar la llei que permet els càrrecs eventuals de confiança per tal de facilitar l’escala de comandaments des del govern local fins a les plantilles de funcionaris i de personal laboral. La causa al·legada en el seu moment va ser que, en la pràctica, es fa molt difícil controlar la feina rutinària del funcionariat, especialment quan costa adaptar-la al que es requereix. La idea era que, reorganitzant els caps, que son un híbrid entre el funcionari públic i el polític, els equips funcionarien amb més efectivitat.
La solució que han buscat és nomenar cada vegada més càrrecs de confiança
La realitat ha estat molt diversa, perquè tant important com reorganitzar els responsables dels equips, és tenir clars els objectius, és a dir, governar amb eficàcia. Si no hi ha idees clares, si no hi ha control sobre el personal eventual de confiança o si aquest personal és incapaç de forjar equips de funcionaris i personal laboral que respongui als objectius fixats, el desori és majúscul. En la pràctica, a municipis com l’Hospitalet, ni els polítics saben rendibilitzar els equips humans per falta de criteris, ni el personal eventual és capaç de controlar les plantilles sota les seves ordres. La solució que han buscat és nomenar cada vegada més càrrecs de confiança i paulatinament deixar que les plantilles envelleixin i no es renovin.
D’aquesta manera, a l’Hospitalet hi ha massa cacics per tants pocs indis i això es produeix en tots els àmbits de l’Administració municipal. La complexitat de tot plegat encara s’aprofundeix més quan el governant ha de compaginar el funcionament de l’Administració amb els controls exigits pels cossos nacionals, els secretaris i interventors i, en molts casos, amb les exigències naturals de les forces sindicals en presència. Això, aquí, acaba de complicar les coses i, com exemple, una immensa quantitat d’acords que no compten amb l’aval de la Intervenció municipal.
A l’Hospitalet la realitat és aquesta a grans trets: una plantilla de funcionaris i de personal laboral curta en general; un nombre excessiu i més centrat en el clientelisme econòmic que no pas en l’executivitat del personal eventual de confiança i una escassa capacitat dels polítics per organitzar una administració pública eficaç i a l’alçada de les necessitats. Si s’escolta als sindicats, la sensació és que el govern no controla, que el personal laboral i funcionari està sobrecarregat i des-incentivat i que el personal eventual de confiança està elegit en funció de la fidelitat al govern molt més que no pas per la professionalitat i l’eficàcia. Si a això se li afegeix que hi ha departaments on la falta de personal és alarmant, es comprenen les queixes sistemàtiques sobre la ineficàcia de la gestió pública en general.
Hi ha dos àmbits on la situació és caòtica: la Guàrdia Urbana i Serveis Socials. En aquest digital s’han anat exposant les especificitats d’aquests dos sectors que incideixen sobre dos aspectes claus en aquest municipi: la seguretat ciutadana i l’atenció a la ciutadania més vulnerable. Justament aquests dos aspectes, la vulnerabilitat i la seguretat son claus per la nostra ciutat. Amb un percentatge elevadíssim de població immigrada i per tant, amb menys recursos, i una densificació dels barris exasperant que provoca efectes suplementaris de delinqüència, l’estabilitat de la Guàrdia Urbana i dels treballadors socials que han d’atendre les situacions de precarietat més punyents, resulta imprescindible.
Com un exemple de la negligència municipal des de fa uns quants anys i fins ara mateix, la plantilla de la Guàrdia Urbana és molt curta i fa anys que no s’amplia, i la de Serveis Socials exactament igual. A aquesta desídia cal afegir les pèssimes condicions amb que totes dues plantilles desenvolupen la seva feina. La Guàrdia Urbana, a més, en unes instal·lacions inapropiades i perilloses perquè estan obertes a personal aliè al cos i els departaments de Serveis Socials en instal·lacions que es cauen de velles, sense climatització adequada i en múltiples espais.
Més enllà d’aquesta incompetència dels poders públics locals cal assenyalar una qüestió que encara agreuja més la situació com és la manca d’un Conveni Col·lectiu dels treballadors municipals efectiu (aprovat l’any 2023 però sense haver-se ratificat pel ple) i una legislació que no facilita les actuacions en Serveis Socials, com per exemple tot el que té a veure amb la complexitat de l’empadronament. A la ciutat, aquest és un estigma que l’Ajuntament és incapaç de superar. Hi ha desenes de famílies que viuen rellogades en pèssimes condicions (com va passar en aquest mateix municipi als anys 50 i 60 del segle passat) en habitatges que son propietat d’altres famílies que no permeten que els rellogats s’empadronin en el domicili on viuen per por als drets que això pugui generar. El cas és que sobre els més de 305.000 habitants hores d’ara reconeguts com a ciutadans de l’Hospitalet, caldria afegir dotzenes de famílies en aquestes dramàtiques condicions que els impedeix accedir als drets socials que els correspondrien.
Aquesta situació, com és pot entendre no s’ha generat en el darrer any, però en el darrer any en prou feines s’ha avançat uns mil·límetres en la solució d’aquests problemes estructurals. Quirós ha incomplert totes les promeses successives pel que fa a la plantilla municipal (s’incompleix la legalitat perquè no existeix un catàleg de llocs de treball en aquest Ajuntament), al Conveni dels treballadors, a l’ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana, al creixement de la plantilla de Serveis Socials, a la millora de les instal·lacions del cos de la GU i dels Serveis Socials, etc. I, en conseqüència, s’ha empitjorat en el darrer any pel que fa a la seguretat ciutadana (malgrat les últimes eficaces actuacions en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra que amenaçaven greument els ja elevats estandars de delinqüència organitzada) i en la millora dels drets de ciutadania que haurien de garantir els Serveis Socials.