L’alcalde Quirós i el seu govern semblen convençuts que la participació ciutadana és una cadena d’obstacles per aplicar la política que volen
En el ple de juny, l’alcalde ha impedit que una entitat i un col·lectiu prenguin la paraula al ple municipal
El procés de participació obert per canviar el Reglament de Participació Ciutadana s’ha cuidat dels aspectes genèrics però no de l’articulat
El nou Reglament de Participació Ciutadana serà redactat sota el mateix esperit que ha presidit el fins ara vigent
El Reglament de funcionament del Ple Municipal és la segona part del sistema de participació que reclama una renovació
Creure en la participació ciutadana passa per afavorir que les entitats cíviques puguin desenvolupar-se sense entrebancs
Un nou Reglament de Participació autènticament efectiu hauria de tractar, com a mínim, tres aspectes claus: el Consell de Ciutat, les Taules Sectorials i els Consells de Districte
No deixa de ser significatiu que a pocs dies de fer-se públic l’informe final de retorn del procés participatiu d’actualització del Reglament Orgànic de Participació Ciutadana (ROPC), l’alcalde Quirós, segons fons directes de l’Ajuntament, hagi impedit que una entitat i un col·lectiu d’escoles pogués prendre la paraula en el ple de juny.
No hi ha sessió plenària que no tingui sol·licituds de paraules de col·lectius de la ciutat disposats a posar de manifest les seves queixes en el lloc més idoni del parlamentarisme municipal. Com que el Reglament és de gener del 2013 i ha plogut molt des d’aleshores, tothom i fins i tot el govern local, fa temps que considera que resulta obsolet i no cobreix les expectatives. Per això va obrir fa uns quants mesos un procés de participació que el modifiqui. Però un procés controlat, que faci veure que és obert i plural, sense que molesti.
El mateix govern que teòricament ha obert la perspectiva de la renovació del Reglament és el que acaba de restringir ara la participació ciutadana al ple d’aquest mes. I no és la primera vegada que passa. Al desembre passat l’alcalde ja va impedir que l’escola d’adults de Can Serra prengués la paraula en el ple que li havia estat cedida per l’entitat Foment de la Informació Crítica —que edita aquest digital que tens a la vista— amb la infantil excusa que no entra en els objectius d’aquesta entitat cedir la paraula a altres col·lectius. En aquell moment ja es va poder demostrar que FIC manté entre els seus objectius la llibertat d’expressió i cedir la paraula en els plens municipals a entitats que tenen coses a dir i que no poden perquè el Reglament de Participació Ciutadana vigent té una visió restrictiva de qui pot participar i de qui no.
El decret d’alcaldia impedint l’ús de la paraula a l’Escola d’Adults de Can Serra en nom de FIC, va arribar a finals de gener i des d’aleshores es va iniciar un recurs que va ser contestat amb silenci administratiu. Aquest silenci administratiu va servir per obrir una reclamació a la Sindicatura de Greuges de Catalunya que ja ha reclamat a l’Ajuntament explicacions sobre la seva conducta. Que es tingui notícia, aquestes explicacions no s’han donat.
Arran d’aquest contenciós del desembre, la Junta de FIC va decidir demanar la paraula en tots els plens municipals. No s’hagués fet si el govern municipal hagués estat una mica més intel·ligent o una mica menys superb. Però com que no és el cas i l’importa poc que els esforços del funcionariat vagin dirigits en bona part a resoldre els conflictes d’autoritarisme i arbitrarietat que genera, el govern no aprèn i cau sistemàticament en més supèrbia, més arbitrarietat i més autoritarisme. La Junta de FIC ja ha informat que a l’espera dels arguments per negar-li la paraula en el ple de juny, tornarà a recórrer a l’Administració i tornarà a reclamar la mediació de la Sindicatura de Catalunya.
O sigui: el Reglament de Participació s’ha fet molt vell, però el que no s’ha fet vella és l’actitud del govern Quirós a qui és evident que li molesta una participació activa que vagi dirigida a posar en qüestió les seves incapacitats, les seves negligències o les seves polítiques destructives de la convivència ciutadana, com son les de saturar més la ciutat i impedir que es puguin cobrir les necessitats primàries dels habitants.
Les necessitats socials requereixen enfortir la implicació ciutadana
Típic d’aquest govern és fer volar coloms, encara que el vol dels coloms li costi un dineral a l’erari públic. D’aquesta manera s’han gastat un munt de diners per coordinar un procés obert de participació que, ja avancem des d’aquí, no pot servir de res efectiu perquè l’efectivitat dels reglaments —de qualsevol— passa per l’articulat i no pels criteris generals que és el que s’ha fet amb el procés participatiu. És a dir: qui ha de redactar el nou Reglament és directament el govern municipal que hauria de tenir en compte l’esperit del que s’ha desprès de l’informe resum de 34 folis donat a conèixer el mes passat. I, naturalment, no és gens probable que el Reglament nou sigui molt diferent del vell.
Un autèntic procés de participació ha d’incloure necessàriament modificacions concretes del redactat de l’articulat, no pas generalitats sobre l’esperit que ha de presidir el nou Reglament. Un exemple: seguint la tònica habitual de la venda de fum, la introducció de l’Informe ja és tota una declaració d’intencions de com anirà la cosa. Afirma que “L’Hospitalet de Llobregat destaca per una llarga trajectòria en participació ciutadana, amb un model que ha esdevingut una referència reconeguda tant per la ciutadania com pel teixit associatiu de la ciutat”. I rebla l’afirmació dient: “L’Ajuntament ha apostat de manera constant per incorporar la innovació en aquest àmbit, amb l’objectiu d’involucrar els diversos agents que contribueixen al funcionament diari de la ciutat en la presa de decisions municipals” i acaba: “La proximitat amb la ciutadania i les entitats ha estat sempre un eix fonamental en la manera com s’ha plantejat la participació i la política municipal. La participació de la comunitat és, d’aquesta manera, un pilar essencial de l’acció pública a l’Hospitalet. En una ciutat com l’Hospitalet, que experimenta transformacions constants en aspectes com la demografia, la tecnologia, l’economia, la cultura o la societat, les formes de participació han de ser capaces d’adaptar-se a aquests nous escenaris. Avui dia, les necessitats socials requereixen enfortir la implicació ciutadana a través d’un sistema de gestió que sigui més obert, inclusiu i transversal”.
Si heu arribat fins aquí i no us heu quedat de pasta de moniato és perquè mereixeu el premi Nobel de la Confiança Universal. És evident que aquest govern —i tots els anteriors des de fa 45 anys— no ha involucrat ni de retruc res que no siguin ells mateixos per decidir coses que afecten la ciutat i la ciutadania. És més que evident que no hi ha hagut proximitat amb la ciutadania ni amb les entitats per plantejar la política municipal i no sembla pas, per la manera de fer en general i pels darrers exemples explicats, d’aquesta mateixa setmana, que l’alcalde Quirós i el seu govern vulguin enfortir la implicació ciutadana a través de cap sistema de gestió que sigui més obert, inclusiu i transversal.
Ja ens agradaria a molts. Ja els agradaria que això fos cert al col·lectiu de directors de les bressoles a les quals se’ls ha negat la paraula en el ple de juny. Ja li agradaria a FIC i a tots aquells que fem realitat aquest digital. La veritat és que la participació els molesta i que el Reglament de Participació tornarà a ser una pífia tal com està projectat i que requerirà novament la negativa a aprovar-lo dels grups de l’oposició.
Només hi ha una manera de contribuir a que la ciutadania es converteixi en protagonista de la participació: que el Reglament que s’aprovi contempli en el seu articulat totes les garanties que no serà el govern local qui tingui el poder de dirimir qui participa i qui no; a qui se li dona permís per prendre la paraula i a qui se li prohibeix i de quina manera el que aprovi la ciutadania es porta a terme.
Algunes entitats —li consta a aquest digital—, han elegit comissions internes per fer aportacions reals a aquest procés, que no han passat, ni passaran, pels mecanismes dirigistes del govern local per fer que la participació sigui com ells volen. Que no es recolliran les seves esmenes és el més previsible, però justament aquesta exclusió acabarà sent el principal argument de l’oposició local per no veure’s obligada a combregar, una vegada més amb rodes de molí.
Hi ha tres aspectes claus que ha de contemplar el nou Reglament per ser efectiu: el primer, que el Consell de Ciutat, els Consells de Districte i les Taules Sectorials siguin instruments de debat i de decisió on el govern municipal no tingui més paper que el d’arbitrar i assumir les conclusions i els acords. El segon que hi hagi una garantia de facilitar els recursos i els instruments perquè la ciutadania es pugui organitzar en entitats i col·lectius sense que això representi una dependència instrumental del poder local. I el tercer, que es reguli i es faci possible el dret de informació i petició, la consulta popular i la iniciativa ciutadana popular, sense que existeixin restriccions que impedeixin en la pràctica que el govern local prengui decisions de transcendència per la ciutat sense el consens indispensable. I una segona part del procés de participació ciutadana incideix necessàriament en evitar que el Reglament de funcionament del Ple Municipal sigui tan restrictiu com ho és ara.
Un Reglament així no seria fàcil amb un govern més democràtic i intel·ligent que el govern Quirós. Amb aquest govern i els tics autoritaris i superbs de l’alcalde, molt haurien de canviar les coses perquè fos possible.