Modificar el Reglament de Participació implica reformar el redactat dels articles, per fer-lo autènticament útil
Aquestes setmanes, els Consells de Districte de la ciutat han posat en marxa la discussió sobre la reforma del Reglament de Participació Ciutadana (RPC), el teniu al final del text, per ajustar-lo a les necessitats derivades de les noves realitats de les entitats municipals i les crítiques per les mancances observades en el seu desenvolupament. De fet, el Reglament de Participació avui en vigor el va aprovar el ple municipal al gener de l’any 2013, és a dir fa ja gairebé 12 anys i, per tant, s’ha mantingut sense modificacions al llarg dels tres mandats últims. Darrerament s’havien abocat nombroses crítiques sobre la manera com s’aplicava el Reglament, pel fet que, per exemple, era impossible que les reunions dels Consells de Districte servissin per quelcom més que per referendar les propostes municipals que imposava l’equip de govern.
Per fer front a les successives crítiques, el govern municipal va endegar un procés participatiu per l’elaboració del nou Reglament que, amb les reunions que ja s’han fet, estaria encaminat a rebre i debatre propostes que serveixin per aprofundir en un nou model de participació ciutadana al municipi. De moment s’han fet ja algunes sessions i estan convocades unes quantes més amb grups focals dels Consells de Districte per tal d’informar dels procediments, i recollir suggeriments. El procediment emprat consisteix a realitzar una exposició dels principals aspectes tècnics del procés i desenvolupar una dinàmica al voltant de dos eixos: a) quins aspectes dels Consells de Districte van bé i cal mantenir o reforçar al nou Reglament de Participació i 2) quins aspectes cal reorientar, afegir o millorar.
Aquest digital s’ha fet amb l’acta resum de la sessió que es va portar a terme al Grup de Treball de Marina corresponent als districtes 1, 3 i 6, que es va fer el 24 de novembre i en el que van intervenir activament un total de 15 participants, 7 del districte 1, i 4, respectivament, dels districtes 3 i 6. El mecanisme de reflexió i aportació del Reglament fet amb aquests equips dinàmics (15 persones de mitja ciutat) fa un diagnòstic de quines coses han funcionat i quines no en el Reglament vigent, però la realitat és que no s’entra directament en la matèria del reglament que són els respectius articles, sinó que es fan valoracions i aportacions genèriques que després algú haurà de tenir en compte en l’elaboració concreta del redactat. És una forma participativa tan evanescent, que res no garanteix que les aportacions es concretin en el redactat que surti del procés participatiu dels Consells de Districte.
La realitat és que la reforma del Reglament exigeix modificar directament el redactat dels diferents articles, més que no pas valorar els aspectes genèrics de la participació a la vista de l’experiència d’aquests anys. L’experiència indica que l’aplicació dels articles del Reglament és justament allò que crea problemes i, per tant, la manera de fer un Reglament de Participació que serveixi exactament per participar, obliga a concretar en l’articulat allò que cal modificar.
Caldrà posar un simple exemple perquè s’entengui: l’Article 6.2 del Reglament de Participació que regula el dret a la informació general diu: “A més del dret a la informació anteriorment esmentat, tots els ciutadans i ciutadanes tindran el dret d’assistir a les sessions del ple, dels Consells de Districte i del Consell Social de Ciutat i de la resta dels òrgans municipals de govern, quan aquestes sessions tinguin la consideració de públiques de conformitat amb el que preveu aquest reglament i la seva normativa reguladora”. És a dir, d’acord amb aquest article, qualsevol ciutadà té el dret d’assistir a una sessió pública dels organismes que, en principi, estan dissenyats per tractar els assumptes públics, cosa absolutament normal perquè, si els assumptes són públics, el dret d’assistència hauria de ser completament lògic. Però el que no indica aquest article és qui pot decidir, per què i com, que qualsevol sessió d’aquests organismes sigui pública o no. O sigui que l’important no és el dret d’assistència sinó que l’important és qui decideix que les sessions siguin públiques. I sobre aquest aspecte no es pronuncia el Reglament. Per tant, un procés participatiu útil hauria d’incidir en com s’inclouen en el Reglament aquests aspectes concrets, és a dir, redactats de nou, perquè no hi hagi dubtes.
Mentre tot el que es discuteixi en les reunions dels grups focals només siguin qüestions genèriques i no s’entri en el moll de l’os, que és la rectificació d’aquells punts concrets que obstaculitzen realment la participació ciutadana, no s’avançarà. Un bon element a tenir en compte, ara que s’estan convocant noves reunions dels grups focals als diferents districtes de la ciutat.