El descontrol en la despesa de l’equip de govern contrasta amb l’ànsia recaptatòria denunciada per l’oposició municipal

Malbaratament en lloguers, Fira 2000, dinars, hotels i despeses sumptuàries denunciades per l’oposició, mostren la insensibilitat municipal pels diners públics

Un dels punts de l’ordre del dia del plenari del passat dilluns 23 de setembre era el que tenia a veure amb l’aprovació del Compte General de l’Ajuntament, corresponent a l’exercici 2023. Val a dir que aquest punt és va aprovar amb el vot favorable del PSC i d’ERC-EUiA, l’abstenció dels Comuns i de Vox i el vot contrari del PP. El portaveu d’ERC va afirmar que votarien a favor per una qüestió de responsabilitat —no explicada— Comuns i Vox es van abstenir i només el PP va votar en contra, probablement perquè van ser aquests regidors els que es van mirar el punt amb més atenció.

El llistat de despeses municipals que grinyolen és aclaparador. Per exemple: 40 milions d’euros pagats a l’empresa que s’encarrega de la neteja, la recollida de brossa i el manteniment de zones verdes en una ciutat on la queixa pels carrers plens de brutícia, amb contenidors desbordats, mobles i electrodomèstics per les voreres, camions incendiats —4 en pocs mesos— per la deixadesa i la manca de manteniment i amb un contracte amb Foment que s’ha prorrogat sistemàticament, exigeix adoptar algunes mesures d’atenció al respecte. L’empresa, gairebé monopolística en l’àmbit de la neteja viària —qüestió aquesta que requeriria una anàlisi en profunditat per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments que la contracten— en prou feines respon als patrons de qualitat requerits, agreujats perquè els sistemes d’inspecció de qualitat per part de l’Ajuntament de la ciutat han passat de 9.101 inspeccions fetes l’any 2018 a només 6.589 l’any 2023 i això sense tenir en compte el resultat d’aquestes inspeccions. Conseqüència: que les concessions amb Foment cada dia són més cares, no hi ha concurrència d’empreses perquè Foment s’ha convertit en un monopoli —que afecta a la gran majoria de municipis de l’àrea metropolitana— i la qualitat del servei cada dia és pitjor.

El grup municipal popular es va referir també a la despesa de gairebé dos milions d’euros de l’any 2023 a dues empreses del grup Inipro que està imputat per presumptes delictes de corrupció, alteració de preus en concursos públics, tràfic d’influències i malversació de diners públics que impliquen diferents càrrecs del PSC. Es tracta de les empreses Iquembu i Futur i Compromís amb l’Educació, SL, dues empreses dedicades al món educatiu radicades a Viladecans, amb algunes components comunes i relacionades directament amb el que havia estat propietari d’Inipro en el seu moment, que van cobrar en el darrer exercici al voltant dels dos milions d’euros que és una quantitat molt respectable.

A aquestes despeses cal afegir els gairebé 5 milions d’euros que l’Ajuntament va pagar l’any passat a l’empresa Fira 2000, de la qual ja hem parlat en aquest digital en alguna ocasió i que no li suposa a l’administració municipal només que pèrdues permanents. Fins ara, l’Ajuntament de l’Hospitalet s’ha gastat en aquesta empresa, deficitària any rere any, més de 37 milions d’euros que es podrien haver invertit, per exemple, en l’adquisició de sol privat pels equipaments que la ciutat tant necessita o, encara més, per l’adquisició d’espais lliures per dedicar-los a zones verdes.

Una altra despesa d’escàndol és la que la ciutat es gasta en lloguers. Mentre l’Ajuntament cedeix espais patrimonials a empreses privades, com per exemple l’edifici dels antics jutjats a Planeta o les antigues factories Godó i Trias i Albert Germans a societats mercantils, l’any 2023 va pagar gairebé 273.000 euros en lloguers, dels quals 145.000 als locals del carrer Santiago de Compostela a Sant Josep. En aquest darrer cas, els locals han estat llogats des de l’any 1999 per una quantitat de més de tres milions d’euros, que un Ajuntament una mica diligent hauria dedicat a adquirir immobles en propietat. Ara, aquest local de Santiago de Compostela es deixa per llogar un nou local a l’avinguda Carrilet, amb una despesa mensual de 12.000 euros, un preu encara més car del que es pagava.

En aquest marasme de despeses incontrolades hi ha encara apartats curiosos. L’any 2023 es van celebrar les municipals. Doncs bé, les medalles que es van posar als nous regidors, 27 en total, van costar cadascuna d’elles 500 euros i 100 euros els pins de solapa amb l’escut de la ciutat que es van regalar als regidors electes. Més de 16.000 euros en insígnies, que a moltes de les famílies de la ciutat els significa els ingressos d’un any sencer de treball. Per no parlar dels gairebé tres milions d’euros que el govern es va gastar en publicitat institucional en mitjans de comunicació privats que segurament es mostren molt satisfets amb el govern municipal.

El grup popular es va estendre amb altres despeses menors que, no per ser menors, són menys significatives: dinars successius de més de 200 euros, alguns d’ells amb periodistes. Factures d’hotels en alguns casos per sobre dels 2.000 euros, etc. I, en canvi, en el capítol d’impagats, més de 20 milions de multes pendents de cobrament referides als anys 2021, 2022 i 2023.

Aquestes dades contrasten notablement amb la recaptació prevista per l’any vinent que ha calculat ERC. Si a l’any 2024 es van recaptar gairebé 79 milions d’euros de l’IBI, la pujada prevista pel 2025 suposa pràcticament 3 milions més, als quals cal sumar els més de 16 milions que es preveuen per la nova taxa de recollida de residus. En total suposa uns ingressos de 98 milions d’euros i una pujada mitjana del 25%. Segons els càlculs que s’adjunten fets pel principal grup de l’oposició, l’IBI i la nova taxa suposen augments d’entre 77 euros i 200 en funció de les persones i els metres quadrats d’habitatge i, per tant, en xifres globals un impost d’IBI i de taxa de residus que aniria entre els 300 euros en els casos més lleugers als gairebé 900 en els més gravats, quan fins el 2023 eren de 230 a 718 inclosa la taxa de residus que s’incorporava en el mateix rebut.