L’Informe del Pla Local de l’Habitatge esmenta 10.500 “pisos sense padró” i el Grup de Treball sobre Empadronament alerta sobre com ajustar el padró a la realitat demogràfica
La dada oferta per l’Informe del Pla Local de l’Habitatge de l’Hospitalet, segons la qual hi ha 8.000 habitatge buits a la ciutat, que ja va constatar aquest digital el passat mes d’octubre (https://lestaca.com/lestacalh/lhospitalet-te-8-200-habitatges-buits-7-de-cada-100-malgrat-la-forta-demanda/) i uns altres 10.500 habitatges sense padró, es contraposa clarament a la demanda potencial detectada que, segons el mateix estudi, és d’uns 5.500 habitatges protegits i uns 3.500 de mercat lliure. Vol dir que si es regulés l’habitatge buit (en bona part en mans de grans propietaris) i alhora es controlés el padró, és possible que per la demanda interna no calguessin noves promocions d’habitatges.
Esta bé recordar-ho perquè la pastilla de Can Rigalt on, amb l’excusa de la nova construcció de l’Hospitalet Clínic, es preveu una promoció de més d’un miler llarg d’habitatges que saturarà l’únic espai lliure que queda a la ciutat, no satisfarà gairebé res de la demanda interna i en canvi provocarà nos dèficits gairebé insuportables per la manca d’espai per ubicar els necessaris equipaments i serveis que una població tan important requerirà en un futur molt immediat. En aquest sentit, separar la demanda interna d’habitatge assequible, de les promocions immobiliàries especulatives que ja estan en marxa, és una obligació pel que fa a l’anàlisi sobre la falta d’oferta d’habitatge digne a la ciutat més densa d’Europa.
L’anunciada necessitat de rehabilitació d’uns altres 8.000 habitatges apareix en aquest context com una nova manera de pressionar l’opinió pública sobre la necessitat imminent de nous habitatges. Rehabilitar 8.000 habitatges en un context de saturació urbana dels barris del nord de la ciutat, no deixa de ser res més que un enunciat que no aguanta una mirada objectiva a la realitat urbana del moment. Rehabilitar 8.000 habitatges no té res a veure amb esponjar els barris extremadament densificats del Samontà perquè el problema no és la rehabilitació del parc d’habitatges caduc que hi ha a la ciutat. El problema és com afrontar la rehabilitació de barris que requereixen nous habitatges però, alhora, nous espais lliures. De manera que, mentre el projecte no sigui com rehabilitar els barris de Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas o La Florida/Les Planes, l’anunci dels 8.000 habitatges que precisen rehabilitació no és res més que un element de pressió social per acceptar noves construccions d’habitatges en sol lliure com ara el que es pretén fer a Can Rigalt. Sembla evident que la promoció dels pisos que preveu Metropolitan House no estan pensats per allotjar les famílies que es quedaran sense els habitatges que s’han de demolir abans que caiguin sols, sinó que estan pensats pel negoci immobiliari del nou barri residencial que somnien les institucions que estan promovent el nou Clínic.
A aquesta perspectiva cal afegir la problemàtica oculta dels 10.500 pisos que l’informe assenyala com “habitatges sense padró”. Habitatges que, malgrat existeixen i probablement estan habitats, no consten regularitzats al padró municipal. Són, per tant, famílies en situació irregular o potser habitatges permanentment buits, sense registre o sense cèdula d’habitabilitat, qüestió que dona un panorama certament caòtic pel que fa a la situació de la població real del municipi i al control real de l’habitatge privat.
A això caldrà afegir l’estat de l’empadronament al municipi que és igualment nefast. Les queixes son tan constants i tan perllongades en el temps, que el Grup de Treball de la Taula de Drets de Ciutadania i Cohesió Social ha fet públic un informe de Propostes per Facilitar l’Empadronament a la ciutat que insta l’Ajuntament a adherir-se al “Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya”, implementar el conjunt de propostes consensuades en el grup de treball per facilitar el tràmit, establir mecanismes per avaluar l’efectivitat de les mesures implementades i tot plegat en la perspectiva de l’Empadronament Universal tan lluny del municipi hores d’ara. És a dir, treballar amb un únic objectiu: que tothom que visqui a la ciutat estigui convenientment empadronat.
Això passa en bona mesura per flexibilitzar els requisits (admetre, per exemple, l’estabilitat dels habitatges ocupats o els infrahabitatges), perquè primer estan les garanties que el padró adjudica que l’estatus legal, i per facilitar els tràmits especialment per la gent més vulnerable i amb pitjors condicions socials. També es reclama posar en el mercat del lloguer social els habitatges de grans propietaris que estiguin buits durant dos anys, empadronar d’ofici a tots els infants que estan matriculats a una escola de la ciutat i evitar la proliferació d’habitatges reservats a l’especulació i el negoci com els pisos turístics.