Reconeixement explícit que hi ha hagut un alt grau d’improvisació en la commemoració, excepte a l’hora de convidar oficialment el rei per l’acte institucional
En un to relaxat encara que distant, i on tothom va dir el que havia de dir, es va realitzar la trobada entre la Plataforma Res a Celebrar, del centenari del títol de ciutat, i l’alcalde David Quirós, acompanyat de Josep María Solías, fins ara director del Museu d’Història de l’Hospitalet i nomenat Comissari de l’Esdeveniment fins a la seva jubilació.
La polèmica suscitada pel caràcter que se li vol donar a l’atorgament del títol de ciutat fa un segle per les autoritats de l’Estat, el rei Alfons XIII i el ministre de la Governació en plena Dictadura de Primo de Rivera, és el que va provocar aquesta trobada arran de que en l’últim ple municipal es deixés llegir part d’un escrit on es rebutjava la idea de celebració i es demanés en el seu lloc commemorar l’efemèride. En tot cas, com a oportunitat per a parlar del que va ser la ciutat en el passat, del que és en el present i, especialment, del que hagués de ser en el futur, a la llum de l’enorme problemàtica que arrossega a molts nivells. L’alcalde no va tenir inconvenient, en aquell moment, de tallar la lectura del text perquè s’havien excedit els 5 minuts que el Reglament de Participació del ple permet als representants d’entitats. En aquest cas, ni tan sols es permet parlar als que no són representants d’entitats degudament registrades pel que, com ha ocorregut en bastantes altres ocasions, Foment de la Informació Crítica, entitat editora del digital que esteu llegint, va cedir la paraula al representant de la Plataforma perquè es pogués expressar.
Una de les coses que va quedar clara en la reunió amb l’alcaldia i amb la tinenta d’alcalde de Cultura, a més del Comissionat del centenari, i en la qual van semblar estar d’acord els membres del govern local, va ser que el concepte celebració havia de desaparèixer de les referències que es fessin des de l’Ajuntament en qualsevol discurs o en els escrits que es realitzin al llarg de l’any per referir-se a aquest esdeveniment.
Des de la Plataforma es va cridar l’atenció també al fet que el govern local no hagués convidat a participar a les entitats de la ciutat interessades, especialment les que tenen entre els seus objectius recuperar la memòria històrica, per poder desenvolupar una proposta d’activitats d’acord amb el que hagués de ser un exercici de memòria històrica i no una festa.
El propi alcalde va reconèixer que tot es va fer massa ràpid i bastant improvisadament i que per això el discurs del govern s’ha anat adaptant al que hagués hagut de ser la commemoració i no la celebració d’un títol que no havia reivindicat ningú a la ciutat i que va caure del cel una mica per a compensar a l’alcalde del moment que era del partit que havia fundat el Dictador Primo de Rivera i que era molt donat a l’ostentació i a la celebració. Una mica, amb les degudes distàncies perquè ara no estem en una Dictadura, com ha estat en aquests últims anys a l’Hospitalet i fins ara mateix.
Dels pròxims actes només es van donar algunes pinzellades perquè la sensació és que no hi ha molta claredat en la proposta: alguna exposició de fotos antigues i recents en els barris perquè es vegi com ha evolucionat la ciutat, algun acte de debat sobre la ciutat i el seu futur, i poc més. En qualsevol cas el que es farà té tot l’aire d’una lectura triomfalista de la realitat: els barris han millorat, la ciutat s’ha fet enorme, som la segona ciutat de Catalunya, a més hem fet propaganda suficient perquè es conegui l’Hospitalet com a l’Acollidora, etc. i en l’aire està la idea de la refundació de la ciutat, un concepte que va sortir a relluir a la reunió, sense que s’aprofundís en absolut.
El que va quedar clar és que, si s’ha de planificar la ciutat del futur, ha d’estar clar l’horitzó. I la sensació és que, si la commemoració del títol de ciutat ha estat una improvisació, com pot ser previsible un simple indici d’estratègia per dissenyar la ciutat del futur?
No deixa de ser curiós que en la reunió, gairebé sense venir al cas, es parlés de la reconstrucció dels barris del Samontà que tant li agrada assenyalar a l’alcalde. La veritat és que la ciutat necessita una regeneració del seu teixit urbà, un projecte que lluny d’improvisar-se, requereix una profunda reflexió per no caure de nou en la temptació de canviar les obsoletes zones industrials, que abans van ser agràries, per convertir-les en terreny urbà i fer una ciutat impossible.
L’Hospitalet commemora enguany el centenari del seu títol de ciutat, però ja fa uns quants anys que es va convertir en la ciutat més densa d’Europa i no sembla que això li amoïni al govern local que continua pensant que la millor manera de compensar la penosa situació de crisi global que travessem com a col·lectivitat, és fent festes i celebracions vàries.
Gairebé mentre s’estava celebrant aquesta reunió en el matí del Dia de Sant Jordi es repartien a les escoles de la ciutat 42.000 mocadors de colorins per celebrar les Festes de Primavera, vinculant-les enguany amb el centenari del títol de ciutat. Un fet que ha tornat a excitar els ànims en el sí de la Plataforma. S’improvisa tot el relatiu a la commemoració, excepte la compra de 42.000 mocadors per a celebrar alguna cosa que només hauria de ser objecte d’oportunitat per obrir un debat públic sobre com ha de ser el futur. Doncs res, els hospitalencs, durant les Festes de Primavera han anat amb el logo de filfa enganxat al coll com si tal cosa.
A sobre, es va anunciar, que per al 15 de desembre, que va ser el dia que es va signar el decret del títol de ciutat, està previst un acte institucional al qual s’ha convidat, com no podia ser menys, al net del Borbó que va posar la signatura. Sembla que Felip VI encara no ha respost a la invitació, però la invitació ja s’ha lliurat, perquè això sí que es va preveure des del primer dia.
La Plataforma en aquest cas sí que es va mostrar molt categòrica sobre aquest tema i va manifestar allà mateix la seva oposició a aquesta invitació i la promesa que organitzaria concentracions i actes de protesta per la presència del rei en una celebració que a molts hospitalencs els fa, simplement, vergonya.