Marín i Belver fan un balanç molt favorable de la seva gestió i molt poca autocrítica
David Quirós Brito va ser elegit ahir el quart alcalde democràtic de la història de l’Hospitalet darrere Ignacio Pujana (1979-1994), Celestino Corbacho (1994-2008) i Núria Marín (2008-2024), tots ells membres del PSC. Va ser elegit amb els 11 vots possibles del Grup Municipal Socialista, mentre que la resta de grups municipals van votar als seus propis candidats, en tots els casos, els portaveus municipals i caps de llista. Quirós era fins ara el tercer tinent d’alcalde i anava al número 6 de la llista socialista a les darreres eleccions de maig del 2023, per la qual cosa, els tres regidors socialistes que anaven abans d’ell van haver prèviament de renunciar a presentar-se com a candidats a l’alcaldia.
Abans de l’elecció de nou alcalde es va produir la renúncia de l’actual alcaldessa Núria Marín i la del primer tinent d’alcalde, Fran Belver, sense que en cap moment dels respectius discursos de comiat es fes cap menció a les causes de les respectives renúncies ni el perquè del moment en què es produeixen. Tots dos discursos de comiat van estar carregats d’elogis al conjunt dels regidors socialistes del grup municipal, creuant-se també unes cordials paraules d’agraïment entre els que fins ara eren les dues primeres autoritats municipals.
El discurs de l’alcalde, pocs moments després de rebre la insígnia acreditativa del càrrec i la vara de comandament i de prometre la Constitució i l’Estatut, va tenir diverses parts, la principal de les quals referida a la proposta d’un gran pacte ciutadà pel 2030-2050, articulat sobre cinc línies concretes d’actuació. La primera, referida a la cohesió social i urbana, centrada en l’eliminació de barreres entre els barris, amb una intervenció integral sobre tots els districtes que ocupen el Samontà, és a dir per sobre la via del tren, on viu el 50% dels hospitalencs. Una segona, centrada en donar resposta a la previsible emergència climàtica, amb l’objectiu de fer més respirable la ciutat, lligant els barris amb grans boulevards verds i afavorint la creació d’espais verds suficients a tots els barris de manera que tothom tingui un espai natural i saludable a cinc minuts de casa seva. La tercera proposta, ajustada a la idea de la ciutat dels 15 minuts, de forma que els equipaments i els serveis que necessita la ciutadania, estiguin perfectament a l’abast i siguin suficients i de qualitat, de manera que es pugui dissenyar un pla de xoc per afrontar l’actual realitat deficitària pel que fa a les infraestructures i als serveis. La quarta, garantint la convivència i la seguretat de tota la ciutadania, possibilitant els recursos necessaris a la guàrdia urbana, específicament, de manera que la nova comissaria prevista sigui un pas endavant i la cinquena, aprofundir la ciutat del coneixement i la creativitat, donant espai a la proposta del bioclúster, del Districte Cultural, i tot allò que afavoreixi el desenvolupament econòmic.
No es va oblidar de donar les gràcies als seus predecessors, ni tampoc va escatimar una crida a l’entesa de les esquerres :”quan sumem des de l’esquerra, la ciutat millora”, i va assegurar que treballarà per afavorir la participació de les entitats i de la ciutadania en general.
Poc abans, l’alcaldessa sortint va fer també un llarg discurs amb voluntat de balanç, explicant que tota la seva dedicació va estar sempre encaminada a la millora de la qualitat de vida dels hospitalencs, a afavorir l’equitat, la redistribució de la riquesa i la igualtat d’oportunitats i va enumerar alguns dels èxits que ella sempre ha considerat encomiables, com ara la quantitat de llocs de treball aconseguits a la ciutat, alguns serveis com el de teleassistència o alguns equipaments com l’Escola de Musica Municipal (EMMCA). Va afirmar que la ciutat que ara deixava estava en millors condicions que la que havia rebut l’any 2008 —“entre tots li hem donat la volta a aquesta ciutat”— i es va mostrar molt satisfeta del que, va dir, havia estat la seva línia de conducta al llarg de tots aquests anys: sumar i construir aliances. Va assegurar que els equips municipals no estan només per planificar el futur sinó per donar resposta als problemes que van sorgint i en aquest sentit es va manifestar molt satisfeta de com es van afrontar les dificultats sorgides durant la pandèmia o durant la greu crisi econòmica del 2008.
Va afirmar que no és veritat que les ciutats se semblen als seus alcaldes i que ella està convençuda que són els alcaldes els que se semblen a la seva ciutat, una ciutat que ella sempre portarà al cor i per la qual seguirà treballant des de fora de l’Ajuntament. Es va sentir orgullosa d’haver estat la primera i fins ara única alcaldessa de la ciutat i va agrair especialment la feina, la dedicació i el suport de qui va ser la seva ma dreta —“i també en ocasions l’esquerra”, com va indicar—, el també dimissionari primer tinent d’alcalde. No va estalviar les abraçades amb Belver, ni tampoc amb qui l’havia de substituir al cap de pocs instants, el nou alcalde David Quirós.
Els discursos dels grups municipals d’oposició, que van ser previs als discursos socialistes, van mostrar l’altra cara de la realitat: dèficits, desequilibris, política d’aparador, perills sobre la convivència, pèssims equipaments, negligència per resoldre les dificultats, falta de diàleg i compromís amb les promeses fetes, manca absoluta de zones verdes i d’una política que preservi els espais i les zones naturals i una política urbanística al servei de les grans promotores i constructores, propostes que simplement mai s’executen, malestar entre els treballadors municipals, abandonament de la guàrdia urbana i un llarguíssim etcètera que posa de manifest com de lluny està la ciutat del que li correspondria.
La realitat és tossuda i només cal comparar l’Hospitalet amb moltes de les ciutats veïnes per observar que el drama de la ciutat no té res a veure amb una ideologia determinada, sinó en una manera de fer, d’entendre la realitat i de servir la ciutadania o les pròpies ambicions. Dissabte, però, era un dia per fer oficial un relleu que semblava imprescindible tal com estan les coses. Els grups d’oposició, que coneixen a fons la realitat quotidiana, no es van mostrar especialment esperançats perquè coneixen la gestió dels fins ara tinent d’alcalde de Serveis a les Persones i no parlen precisament de manera molt favorable. Malgrat tot, les coses acostumen a canviar quan hi ha nous lideratges i, per tant, una cosa pot ser la tasca d’un tinent d’alcalde en una àrea concreta, i una altra la visió global de ciutat i la capacitat per incloure moltes sensibilitats a la tasca de millora de la realitat que pot impulsar un nou alcalde, jove, i amb ganes de refer la ciutat.
Amb aquesta visió imprescindible de canvi per l’immediat futur, també la redacció de lestaca.com vol afegir-se a l’esperança col·lectiva que observa aquest relleu com una nova oportunitat per reconstruir entre tots allò que fa aigües per tots costats, perquè tothom sembla necessari.