Des de crides a constituir patrulles ciutadanes d’autodefensa, fins a cartells a les botigues i xats de wassap per prevenir els furts i els atracaments
Un dels temes estrella del debat sobre l’Estat de la Ciutat que van tractar tots els intervinents, des del govern fins a l’oposició en el seu conjunt, va ser el problema de la inseguretat ciutadana. Amb matisacions en virtut de l’espai ideològic —des del radicalisme verbal de Vox que va parlar d’un marroquí que atracava una persona de 80 anys amb una ampolla trencada, fins els Comuns que sempre que parlen d’inseguretat insisteixen en la síntesi entre seguretat i llibertat— tots els interlocutors van pronunciar-se sobre un dels principals problemes que pateix la ciutat des que en el darrer trimestre les estadístiques parlen que a la ciutat han crescut els furts i les multireincidències de manera alarmant. Les dades s’han obtingut de les accions compartides entre Guardia Urbana i Mossos que en les darreres setmanes han fet detencions i identificacions diverses per tal d’apaivagar la sensació de perill que viuen molts ciutadans.
La sensació no és pas gratuïta ni nova. L’Associació de Comerciants de Pubilla Casas-Can Serra ja ha participat en diversos plens municipals on ha demanat la paraula primer ,per queixar-se que el govern local havia prohibit una cavalcada al Nadal que era clàssica al barri per fomentar el comerç de proximitat; després per explicar l’angoixa que viuen els comerciants —propietaris i empleats— pels constants atracaments i, darrerament, per cridar l’atenció del Consistori sobre les iniciatives ciutadanes, com la d’ells mateixos, que s’organitzen via xats de wasapp per mantenir-se alerta i amb cartells que han editat i que ja es poden veure a moltes botigues dels barris del nord alertant als possibles atracadors de la vigilància veïnal. Aquesta moguda popular dels comerciants, molt ben vista i acollida en els seus barris, ha contrastat força amb la iniciativa que va dur a terme una organització que es diu Frente Obrero, que va convocar als veïns de Bellvitge a concentrar-se per organitzar-se autònomament contra els malfactors, amb una mena de patrullatge ciutadà que, al portaveu de Comuns, en el ple del passat 1 de juliol, li va recordar el sometent històric de la ultradreta.
El que va fer el Frente Obrero no va quallar entre l’activisme de Bellvitge, que van criticar la convocatòria i les formes des de les associacions de veïns i altres entitats, especialment pel missatge alarmista que vincula delinqüència amb emigració. No s’ha d’oblidar que aquests missatges acostumen a produir-se en ambients propicis: en el conjunt de la ciutat la immigració s’apropa al 30% i en alguns districtes al 40%. El problema, com la ciutadania de bona voluntat ja sap, no és que hagin vingut de fora. El problema és que han anat a viure en els barris metropolitans en pitjors condicions d’espai i de salubritat i ja se sap que son en aquests espais on, si no es dignifiquen els espais i es controlen els incivismes, es crea un caldo de cultiu que aprofiten perfectament els missatgers de l’odi per llençar insinuacions, quan no directament insídies.
La realitat és que el que està passant amb l’augment de la inseguretat ciutadana a Pubilla Casas i a Bellvitge —i el mateix diumenge a La Torrassa on, al carrer Montseny va haver un atracament a punta de pistola— provoca a la ciutat una sensació de risc constant, que s’explica per diverses causes. Tot i que és un problema genèric al conjunt de la ciutat, la sensació d’ambients de gueto d’alguns barris on es concentra una població immigrada en pèssimes condicions de saturació demogràfica, en molts casos vivint en condicions infrahumanes sense cap control per part de l’Administració, facilita aquesta sensació de risc permanent pel conjunt de la ciutadania.
L’altra problema que ho acaba de complicar tot és la patètica política envers la Guàrdia Urbana que es manté a la ciutat, sense solució des de l’època de l’alcaldessa Marín. Els problemes amb la Guàrdia Urbana són diversos i totes les forces coincideixen que s’han d’afrontar paral·lelament. Hi ha una plantilla curta i envellida, hi ha hagut una mala gestió històrica en el mecanisme dels comandaments i s’ha abandonat absolutament la dotació de recursos, fins el punt que no hi ha una comissaria en condicions i els agents han de treballar sense els recursos imprescindibles per la seva tasca —la portaveu popular va comentar al ple de l’Estat de la Ciutat que els agents encara han de posar les sancions fent servir paper de calca—. L’abandonament i la desídia del govern és tal fins ara, que se’ls paguen tard les hores extres, feia anys que no s’incorporaven agents nous —recentment han ingressat 25—, i tot plegat afegit a les pèssimes condicions de treball, crea un ambient de desencís que fa que molts demanin el trasllat tan aviat com poden a un altra municipi i que es registri un absentisme aclaparador a la plantilla. Com exemple, per una ciutat que supera les 300.000 persones i sis districtes, només hi ha dues patrulles nocturnes com va posar de manifest ERC en una nota de premsa aquests darrers dies.
La inseguretat ciutadana és, per tant, un d’aquests problemes que, o es resolen o s’enquisten, i que hauria de ser una de les màximes preocupacions en una ciutat com l’Hospitalet on les condicions de vida de la població en general son desastroses. La Guardia Urbana, per la indiscutible importància del seu paper de control i vigilància de la seguretat pública, hauria de ser un dels sectors de l’administració local més protegits. A l’Hospitalet, resulta tot el contrari. I d’aquí les patrulles ciutadanes, els cartells a les botigues, les queixes als plens, la manca de policies quan es requereixen, l’incivisme a l’escàs espai lliure que hi ha a la ciutat, l’augment de la delinqüència i la sensació de risc de la ciutadania en general.