18 de febrer, 2021
El Partit Socialista és el vencedor en aquestes insòlites eleccions catalanes, amb un increment d’escons fins arribar a un total de 33, una xifra que gairebé dobla el resultat de les eleccions de 2017. Però Salvador Illa ha de compartir –al menys d’una manera políticament metafòrica– el pòdium amb Pere Aragonès, líder d’Esquerra Republicana, que tot i tenir menor percentatge de vots que els socialistes, també aconsegueix 33 escons. Aquesta mateixa tendència reflecteix la voluntat dels votants hospitalencs: el PSC s’imposa amb un 38’9% dels vots, mentre que ERC obté el segon lloc amb el 15’8%. El tercer lloc és per VOX —tot i no ser la tercera força política a nivell nacional— que obté el 9’6% dels vots a l’Hospitalet.
El resultat de les eleccions autonòmiques de Catalunya no podria ser més diferent envers el de l’any 2017. Aquest 2021 el panorama polític està influït per la crisi sanitària, i això comporta que les preocupacions dels ciutadans –que tenen a veure amb els protocols de prevenció sanitària adoptats en llocs públics, però també amb una percepció de desconfiança política– es tradueixin en un augment considerable de l’abstenció. És per això que a l’Hospitalet més del 50% de la població no ha fet acte de presència a les urnes. És a dir, dels 173.629 habitants que havien de votar aquest any, 91.808 ciutadans no ho han fet.
Els resultats confirmen que, del conjunt de diputats electes, cinc son veïns d’aquesta ciutat. Del PSC, David Pérez Ibáñez, Ernesto Carrión Sablich i Alba Rincón Pérez. De ECP, Núria Lozano Montoya. I de C’s, Noemí De la Calle Sifré.
A la ciutat d’Hospitalet, l’any 2017 C’s va ser el partit guanyador de les autonòmiques amb 45.572 vots, seguit del PSC i d’ERC-CatSí. Ciutadans va aconseguir el lideratge gràcies a la contra-campanya exercida sobre els fets de l’1-O, havent-se presentat com un partit de centre liberal, i aliant-se més tard, però, amb la dreta del país. El seu èxit va decaure estrepitosament a les eleccions a nivell estatal del 10-N de 2019, on va perdre 47 escons, mentre que VOX començava a presentar-se com una força política innovadora i devastadora – a l’Hospitalet els dos partits van obtenir un percentatge similar de vots (al voltant del 7%). Ciutadans va canalitzar, en gran part, el sentiment antinacionalista de la població, però ara s’ha vist mancat d’identitat, i la seva força s’ha dissolt entre la dreta i centre-dreta del país. Ara VOX és la tercera força més votada a l’Hospitalet, amb 7.755 vots, i C’s la cinquena, tot i que amb una petita diferència.
L’índex de vots del Partit Socialista, no obstant, no ha variat a la ciutat en referència als resultats autonòmics. El nombre de vots es manté al voltant dels 30.000, igual a la xifra obtinguda en les últimes eleccions catalanes. De la mateixa manera, el PSC es manté al capdavant respecte a les eleccions generals de 2019, ja que és el partit més votat, amb un 33’77% dels vots. Els que sí han patit un canvi són els partits líders del moviment independentista, que s’han vist cada vegada més polaritzats. Ambdós partits, ERC i JuntsxCat, han perdut aquest any gairebé la meitat d’aquells votants hospitalencs que els van escollir el 2017, de manera que Esquerra Republicana ha aconseguit només 12.749 vots, i JuntsxCat, 5.825. D’altra banda, el partit d’En Comú Podem (ECP-PEC) se situa com a quarta força a la ciutat, també amb una disminució de vots, però en la mateixa posició que fa quatre anys. Tot i així, ECP-PEC va ser la segona força a l’Hospitalet a les passades eleccions generals, amb un 17’21% dels vots; i ERC i JuntsxCat, la tercera i la sèptima respectivament.
El PSC ha estat votat en primer lloc a tots els districtes de la ciutat, en un percentatge d’entre el 35 i el 45% dels veïns, una xifra que és més elevada als barris de La Florida, les Planes, Can Serra, Pubilla Cases, el Gornal i Bellvitge. El partit d’ERC ha estat escollit en segon lloc, seguint aquesta jerarquia, en un percentatge d’entre el 10 i el 18%, especialment al districte III i al barri Centre, Sanfeliu, Sant Josep, la Torrassa i Collblanc. En tercer i quart lloc, en una xifra similar (al voltant del 10% ambdós), se situen VOX i ECP-PEC.
Aquest any s’han constituït sense cap problema les 268 meses electorals ja previstes, repartides entre els col·legis de l’Hospitalet, que han augmentat cap a 59 a causa de l’aplicació de les mesures de prevenció anti-Covid.
Per Patti Elias