Alpi, Asproseat i Tallers Bellvitge, associacions sense ànim de lucre per a discapacitats intel·lectuals del municipi, treballen per a una millor integració social i qualitat de vida del col·lectiu
6 de març, 2021
Actualment la AAIDD defineix la discapacitat intel·lectual com “un estat individual que es caracteritza per presentar limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com a la conducta adaptativa, conceptual, social i pràctica i que pot ser originada abans dels 18 anys d’edat”. Aquesta és la descripció més recent i que res té a veure amb el punt de vista discriminatori i estigmatitzant que es solia aplicar abans dels segle XX.
És per aquest motiu que, a partir d’aquest canvi de concepció sobre les persones amb discapacitat intel·lectual, més dirigit a l’enfocament assistencial, van néixer els primers centres d’educació especial. A més a més, cap a la segona meitat del segle, també van començar a aparèixer les primeres associacions sense ànim de lucre formades per persones amb discapacitat i les seves famílies, en busca de respostes, ajuda econòmica i la defensa dels seus interessos. No va ser fins a 1982 que es va aprovar finalment la LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid), que reconeix els seus drets i la obligatorietat de totes les empreses públiques i privades espanyoles amb una plantilla superior a 50 treballadors d’incorporar un percentatge no inferior al 2% de persones amb discapacitat.
Alpi per l’ajut veïnal
Una d’aquestes agrupacions que va sorgir fa més de 50 anys a la ciutat de L’Hospitalet i que busca la integració social i una millor qualitat de vida pel col·lectiu, és l’actual Associació Alpi, situada a l’Avinguda de Can Serra. El grup de pares i mares original partia d’una necessitat comú: atendre als seus fills i filles. El primer nom que van rebre va ser “Associació d’Ajuda al Subnormal”, impulsada pel senyor Portabella al 1968. Aquest presidia un Centre Mèdic ubicat al carrer Campoamor i els hi va cedir una sala on van poder emprendre unes tasques senzilles i de caire laboral i habilitador, a més d’atenció mèdica a aquestes persones amb discapacitat.
Poc a poc i amb l’ajut veïnal i de l’Ajuntament, l’Associació va seguir incorporant membres i creant nous espais. Actualment Alpi compta amb un centre ocupacional amb 73 usuaris, un centre especial de treball amb 39 treballadors, 2 llars residencies i una botiga al carrer Príncep de Bergara.
Pel que fa el centre ocupacional, hi ofereixen un servei diürn a persones amb una discapacitat igual o superior al 65%, amb l’objectiu de facilitar la seva integració laboral, personal i social, juntament amb una atenció rehabilitadora i integral.
Al Centre especial de treball hi assisteixen persones que tenen un grau de disminució superior al 33% i se’ls hi ofereix un contracte laboral i unes feines ajustades al seu nivell personal i social. Allà hi realitzen tasques productives i això facilita que participin regularment en operacions de mercat i se’ls hi garanteixi una remuneració. Les principals feines són artesania i manipulats.
Asproseat i la seva vessant a L’Hospitalet
Una altra associació sense ànim de lucre que exerceix a varies ciutats del Baix Llobregat, entre elles L’Hospitalet, és Asproseat. Aquesta entitat treballa des de 1979 per a la promoció i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i atén a 1026 membres, entre adults i nens. “Vam començar a veure que hi havia moltes necessitats per aquests col·lectiu perquè encara no hi havia una reglamentació que digués on hi havia d’anar cada tipus de persona amb discapacitat”, explica l’Asun Rodriguez, gerent de l’associació, sobre el naixement d’aquesta.
A la segona ciutat de Catalunya hi tenen un centre especial de treball amb 180 persones que es dediquen a treballar amb envasats de plàstics, productes de cosmètica, la fabricació de llampares, la recollida d’oli i activitats de manipulats, entre altres. A més a més, compten amb 3 llars residencies de 12 places cadascuna, 1 residencia de profunds i s’encarreguen de la gestió d’una cafeteria Nostrum i l’organització d’un festival de curtmetratges, CADI, dirigit per a persones del col·lectiu i que es celebra cada dos anys.
En quant al seu finançament per als serveis no laborals, Asproseat està 100% finançat per l’administració i en funció del servei que necesiti cada persona.
L’objectiu de Tallers Bellvitge
L’entitat que dirigeix en Mario Gavilán, Tallers Bellvitge, també forma part de la xarxa assistencial per a discapacitats intel·lectuals al municipi. Atenen en total a 84 persones i, igual que les anteriors associacions, compta amb un centre ocupacional amb 61 integrants, un centre especial de treball gestionat per TEB Bellvitge amb uns 20 treballadors que realitzen tasques de de manipulats industrials i, ofereixen també un servei d’autonomia a la llar, on uns educadors van unes hores al domicili indicat per donar suport.
El centre ocupacional i el centre especial de treball es financen de diferent manera. En el cas del primer, està 100% subvencionat per la Generalitat i el socis també aporten una petita part amb les seves quotes. Pel que respecta al centre especial de treball, els beneficis es basen en el que generen els seus treballadors, una subvenció de l’estat que cobreix la Seguretat Social i una altra proporcional al salari per poder gestionar els costos extres com a empresa.
Els reptes dintre de la ciutat
Tot i que L’Hospitalet està molt ben equipat en quant a entitats que vetllen per la seguretat, el suport i la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, encara hi ha altres maneres de seguir adaptant la ciutat. “Les barreres físiques s’estan superant bastant bé, però hi ha unes altres que són les cognitives sobre les que encara es pot treballar més. Quan una persona amb discapacitat s’ha de desplaçar o fer una gestió a l’ajuntament o a un centre esportiu, li costa. Segons quins centres no estan habilitats. Hi ha maneres de poder-ho fer, per exemple, hi ha una series de símbols que els hi faciliten molt la lectura. És el mateix que quan arribes a un aeroport i tu saps on estan les sortides o la policia pels símbols identificatius”, explica el director-gerent de Tallers Bellvitge, qui també apunta que els mitjans de comunicació han ajudat molt a donar visibilitat al col·lectiu i a aportar valors com la proximitat i a desdramatitzar la situació. La Asun Rodríguez conclou que “també caldria millorar el seu accés a les noves tecnologies per poder-se inserir més fàcilment en el mercat laboral i construir més pisos per a que aquestes persones puguin viure un cop les seves famílies no hi siguin”.
Per Lara Ballesteros