Les deficiències en el registre dels vots dels regidors sembla no preocupar les autoritats ni els tècnics, pel que es va poder observar en el ple d’abril
Una de les mocions que va resultar rebutjada pel ple municipal de l’abril té a veure amb una qüestió que, no per secundària, deixa de ser curiosa. Resulta que, el vot de qualitat de l’alcalde va determinar que l’Ajuntament no demanarà a l’Institut d’Estudis Catalans que la paraula hospitalenc/a s’inclogui al diccionari com a gentilici de l’Hospitalet de Llobregat. És que l’alcalde està en contra que els hospitalencs i les hospitalenques s’identifiquin amb la seva procedència de naixement o residència? Probablement no. Simplement no es va aprovar perquè el govern local va decidir votar en contra de totes les mocions d’aquest mes. Si aquesta moció es torna a presentar al mes de maig és molt probable que s’aprovi per unanimitat. Ves per on.
Resulta, a més, que al llarg de tot el plenari, una gran part de les votacions registraven un total de vots emesos que no coincidia amb el nombre de regidors presents. En la majoria de resultats, el nombre de vots era de 26 però en molt pocs casos (tret del moment de les mocions) va haver disputa sobre el còmput global (tot i que hi havia 27 regidors presents). En el cas de la moció dels Comuns sobre el gentilici hospitalenc va haver dues votacions consecutives i en totes dues es va registrar un 13 a 13 que, com hem dit, es va resoldre amb el vot de qualitat de l’alcalde, en aquest cas, negatiu. De fet, ni al plenari en el seu conjunt, ni al secretari de la Corporació, li importen gaire els còmputs dels resultats de les votacions. El que sembla comptar és només si el punt s’aprova (cosa que passa gairebé sempre, excepte en algunes mocions de l’oposició) o si es rebutja. Cosa bastant increïble, perquè tant important com si s’aprova o no s’aprova qualsevol punt, és saber qui l’aprova, qui el rebutja i qui s’absté. I saber com queden oficialment aquests resultats.
La cosa del gentilici hospitalenc és purament una anècdota que es donava al final de la nit de dimarts 29 i ja tothom estava amb moltes ganes de marxar. El cas és que el DIEC2, que és com es coneix el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, no contemplarà encara el gentilici de l’Hospitalet de Llobregat i, en conseqüència, molts dels sistemes de software que fan servir els ordinadors, per exemple en el que això s’escriu, no accepta el gentilici hospitalenc i el subratlla en vermell perquè el que l’escriu sàpiga que el nom és inexistent.
De diccionaris normatius en llengua catalana n’hi uns quants, però els més acreditats son el DIEC2, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana (GDLC), el Gran Diccionari de la llengua catalana d’Edicions 62 (GD62) i el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. N’hi un parell més d’autoritzats, com son el Diccionari descriptiu de la llengua catalana que és el successor del DCVB (Diccionari Català, Valencià, Balear), també en mans de l’IEC, i el Diccionari Manual de la Llengua Catalana, editat l’any 2015 per Vox (no confondre l’editorial amb el partit que no fa diccionaris).
D’aquests diccionaris, son els de l’IEC els més reticents a contenir gentilicis. De fet, el gentilici de l’Hospitalet no hi és, però tampoc el de Sant Cugat, ni el de Rubí, ni el de Castelldefels, ni el d’Esparreguera, Cambrils o Camprodon, ciutats molt grans, grans o mitjanes. La raó segueix sent un misteri; per això tenia força sentit demanar que el gentilici hospitalenc, per una ciutat com aquesta que ratlla els 300.000 habitants, enganxada a Barcelona com a eixida dels seus mals endreços, i amb un dèficit de moltes coses, entre elles del sentiment genuí de pertinença arrelat entre molts dels seus habitants més nous, fos aprovat per l’Ajuntament.
Però la “pataleta” o rebequeria municipal no contempla necessitats peremptòries i els hospitalencs seguim sense ser formalment objecte d’adscripció normativa al nostre poble. Algú ho pot entendre?