El grup popular reclama responsabilitats polítiques per l’evidència d’una plaça que semblava feta a mida amb objectius purament polítics
Ahir dijous es va conèixer la sentència del jutjat Contenciós administratiu núm 10 de Barcelona, que tanca definitivament la reclamació del SPL-CME de l’Hospitalet sobre l’anul·lació de la convocatòria de la plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana, de l’any 2021.
La sentència estima íntegrament el recurs que impugnava la convocatòria de plaça i reconeix que algunes de les exigències que figuraven en la convocatòria, com ara un requisit d’edat màxima, vulneraven articles de la Constitució i suposaven la nul·litat total del procediment. En canvi, la reclamació que incloïa la demanda, sobre que el procediment de convocatòria era contrari a l’eficiència econòmica perquè es convocava una plaça de superintendent existint places vacants de rang inferior, demostrant això l’interès de l’Ajuntament convocant per afavorir econòmicament el candidat que ocupava provisionalment la plaça, ha estat desestimat per falta de proves i perquè la demanda barrejava la creació de la plaça de Superintendent amb la convocatòria, que son aspectes diferents.
Amb la finalització del procediment, que l’Ajuntament de l’Hospitalet no pensa recórrer perquè ja va renunciar en el seu moment a contemplar la plaça de Superintendent —que no existeix ni a Barcelona i, només entre els grans municipis, a Badalona—, es tanca definitivament un contenciós que barrejava els assumptes administratius i penals amb els directament polítics i que avui han servit perquè la portaveu del grup popular reclamés novament l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’equip de govern.
El cert però, és que els principals implicats, el regidor de Seguretat del moment, Pepe Castro, va deixar de ser regidor socialista l’any 2023 i l’alcaldessa Marín exerceix avui les funcions de delegada del govern de la Generalitat a Madrid. Des d’aleshores, hi ha un nou cap de la Guàrdia Urbana, un nou alcalde i un nou regidor, i el policia que havia guanyat la plaça de Superintendent, Ramon Dosaigües, va haver de tornar al municipi d’on havia vingut: el Prat de Llobregat.
El més significatiu d’aquest cas és que, Ramon Dosaigües, que l’any 2021 optava a la plaça de Superintendent que semblava dibuixada a la seva mida i que en aquell moment era Intendent de l’Hospitalet en Comissió de Serveis, ja havia exercit des de l’any 2015 fins a l’any 2021 com a Cap de Policia del Prat i durant els darrers 14 mesos del seu mandat havia concitat fortes crítiques entre la policia local d’aquell municipi, amb protestes constants, vagues i molt malestar entre la plantilla, de manera que la seva arribada a l’Hospitalet no podia augurar res de bo. Malgrat això, a partir de l’any 2021 es va convertir en el responsable de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, va respondre perfectament al que es podia esperar en quant a conflictivitat amb la plantilla i després va protagonitzar el llarg contenciós de les dues convocatòries de placa de Superintendent, en competència directe amb un caporal de la GU local que també aspirava a la plaça però que va ser desestimat.
Una denúncia del sindicat policial per tràfic d’influències sobre el regidor responsable i el mateix Intendent, va provocar en aquells dies escorcolls de la policia nacional a la Prefectura i el consegüent escàndol. Arran del conflicte i un cop acabats els dos anys de comissió de serveis, Dosaigües va haver de tornar al Prat. Unes setmanes de permís remunerat i 10 mesos successius de baixa laboral van fer que l’antic Intendent, que ja tenia un substitut al Prat que havia pacificat la plantilla, hagués d’ocupar una plaça creada a l’efecte de càrrec de confiança, al marge del servei directe de la policia local.
Costa d’entendre, amb aquests precedents, que l’equip de govern Marín amb Pepe Castro al capdavant de la regidoria, juguessin tan fort amb la plaça de Superintendent si no fos per raons estrictament polítiques, que son les que ara han servit al grup popular per reclamar l’assumpció de responsabilitat polítiques al govern Quirós.
La portaveu Sonia Esplugas assenyalava, en aquest sentit, que no només el govern havia afavorit una plaça a mida sinó que havia represaliat el caporal de la GU que optava a la plaça i que va denunciar el cas. En concret, Esplugas assegurava que “crear una plaça de Superintendent des de l’inici va ser una decisió política, amb un clar transfons partidista, que havíem de sufragar tots els ciutadans” i recordava que “des del Partit Popular vam denunciar des del començament que aquesta era una plaça d’oposició innecessària, sospitosa, i que semblava estar creada ‘ad hoc’ per tal que Ramón Dosaigües fos premiat per una gestió que, com a mínim, va ser nefasta. Només arribar a la ciutat va crispar l’ambient amb la plantilla, va eliminar les patrulles de proximitat i, en lloc de consensuar les noves mesures a aplicar amb els agents, les va imposar de forma marcial”.
Per tot plegat, Sònia Esplugas, demanava que “per un costat, David Quirós, i el tinent d’alcalde, Jesús Husillos, han de donar explicacions públiques sobre aquest cas, que porta anys desprestigiant la Guàrdia Urbana; i per l’altre, dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven d’aquesta sentència”.