De 75 quioscos que hi havia a la ciutat l’any 2010, s’han quedat en només 17 i alguns d’ells pateixen problemes d’humitats i altres deficiències
Si ja resulten gairebé extemporànies les mocions que s’aproven o es rebutgen als diferents plens municipals de la ciutat, en la darrere sessió el seu interès encara va decaure més, tenint en compte que no va haver participació del grup que ostenta el poder local (el grup socialista) i que totes les va votar en contra. Així i tot, algunes es van aprovar però en el cas que alguna força política s’abstingués o votés en contra o fins i tot votés en contra algun punt concret de la moció, ja se sabia que el resultat seria la no aprovació.
Això va passar amb la moció que va presentar ERC-EUiA demanant l’elaboració d’un pla de xoc per la rehabilitació i la regulació dels quioscos de la ciutat. Ja se sap que la caiguda aclaparadora de la venda de premsa al carrer, arran de l’aparició dels digitals, han convertit els espais on es comprava la premsa en una mena de relíquia dels temps passats. Els quioscos, que van començar venent la premsa en espais estables, estalviant la feina dels venedors ambulants de primers del segle XX que voceaven les capçaleres directament al carrer tan aviat sortien les edicions, van veure com les tirades de les principals capçaleres del país disminuïen a marxes forçades i disminuïa el principal reclam d’aquests establiments. Amb els diaris van anar decreixent les tirades de la resta de papers impresos (revistes, còmics…) i la diversificació immediata (la venda de llibres, de col·leccions editorials, de llaminadures, de cromos, etc) tampoc ha estat capaç de mantenir a la superfície aquests comerços.
És veritat que els quioscos s’havien convertit en un espai de trobada on els clients habituals de la premsa compartien amb el quiosquer les salutacions diàries i el venedor es transformava en un motor de la convivència habitual dels barris on s’ubicaven, però també és veritat que han canviat tant els hàbits de consum, que els quioscos han viscut una davallada constant en els darrers anys. Dels 75 quioscos oberts que hi havia a la ciutat l’any 2010 (i ja n’havien tancat uns quants i havien desaparegut espais que també en èpoques anteriors estaven tolerats, com escales d’habitatges o petits locals comercials on es venia premsa juntament amb els articles menors), en quedaven només 29 una dècada després (l’any 2020) i ara només en queden 17 supervivents, a alguns racons de la ciutat, però especialment els barris del nord.
La crisi de la premsa en paper ha estat la perdició d’aquests establiments, però no només. L’Ajuntament, que n’ha ostentat la concessió administrativa, només va congelar els impostos a partir del 2016 i va eliminar les taxes de traspàs a partir del 2017 com es va explicar al ple. Des d’aleshores, els grups municipals d’oposició no han fet més que posar sobre la taula la greu problemàtica d’aquests establiments i la negligència absoluta del govern que els està deixant caure pel que fa a les infraestructures. Va haver mocions reclamant actuacions directes l’any 2018, l’any 2019, l’any 2020 i l’any 2023, en els darrers anys amb mocions presentades pel grup popular, aprovades per la majoria dels regidors. Fins avui, l’únic que està passant és que no paren de desaparèixer, l’Ajuntament els elimina d’on eren per ampliar les voreres.
En les darreres mocions es defensava la possibilitat que els propietaris aconseguissin alguns recursos extres gràcies a poder permetre publicitat comercial als seus exteriors. Es va aprovar però l’Ajuntament, poc sensible a aquestes demandes i a aquestes aprovacions, mai ha tingut la delicadesa de posar publicitat institucional en aquests espais. La guarda per alguns llocs on té major influència com, per exemple, els mitjans de comunicació que han rebut de fa anys l’esquena de la immensa majoria de la societat probablement, entre altres moltes raons, perquè resulten poc confiables com altaveus dels problemes socials.
El cas és que la moció es va tornar a aprovar amb els vots favorables dels 14 regidors de l’oposició, amb el vot contrari del grup socialista, excepte el punt quatre de la moció on es demanava que l’Ajuntament no segueixi enderrocant quioscos abandonats, sinó que els rehabiliti i obri una convocatòria pública per fer-los rendibles.
El punt quart va ser votat en contra per Vox, de manera que els quioscos que es vagin enderrocant a partir d’ara, portaran el segell de Vox a les excavadores.