Soc en Felip de Borbó,
faig el que em dona la gana,
el que em surt del cigaló,
el que em surt de l’entrecama.
Sí, vull anar a Montserrat,
tornar a entrar-hi sota pali,
que me la mami el abat,
deixar-lo que empassi i xali.
Rondinen els catalans
que vaig fer hostiar fa dos dies,
però no em toqueu els glans:
o us fotré sense manies.
Us ompliré de piolins
i de policia patriòta,
“A por ellos”, cagatins
Soc el rei, faig el que em rota.
I aquesta Mare de Déu
Vostra, negra i catalana
Cal que és prostri davant meu
O tindrà un cop de catana.